Morera porta el cognom de qui la va parcel·lar als anys vint, Tomàs Morera, i encara es llegeix al plànol: uns carrers dels vint i trenta a un costat de la carretera de la Conreria, uns altres dels cinquanta a l’altre, i blocs ficats després als solars que quedaven. Cada època demana una reforma diferent, i al barri s’hi arriba per molt pocs llocs.
Als anys vint l’Ajuntament va autoritzar Tomàs Morera, Marta Rovira i les germanes Dolors i Teresa Carsareny a urbanitzar els seus terrenys vora la carretera de la Conreria, amb el carrer de Prat de la Riba com a eix, i aquests carrers es van incloure al Pla Fradera de 1930. A l’altre costat de la carretera es va autoritzar al mateix temps el sòl de Francesc Prat, però no es va construir fins ben entrats els cinquanta. El 1962 van arribar els habitatges de la cooperativa El Hogar i des dels setanta es van aixecar els primers blocs als solars buits. Al padró de 2013 tenia uns 6.600 veïns, amb tres generacions d’edifici a pocs passos. Per això, a Morera, el primer que fem és datar casa teva.

En un barri de creixement esglaonat, l’edat de l’edifici explica gairebé tot el que apareix en obrir.
Una casa dels vint o trenta ha sobreviscut a gairebé un segle de reformes parcials. Aixequem plànol de l’estat actual, datem cada ampliació i revisem coberta i humitat abans de decidir què es conserva.
Es va edificar amb dècades de diferència respecte a l’altra banda, així que fonamentació i instal·lacions són d’una altra època. La visita arrenca per la fonamentació visible, les bigues, la coberta i l’estat de la instal·lació elèctrica.
Es va aixecar sobre un solar que havia quedat lliure, amb cases antigues als costats. La paret mitgera amb el veí es mira pels dos costats on es pugui, perquè aquí es concentren humitats i soroll.
Després del pla especial de 1981 van arribar nous equipaments i habitatge de poca alçada. Amb instal·lacions més joves, l’obra se centra en distribució, cuina i banys.
Les dues bandes es van autoritzar alhora, però no es van construir alhora. Aquesta diferència de dècades es nota als murs, a les bigues i a la instal·lació.
A un costat de la carretera, Tomàs Morera, Marta Rovira i les germanes Carsareny van urbanitzar als anys vint, amb el carrer de Prat de la Riba com a eix principal, i tot va quedar recollit al Pla Fradera de 1930. És la part vella del barri.
A l’altre costat hi havia el sòl de Francesc Prat, també autoritzat per urbanitzar en la mateixa època. Però no es va construir fins ben entrats els cinquanta. El 1962 es van sumar els habitatges de la cooperativa El Hogar, i els primers blocs de pisos no van arribar fins als setanta, sobre les parcel·les que seguien buides.
Per això dues cases que es veuen des del mateix encreuament poden tenir dècades de diferència. Així mirem cada cas:
Què demana cada banda
Pla Fradera de 1930, reformes parcials acumulades i coberta amb gairebé un segle.
Una altra generació de fonamentació, de forjat i de quadre elèctric.
Mitgeres amb cases més velles i parts comunes que envelleixen alhora.
Mur i biguetes en les més velles; forjat més industrial en les de després.
Quadre, presa de terra i seccions de cable es comproven sense donar res per bo.
Material i recorregut: d’ells depèn on pot anar un bany nou.
Quant de marc i quant de vidre cal canviar per guanyar confort sense trencar la façana.
A Morera s’hi arriba per molt pocs llocs. Per a una obra, això es tradueix en quants vehicles hi caben un mateix dia i a quina hora.
Morera ocupa el centre geogràfic del districte i s’hi accedeix per una via principal, l’avinguda de Bac de Roda, i per dues carreteres de poc trànsit que segueixen la vall del Torrent de la Font. D’aquesta geografia en surt una sensació d’aïllament que recullen les descripcions del barri i que, per a qui reforma, té conseqüències concretes.
Una obra de reforma integral mou en poques setmanes un contenidor, el formigó de les soleres, les comandes de ceràmica i de fusteria, i els gremis. Amb una sola entrada còmoda, no convé que tot coincideixi el mateix matí: esglaonem els lliuraments i els deixem escrits al calendari amb els dies i les franges.
Amb aquest accés limitat, fem les comandes amb marge i comprovem a la visita l’accés real fins a la teva porta, l’amplada del carrer i on pot esperar un camió sense tapar ningú.
Contenidor, material i gremis no arriben junts el mateix dia.
Cada lliurament té dia i tram horari al calendari que et donem.
Es tria on cap sense tapar entrades ni passos, no on és més còmode.
Els terminis de ceràmica i fusteria es demanen amb marge, perquè reposar una peça costa dies.
Un Pla Especial de Reforma Interior aprovat el 1981 va fixar com havia de créixer Morera. D’ell en van sortir els ponts sobre la riera de Pomar i sobre el Torrent de la Font, nous equipaments educatius i sanitaris i més habitatges d’alçada moderada.
Per a la teva reforma, aquesta data divideix els edificis en dos grups. Els anteriors al pla, cases dels vint i dels cinquanta, blocs dels setanta, tenen la història constructiva que ja hem explicat. Els posteriors són edificis de poca alçada, amb instal·lacions menys castigades i portals més recents. Segons el grup, la visita pesa més en l’estructura o més en la comunitat.
L’any de construcció el dona el cadastre o l’escriptura, i amb aquesta dada triem per on entrar. Si l’edifici és dels d’abans del pla, comencem per obrir cales; si és dels de després, comencem per parlar amb l’administrador.
Morera limita amb Pomar de Dalt, el perímetre del qual cau gairebé sencer dins del Parc de la Serralada de Marina. La muntanya propera es nota a la part alta de la casa.
Quan una casa té bosc a poca distància, els canalons i les baixants de coberta s’obstrueixen abans: fulles, branques petites i agulles de pi. Si l’aigua no baixa, desborda per on no ha de fer-ho, entra pel ràfec i apareix com a taca al sostre de l’última planta, sovint confosa amb una gotera de teula.
A prop de Morera passen dos cursos d’aigua, la riera de Pomar i el Torrent de la Font, els que creuen els ponts del pla de 1981. A prop de cursos d’aigua que desguassen de la muntanya convé comprovar l’evacuació d’aigües pluvials, amb embornals, reixetes i desguassos de pati, abans de canviar terres en una planta baixa.
No prometem el que no depèn de nosaltres, però sí que deixem per escrit què s’ha comprovat i què es recomana a la comunitat, perquè a la següent pluja forta ningú no descobreixi la gotera a mitjanit.
Teula, remats i encontres amb la façana, que és on entra l’aigua.
Nets, amb bon pendent i amb reixeta que freni fulles i branques.
Que evacuïn de debò i no facin pujar aigua quan plou fort.
Mesurament d’humitat abans de canviar terres o revestir parets.
Forquilles orientatives a Morera, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Un barri de creixement esglaonat que limita amb Bufalà, Pomar i Dalt de la Vila. Canvien l’edat de l’edifici, l’alçada i la manera d’arribar.
Reformem principalment a:
La que mira a Pomar de Dalt, el perímetre del qual cau gairebé sencer dins del Parc de la Serralada de Marina. Prop de la muntanya es revisen primer coberta, canalons i evacuació de pluvials.
Les de la urbanització de Tomàs Morera, amb el carrer de Prat de la Riba com a eix i el Pla Fradera de 1930 al darrere. Cases amb gairebé un segle, on primer s’aixeca un plànol de l’estat actual.
Els dos barris comparteixen la vall del Torrent de la Font. A Morera s’hi arriba per l’avinguda de Bac de Roda i per dues carreteres de poc trànsit que segueixen aquesta vall.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Morera: preus, llicències, terminis i ajuts.
Pel carrer i per la data. La urbanització de Tomàs Morera es va desenvolupar vora la carretera de la Conreria, amb el carrer de Prat de la Riba com a eix, i es va incloure al Pla Fradera de 1930. A la visita demanem escriptura i cadastre per datar la casa, i amb la data deduïm quina estructura i quines instal·lacions esperar.
Sí, perquè els dos costats es van construir amb dècades de diferència. Un costat es va urbanitzar als anys vint. El sòl de l’altre es va autoritzar alhora, però no es va edificar fins ben entrats els cinquanta, així que fonamentació, forjats i instal·lació són d’una altra generació.
Els blocs dels setanta es van construir en solars que havien quedat lliures entre edificis més vells. La paret mitgera entre un bloc i una casa veïna demana atenció: humitat per la cara del costat, soroll i juntes. A la visita es mira pels dos costats on es pot.
Esglaonats. A Morera s’hi arriba per l’avinguda de Bac de Roda i per dues carreteres tranquil·les de la vall del Torrent de la Font, així que repartim contenidor, material i gremis en dies i franges diferents i ho deixem per escrit al calendari.
Molt, si hi ha arbrat a prop. Fulles i branques embussen els canalons, l’aigua desborda pel ràfec i acaba semblant una gotera de teula. Pomar de Dalt, que limita amb Morera, és gairebé sencer dins del Parc de la Serralada de Marina, i per això netegem i revisem els canalons abans de buscar una altra causa.
Se sap per l’any de construcció de l’escriptura o del cadastre. Si és anterior, la visita pesa sobre estructura i instal·lacions; si és posterior, sobre portal, comunitat i distribució. Aquell pla va portar ponts sobre la riera de Pomar i el Torrent de la Font, equipaments i habitatge d’alçada moderada.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Morera i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.