La cuina és la reforma que més s’usa cada dia i la que més revaloritza la casa. Te la deixem funcional, bonica i ben feta per dins: lampisteria, electricitat i ventilació, no només mobles nous.
Una cuina completa costa, de manera orientativa i sense IVA, entre 4.800 i 19.500 €: 4.800 – 7.500 € si és funcional, 6.600 – 10.300 € en qualitat mitjana i 13.300 – 19.500 € en disseny o gamma alta. L’obra porta de dues a quatre setmanes, i el pressupost tancat per partides arriba després de la visita tècnica gratuïta.
Preus orientatius · IVA no inclòs. No és una oferta vinculant.
Normativa citada en aquesta pàgina: Codi Tècnic de l’Edificació: Document Bàsic DB-HS Salubritat (HS 1, HS 3, HS 4, HS 5) · BOE: Reglament electrotècnic per a baixa tensió (RD 842/2002), ITC-BT-25 · BOE: Reial decret 919/2006, Reglament de combustibles gasosos, ITC-ICG 07
Actualitzat: octubre de 2026.
Darrere de cada foto d’aquesta pàgina hi ha una obra real nostra. I el que decideix si una cuina funciona queda gairebé sempre fora de quadre: el que passa per sota dels mobles i per sobre del cel ras.
Una reforma de cuina comença sota els mobles: per on entra i surt l’aigua, quins circuits alimenten forn, placa i rentaplats i per on se’n va el fum. Canviar només fronts i taulell sobre instal·lacions d’una altra època és la manera més ràpida de tornar a obrir l’obra al cap d’uns anys.
Sobre aquesta base es dissenya el treball de cada dia: el triangle entre aigüera, placa i frigorífic, l’emmagatzematge que s’abasta sense ajupir-se gaire, la llum sobre el taulell i el mateix material del taulell, que és on més es paga i on més es pot arribar a lamentar. I la decisió gran: si s’obre la cuina a la sala d’estar.
Un únic cap d’obra coordina lampista, electricista, enrajolador, muntador de mobles i instal·lador del taulell, perquè la cuina es lliuri enllestida, amb els seus butlletins i la seva garantia, en el termini que et donem per escrit.

Rentar, cuinar i guardar són tres parades. La bona distribució les posa a un pas l’una de l’altra i fora del camí de qui passa.
El triangle uneix aigüera, placa i frigorífic. Funciona quan els tres costats són curts sense trepitjar-se: l’aigüera entre la placa i la nevera és el recorregut que més es repeteix, i la zona de preparació es posa al costat de l’aigüera, on hi ha aigua i taulell lliure. Si la paret obliga a separar placa i aigüera, es corregeix amb una illa o amb una columna de frigorífic.
Una cuina oberta al passadís o a la sala d’estar té gent que hi passa. Si el pas cau enmig del triangle, cada àpat és un eslàlom. Abans de col·locar mobles es dibuixa el recorregut real de la casa, i es comproven al plànol les portes del forn, del rentaplats i del frigorífic obertes alhora.
El que s’usa cada dia va entre el genoll i l’espatlla; el pesant, en calaixos extraïbles i no en prestatges de fons; el que gairebé no es toca, a dalt. Un calaix fons sota la placa per a les olles i un altre al costat de l’aigüera per a la brossa selectiva estalvien molts passos a cada àpat.
L’extracció és la part de la cuina on més xoca el disseny amb l’edifici.
Dues coses, a part de la ventilació general: un sistema a la zona de cocció capaç d’extreure 50 l/s com a mínim, i un extractor connectat a un conducte independent que no pot servir locals d’un altre ús. Si el conducte el comparteixen diverses campanes, cadascuna porta la seva vàlvula automàtica antiretorn. Abans de l’extractor va un filtre de greix amb indicador de quan cal netejar-lo o canviar-lo.
Una boca d’expulsió se situa a la coberta, a 3 m com a mínim de finestres, terrasses i entrades d’aire. En un edifici existent, el CTE (Part I, art. 2) demana aplicar-lo en la mesura que sigui viable, no empitjorar el que ja hi havia i, quan no és possible per raons urbanístiques, tècniques o econòmiques, adoptar la solució de major adequació possible, justificada al projecte. És a dir: si hi havia conducte no es tapa; si no n’hi ha, primer s’estudia un de nou pel patinet d’instal·lacions, amb permís de la comunitat.
La campana de carbó reté greix i part de l’olor, però el vapor es queda a casa, i el DB-HS3 parla d’extreure, no de filtrar: és l’últim recurs, no el primer, i exigeix filtres al dia. I si a la cuina hi ha una caldera de gas de circuit obert (tir natural), una campana potent pot disputar-li el tir: la ITC-ICG 07 admet aquests aparells a les cuines només si s’evita la interacció entre l’extracció mecànica i la sortida dels productes de combustió. Els escalfadors que només donen aigua calenta queden al marge d’aquesta regla, però el tir funciona igual.
L’elèctrica, la de gas i la d’aigua i desguàs es mouen amb la distribució.
La ITC-BT-25 preveu a la cuina un circuit propi de 25 A i cable de 6 mm² per a cuina i forn (C3), dues bases del circuit general per a extractor i frigorífic (C2), tres bases per a rentadora, rentaplats i termo (C4) i tres més, com a mínim, sobre el taulell (C5), fora de la franja de 0,5 m al voltant de l’aigüera i de la placa. És el mínim: una cuina actual amb inducció, forn, rentaplats i petit electrodomèstic demana revisar-ho punt per punt.
No és canviar la placa. El circuit de cuina i forn del REBT està dimensionat per a 5.400 W; una placa potent més un forn poden demanar circuits propis, que la ITC-BT-25 contempla com a addicionals, i el quadre porta un diferencial com a mínim per cada cinc circuits. També es mira la potència contractada, i la presa de gas que queda en desús la tanca un instal·lador de gas habilitat: no es deixa oberta darrere del moble.
El DB-HS5 exigeix sifó individual a les aigüeres, rentadores i rentaplats, amb derivació de 40 mm com a mínim, i limita la distància a la baixant a 4 m amb un pendent entre el 2,5 i el 5 %. Canviar l’aigüera de paret és fàcil si la baixant queda a prop i complicat si cal creuar mig habitatge pel recrescut. El DB-HS4 afegeix clau de pas a la derivació de la cuina i a cada aixeta i escalfador.
És la partida on més es paga per una promesa. Aquests són els punts febles reals.
És el més econòmic i el seu enemic és l’aigua al cantell: s’infla pel forat de l’aigüera o per una junta mal segellada, i aquest inflament no té arranjament. Es compra amb el cantell segellat de fàbrica i es segella a mà el tall del forat. Ben segellat, aguanta anys en una cuina d’ús normal.
La resina que uneix el quars es marca amb una olla acabada de treure del foc: cal fer servir un suport per a les olles. I hi ha un assumpte de salut: porta molta sílice cristal·lina, i la seva pols en tallar o polir és un risc laboral regulat (el RD 1154/2020 l’inclou entre els treballs amb agents cancerígens). Per això es talla i s’acaba en taller, amb aigua i aspiració; a la teva cuina només s’ajusta.
Aguanten olles calentes, talls i taques com cap altre, i per això es fabriquen tan fins. El seu punt feble és mecànic: les cantonades vives dels forats de placa i aigüera i els cantells sense protegir són on neixen esquerdes i desconxats. Es demanen radis a les cantonades, suport corregut sota el forat i plantilla presa a l’obra.
La fusta massissa és càlida, es llima i es repara, però demana oli periòdicament i no perdona una aigüera mal segellada. El granit aguanta calor i ratllades; el marbre i les calcàries es marquen amb àcids, com la llimona o el vinagre, encara que estiguin polits. No hi ha un millor material, hi ha el que encaixa amb com cuines i amb el manteniment que vulguis assumir.
La intervenció que més canvia un pis comença per saber què hi ha dins de l’envà.
En un pis de maó massís, la paret entre cuina i sala d’estar pot sostenir forjats. S’esbrina amb una cala i un tècnic, no a ull ni pel gruix. Si és de càrrega, s’obre amb llinda calculada, apuntalant abans de picar. La LOE exigeix projecte quan es produeix una variació essencial del conjunt del sistema estructural, i el CTE demana que el projecte indiqui si s’actua sobre l’estructura existent.
El Codi civil de Catalunya (art. 553-36) et permet reformar l’interior del teu habitatge a condició d’avisar abans qui representi la comunitat, de no restar solidesa a l’edifici i de comptar amb l’acord de la junta quan l’obra afecta elements comuns, com pot ser l’estructura. Convé deixar l’avís i l’informe del tècnic per escrit abans de començar.
Abans d’enderrocar s’obre una cala per veure què recorre l’envà: canonades, cables, un conducte de ventilació, potser una canonada de gas. Si hi passen, obrir a la sala d’estar obliga a desviar-les. I amb la cuina oberta la campana es sent i es nota més: el conducte, el motor i el soroll es trien abans que els mobles.
Una placa en illa fa que el conducte de la campana hagi de viatjar pel sostre fins a la sortida, i això decideix l’alçada del cel ras de la sala d’estar. El terra canvia de material i potser de cota entre les dues estances: es resol amb un paviment corregut o una junta ben pensada. I el DB-SI no destorba: només considera local de risc especial una cuina amb més de 20 kW instal·lats, un llindar que una cuina d’habitatge no assoleix.
Una cuina porta més instal·lació per metre que cap altra estança: l’ordre evita que un gremi trenqui el que un altre acaba de deixar.
Mesurem, mirem quins conductes i baixants hi ha, parlem de com cuines i proposem una distribució: triangle de treball, emmagatzematge, si s’obre a la sala d’estar. D’aquí surt el pressupost tancat.
Es retiren mobles, enrajolat i paviment. Si s’obre a la sala d’estar, primer l’apuntalament i la llinda (si el mur és de càrrega) i després l’enderroc de la resta.
Preses i desguassos nous amb sifó individual, claus de pas accessibles i, si es passa a inducció, tancament de la presa de gas per un instal·lador habilitat.
Circuits de la ITC-BT-25 per a forn, placa, rentaplats i bases del taulell, i conducte de la campana fins a la sortida, amb tot provat abans de tancar les regates.
Fixació de les instal·lacions, anivellament, enrajolat o revestiment del frontal i paviment: porcellànic, microciment o tarima.
Es munten els mobles, es pren la plantilla del taulell amb els mobles ja col·locats, s’instal·la i se segella, i es connecten l’aigüera, les aixetes i els electrodomèstics.
Llum de treball sota els mobles alts, segellats, repàs amb tu, lliurament dels butlletins i garantia per escrit.
Un tècnic va a casa teva, mesura, mira el conducte de fums i les baixants i parla amb tu de com cuines. No costa res ni et compromet a res.
Reps una proposta de distribució i un pressupost tancat per partides, amb electrodomèstics, taulell i qualitats definits, a punt per comparar amb d’altres.
El cap d’obra ordena lampista, electricista, enrajolador i muntadors i et mostra l’avenç amb fotos.
Cuina a punt per usar, amb butlletins i garantia per escrit.
Renovem lampisteria, electricitat i extracció. És el que fa que una cuina duri més que la seva moda.
Cala abans de decidir, llinda calculada si cal i campana pensada per a una cuina oberta.
Mirem el conducte de la finca abans de dibuixar els mobles alts, perquè condiciona on va cada cosa.
Un únic responsable d’obra marca l’ordre dels oficis i respon del resultat.
Preu tancat, amb electrodomèstics i qualitats definits i sense extres d’última hora.
Lliurament amb butlletí elèctric i garantia per escrit sobre l’obra.
Tres nivells segons qualitats i electrodomèstics. El preu de la teva cuina surt d’un disseny concret, després de la visita tècnica.
| Tipus de cuina | Què inclou | Rang orientatiu (€) | |
|---|---|---|---|
| Cuina funcional | Acabats estàndard, solució pràctica | 4.800 – 7.500 € | |
| Cuina de qualitat mitjana | Materials seleccionats, millor equilibri | 6.600 – 10.300 € | |
| Cuina de disseny o de gamma alta | Materials prèmium i interiorisme de disseny | 13.300 – 19.500 € |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
Rangs orientatius de reforma integral, IVA a part.
En una cuina compacta cada centímetre compta: aquí hi guanyen l’emmagatzematge a mida i l’elecció d’electrodomèstics de mides ajustades.
Una mida habitual en pisos. Hi cap una península o office i una zona de treball amb marge entre aigüera, placa i frigorífic.
Amb illa i menjador pesen el disseny, els electrodomèstics i el recorregut del conducte de la campana.
Cuina oberta a la sala d’estar: suma la partida d’envà o llinda, el paviment comú i una extracció a l’alçada.
Els metres pesen menys que tres decisions: taulell, electrodomèstics i qualitat dels mobles. Per això pressupostem sobre un disseny concret, mai sobre un metre quadrat teòric.
Quins treballs i materials porta una cuina clau en mà i quines partides es negocien per separat.
Sobre cada partida s’aplica l’IVA que correspongui (10% o 21%) i es mostra per separat. Si compres tu els electrodomèstics, els integrem al disseny i al muntatge; si prefereixes que els subministrem nosaltres, entren com a partida.
La cuina és una de les nostres especialitats, però coordinem qualsevol treball de la reforma.
Cada ciutat té el seu parc d’habitatge, les seves finques i els seus permisos. Aquestes pàgines expliquen com treballem a cadascuna.
Cada guia porta el pressupost desglossat per partides per a aquesta mida, amb terminis i obres nostres de referència.
El teu municipi no surt a la llista de ciutats? Escriu-nos igualment: reformem cuines a tota Catalunya i la visita tècnica és gratuïta.
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Les preguntes de qui es planteja reformar la cuina, amb la resposta a la primera frase.
Entre 4.800 i 19.500 € sense IVA és la forquilla honesta per a una cuina completa amb mobles i electrodomèstics: la part baixa correspon a cuines petites que conserven la distribució, i l’alta a cuines obertes amb illa, taulell porcellànic i electrodomèstics integrats. El que més mou el preu no són els mobles, sinó si canvia la posició de l’aigüera i dels desguassos. Després de la visita tècnica, el pressupost és tancat per partides.
El laminat és el més econòmic i ha millorat molt, però pateix amb l’aigua als cantells. El compacte de quars és l’equilibri habitual entre preu i resistència. El porcellànic aguanta olles calentes i ratllades com cap altre, a canvi d’un tall més car. La fusta massissa és la més càlida i demana oli periòdicament. A la visita t’ensenyem mostres i et diem quin encaixa amb el teu ús real, no amb el catàleg.
Gairebé sempre sí, si la paret ho permet: guanyes llum, metres útils i relació amb qui és a la sala d’estar. Abans de decidir hi ha quatre comprovacions: si l’envà és de càrrega (cala i tècnic), quines instal·lacions porta a dins, si cal avisar la comunitat i com se n’extreu el fum en una cuina oberta. En un pis petit, una barra o una península donen l’efecte de cuina oberta mantenint una mica de separació i sense tocar la paret.
Si hi ha sortida de fums o es pot obrir, extracció sempre: és més eficaç i no satura els filtres. La normativa demana extracció mecànica a un conducte independent; en un edifici existent on no es pot treure el conducte, el CTE admet la solució de major adequació possible, justificada pel tècnic, i la recirculació amb filtres de carbó és aquest darrer recurs, habitual en pisos antics. Els filtres es canvien cada pocs mesos. Ho comprovem a la visita, perquè condiciona el disseny dels mobles alts.
Més dels que et penses: com a referència, de sis a vuit preses de corrent sobre el taulell, a més de les dels electrodomèstics fixos, amb circuits independents per a forn i placa. És el primer que es queda curt a les cuines de fa vint anys, i el moment de resoldre-ho és amb l’obra oberta, no després.
De dues a quatre setmanes d’obra segons l’abast: enderroc, instal·lacions, enrajolat i paviment la primera meitat; muntatge de mobles, taulell i electrodomèstics la segona. El taulell a mida marca el ritme: es pren la plantilla amb els mobles muntats i triga uns dies a arribar. Et donem el calendari per escrit abans de començar.
És clar. Els integrem al disseny des del principi (mides exactes, no aproximades) i els instal·lem nosaltres amb l’obra. Només demanem saber-ho abans de dissenyar els mobles: un frigorífic de lliure instal·lació i un de panelable no demanen el mateix forat.
Sense tocar estructura ni distribució, n’hi ha prou amb el tràmit lleuger que prevegi el teu Ajuntament (declaració responsable, assabentat o comunicació prèvia), que tramitem nosaltres i no endarrereix l’obra. Si s’obre la cuina a la sala d’estar tocant un mur de càrrega, la cosa canvia: el tràmit puja de nivell (comunicació amb projecte o llicència, segons el municipi) i la LOE exigeix projecte quan hi ha variació essencial del sistema estructural; també ens n’encarreguem.
Les tres coses es fan, i el més honest és dir quan: enrajolar sobre la rajola existent estalvia enderroc i funciona si la base és ferma i plana; la pintura per a rajola és digna en frontals que no reben aigua directa; i la rajola nova des de zero és el correcte quan les instal·lacions canvien de lloc. El pressupost et mostra les opcions amb la seva diferència real.
Per fites d’obra: un senyal en contractar, pagaments lligats a fases completades i l’últim pagament en lliurar. Mai el total per avançat. Cada pagament correspon a feina que ja pots veure a la teva cuina.
Es pot, però no és només canviar la placa: cal revisar el circuit elèctric, la potència contractada i tancar bé la presa de gas. El circuit de cuina i forn del REBT està pensat per a 5.400 W, i una placa potent més un forn poden demanar circuits propis, amb lloc al quadre. La presa de gas en desús la tapona un instal·lador de gas habilitat. I la campana continua fent falta: la inducció no fa flama, però cuinar continua produint vapor i greix.
Sí, si el desguàs arriba a la baixant amb prou pendent: el DB-HS5 limita la distància a 4 m, amb un pendent entre el 2,5 i el 5 %. Més lluny cal calcular el traçat o fer un recrescut del terra. Aigüera, rentaplats i rentadora porten sifó individual, i les claus de pas queden accessibles dins del moble. Ho mesurem a la visita, perquè gairebé sempre depèn d’on sigui la baixant de la finca.
Sí: «reforma de cuina amb terres nous a sant joan despí»: maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes amb el mateix pressupost tancat per partides després de la visita gratuïta.
Cada pin és una obra nostra, situada a nivell de carrer. Filtra per estat, fes zoom o tria un projecte de la llista.
Ubicació a nivell de carrer, per privacitat dels nostres clients.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a tota Catalunya i pressupost tancat per escrit. Responem en 24 h.