Molins de Rei es va estrènyer en una franja de pla vora el riu, amb la serra de Collserola ocupant gairebé tot el terme. El casc, els barris de la immigració de postguerra i les cases del vessant es reformen de maneres molt diferents. Mesurem cada edifici, presentem nosaltres la comunicació a l’Ajuntament i signem un preu tancat per partides, amb el mateix cap d’obra de principi a fi.
El casc va néixer a la vora de la plana i el carrer Major es va traçar en parcel·lar els terrenys del palau dels Requesens després de les guerres de principis del segle XIX. Més tard, entre 1936 i 1970, les fàbriques de postguerra van duplicar el veïnat (d’uns 7.400 a uns 14.500 habitants) i van aparèixer Can Graner, L’Àngel, El Canal i la Riera Bonet. Quatre èpoques de construcció en un poble petit: per això la visita comença per la data i el sistema constructiu del teu edifici, no pel nom del barri. I com que la comunicació prèvia no genera una autorització que s’hagi d’esperar, l’ordre importa: primer el paper ben presentat i amb el pagament justificat, i només després el primer dia d’obra.

Aquí el barri diu poc i el sistema constructiu ho diu tot. Aquests són els casos habituals.
Carrers estrets que surten del carrer Major, amb finques entre mitgeres. L’accés mana: on s’atura el camió, si hi cap un contenidor i quant es puja a mà. I es mira primer si la finca té protecció, perquè amb protecció el tràmit passa a llicència.
El Canal i L’Àngel van créixer als seixanta amb constructores com Incresa i Constructora Molinense. Instal·lacions d’aleshores i comunitats nombroses, on l’obra es pacta per escala i per horaris.
Can Graner va néixer a principis dels quaranta amb autoconstrucció. Es comença per comprovar si hi ha plànols i, si no, per dibuixar el que hi ha i fer cales en murs i fonamentació; només després es projecta.
Unifamiliars amb jardí, en origen cases d’estiueig de famílies de Barcelona. La reforma se centra a aïllar, climatitzar i reorganitzar la planta, i l’accés en pendent es resol des del pressupost.
A Molins la comunicació prèvia és la via general i no s’emet autorització. El que cal saber és quan deixa de valer.
La comunicació prèvia cobreix les obres de reforma o rehabilitació de construccions existents, el canvi d’ús (excepte a residencial), els murs i tanques i altres actuacions menors. Es presenta per instància genèrica al Registre d’Entrada o a l’Oficina d’Atenció Ciutadana, i des que es registra la documentació no s’emet cap autorització d’obres: els Serveis Tècnics revisen després i només contacten si detecten una deficiència.
Hi ha dues condicions pràctiques. La primera, que la liquidació de la taxa i de l’ICIO es paga abans: mentre no aportis el justificant, no estàs habilitat per obrar. La segona, que hi ha coses que sí demanen llicència: obres en un bé amb protecció patrimonial, cultural o urbanística, els usos i obres provisionals i el sòl no urbanitzable, tret de projecte d’actuació específica. Si la reforma canvia la distribució, afecta l’estructura o toca l’accessibilitat, s’adjunta projecte de tècnic competent.
Què s’adjunta segons l’obra
Obres que la llei d’edificació no obliga a projectar. Formulari, pressupost i croquis o fotos.
Canvi de distribució, afectació estructural, canvi d’ús o accessibilitat. Projecte de tècnic competent i assumpció de la direcció d’obra.
Bé protegit, usos provisionals o sòl no urbanitzable. S’espera la concessió abans d’obrir la primera paret.
Contenidors i ocupacions del carrer van en un permís independent, que gestiona el Negociat de Mobilitat.
Si l’obra necessita bastida des de la planta baixa i dos pisos, s’afegeix l’assumpció d’un tècnic sobre el muntatge.
L’Ajuntament calcula la taxa i l’ICIO i no et deixa continuar l’expedient fins que presentes el justificant del pagament.
L’Ajuntament publica un visor de patrimoni on es consulta si la teva finca figura com a protegida.
El carrer principal de Molins és fill d’una parcel·lació, i això es nota en com estan fetes les cases.
Després de les guerres de principis del segle XIX, els terrenys del palau dels Requesens es van parcel·lar i van donar forma al carrer Major. Una parcel·lació així sol donar solars estrets i profunds, amb cases llargues, poca façana i llum que arriba malament al centre de la planta. I el casc està enganxat a la muntanya: als carrers que pugen des de la plana hi ha pendent, i de vegades el camió no arriba fins a la porta.
Per reformar aquí cal resoldre tres coses des del pressupost: la llum, que es guanya obrint la planta o amb un pati millor aprofitat; la humitat, perquè en finques antigues sol haver-hi capil·laritat a la planta baixa; i l’accés, amb una estratègia d’aplec i de retirada de runa per trams si el contenidor no hi cap. I tot amb la consulta de protecció feta abans de dibuixar, perquè el projecte no es refaci a mig camí.
Es consulta al visor de patrimoni i es confirma amb els Serveis Tècnics.
Com portar claror al centre d’una planta llarga i estreta.
Capil·laritat en murs de planta baixa: primer la causa, després el revestiment.
Sacs, carretó i retirada per trams quan el camió no arriba.
Amb les fàbriques de postguerra (can Samaranch, Malvehy, Iborra, Torra-Balari, Balanzó) va arribar mà d’obra d’Andalusia, Múrcia i Extremadura, i Molins va créixer per barris. Can Graner va començar a principis dels quaranta amb autoconstrucció: cases aixecades pels seus propietaris, sense connexió ordenada amb el carrer, fins que l’Ajuntament va numerar els habitatges. L’Àngel i El Canal es van omplir de blocs als seixanta, de la mà de constructores com Constructora Molinense o Incresa.
Cada cosa demana una obra diferent. En una casa autoconstruïda el primer és comprovar si hi ha plànols i, si no, dibuixar el que existeix i fer cales en murs i fonamentació abans de projectar. En un bloc dels seixanta es revisen quadre, baixants i fusteria, i es pacta l’obra amb la comunitat. A L’Àngel, un barri esglaonat pels desnivells, l’accés a peu pesa tant com el tràmit.
Si el teu pis del Canal dona a la N-340 o a l’A-2, els diners més ben gastats van a la finestra: vidres de capes diferents, un marc ben segellat i una caixa de persiana sense forats. Els dormitoris, a la façana tranquil·la quan la distribució ho deixi.
Una obra publicada al casc mostra com es treballa el pladur quan el sostre ha de fer alguna cosa més que tapar.
Una de les nostres obres publicades és al casc, vora el carrer Major: arcs de pladur amb nínxols encastats a l’envà mateix, cels rasos de doble nivell amb banda corba, llum indirecta, focus encastats i un acabat llest per pintar. És l’obra de les fotos que encapçalen aquesta pàgina.
El pladur permet donar forma a una planta que d’una altra manera és llarga i fosca: un arc separa zones sense tancar la llum, i el doble nivell amaga instal·lacions i banya de llum les parets. Si t’interessa aquest tipus de solució, tens la nostra pàgina de pladur i cels rasos i la resta d’obres publicades.
La llum indirecta queda dins la banda corba i reparteix claror per la paret.
Encastats a l’envà, sense ocupar terra ni afegir mobles.
Arrebossat i acabat llest per pintar.
Una selecció de reformes a Molins de Rei. Cada projecte, amb el seu tipus, ubicació i treballs realitzats.
Forquilles orientatives a Molins de Rei, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Molins es llegeix per èpoques més que per carrers. Això és el que canvia a les zones principals.
Reformem principalment a:
A la vora de la plana, on el pla toca la muntanya, i amb el carrer Major nascut de parcel·lar el palau dels Requesens. Carrers estrets, finques entre mitgeres i possibles finques amb protecció. La consulta al visor de patrimoni de l’Ajuntament va abans que el plànol, i el material entra amb carretó si el camió no hi arriba.
El Canal, entre la N-340 i l’autopista, es va omplir de blocs als seixanta; la Riera Bonet va començar el 1953 i deu el seu nom a una riera que amenaçava d’inundar. Instal·lacions per renovar, finestres per millorar i humitat de planta baixa que es mira primer.
Barri aixecat al segle XX, amb zones d’oci i comerç. Edificis de dècades diferents: la visita mira l’edat de cada bloc abans de donar termini, perquè d’ella depèn quanta instal·lació cal renovar.
Dos nuclis propis del terme, fora del casc. Cada habitatge és una visita diferent: es mesura el camí d’accés, es revisa l’estat de la casa i es decideix quina part de la feina és interior i quina exterior abans d’oferir dates.
Altres zones de Molins on també reformem:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Molins de Rei: preus, llicències, terminis i ajuts.
En general no. La via habitual és la comunicació prèvia, que és efectiva tan bon punt es registra i no genera autorització d’obres. Cal llicència si la finca té protecció patrimonial, cultural o urbanística, si són usos i obres provisionals o si la parcel·la és en sòl no urbanitzable. Al casc convé comprovar abans la protecció.
Des que has registrat la documentació i justificat el pagament de la liquidació de la taxa i de l’ICIO. L’Ajuntament no et deixa continuar l’expedient fins que aportes el justificant, de manera que no estàs habilitat per obrar abans. No hi ha termini de resolució, perquè no s’emet autorització: els Serveis Tècnics revisen després i només et truquen si troben una deficiència.
Un projecte de tècnic competent, amb assumpció de la direcció d’obra si escau i declaració responsable del tècnic quan la documentació no està visada. Ho demana l’Ajuntament per a reformes amb canvi de distribució, afectació estructural, canvi d’ús (excepte residencial) o supressió de barreres. La nostra arquitecta tècnica el redacta i es presenta amb la comunicació.
Al visor de patrimoni de l’Ajuntament, on es consulta la protecció de cada finca, i amb una confirmació dels Serveis Tècnics si hi ha dubte. És una comprovació prèvia i ràpida, i decideix si l’obra va per comunicació o per llicència. La fem a la visita i et lliurem la resposta per escrit abans de pressupostar.
Per ocupar la via pública amb un contenidor cal un permís independent, que gestiona el Negociat de Mobilitat. Per a una bastida des de la planta baixa i dos pisos s’afegeix a la comunicació l’assumpció d’un tècnic sobre el seu muntatge. Els tramitem alhora que l’obra perquè res no arribi abans d’hora.
Sí, començant pel que hi ha. Can Graner va començar a aixecar-se per autoconstrucció a principis dels anys quaranta, i és possible que no existeixin plànols fiables. Primer es dibuixa l’habitatge i es fan cales en murs i fonamentació; amb això el tècnic decideix què es conserva i què es reforça, i després es pressuposta tancat.
Abaixar-lo es pot, treure’l del tot no. Dona resultat una finestra ben segellada amb vidre laminat de capes diferents, una caixa de persiana sense forats i els dormitoris, si hi ha opció, a la façana del costat calmat. Substituir el vidre per un altre de doble corrent amb prou feines es nota. Abans de triar fusteria convé mesurar quina façana rep més trànsit.
L’edat de l’edifici i la manera d’entrar-hi. Al casc hi ha finques llargues i estretes, possible protecció i carrers on el camió pot no arribar; al Canal, blocs dels seixanta amb instal·lacions d’aleshores, comunitat nombrosa i soroll de dues grans vies. Cada cas porta la seva cala, el seu tràmit i la seva logística, i el pressupost tancat les suma partida a partida sense extres d’última hora.
La serra ocupa gairebé tot el terme i el poble es reparteix per la franja de pla i pels primers vessants. En una casa en pendent compten tres coses: el camí d’accés, el pendent de la parcel·la i per on surt l’aigua de pluja. A la Riera Bonet, que deu el seu nom a una riera amb historial d’inundacions, es revisa a més la humitat de planta baixa abans de triar revestiments.
Un, publicat: l’obra de pladur de les fotos d’aquesta pàgina, amb arcs, nínxols, un cel ras de doble nivell i llum indirecta. No pretén ser una integral. És al <a href="/proyectos">llistat d’obres</a>, i pots jutjar l’acabat abans de demanar-nos pressupost.
Sí: «reformes d’oficines a molins de rei» és una altra manera d’escriure la mateixa necessitat, i acaba en el mateix pressupost tancat per partides després de la visita gratuïta.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Molins de Rei i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.