Una fuita s’arregla en una tarda. El que és car és no saber què hi ha dins de la paret: canonada de plom, ferro cegat de calç, pressió mal repartida o un desguàs amb poc pendent. T’expliquem què mirem, quins materials admet el Codi Tècnic i quines proves es fan abans de tapar res.
La lampisteria d’un habitatge són dues xarxes que no es toquen. Una porta l’aigua, freda i calenta, a pressió; l’altra s’emporta l’aigua bruta per gravetat, amb sifons i baixants. Fallen de manera diferent: la primera dóna fuites, cops i poca pressió; la segona, embussos, olors i taques al sostre del veí de sota.
Treballem les dues: reparació de fuites, canvi d’aixetes i sanitaris, renovació de canonades i muntants, xarxa de desguassos i preses per a rentadora, rentaplats i escalfador. En un habitatge amb dècades, el primer és el material. El DB HS 4 del Codi Tècnic prohibeix expressament els tubs de plom i d’alumini en aigua potable, i el ferro galvanitzat, amb els anys, s’incrusta i perd cabal.
Quan el problema és la pressió i no la canonada, la solució és una altra. Al Carrer de Sant Pere, a Rubí, l’obra va ser una sala de bombament: dues bombes, vas d’expansió, canonada de polipropilè i un col·lector amb una clau per circuit. Pressupost tancat, garantia per escrit i un únic cap d’obra que coordina lampista, paleta i enrajolador.

El DB HS 4 fixa com ha d’arribar l’aigua a cada aixeta. Aquestes són les regles que més pesen en renovar un habitatge.
El DB HS 4 admet per a aigua potable tubs de coure, acer inoxidable, polietilè reticulat (PE-X), polipropilè (PP), polibutilè, PVC-C i multicapa de polímer, cadascun amb la seva norma UNE. En reformes el més habitual són PE-X, multicapa i PPR, que no es corroeixen i s’uneixen amb peces premsades o per termofusió, sense bufador dins de la paret.
El mateix DB HS 4 prohibeix expressament els tubs d’alumini i els que portin plom en la seva composició. El galvanitzat no està prohibit, però demana cura: el coure no pot anar abans del galvanitzat segons el sentit de l’aigua, perquè el parell galvànic accelera la perforació de l’acer. En obrir una paret antiga se substitueix el tram vell i es revisa la resta des del comptador.
En una aixeta comuna la pressió mínima és de 100 kPa i en fluxors i escalfadors, de 150 kPa; en cap punt de consum pot passar de 500 kPa, i per a això s’instal·len vàlvules limitadores al ramal. Poca pressió en un pis alt sol ser un muntant incrustat, un ramal de poc diàmetre o la mateixa xarxa. Massa castiga juntes, aixetes i rentadores. Es mesura abans de decidir.
Dins de l’habitatge hi ha d’haver una clau de pas accessible; cada estança humida penja d’una derivació pròpia amb clau de tall per a l’aigua freda i una altra per a la calenta, i cada aparell porta la seva. Al comptador general hi van, per aquest ordre, clau de tall, filtre, comptador, aixeta de prova, vàlvula de retenció i clau de sortida. I si l’aigua calenta recorre 15 m o més fins a l’última aixeta, la xarxa porta retorn.
Una lampisteria passa l’examen amb la paret encara oberta: s’omple, es pressuritza i es descarrega cada aparell.
Cada aparell porta el seu tancament hidràulic, amb entre 50 i 100 mm d’alçada d’aigua; en usos discontinus el mínim puja a 70 mm. Lavabos, bidets i aigüeres van a la baixant amb un pendent de 2,5 a 5 cm per metre i a 4 m com a màxim; la dutxa admet fins a 10 cm per metre i el desguàs del vàter és de 100 mm. Rentadora i rentaplats porten sifó individual.
La baixant es fa sense desviaments ni retranqueigs i amb el mateix diàmetre en tota la seva alçada, sense estrènyer-se en el sentit de l’aigua. Es ventila: la columna puja per sobre de la coberta perquè els sifons no es buidin en descarregar. Una baixant vella i mal ventilada és causa freqüent d’olors i humitats, i com que travessa diversos habitatges, canviar-la exigeix acord de la comunitat.
L’empresa instal·ladora ha de provar la resistència mecànica i l’estanquitat de totes les canonades i accessoris mentre estan vistos (DB HS 4, apartat 5.2.1). S’omple la xarxa, es purga l’aire, es puja la pressió amb una bomba i es vigila un manòmetre que apreciï dècimes de bar. En canonada plàstica i multicapa val el procediment A de la UNE-CEN/TR 12108; en metàl·lica, la UNE 100151. Després es connecten aixetes i aparells i es repeteix.
Per als desguassos, el DB HS 5 demana descarregar cada aparell, sol i alhora que altres, i vigilar el temps de buidatge, el sifonat, els sorolls i els tancaments hidràulics; després de la descàrrega no pot quedar un tancament de menys de 25 mm. Cada tram horitzontal es prova amb aigua a una pressió de 0,3 a 0,6 bar durant deu minuts, i no es considera bona una unió que perdi aigua.
Gairebé tot el que és important es fa amb la paret oberta. Després ja no es veu.
Obrim aixetes i claus, mesurem pressió i cabal, mirem el color de l’aigua en obrir, identifiquem el material al comptador, al muntant i als ramals i busquem rastres d’humitat. D’aquí surt la decisió: reparar un tram o renovar la xarxa.
Es tanca l’aigua per zones, es buida la xarxa i es retiren canonades i sanitaris antics. Les regates es marquen abans i s’obren només per on passa el recorregut nou.
Una derivació independent per a cada estança humida, amb claus de tall, i canonada nova separada de la d’aigua calenta i dels cables elèctrics.
Ramals amb pendent continu cap a la baixant, sifó a cada aparell i diàmetre segons l’aparell. Si la baixant comuna està malament, es coordina amb la comunitat.
Amb tot encara obert es pressuritza la xarxa i es vigila el manòmetre; després es descarrega cada aparell per comprovar el buidatge, els sorolls i el sifonat.
Es munten sanitaris i aixetes, es repeteix la prova amb ells connectats, es retiren les restes i es lliura amb garantia per escrit.
Anem a l’habitatge amb el problema al davant: una fuita, poca pressió, un desguàs lent o una reforma que obliga a refer la xarxa.
Canonades, desguassos, baixants si n’hi ha, sanitaris i regates apareixen en línies diferents, perquè sàpigues què paga cada cosa.
Un sol responsable coordina el lampista amb el paleta i l’enrajolador, perquè ningú tanqui una paret abans de la prova.
Lliurem quan han passat la prova de pressió i la de desguassos, amb garantia per escrit.
Abans de proposar reparar o renovar, mirem quina canonada hi ha: plom, ferro o coure condicionen tota la resta.
Mesurem a l’aixeta més llunyana i, si cal, proposem un limitador o un grup de pressió.
Cada estança humida i cada aparell amb la seva clau de tall, per canviar una aixeta sense deixar sense aigua tot el pis.
El pendent continu i un sifó per aparell eviten embussos i olors.
Si alguna cosa goteja, s’arregla en minuts i no en setmanes, quan ja hi ha enrajolat.
Pressupost tancat i desglossat per partides, IVA no inclòs.
Tres esglaons, de la fuita puntual a l’habitatge sencer. La xifra definitiva surt de la visita tècnica.
| Actuació | Què inclou | Forquilla orientativa (€) | |
|---|---|---|---|
| Fuita, embús o canvi d’aixetes | Acabats estàndard, solució pràctica | 80 – 400 € | |
| Lampisteria d’un bany o una cuina | Materials seleccionats, millor equilibri | 600 – 2.000 € | |
| Xarxa completa d’un habitatge | Materials prèmium i interiorisme de disseny | 2.000 – 5.000 € |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
Forquilles orientatives de lampisteria, IVA no inclòs.
Es localitza l’origen, es repara el tram i es comprova que l’aigua deixa de sortir. Val per a fuites, embussos i canvis solts d’aixeta o sanitari.
Derivació nova amb claus de tall, desguassos amb sifó i pendent, preses per a rentadora i rentaplats, i prova abans d’enrajolar.
Muntant interior, derivacions per estança humida i xarxa de desguassos nous. És el moment de substituir el plom o el galvanitzat.
Afecta un element comú: necessita acord de la comunitat i es planifica amb els veïns.
Si ja has de reformar el bany o la cuina, la lampisteria surt molt més a compte dins d’aquesta obra: la paret és oberta i la prova de pressió es fa una sola vegada. Canviar els tubs després obliga a trencar un enrajolat nou.
La lampisteria arriba fins a la paret; el que ve després, com l’enrajolat o el paviment, és d’un altre gremi.
L’IVA es desglossa sempre a part. Una baixant comuna és un element de la comunitat: no es toca sense el seu acord, i t’ajudem a preparar-lo.
La lampisteria és una de les nostres especialitats; també fem bany, cuina i reforma integral.
Barcelona i tota Catalunya: tria la teva zona al mapa i mira què fem a prop teu.
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Dubtes habituals de qui té una fuita, poca pressió o una canonada vella.
Sí. Localitzem fuites ocultes amb els mitjans adequats per no picar de més, identifiquem l’origen real i reparem. Trobar bé la fuita és el que evita trencar mitja casa buscant-la i que torni a aparèixer.
El plom sí: el DB HS 4 no admet tubs amb plom en aigua de consum, així que convé substituir qualsevol tram que conservi el teu habitatge en obrir la paret. El ferro galvanitzat no està prohibit, però amb els anys s’incrusta, perd cabal i es corroeix abans si aigües amunt hi ha coure. Ho decidim a la visita, mirant el material al comptador, al muntant i als ramals.
Sí, però una baixant que travessa diversos habitatges és un element comú. El Codi civil de Catalunya (art. 553-36) demana l’acord de la junta quan una obra altera elements comuns, i cal coordinar el tall amb els veïns de dalt i de baix. T’ajudem amb la gestió i l’executem.
Orientativament, entre 80 i 400 € una reparació, 600–2.000 € la lampisteria d’un bany o una cuina i 2.000–5.000 € la d’un habitatge sencer. Els extrems de cada tram depenen de l’accés, del nombre d’aparells i de si cal tocar baixants.
Pot ser l’edifici, la teva instal·lació o totes dues coses. El DB HS 4 demana 100 kPa com a mínim en una aixeta comuna i 150 kPa en escalfadors i fluxors; si a la teva aixeta no arriba, mesurem a l’entrada de l’habitatge per separar la causa: xarxa del carrer, muntant incrustat o ramals estrets. Si és de l’edifici, la solució és un grup de pressió i decideix la comunitat; si és teu, es corregeix dins de casa.
Quan la xarxa no arriba amb pressió a les aixetes més altes o més allunyades. El DB HS 4 descriu el grup convencional: dipòsit auxiliar, com a mínim dues bombes iguals que alternen en paral·lel i dipòsits de pressió amb membrana. Al Carrer de Sant Pere, a Rubí, es va muntar una sala de bombament amb dues bombes, vas d’expansió, canonada de polipropilè i col·lector amb una clau per circuit.
Una prova de resistència i estanquitat amb la xarxa plena i pressuritzada, amb tots els tubs encara a la vista, i una altra de desguassos descarregant cada aparell. Quan estan connectades aixetes i sanitaris, la de pressió es repeteix. És el que el DB HS 4 exigeix a l’empresa instal·ladora, i nosaltres no tapem fins que passa.
Sí. Amb el bany obert costa poc canviar canonades, desguassos i preses, i la prova de pressió es fa una sola vegada. Si deixes la xarxa vella i enrajoles al damunt, la pròxima fuita t’obliga a trencar un bany nou.
Cada pin és una obra nostra, situada a nivell de carrer. Filtra per estat, fes zoom o tria un projecte de la llista.
Ubicació a nivell de carrer, per privacitat dels nostres clients.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a tota Catalunya. Digues-nos què passa i et diem què cal canviar i què no.