Fins al 1897 Sant Martí de Provençals va ser un municipi propi, i el seu barri encara guarda el nucli vell al voltant d’una església que avui envolten blocs d’habitatges. Aquesta barreja mana en qualsevol projecte: una casa del nucli antic i un pis de bloc no es reformen igual, ni es pressuposten igual, ni porten els mateixos papers. Per això la primera visita serveix per saber en quin dels dos estàs i què toca comprovar abans de triar un sol material.
Hi ha un districte de Sant Martí, amb deu barris, i hi ha un barri de Sant Martí de Provençals: unes 74 hectàrees entre la Gran Via, el Clot, la Sagrera i la Verneda. D’aquest últim parla la pàgina. El seu carrer de referència és la Rambla de Guipúscoa, que prolonga el carrer d’Aragó i es diu així des del 1998, i el seu nucli vell és a la plaça d’Ignasi Juliol, amb una església dels segles XV al XVII. Al voltant, blocs d’habitatges i el Parc de Sant Martí. El nom d’un carrer pot ser a un pas del Poblenou o del Clot, i això canvia la fitxa urbanística, el tràmit i fins i tot per on entra la furgoneta. Per això la primera pregunta de cada visita és en quin tipus d’edifici estàs, i la segona, en quin carrer exacte.

Entre el nucli vell i els blocs hi ha poca distància en metres i molta en el que amaga la paret. Cadascun d’aquests quatre habitatges es comença per un lloc diferent, i d’aquest primer pas depèn que el pressupost tanqui.
Les cases que es van aixecar al voltant de l’església, on neix el barri. El temple té protecció pròpia i el que l’envolta és el més antic de la zona, així que abans de parlar de finestres, coberta o ampliació consultem la fitxa de la finca al catàleg del districte. Si la finca hi figura, el nivell decideix què es pot canviar per fora; si no hi figura, queda una reforma normal. Per dins es treballa com en qualsevol habitatge amb anys: amb la cala per davant.
Tacs de fusta enganxats al morter, sovint solts per zones. Retirar-los sencers, sanejar el que es mou i anivellar el suport és el pas que decideix si el terra nou cruix o no. Ho vam fer en un pis de 70 m² del carrer de Bilbao, ja al costat del Poblenou: dues setmanes, amb el pis buit. Amb la base plana, la làmina antiimpacte cuida també el veí de sota.
Si l’edifici és de mitjan segle XX i ningú no ha renovat res, el quadre elèctric, les canonades i les baixants tenen l’edat de l’edifici. Es comproven amb la paret oberta i es renoven abans que la cuina o el bany; el que sigui comú es porta a la junta de la comunitat. És la reforma que no es veu i la que més disgustos evita si es fa primer.
No tot pis necessita una integral. Si la distribució funciona i les instal·lacions estan al dia, terra i pintura basten per canviar la sensació de l’habitatge sense obra major. Ho decidim a la visita, amb el terra aixecat en una cantonada si cal. Si el terra té anys i la pintura està cansada, és una obra curta i neta.
El barri va ser municipi propi fins al 1897 i conserva el nucli antic al voltant de la seva església. El que l’envolta és una altra ciutat, i cada tram demana una primera comprovació diferent.
El poble està documentat des de l’any 989. La seva església va passar el 1052 a dependre de Santa Maria del Mar i és avui un edifici gòtic amb afegits barrocs, aixecat entre els segles XV i XVII i catalogat com a bé cultural d’interès local. Al seu costat, el Fondal de Sant Martí era el camí d’entrada al poble i es va conservar com a via interna quan es va fer el Parc de Sant Martí, entre 1979 i 1992. El cementiri es va traslladar a Sant Andreu el 1924 i l’antiga posada es va enderrocar als anys noranta.
Des d’aquest nucli fins a la Rambla de Guipúscoa, que continua el carrer d’Aragó, la ciutat es va estendre a partir de mitjan segle XX amb grans blocs d’habitatges sobre un territori que fins llavors era rural. Per a una reforma això deixa tres situacions, i cadascuna demana la seva primera pregunta. Convé no exagerar la de l’església: un temple amb fitxa de bé cultural no converteix en protegit l’edifici del davant, tot i que sí que dona una raó per mirar el catàleg abans de proposar una finestra nova al carrer del nucli. A un bloc de la Rambla, en canvi, aquesta fitxa no li canvia res: el que li importa és la seva ITE i l’acta de la seva comunitat.
Què mirem primer segons on estiguis
Els carrers enganxats al temple i al vell camí d’entrada al poble, el més antic del barri.
Edificis dels anys cinquanta en endavant, amb les instal·lacions de la seva edat si ningú no les ha renovat.
On el barri toca el Clot, la Verneda o la Sagrera, i la fitxa pot ser la del costat.
Fixa el carrer exacte i el barri, que no sempre coincideix amb el nom que fa servir la gent.
Diu si ja ha de passar la ITE, que arriba als 45 anys, i què va anotar l’últim informe.
Només al nucli vell: si la finca hi figura i amb quin nivell de protecció.
Què hi ha sota el parquet: morter, solera o forjat. Condiciona quant es pica i quina làmina es col·loca.
El carrer de Bilbao cau ja al costat del Poblenou del districte, no al nucli de Sant Martí de Provençals. L’expliquem perquè el terra que hi havia és el que s’aixeca en molts pisos de bloc d’aquella època.
El pis, de 70 m², conservava el parquet de tac dels anys setanta, enganxat al morter i solt en diverses zones. No tenia arranjament per trams: es va retirar sencer, es va sanejar on es movia i es va anivellar la base abans de posar-hi res a sobre. És el pas que gairebé ningú fotografia i el que decideix si el terra nou cruix o no.
Sobre la base neta es va estendre una làmina antiimpacte i una tarima laminada de roure clar, corrent d’habitació a passadís sense canviar de direcció, amb el sòcol en blanc a joc amb les portes. Només hi ha un perfil de remat on el llindar marca el canvi. Després es va pintar tot el pis en un gris suau, que fa de fons i deixa que el terra mani. Van ser dues setmanes amb l’habitatge buit.
La foto del pas entre habitacions ho explica millor que el text: en aixecar els tacs van quedar tires de morter entre zones de parquet encara enganxat, i cap tarima flotant s’asseu bé sobre allò. Anivellar no és un extra: és el que evita que el terra soni a cada trepitjada durant els anys següents.
El parquet surt sencer, amb el morter solt que arrossega.
Es repara on es movia i es deixa pla el suport. Sense això, la tarima cruix.
Va entre suport i tarima i esmorteeix el soroll de trepitjades cap al veí de sota.
Tarima sense canvi de direcció, sòcol blanc i parets en un gris clar.
El terra del teu pis és el sostre del veí de sota, i en molts blocs de mitjan segle aquest terra és morter amb parquet enganxat a sobre. En canviar-lo canvia el que se sent: per això sota la tarima del carrer de Bilbao va ser una làmina antiimpacte, i per això en un bloc no es col·loca tarima sobre qualsevol base.
Canviar el terra i donar pintura funciona quan es compleixen tres coses. Si alguna falla, el terra nou envelleix abans d’hora o la pintura queda sobre una paret que torna a tacar-se, i aleshores convé parlar d’una reforma de pis més àmplia.
Hi ha un cas intermedi: el pis amb el terra bé però amb la pintura cansada. Aquí n’hi ha prou de pintar, i se n’aprofita per revisar sòcols i remats, que són el primer que delata un habitatge descuidat.
El nom del carrer no sempre diu en quin barri estàs, i d’això depèn la fitxa urbanística. Si el teu carrer cau al Clot o al Camp de l’Arpa, l’Ajuntament va preparar per a ells un pla de protecció i les seves pàgines ho expliquen. Per a lofts, naus i habitatge de la zona del 22@, mira el Poblenou; per als blocs de vora el riu i el mar, el Besòs; i per al límit amb el nord, la Sagrera.
Si el teu habitatge és al nucli vell, a la Rambla o a la vora amb un altre barri, el que canvia és l’ordre de les comprovacions, no la manera de treballar: pressupost tancat, un únic cap d’obra i visita tècnica gratuïta.
Una selecció de reformes a Sant Martí. Cada projecte, amb el seu tipus, ubicació i treballs realitzats.
Forquilles orientatives a Sant Martí, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri i el districte comparteixen nom i la majoria dels dubtes comencen aquí. Dins del barri conviuen el nucli antic, la rambla i les vores amb els veïns, i cadascun demana mirar una fitxa diferent.
Reformem principalment a:
Aquí hi ha l’església gòtica i barroca i, enganxat a ella, el vell camí d’entrada al poble, que va quedar com a via interna en fer-se el parc. És el més antic del barri i per això mirem primer la fitxa del catàleg. Si la teva casa dona a la plaça o a aquest carrer, consulta’ns abans de canviar res que es vegi des de fora.
La Rambla de Guipúscoa entra a la Verneda i la Pau a partir del carrer de Cantàbria. És un barri de blocs aixecats des del 1958 entre el Poblenou, la Sagrera, el Clot i la riera d’Horta, i en blocs d’aquesta edat el repàs de la ITE i de les instal·lacions comunes va abans que la cuina. Si el teu bloc ja va passar la ITE, ens interessa saber què va anotar l’informe.
Al sud-oest del barri comença el Clot, i el Camp de l’Arpa queda darrere. Per a ells l’Ajuntament va preparar un pla de protecció del teixit històric, de manera que si el teu carrer és a la vora la fitxa pot ser una altra. En tots dos barris hi ha pàgines pròpies amb la part del pla.
Cap al Poblenou el districte canvia de pell. El carrer de Bilbao, on és la nostra obra de terra i pintura, cau ja d’aquest costat. Per a lofts, naus i catàleg industrial, la pàgina del Poblenou és la teva, perquè allà mana una altra fitxa.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Sant Martí: preus, llicències, terminis i ajuts.
Es sap amb la fitxa de la finca, no pel carrer. El temple figura com a bé cultural d’interès local, i això no protegeix les cases del costat. Consultem el catàleg del districte amb la referència cadastral abans de la visita i, si la finca hi apareix, mirem quin nivell té abans de parlar de finestres, coberta o ampliació.
Totes dues coses. El districte de Sant Martí té deu barris, i un d’ells és Sant Martí de Provençals, entre la Gran Via, el Clot, la Sagrera i la Verneda. Si el teu carrer cau al Poblenou, el Clot o la Verneda canvien la fitxa i els tràmits, i per això et demanem l’adreça exacta abans de parlar de terminis.
Sí. El parquet de tac s’aixeca sencer, es saneja el morter on es mou i s’anivella la base, sense tocar parets ni instal·lacions. És el que vam fer en un pis de 70 m² del carrer de Bilbao, al districte: es va retirar el parquet dels anys setanta, es va posar làmina antiimpacte i tarima laminada, i es va pintar tot. Dues setmanes, amb el pis buit.
Quasi sempre, i és el pas que decideix si el terra cruix. Amb un parquet enganxat al morter el normal és retirar-lo, sanejar el que es mou i deixar la base plana abans d’estendre la làmina. Una tarima flotant sobre un suport irregular es mou i acaba sonant a cada trepitjada, que és just el que no vols en un bloc.
Al pis de 70 m² que vam reformar al districte van ser dues setmanes, amb l’habitatge buit i les partides encadenades: retirada, anivellament, tarima, sòcol i pintura. Amb l’habitatge ocupat el termini s’allarga, perquè es treballa per trams i cal moure els mobles. Després de la visita et donem el termini tancat per escrit.
Sí, i sol quedar més ordenat. Al carrer de Bilbao la tarima corre d’habitació a passadís sense canviar de direcció i només hi ha un perfil de remat on el llindar marca el canvi. Si els nivells de dues estances no coincideixen, es resol amb aquest perfil o amb un anivellament previ, segons la diferència.
Sí, és el barri veí i comparteix amb Sant Martí la Rambla de Guipúscoa, que hi entra a partir del carrer de Cantàbria. Són blocs aixecats des del 1958 i la primera visita és la mateixa: l’estat de l’edifici, l’informe de la ITE si ja toca i l’acta de la comunitat, abans d’obrir una sola paret dins del pis. Després es decideix quant es renova i en quin ordre.
Posar una làmina antiimpacte sota la tarima i no recolzar la tarima contra les parets, deixant un joc que després tapa el sòcol. En aquell pis es va estendre la làmina sobre el suport ja anivellat i la tarima es va col·locar a sobre. En un bloc, on el teu terra és el sostre del veí, és el que evita que cada trepitjada se senti a sota.
L’edifici, abans que el teu pis. Demanem l’informe de la ITE, que els edificis d’habitatges passen a partir dels 45 anys, i l’acta de la comunitat per saber quines obres comunes estan acordades o pendents. A la visita fem una cala i mirem quadre elèctric i baixants, que en un bloc de mitjan segle poden tenir l’edat de l’edifici.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Sant Martí i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.