La capital del Baix Llobregat va créixer en tres temps: al llarg del camí ral, entre la carretera i el ferrocarril, i després, a l’altre costat de la via, amb els barris dels seixanta i setanta. Una finca de Falguera i un pis de la Salut tenen poc en comú. Mesurem quina de les dues és la teva i signem un preu tancat, partida a partida, amb el mateix cap d’obra des de la primera visita fins a l’últim remat.
El tren va arribar el 1854 i la primera gran fàbrica tèxtil, la de Bertrand, el 1861. A partir d’aquí la vila es va obrir camí cap amunt, i els anys seixanta la població es va duplicar en una sola dècada, amb el salt més gran entre 1970 i 1975. Per això l’edat de l’edifici decideix gairebé tot: l’estructura que trobarem, les instal·lacions, el soroll de la via i la fitxa que ens demana l’Ajuntament. Aquesta informació surt de la visita, no del barri, i queda al pressupost. Ajuda que l’Ajuntament publiqui una fitxa diferent per a cada tipus d’obra: així et podem dir per endavant quin esglaó et toca i quant triga a estar llest el paper.

La ciutat sempre s’ha llegit així: el que hi havia abans de la via, el que es va aixecar al costat i el que va venir després. Això vol dir per a la teva obra.
El carrer Falguera va ser el camí ral i es va omplir de cases al voltant. Murs gruixuts, forjats antics i humitats de planta baixa solen demanar una cala abans de moure res. Si la finca està catalogada, el tràmit deixa de ser simple.
Els carrers de Sant Antoni i Santa Maria es van urbanitzar per a cases de famílies obreres. Són habitatges que guanyen molt amb una redistribució ben pensada i amb instal·lacions senceres noves.
Barris de l’altra banda de la via, aixecats amb la immigració dels seixanta i setanta. Instal·lacions d’aleshores, comunitats grans i obres que s’organitzen per escala.
Edificis recents amb acabats gastats. La reforma habitual és de cuina, banys i terres, amb tràmit simple si no es canvia la distribució.
L’Ajuntament reparteix les obres en fitxes molt concretes. Saber quina toca evita esperes i requeriments.
La via més lleugera és l’assabentat d’obres mínimes, un avís previ per millorar cuina, bany o safareig sense alterar la distribució, arrebossar, pintar, enrajolar parets interiors, renovar paviments o canviar instal·lacions interiors sense alterar serveis. Té condicions: que no es faci en zones comunitàries, que no toqui estructura, que la finca no estigui catalogada, que no ocupi espai públic i que el pressupost no passi d’un topall que fixa l’Ajuntament. L’obra s’ha d’acabar en noranta dies naturals.
Per sobre hi ha les comunicacions prèvies, amb fitxes pròpies per a l’aire condicionat en habitatges, l’energia solar, els canalons, les cales, la rehabilitació de façana amb bastida o la reforma de local amb canvi de distribució sense tocar estructura. Es pot començar als deu dies hàbils de presentar-la, tret que l’Ajuntament assenyali una deficiència, amb un mes màxim per començar i sis per acabar. Les fitxes estan pensades per a edificis no catalogats: si la teva finca ho està, es demana autorització o llicència.
Tres vies, de menys a més tràmit
Cuina o bany sense tocar la distribució, pintura, enrajolat interior, instal·lacions sense alterar serveis.
Fitxes específiques: climatització, solar, façana amb bastida, cales, retirada de fibrociment, local amb distribució nova.
Finca catalogada o actuació fora de les fitxes anteriors. S’espera la resolució abans de començar.
Signada per tècnic competent, amb plànols a escala, fotos de les zones i pressupost amb partides i amidaments.
Autorització signada pel president o acta de l’acord quan l’obra afecta zones comunes.
Fitxa pròpia. Només la retira una empresa del registre RERA, i abans l’autoritat laboral aprova el seu pla de treball.
Els contenidors de ferro i els sacs de runa tenen els seus tràmits d’ocupació de la via, a part de l’obra.
El carrer que avui anomenem Falguera va ser el camí que unia Barcelona amb l’interior. Es nota dins de les parets.
Les cases més antigues de la ciutat es van aixecar al llarg d’aquell camí i, més tard, la urbanització de Falguera es va eixamplar cap al riu. Un creixement sense pla únic sol deixar finques enganxades entre si, amb alçades de forjat diferents, patis petits i murs de càrrega que no sempre són on indicaria el sentit comú. En una finca així no es tira un envà sense una cala.
La visita mira tres coses: quin mur carrega de debò, de quin material és el forjat i si hi ha humitat pujant des de la planta baixa. Amb això es decideix el tràmit. Més amunt, a la franja que es va urbanitzar des del primer pla de 1902 i la rambla de la Marquesa de Castellbell, dels anys vint, ja és una altra època de construcció i una altra rutina: cala a cada edifici, sense extrapolar de la casa del costat. Si la finca figura al catàleg municipal, cap de les fitxes simples serveix i es demana autorització o llicència, cosa que es consulta a l’Ajuntament abans de donar dates.
Una cala decideix quins es poden obrir i amb quina llinda.
Tipus i estat, abans de recolzar terres de gran format o banys nous.
Se’n busca la causa abans d’escollir revestiment.
Es consulta si la finca o el seu entorn estan protegits.
L’Ajuntament explica a la seva història oficial que el creixement urbà de debò va arribar amb la immigració dels seixanta i setanta i amb l’especulació d’aquells anys, i que llavors es van crear els barris de l’altra banda de la via: Roses Castellbell, Can Calders i la Salut. La població es va duplicar entre 1960 i 1970. Una ciutat que creix així aixeca de pressa, amb el que hi ha a cada moment.
Qui reforma en un d’aquests blocs es troba instal·lacions fetes de pressa, amb baixants compartides que poden amagar fibrociment, i comunitats grans on l’horari, l’ascensor i l’escala es pacten per escrit. A més, un dels carrers de la Salut ocupa la llera d’una riera canalitzada, així que en plantes baixes es comprova la humitat abans de reformar.
Una integral resol en un sol pas l’electricitat amb butlletí nou, la lampisteria, les baixants si cal, la fusteria amb millor aïllament i els revestiments. Si la nova distribució respecta l’estructura, n’hi ha prou amb una comunicació; si implica un mur de càrrega, el camí és la llicència i el seu projecte.
No tot és integral. Entre les obres publicades n’hi ha una de petita, al barri de la ciutat que més ens sona a camí ral.
Tenim publicada una obra al carrer Falguera: el revestiment d’un rebedor amb plaqueta de pedra als brancals i als buits, amb el cantell trencat i sense perfil de remat, i plaqueta de maó esglaonada contra el parament llis. Es va acabar amb rejuntat i neteja final. Les imatges de la capçalera i de la introducció corresponen a aquest treball.
Ho expliquem perquè ensenya com es resol un detall en una finca de la ciutat. Per veure-ho en conjunt, mira les obres publicades. Si la teva reforma és d’una altra mida, tens la pàgina del Baix Llobregat amb la resta de municipis de la comarca.
Trencat i sense perfil de remat, com en aquesta obra: la vora queda irregular a propòsit.
Una base llisa i plana evita que la plaqueta es mogui amb el temps.
La pedra demana llum rasant: es pensa abans de col·locar un focus.
Una selecció de reformes a Sant Feliu de Llobregat. Cada projecte, amb el seu tipus, ubicació i treballs realitzats.
Forquilles orientatives a Sant Feliu de Llobregat, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Cada barri és una època. Això és el que canvia en reformar-hi.
Reformem principalment a:
El nucli de la ciutat, amb el mercat del segle XIX i la catedral. És el barri on més convé preguntar per la catalogació de la finca abans de dibuixar res. Es renova per dins el que l’ús ha gastat i es conserva el que dona caràcter. La visita inclou patis i celoberts i l’estat de la coberta, que en finques d’aquesta edat donen més sorpreses que la cuina.
Barri de l’altra banda de la via, crescut amb els seixanta i setanta. Un dels seus carrers ocupa la llera de la riera de la Salut, canalitzada, i l’edifici sencer sol demanar revisar instal·lacions i humitats de planta baixa. Amb comunitats grans, l’obra es pacta amb l’administrador: horaris, ascensor i neteja del replà, per escrit.
El barri es va eixamplar cap al riu a partir del carrer Falguera, que va ser el camí ral. Cases d’èpoques diferents enganxades entre si, amb murs de càrrega que es miren abans de decidir quin envà cau. Si la reforma obre una paret, es fa amb cala prèvia i llinda calculada pel tècnic, no per intuïció.
Roses Castellbell es va aixecar amb els seixanta; Mas Lluí és un pla parcial dels noranta. Dos extrems: blocs amb instal·lacions per renovar i pisos dels plans parcials dels noranta, amb Les Grases i el seu jardí de roses al costat, on n’hi ha prou de canviar acabats i reordenar la cuina, perquè a aquests edificis encara els falten anys per a l’edat de l’ITE. Entre l’un i l’altre la visita decideix si compensa una integral o una reforma per fases.
Altres barris de la ciutat on reformem:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Sant Feliu de Llobregat: preus, llicències, terminis i ajuts.
És l’avís previ més senzill de l’Ajuntament, per a obres com millorar cuina o bany sense canviar la distribució, pintar, arrebossar o enrajolar parets interiors. Serveix si no es toca estructura ni zones comunes, la finca no està catalogada, no s’ocupa la via pública i el pressupost queda per sota del topall municipal. L’obra s’ha d’acabar en noranta dies naturals.
Als deu dies hàbils de presentar-la, sempre que l’Ajuntament no t’hagi comunicat cap deficiència. Disposes d’un mes com a màxim per començar i de sis per acabar; aquests terminis es poden ampliar la meitat si ho demanes abans que venci, i això porta la seva taxa. Presentar-la bé a la primera és el que evita aturar l’obra.
Una memòria tècnica signada per tècnic competent, amb el certificat de col·legiació si no està visada, plànols a escala 1/100 o 1/50, fotos en color de les zones on s’intervé, el pressupost d’execució material amb partides i amidaments, i l’autorització del president de la comunitat si escau. Els redacta i signa la nostra arquitecta tècnica, i tu en reps còpia de tot.
Sí. El catàleg de tràmits té fitxes d’ocupació de la via pública per a obres, per a contenidors de ferro i per a sacs de runa, diferents de la comunicació de l’obra. Les gestionem juntament amb l’expedient perquè el contenidor arribi el dia que toca i no abans.
Els blocs de la immigració es van aixecar de pressa i amb el que hi havia: quadres de pocs circuits, canonada metàl·lica i baixants compartides que de vegades porten fibrociment. Res d’això se suposa, es confirma amb una cala. En una integral se substitueixen electricitat i lampisteria senceres, i en planta baixa es vigila la humitat si el carrer ocupa la llera d’una riera canalitzada.
Es pregunta a l’Ajuntament, que pot informar de si existeix catalogació. Importa perquè les fitxes simples (assabentat i comunicacions prèvies) són només per a edificis no catalogats; si la finca ho està, la via és l’autorització o la llicència. A la visita ho consultem i et lliurem la resposta per escrit abans de pressupostar.
Només una empresa del registre RERA, i després del vistiplau de l’autoritat laboral al seu pla de treball. L’Ajuntament té una comunicació prèvia pròpia per retirar fibrociment sense altres obres en edificis no catalogats, que demana memòria tècnica, pressupost i el justificant d’inscripció de l’empresa. No és feina de paleta.
Gairebé tot menys el mètode. A Falguera manen els murs gruixuts, els forjats antics i la consulta de catalogació; a la Salut, les instal·lacions dels setanta, les comunitats grans i la humitat vora una riera canalitzada. Canvien la cala, el tràmit possible i la logística: carrers de camí ral en un cas, escales de bloc en l’altre. El pressupost tancat ho reflecteix partida a partida.
Sí, si la teva façana hi dona. El ferrocarril va arribar el 1854 i continua repartint la ciutat entre el que va quedar a un costat i el que va créixer a l’altre. En un pis amb finestres cap a la via pesa més la fusteria acústica que qualsevol acabat, i a l’obra la mateixa via condiciona per on entren camions i contenidors. Ho mesurem a la visita i ho deixem escrit al pressupost.
Un treball petit i publicat, al carrer Falguera: el revestiment d’un rebedor amb plaqueta de pedra i de maó decoratiu. No és una integral i no la presentem com a tal. És entre les <a href="/proyectos">obres publicades</a>, perquè vegis el remat abans de demanar pressupost.
Sempre: el pressupost de reforma amb coordinació de tots els gremis a Sant Feliu és el nostre format estàndard. Paleta, lampista, electricista i fuster treballen sota un únic cap d’obra, amb calendari per escrit i una sola xifra tancada per partides.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Sant Feliu de Llobregat i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.