Sant Just Desvern s’esglaona pel vessant de Collserola i el poble canvia amb la cota: pisos del casc i dels anys cinquanta a baix, urbanitzacions de torres a dalt i el Walden 7 enmig. Reformem les tres coses amb pressupost tancat, un únic cap d’obra i l’expedient de l’Ajuntament preparat abans d’obrir la primera paret.
Sant Just va passar d’uns 6.400 veïns el 1960 a uns 12.300 el 1990, un creixement més pausat que el dels seus veïns del pla, i es va fer a trossos: el 1924 es van obrir la Rambla Modolell i el barri del Sagrat Cor; després van arribar les urbanitzacions de torres (la Plana Padrosa, Can Freixes, la Miranda, Bellsoleig), després els blocs del carrer Nord i de la Roqueta i, el 1975, el Walden 7. Aquí una reforma depèn de tres respostes: la cota de la parcel·la, si l’edifici està catalogat i si es toca l’estructura. Dos habitatges del mateix carrer poden caure en règims diferents si un té fitxa de catàleg i l’altre no. Les tres respostes es resolen a la visita, amb la parcel·la al planejament al davant, i queden per escrit abans que signis el pressupost.

En un municipi tan petit conviuen quatre tipus d’habitatge amb prou feines semblants. Cadascun té la seva rutina d’obra.
La Plana Padrosa i Can Freixes són del primer terç del segle XX, la Miranda es va planificar el 1946 i Bellsoleig va arribar després. Són cases amb jardí de dècades diferents: es revisa coberta, quadre, caldera i, si hi ha piscina o mur, què cap en comunicació prèvia.
Els pisos del barri Sud són dels anys cinquanta i seixanta. Porten lampisteria i electricitat d’aquella època, i la integral les renova senceres per no obrir dues vegades la mateixa paret.
Al casc i el seu entorn hi ha cases de principis del segle XX i masies transformades en estil modernista, com Can Ginestar i Can Sagrera. Abans de projectar es consulta si la finca té fitxa al catàleg del patrimoni, perquè canvia el tipus de permís.
Un sol edifici, bé cultural d’interès local, amb pisos que neixen de mòduls de 30 m². La distribució no és lliure i la reforma es concentra a l’interior: instal·lacions, banys, cuina i fusteria.
El model de comunicació prèvia de l’Ajuntament cobreix canvis de distribució, instal·lacions i fins i tot piscines. Els plans especials, en canvi, ho canvien tot.
La comunicació prèvia d’obres no subjectes a llicència inclou el canvi de distribució interior d’un habitatge, local o nau, amb o sense afectació a l’estructura, la substitució de les instal·lacions interiors, l’aire condicionat, les plaques fotovoltaiques, la reparació de façanes i cobertes i la construcció o modificació de piscines i murs. Segons l’actuació s’adjunta croquis, memòria tècnica o projecte amb direcció facultativa, i sempre el pressupost del contractista segellat i el document d’acceptació de residus.
La porta es tanca amb una declaració responsable: l’edifici no pot estar al Catàleg del Patrimoni ni inventariat amb protecció, l’obra no pot canviar l’ús, la volumetria, la composició de tota la façana ni els buits, i no pot estar en sòl no urbanitzable. Fora d’això hi ha llicència d’obres, amb projecte bàsic, estudi de seguretat i salut i estudi de gestió de residus, i es consulta el pla especial del patrimoni arquitectònic o el del Parc Natural de Collserola quan la teva parcel·la entra en el seu àmbit.
Tres portes segons el que toquis
Distribució interior, instal·lacions, climatització, plaques solars, piscines i murs, sense catàleg ni sòl no urbanitzable.
Reforma que afecta el conjunt estructural, gran rehabilitació, canvi d’ús o més habitatges que abans.
Fitxa del catàleg del patrimoni arquitectònic o pla especial del parc natural: es pregunta abans de projectar.
De dilluns a divendres de vuit a vint-i-una hores i dissabtes de vuit a setze; diumenges i festius no es treballa. La maquinària s’atura a les vint entre setmana.
Un contenidor o un sac al carrer, un tall de carrer o una reserva d’espai es demanen a part, amb instància genèrica i la seva autoliquidació.
Si es toca la façana al centre urbà, l’ordenança de criteris compositius exigeix justificar els colors.
Si l’obra afecta elements estructurals comuns de l’edifici, s’acredita l’article 128 de les ordenances metropolitanes de l’edificació.
Aquest edifici no es reforma com un bloc corrent, i convé saber-ho abans de demanar pressupost.
Projectat el 1972 pel Taller d’Arquitectura de Ricard Bofill i acabat el 1975 on hi havia la fàbrica de ciment Sansón, el Walden 7 té quinze plantes i uns 446 pisos, tots construïts amb mòduls de 30 m² que es combinen: des d’estudis d’un mòdul fins a dúplex de quatre. Està catalogat com a bé cultural d’interès local des del 1987, i les seves finestres semicirculars i els seus patis interiors formen part de l’edifici.
Per a la teva reforma vol dir dues coses. La distribució no és lliure, perquè els murs i els passadissos oberts són del conjunt, i en una reforma d’habitatge la façana i els buits no es toquen. El que sí que es renova és l’interior: instal·lacions, cuina, banys, terres i fusteria interior. Abans de projectar demanem a la comunitat la documentació de l’edifici i preguntem a l’Ajuntament com tracta aquest expedient, perquè el model de comunicació prèvia exclou els edificis amb protecció.
Bé d’interès local des del 1987. El tràmit el decideix l’Ajuntament, no la comunitat.
Cada pis suma d’un a quatre mòduls de 30 m²: es mesura quins murs es poden moure.
Els buits semicirculars i els patis interiors no es modifiquen en una reforma d’habitatge.
Horaris, ascensors i protecció de zones comunes es pacten per escrit abans de començar.
El centre de Sant Just és a uns 122 metres d’altitud i el terme puja fins als 405. Entre aquests dos números hi caben carrers amb pendent, accessos amb esglaons i cases de diversos nivells on un camió no arriba a la porta. La visita mesura aquest accés i el posa al pressupost: on s’atura el vehicle, quant material es puja a mà i si hi cap un contenidor o cal treballar amb sacs.
Hi ha un altre detall del terreny que es veu menys. La riera de la Fontsanta segueix la seva llera sota el carrer de Sant Ferran, la plaça Maragall i l’avinguda del Doctor Ribalta, i la riera de Sant Just baixa de la serra cap al Llobregat. A les plantes baixes i soterranis d’aquests carrers es comprova primer si hi ha humitat per capil·laritat, abans de triar revestiments o terra.
I a la vora alta, on el poble toca el parc natural, la parcel·la pot estar a l’àmbit del pla especial de Collserola, que canvia el permís. És una consulta que fem a l’Ajuntament abans d’oferir-te dates.
En una torre de la Miranda o de Bellsoleig la reforma surt a la parcel·la, i aquí el permís es reparteix diferent.
El model de l’Ajuntament admet com a comunicació prèvia la construcció o modificació de piscines i de murs i tanques (excepte murs de contenció), la substitució de paviments exteriors, les plaques fotovoltaiques i l’aire condicionat. En una piscina es justifiquen a més els paràmetres urbanístics de la parcel·la; en les plaques solars queda fora l’edifici catalogat i el sòl no urbanitzable.
Si la torre barreja reforma interior, jardí i climatització, ho ordenem en un sol expedient i un sol calendari. Per veure com treballem en habitatges d’aquest tipus, mira les nostres pàgines de reformes de cases adossades i de reformes de vil·la, o la de tota la comarca.
Memòria tècnica amb els paràmetres urbanístics de la parcel·la i pressupost segellat.
Comunicació prèvia fora d’edificis catalogats; l’Ajuntament bonifica l’ICIO si el col·lector està homologat.
Murs i tanques sense tala d’arbrat ni moviment de terres.
Forquilles orientatives a Sant Just Desvern, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Sant Just es llegeix per alçades i per dècades. Això canvia en reformar a cada zona.
Reformem principalment a:
La Miranda es va planificar el 1946 i es va omplir de torres d’èpoques diferents sobre terreny en pendent. Cada casa demana la seva pròpia visita: l’accés del camió, l’estat de la coberta i les instal·lacions pesen més que el disseny, i el pressupost ho diu des de la primera xifra, sense extres per la costa.
El casc i la Rambla Modolell, oberta el 1924. Si l’obra toca la façana, l’ordenança de criteris compositius del centre urbà demana un estudi cromàtic, i la finca es consulta al catàleg abans de res. És zona de pisos i cases entre mitgeres, on sol bastar renovar instal·lacions i redistribuir sense tocar l’estructura.
Urbanitzacions de cases amb jardí, la Plana Padrosa del primer terç del segle XX i Bellsoleig de després de la guerra. Reformes de cuina, banys i climatització, i de vegades piscina, murs o plaques solars. L’encàrrec s’amplia a la parcel·la, i l’expedient es prepara d’una vegada perquè obra interior i exterior no es tramitin per separat.
El Walden 7 es va aixecar on hi havia la fàbrica de ciment Sansón, i l’Eixample va començar amb la Rambla Modolell. Dos mons: un edifici únic amb normes pròpies i un eixample de pisos corrents, on la visita mira primer quines instal·lacions hi ha i quantes es poden reutilitzar.
Barris i carrers on també treballem:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Sant Just Desvern: preus, llicències, terminis i ajuts.
No, si l’edifici no està catalogat i no es canvia l’ús ni tota l’estructura. L’Ajuntament admet com a comunicació prèvia el canvi de distribució interior i la substitució d’instal·lacions, amb memòria tècnica o projecte i direcció facultativa segons el cas. La llicència queda per a les reformes que afecten el conjunt estructural o edificis amb protecció.
Es pot, però ho decideix el tècnic i no el paleta. El model de comunicació prèvia de l’Ajuntament inclou el canvi de distribució amb afectació a l’estructura, amb projecte i direcció facultativa, i acredita l’article 128 de les ordenances metropolitanes si el mur és un element comú. Abans es fa una cala per saber què carrega de debò.
Que es consulta el pla especial del Parc Natural de Collserola i que no val la comunicació prèvia si la parcel·la cau en sòl no urbanitzable. A la part urbana del vessant sol bastar la comunicació o la llicència ordinària. Ho preguntem a l’Ajuntament abans de dibuixar, perquè no aparegui un requeriment amb l’obra a mitges.
De dilluns a divendres de vuit a vint-i-una hores i els dissabtes de vuit a setze. Diumenges i festius no es treballa. La maquinària té un horari més curt: fins a les vint hores entre setmana. Ho posem al calendari d’obra que et lliurem i ho avisem als veïns d’escala.
Amb una instància genèrica al registre municipal i l’autoliquidació de la taxa corresponent, a part de la comunicació de l’obra. El mateix val per a un tall de carrer o una reserva d’espai. En carrers amb pendent pot ser més pràctic treballar amb sacs i retirar-los diàriament; ho decidim a la visita.
Per dins, sí, i amb consulta prèvia. L’edifici és bé cultural d’interès local des del 1987 i el model de comunicació prèvia de l’Ajuntament exclou els edificis amb protecció, així que preguntem com es tramita abans de donar data. La reforma es limita a instal·lacions, banys, cuina i acabats, i els buits i els patis es deixen com estan.
Pot entrar com a comunicació prèvia, amb memòria tècnica que justifiqui els paràmetres urbanístics de la parcel·la, si el sòl és urbà i la finca no està catalogada. Si la parcel·la cau a l’àmbit del pla especial de Collserola, la resposta canvia. Revisem la parcel·la al planejament abans de pressupostar el vas.
Sí. En una torre de vessant l’encàrrec ajunta interiorisme, climatització, fusteria exterior i la parcel·la sencera: jardí, murs i, de vegades, piscina. Ho portem com una sola obra, amb un cap d’obra que ordena quan entra cada ofici i un calendari per escrit abans del primer dia. Si hi ha pendent, l’accés del material figura al pressupost des de la primera xifra.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Sant Just Desvern i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.