Un soterrani no es reforma des de la porta: es reforma des del terreny. El que decideix el resultat és d’on ve l’aigua, per on respira l’espai i quin ús admet de debò. La resta, pintura i terra, és el darrer i el més fàcil.
Un soterrani té tres problemes que una habitació sobre rasant no coneix: l’aigua que empeny des del terreny, l’aire que no es renova sol i la manca de llum natural. Per això es planifica a l’inrevés que qualsevol altra reforma: primer el terreny i els murs, després les instal·lacions, i els acabats al final.
L’aigua arriba de dues maneres i cadascuna es tracta diferent. La capil·laritat puja per murs i solera com per una metxa i deixa salnitre i pintura aixecada. La pressió d’aigua (pluja acumulada contra el mur o nivell freàtic alt) busca esquerdes i juntes i apareix després d’un xàfec. Qui no distingeix l’una de l’altra acaba pintant sobre una taca que torna.
Quin ús és possible ho decideix el soterrani, no el desig. Celler, gimnàs, sala de cinema o despatx es munten gairebé sempre. Un dormitori exigeix condicions d’habitabilitat que molts soterranis no compleixen, i més avall t’expliquem quines. Si el que et preocupa és només l’aigua, tens la pàgina de tractament d’humitats.

El DB HS 1 del Codi Tècnic fixa el grau d’impermeabilitat segons el terreny i la quantitat d’aigua. Així es tradueix en obra.
El DB HS 1 classifica la presència d’aigua segons el nivell freàtic: baixa si la cara inferior del terra queda per sobre, mitjana si queda a la mateixa profunditat o a menys de dos metres per sota, i alta si queda a dos o més. Amb això i la permeabilitat del terreny surt un grau d’u a cinc (taula 2.1). En un soterrani existent és la referència amb què dimensionem, i la cala ho confirma.
És la solució bona i la cara: s’excava al costat del mur, es col·loca làmina (adherida amb capa antipunxonant, o producte líquid amb capa protectora), una capa drenant i filtrant i un tub drenant al peu connectat al sanejament. Si la connexió al sanejament queda per sobre de la xarxa de drenatge, el DB demana cambra de bombament amb dues bombes d’esgotament (HS 1, 2.1.2). Només es pot si arribes a la cara exterior del mur, i en una finca entre mitgeres sovint no s’hi arriba.
Quan no hi ha accés per fora es tracta el mur des de dins. El DB HS 1 admet la làmina interior només si va adherida, i en mur de fàbrica demana revestir la cara interior amb material hidròfug: morter hidròfug o cartó-guix sense guix higroscòpic. A l’arrencada de la façana l’impermeabilitzant puja més de 15 cm per sobre del terra exterior. Frena l’aigua, però el mur continua mullant-se per darrere.
L’aigua puja pel terra igual que per la paret. Per a soleres, el DB HS 1 recull la hidrofugació complementària amb un producte líquid que tapa els porus del formigó, el segellat de juntes amb banda de PVC o perfils expansius i una capa drenant i filtrant sota el terra. Si et proposen pintar la paret i deixar la solera tal com és, pregunta què passa amb l’aigua que entra per baix.
Quatre comprovacions abans de dibuixar la distribució: ventilació, obertures, radó i tràmits.
Sense ventilació creuada, el vapor de respirar, dutxar-se o posar la rentadora es queda dins i condensa al mur fred. Quan hi ha cambra ventilada darrere del trasdossat, el DB HS 1 demana obertures a dalt i a baix i renovar l’aire del local amb un cabal mínim de 0,7 l/s per m² útil (V1). En un soterrani d’una sola façana se sol resoldre amb extracció mecànica per conducte i entrades d’aire a la part alta.
El Decret 141/2012 demana que les habitacions tinguin ventilació i il·luminació natural directa des de l’exterior, amb obertures d’almenys un vuitè de la seva superfície útil en habitatge nou (annex 1, 3.9.1), i una obertura en façana a carrer o pati en habitatge anterior a 1984 (annex 2, 5.2). Un soterrani sense finestra, o amb una reixeta a peu de carrer, no hi arriba. Un pati anglès pot donar l’obertura si el planejament ho permet.
El DB HS 6 fixa un nivell de referència de 300 Bq/m³ de mitjana anual en locals habitables i llista els municipis amb potencial de radó. No s’aplica a un soterrani que continuarà sent traster, però sí a la zona afectada quan un canvi d’ús el fa habitable. A la zona I demana una barrera de protecció (val, sense calcular, una làmina de baixa difusió al radó i d’almenys 2 mm) o una cambra d’aire ventilada, i a la zona II hi suma un espai ventilat o la despressurització del terreny. Després es mesura.
Segons l’obra i el municipi, el teu serà una comunicació o una llicència: les tramitem juntament amb la cèdula d’habitabilitat si l’ús la demana. En propietat horitzontal has d’avisar la presidència o l’administració, i si l’obra toca elements comuns, com l’estructura o el mur de contenció, cal l’acord de la junta (art. 553-36 del Codi civil de Catalunya).
Cada fase prepara la següent, i saltar-se’n una és la manera més ràpida de repetir l’obra.
Obrim cales al mur i a la solera, mirem el salnitre, mesurem la humitat en diversos punts i anotem si l’aigua apareix només després de la pluja o durant tot l’any. D’aquí surt si és capil·laritat, pressió o condensació.
Es retira el revestiment malmès fins al suport sa i es pica el que no es pot salvar. Amb el mur a la vista es veu de què està fet i per on entra l’aigua.
Làmina o producte líquid amb la seva protecció, bandes de reforç a les trobades i, si el cas ho demana, tub drenant i cambra de bombament. S’inspecciona abans de tapar-la.
Conductes d’extracció, entrades d’aire, quadre i línies elèctriques, desguassos amb sifó i, si hi ha lavabo, l’evacuació que calgui. Tot va abans del trasdossat.
Trasdossat amb cambra o amb morter hidròfug, aïllament del mur fred per evitar condensacions i terra amb la seva barrera abans del paviment.
Il·luminació per capes pensada per a un espai sense finestra, pintura transpirable, fusteria i neteja. Lliurem amb la garantia per escrit.
Baixem amb tu, mirem murs, solera i obertures, i et diem quins usos són possibles i quins no abans que gastis res en projecte.
Pressupost tancat i desglossat per partides: impermeabilització, ventilació i instal·lacions surten en línies separades, perquè vegis què costa cada cosa.
Un únic cap d’obra coordina impermeabilitzador, electricista, lampista i enrajolador, que en un soterrani es trepitgen la feina si ningú no ho ordena.
Lliurem el soterrani sec i endreçat, amb garantia per escrit sobre l’obra executada.
No tapem una taca: busquem d’on surt. El que no es diagnostica es torna a pintar l’any següent.
Et diem si va per dins o per fora, per què, i què aconsegueix cada solució i què no.
DB HS 1, HS 3, HS 6 i Decret 141/2012: el que és aplicable es cita i es justifica, no es dona per suposat.
Il·luminació per capes i tons càlids, sense aquell efecte de soterrani amb tub fluorescent.
Comunicats, llicència i cèdula d’habitabilitat quan l’ús ho demana, tramitats amb l’arquitecta tècnica.
Pagues el que s’ha mesurat, no una xifra rodona per a tot el soterrani.
Forquilles per m² que depenen sobretot de dues coses: quanta humitat cal aturar i quines instal·lacions demana l’ús. La xifra definitiva surt de la visita i de la cala.
| Qualitat | Què inclou | Rang orientatiu | |
|---|---|---|---|
| Magatzem o taller | Acabats estàndard, solució pràctica | 400 – 700 €/m² | |
| Despatx o gimnàs | Materials seleccionats, millor equilibri | 700 – 1.100 €/m² | |
| Celler o sala de cinema | Materials prèmium i interiorisme de disseny | 1.000 – 1.600 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
Forquilles d’obra completa per a tres mides de soterrani i per a l’obra d’humitat per si sola, IVA no inclòs.
Hi cap un celler, un despatx o una sala petita. En un espai així, la humitat d’un sol mur pot decidir quina part del pressupost se’n va en impermeabilitzar.
Permet separar zones: sala, gimnàs o cinema i una sala tècnica. Aquí comença a pesar l’extracció d’aire, perquè un espai gran sense finestres necessita un cabal important.
Diverses estances sota rasant, de vegades amb un pati anglès per fer entrar llum. Convé plantejar-ho amb projecte tècnic i consultar-ho abans amb l’Ajuntament.
Per a quan el soterrani ja té ús i només falla l’aigua: s’actua sobre mur, solera i desguàs sense tocar la distribució.
Dos soterranis de la mateixa superfície poden costar molt diferent: un amb les parets seques i un altre amb aigua al peu del mur no s’assemblen en res. Per això fem les cales abans de tancar el pressupost i no després, quan ja caldria improvisar.
El que és dins de l’obra i el que convé resoldre per separat abans de començar.
L’IVA va sempre desglossat. Si el soterrani ha de ser peça habitable, la condició prèvia és que compleixi llum, ventilació i alçada segons el Decret 141/2012; a la visita et diem si hi ha camí. Per al tràmit, mira llicències i projectes.
Els soterranis són una de les nostres especialitats; també fem casa, golfes i garatge.
Soterranis i semisoterranis de cases, baixos i finques a Barcelona i la resta de Catalunya. Busca el teu municipi al mapa.
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Els dubtes de qui té un soterrani amb humitat o vol donar-li ús.
Pel moment i el lloc on apareix. La capil·laritat deixa una franja amb salnitre i pintura aixecada a una certa alçada del mur, i es nota tot l’any. La pressió es manifesta després de pluges fortes, amb aigua al peu del mur o en juntes i esquerdes. Una cala i mesures en diversos punts ho confirmen; no n’hi ha prou amb mirar la taca.
Per fora, sempre que es pugui: la làmina frena l’aigua abans que entri al mur. Però exigeix excavar al costat de la paret i sovint no hi ha accés (mitgera, vorera, jardí del veí). Aleshores s’impermeabilitza per dins amb làmina adherida o morter hidròfug, i es cuida el remat a la façana, que el DB HS 1 demana pujar més de 15 cm per sobre del terra exterior.
Només si compleix el Decret 141/2012, i molts soterranis no el compleixen. L’habitació necessita ventilació i il·luminació natural directa des de l’exterior (obertures d’almenys un vuitè de la seva superfície en habitatge nou; obertura en façana a carrer o pati en habitatge anterior a 1984). Sense obertura, el soterrani serveix per a despatx, gimnàs o sala, però no per dormir. I l’Ajuntament pot ser més exigent que el decret.
Pot tenir-ne. El DB HS 6 llista els municipis amb potencial de radó: a la província de Barcelona, per exemple, Barcelona, L’Hospitalet, Sabadell o Terrassa són a la zona I, i Badalona, Mataró o Santa Coloma de Gramenet a la zona II. L’obra només entra al DB si el soterrani passa a ser habitable; aleshores es preveu barrera o cambra ventilada i es mesura després. L’apèndix B del document diu en quina zona és el teu.
Depèn de l’ús i de la humitat: de 400 a 700 €/m² per a un magatzem o taller, i més per a un despatx, un gimnàs o un celler climatitzat (la taula d’aquesta pàgina recull els tres trams). El que més separa dos pressupostos és si cal impermeabilitzar i com. La xifra es concreta després de la cala.
Per a un soterrani de mida mitjana, compta entre 6 i 12 setmanes, i bona part del marge el posa l’aigua: la impermeabilització necessita els seus temps d’assecat i curat abans de revestir. Et donem el calendari per escrit abans de començar.
Depèn del que toquis. En propietat horitzontal has d’avisar la presidència o l’administració abans de començar, i si l’obra afecta elements comuns (estructura, murs de contenció, façana) cal l’acord de la junta, segons l’art. 553-36 del Codi civil de Catalunya. Un canvi d’ús o una obra estructural sol demanar llicència: ho decideix l’Ajuntament, i nosaltres tramitem els comunicats i les llicències.
Amb un calendari per escrit, pagaments lligats a l’avanç i una retenció final fins al lliurament. La bestreta mai no passa del 40 %, i no es paga obra que no estigui feta.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Baixem a veure’l: visita tècnica gratuïta i diagnosi de la humitat. Pressupost tancat per escrit.