Singuerlín és el barri amb més sòl residencial de Santa Coloma, 47,8 hectàrees, i no és el més dens: 119 habitants per hectàrea de sòl urbà davant de 805 a Can Mariner. Torres d’estiueig, cases que es van ampliar a mà i blocs de vessant comparteixen carrer. Per això comencem esbrinant quina casa tens, i quants graons separen la furgoneta de la teva porta.
Fins a principis del segle XX això era camp de vinyes, garrofers i oliveres. Als anys vint els barcelonins van començar a fer-se torres d’estiueig en aquests vessants secs i sans, i la d’un corseter, Emili Singuerlín, va donar nom al barri. Aquella ordenació de ciutat jardí explica que es densifiqués menys que els veïns, però el creixement va ser desordenat: torres antigues, cases que van aixecar els mateixos veïns i blocs de pisos, cada cosa a la seva cota. Per a la teva reforma això vol dir que dos habitatges del mateix carrer poden no assemblar-se en res i que el pendent mana en la logística tant com la distribució.

Del pla del mercat als carrers de Can Franquesa, l’habitatge canvia amb la cota i amb l’època.
Murs amb gruix, coberta de teula i ampliacions de dècades. Abans de projectar res es revisen coberta, forjats i trobades amb la mitgera, perquè allà hi ha el que costa car. La cuina i el bany van després.
Peces afegides per trams i sense projecte a mà. Aixequem un plànol a escala, fem cales i refem les instal·lacions senceres, perquè no hi ha manera de saber de quin any és cada tub.
Els primers blocs de Can Franquesa són d’aquesta dècada: escales llargues, portals justos i pisos amb vistes. Es renoven baixants, quadre i fusteries, i es prepara l’accés des del primer dia.
Moltes famílies hereten el pis dels pares i decideixen entre viure-hi o llogar-lo. Pressupostem les dues opcions: una reforma de vida diària o una de durabilitat i poc manteniment.
Aquí la distància no es mesura en metres sinó en desnivell. Quan el barri puja, l’obra puja amb ell.
El que anomenem Singuerlín són en realitat tres barris un damunt de l’altre: Singuerlín a baix, la Guinardera al mig i Can Franquesa a dalt, el més alt de Santa Coloma. A Can Franquesa no hi ha escales mecàniques. L’únic suport mecànic és un elevador exterior que des del 2011 salva 33 metres entre els carrers de Còrdova i de Menorca, i veïns de la zona han explicat a la premsa que s’espatlla quan plou.
Per a una obra això són hores de peó. Els mòduls de cuina, la banyera i el material de paviment pugen a mà per rampes i escales, i la runa fa el mateix camí al revés. Per això no planifiquem res que depengui de l’elevador.
L’autobús és l’altra peça: quatre línies pugen al barri i tres d’elles arriben fins a la cota més alta. Els gremis arriben en bus o a peu, la furgoneta s’atura on es pot i el trajecte fins a la teva porta es compta en graons durant la visita, no s’improvisa el dia de l’aprovisionament.
Des del punt de descàrrega fins a la teva porta, amb la peça més pesada i la més llarga al cap.
Pugem només el que s’instal·la aquella setmana, per no omplir el replà ni els passos dels veïns.
La runa baixa en sacs manejables, per torns i amb el portal avisat.
Amb rampes i graons mullats, aquella jornada es dedica a feina interior.
Al barri conviuen la torre d’estiueig, la casa que els veïns van aixecar a la seva manera i el bloc de pisos. Cadascuna comença per un lloc diferent.
Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, el barri es va formar als anys vint amb torres d’estiueig i la seva ordenació de ciutat jardí va fer que es densifiqués menys que altres de Santa Coloma. El creixement, però, va ser desordenat: les torres antigues, les cases d’autoconstrucció i els blocs de pisos es barregen als mateixos vessants.
La família d’Emili Singuerlín va arribar a aixecar dotze cases per llogar als estiuejants al costat de la seva torre. Si la teva és d’aquella època, el problema no és la distribució sinó el que amaguen els murs després de dècades d’arranjaments.
Tres casos, tres punts de partida:
Què mira primer el tècnic segons la teva casa
Murs gruixuts, coberta de teula i ampliacions de dècades. Es mira l’estat de coberta, forjats i murs abans que la cuina.
Sense projecte a mà i amb peces afegides per trams. S’aixeca plànol, es fan cales i es revisen totes les instal·lacions.
Pisos dels seixanta amb escales de molts graons. Es revisen baixants, quadre i fusteries, i l’accés pesa en el pressupost.
Teula, canalons i trobada amb la mitgera, on comencen les filtracions.
Cales al sostre i a la paret per saber què carrega i què no.
De quin material són els desguassos i en quin estat és la instal·lació elèctrica.
Què consta al cadastre i què existeix de debò a la casa.
Singuerlín ocupa els vessants meridionals de la serra de Sant Mateu, i d’aquí vénen el sol i les vistes: des dels carrers alts es veu Barcelona, les tres xemeneies de Sant Adrià i el mar. A l’hivern és una virtut. A l’agost és un problema, sobretot a l’últim pis d’un bloc i a les cases amb la coberta sense aïllar.
La reforma que treu partit d’aquesta orientació no comença per l’aire condicionat sinó per l’envolupant: fusteria amb vidre de control solar i persiana exterior a les finestres al sud, aïllament a la coberta o sota d’ella i una ventilació creuada que es pugui obrir de nit. Resolt això, l’aparell, si cal, s’escull més petit.
Les vistes porten una altra decisió: engrandir una finestra o tancar un balcó guanya llum, però cal ajustar-ho a la façana i, si és de la comunitat, demanar-ne l’acord. Ho mesurem amb la façana al davant i no amb un plànol.
El centre de Singuerlín té el seu propi ritme: mercat, metro i un mercat ambulant de dijous que canvia el dia dels lliuraments.
El complex del mercat i la biblioteca ocupa el centre del barri. L’estació de la L9, al seu costat, té un únic accés a la plaça de la Sagrada Família, i els dijous un mercat ambulant ocupa l’avinguda de Puig Castellar. Aquell dia no lliurem material per allà.
L’antiga carretera de Sant Adrià a la Roca parteix el barri en dos: a sota queden indústries i equipaments, a sobre la zona residencial de vessant. Si el teu dormitori dona a aquesta carretera, el soroll és una raó de pes per canviar la finestra, i el remei és el de qualsevol carrer amb trànsit: vidre laminat acústic i la caixa de persiana ben tancada.
Per Can Franquesa i la Guinardera es veuen també baixos amb l’aparador tapiat, de comerços que van tancar. Convertir-ne un en habitatge és possible en alguns casos i es mira parcel·la a parcel·la: primer la informació urbanística i la cèdula, després aïllar el terra, ventilar i guanyar llum.
A la zona del mercat ambulant de Puig Castellar, el material arriba un altre dia.
Si el dormitori hi dona, la finestra acústica va la primera de la llista.
Informació urbanística i cèdula abans de dibuixar ni una paret.
Forquilles orientatives a Singuerlín, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri puja en esglaons i cada cota té la seva logística, el seu tipus de finca i la seva qüestió de sol.
Reformem principalment a:
L’entorn del mercat, la biblioteca i l’estació de la L9 de la plaça de la Sagrada Família. El material arriba per carrers amb trànsit i els dijous, amb mercat ambulant, es canvia el dia de lliurament.
Can Franquesa i la Guinardera, el tram més alt de Santa Coloma. Sense escales mecàniques, amb un elevador exterior de 33 metres i quatre línies d’autobús: aquí l’obra es mesura en graons.
On l’aire de ciutat jardí dona pas al teixit més dens del Fondo: més blocs, menys cases amb jardí, i més pes de la ventilació i de l’aïllament entre veïns.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Singuerlín: preus, llicències, terminis i ajuts.
A mà, per tandes i per fases. A la visita comptem els graons des del punt on s’atura el vehicle fins a la teva porta i repartim l’aprovisionament per no omplir l’escala. A Can Franquesa l’únic suport mecànic és un elevador exterior d’ús veïnal, així que no hi comptem per carregar.
Fusteria amb vidre de control solar i, si la façana ho admet, persiana exterior: amb això la sala d’estar s’escalfa molt menys a l’agost. L’aire condicionat es decideix després, amb la casa ja aïllada, i de menor potència.
La coberta i els forjats, abans que la cuina. En cases d’aquella època, ampliades a trossos, un sostre vençut o un ràfec amb filtracions canvia el pla. Fem cales, mesurem i et diem què es conserva i què es refà.
Depèn de quant temps vagis a tenir-lo i de com estiguin les instal·lacions. Per viure-hi es pensa en la teva rutina; per llogar, en durabilitat i poc manteniment. En tots dos casos convé tenir cèdula d’habitabilitat i certificat energètic, que gestionem, i et pressupostem les dues opcions per separat.
Sí, si el teu carrer és a prop de l’avinguda de Puig Castellar. Aquell dia no lliurem material ni traiem runa per la zona. La resta de la setmana la descàrrega es pacta amb la comunitat i amb els veïns del carrer.
Si el soroll et desperta, és la primera millora que faríem. Un vidre laminat acústic de fulles desiguals, juntes ben segellades i la caixa de persiana tancada fan més que afegir vidres. I una finestra molt estanca demana un airejador, o el dormitori es carrega.
De vegades, i es mira parcel·la a parcel·la. Demanem la informació urbanística abans de dibuixar i comprovem que el local pugui complir les condicions d’habitabilitat. Un baix sol necessitar aïllar el terra, ventilar millor i guanyar llum natural.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Singuerlín i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.