Sant Joan Despí es va aixecar per capes: un casc amb dos monuments de Jujol, un eixample enganxat a la via del tren, els blocs de Les Planes i els barris dels vuitanta i noranta. Cada capa demana la seva reforma i el seu tràmit. Mesurem l’edifici, preguntem a l’Ajuntament el que toca i signem un pressupost tancat amb un únic cap d’obra.
El 1960 el municipi no arribava als cinc mil veïns i el 1970 passava dels setze mil. Aquest salt, lligat al polígon industrial de la Fontsanta, va aixecar Les Planes gairebé sencera i va omplir el casc de blocs allà on abans hi havia cases. Després van venir el Residencial Sant Joan, als vuitanta, i l’Eixample de la rambla Jujol, a finals dels noranta. Per això la visita comença amb una pregunta: de quina dècada és el teu edifici? D’ella depenen les instal·lacions que trobarem, el soroll de la via, la distància fins a la parada del TRAM o de Rodalies i el tràmit que accepta l’Ajuntament. Amb aquestes respostes el pressupost surt tancat i sense partides «a determinar».

Aquí mana més l’any de l’edifici que el carrer on és. Aquests són els encàrrecs habituals, des de la casa vella del nucli fins al pis de bloc dels noranta.
Carrers com Major conserven mansions del segle XVIII i cases baixes entre mitgeres. Abans de dibuixar res es pregunta si la finca està protegida, perquè en un bé protegit no val la comunicació prèvia i l’expedient passa a llicència.
L’eixample corre en paral·lel a la via, entre els carrers de les Torres i de Francesc Macià, i es va aixecar amb residències d’estiueig de famílies de Barcelona. Viure-hi tot l’any demana aïllar l’envolupant, apujar la potència elèctrica i posar finestres que aguantin el pas dels trens.
Van néixer amb pressa, a la dècada en què el poble va triplicar la població. Darrere la paret solen haver-hi instal·lacions d’aquella època; la integral les renova d’un cop i s’organitza per escala, amb la comunitat avisada.
A Torreblanca, al Residencial Sant Joan i a l’Eixample els edificis són més recents, amb distribució raonable i acabats gastats. La reforma sol ser de cuina, banys, terres i fusteria, i gairebé sempre es queda en comunicació prèvia.
Moltes reformes d’habitatge es comencen en presentar el paper, sense esperar permís. La clau és saber en quin esglaó cau la teva.
L’Ajuntament gestiona tres esglaons. El primer és la comunicació prèvia sense documentació tècnica, per a obres de poca entitat: millorar cuina, bany o safareig sense moure envans, enrajolar, arrebossar i pintar, renovar terres sense afegir càrrega, col·locar un cel ras amb 2,50 m d’alçada lliure, canviar finestres conservant el buit i l’aspecte de la façana o substituir instal·lacions interiors. Es pot començar des que es presenta, mentre l’Ajuntament no comuniqui que la comunicació és invàlida.
El segon cobreix la reforma o rehabilitació d’un habitatge amb canvi de distribució i sense tocar l’estructura, i també els aparells de climatització, les plaques solars o les rampes. El tercer és la llicència urbanística, per a tot el que en surt: porta projecte tècnic, estudi bàsic de seguretat i salut, estudi de gestió de residus i direcció facultativa, i el termini legal de resolució és de dos mesos.
Tres esglaons segons el que toquis
Cuina o bany sense moure envans, revestiments, pintura, terres sense sobrecàrrega, instal·lacions interiors.
Habitatge reformat amb canvi de distribució, sense afectar l’estructura. Climatització, plaques solars, rampes.
Estructura afectada i obres majors. Projecte tècnic i resolució de l’Ajuntament abans d’obrir la primera paret.
Si van a la via pública es comuniquen amb un formulari a part i porten la seva taxa d’aprofitament de la via.
L’Ajuntament treu del règim de comunicació tota obra en un bé amb protecció patrimonial, cultural o urbanística.
No es paguen a la finestreta: després de presentar, l’Ajuntament genera l’autoliquidació i l’envia al domicili indicat.
Preferentment per la seu electrònica. Un particular pot anar-hi en persona amb cita prèvia; una empresa, només en línia.
La fama del poble té una conseqüència pràctica: cal saber què està protegit abans de comprar una finestra.
Sant Joan Despí guarda dues obres de Josep Maria Jujol declarades bé cultural d’interès nacional: la Torre de la Creu, la «torre dels Ous» que va projectar el 1913, i Can Negre, la masia que va transformar entre 1915 i 1930 i avui és el Centre Jujol. No és una dada de guia turística: l’Ajuntament exclou de la comunicació prèvia qualsevol obra en un bé sotmès a protecció patrimonial, cultural o urbanística.
Si la teva casa o la teva finca està protegida, la via és la llicència i la façana es tracta amb criteri patrimonial. Si només vius a prop, compta el que digui el planejament per a la teva parcel·la, i això es consulta al geoportal urbanístic de l’Ajuntament abans de projectar res. A la visita ho comprova la nostra arquitecta tècnica, i queda per escrit perquè no arribi un requeriment amb l’obra començada.
Si figura com a bé protegit o catalogat. No se suposa: es pregunta i s’anota la resposta.
Volum, alçades i usos que admet el teu solar, des del geoportal urbanístic municipal.
Canviar la forma d’una finestra o el to de la façana és una altra cosa que substituir la fusteria per una altra d’igual.
Si el canvi toca un element comú, com la façana, es demana abans l’acord de la junta.
A partir del Pla Comarcal de 1953 el sector del Samontà va passar a ser sòl industrial i el polígon de la Fontsanta va atreure mà d’obra, sobretot d’Andalusia. Aquests treballadors van omplir Les Planes, que es va edificar gairebé sencera, i el casc antic va perdre moltes cases que es van substituir per illes senceres de blocs. Entre 1960 i 1970 el municipi va passar de menys de cinc mil a més de setze mil habitants.
Una construcció tan ràpida deixa una empremta previsible: quadres pensats per a pocs aparells, canonades de ferro, baixants d’escala que de vegades conserven trams de fibrociment i finestres sense cap aïllament. Ho comprovem a la visita, no ho donem per fet: quadre i presa de terra, estat de les baixants, humitats sota els banys i quins envans carreguen. En una integral es canvia tot en una sola intervenció, i si apareix fibrociment s’encarrega de treure’l una empresa amb inscripció RERA.
Amb aquestes dades l’expedient es decideix sol: redistribuir sense tocar l’estructura és comunicació amb documentació tècnica, i obrir un mur de càrrega obliga a demanar llicència amb projecte. A més, els horaris, l’ús de l’ascensor i la protecció de l’escala se signen amb la comunitat abans del primer dia.
El bany és una de les reformes habituals a les finques del casc, i una obra ja publicada permet veure com es resol.

Al carrer Major tenim publicada una reforma de dos banys complets: porcellànic tipus marbre, plats de dutxa d’obra amb desguàs lineal, mampares corredisses, mobles suspesos i una sanefa de marbre gris. La foto d’aquest bloc i la de la introducció surten d’aquesta obra.
Un plat d’obra amb desguàs lineal es resol amb un pendent continu al terra, i en una finca antiga això obliga a saber per endavant quin gruix té el forjat i per on passa la baixant. Per això la visita mira aquests dos punts abans de triar material. Si el teu cas és semblant, mira la pàgina de reformes de bany o les obres publicades.
Gruix disponible per al desguàs lineal sense apujar el nivell del passadís.
On és, de quin material és i si admet el nou traçat.
Menys junts i neteja més fàcil, a canvi d’una paret ben planejada.
Una selecció de reformes a Sant Joan Despí. Cada projecte, amb el seu tipus, ubicació i treballs realitzats.
Forquilles orientatives a Sant Joan Despí, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El municipi es reparteix en quatre barris molt marcats i cadascun té la seva època. Això canvia en reformar-hi.
Reformem principalment a:
El casc, amb l’església de Sant Joan, la capella del Bon Viatge i les mansions del carrer Major. Can Negre i la Torre de la Creu són béns d’interès nacional, així que qualsevol finca propera es consulta abans de projectar. A les cases antigues del casc es mira la llum, els patis i per on entra el material, i s’avisa els veïns abans del primer dia d’obra.
Barri de mitjans dels vuitanta, vora el parc i el riu. Els seus edificis més antics s’acosten als 45 anys a partir dels quals la ITE és obligatòria, i convé arribar a aquesta inspecció amb les instal·lacions comunes al dia. Dins de cada pis sol bastar una reforma de cuina, banys i terres, i s’aprofita per revisar la fusteria exterior.
Es va edificar gairebé sencer entre els cinquanta i els setanta per als qui arribaven a treballar al polígon de la Fontsanta. Quadre elèctric, baixants i fusteria sense aïllament són el primer que es revisa a cada pis. Aquí es treballa per escala: es pacta amb l’administrador l’horari, l’ús de l’ascensor i la neteja diària del replà.
Pla del Vent va quedar separat del casc per la via i el polígon; l’Eixample, urbanitzat des de finals dels noranta amb la rambla Jujol d’eix, és obra recent on es reformen més els acabats que les instal·lacions. Per a un habitatge d’aquesta edat compten més la llum natural, l’emmagatzematge i una cuina oberta ben resolta que qualsevol enderroc.
Altres zones del municipi on també treballem:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Sant Joan Despí: preus, llicències, terminis i ajuts.
Sí. Si els envans es queden on són, l’estructura no es toca i l’edifici no figura com a protegit, n’hi ha prou amb la comunicació prèvia sense documentació tècnica: es presenta a l’Ajuntament i comences sense esperar resolució. Si necessites sacs de runa al carrer, es comuniquen a part i paguen la taxa d’aprofitament de la via pública.
La comunicació prèvia amb documentació tècnica, sempre que l’estructura quedi intacta. El formulari de l’Ajuntament demana la documentació que correspon al tipus d’obra i la prepara la nostra arquitecta tècnica. Si cal obrir un mur de càrrega, l’expedient canvia a llicència urbanística amb projecte tècnic i s’espera la resolució.
Depèn de la protecció de la teva finca, no de la distància. Aquestes dues obres de Jujol són bé cultural d’interès nacional i l’Ajuntament exclou de la comunicació prèvia qualsevol obra en un bé protegit. Per a una finca propera es consulta el planejament al geoportal urbanístic abans de projectar i es deixa la resposta per escrit.
Pots fer-ho tu, però el normal és que la presentem nosaltres com a representants teus. Si ets particular, l’Ajuntament et deixa triar entre la seu electrònica i la presencial amb cita prèvia; una empresa o un professional ha de tramitar només per via electrònica. Tu signes l’autorització i reps còpia del registre.
El que va deixar la pressa dels seixanta: un quadre amb molt pocs circuits, canonades de ferro i baixants d’escala que poden incloure fibrociment. Una cala ho confirma i es pressuposta amb aquest resultat a la mà. El més freqüent és canviar de dalt a baix electricitat i lampisteria, amb butlletí nou, i avisar els veïns abans de tocar el que és comú.
A partir dels 45 anys de l’edifici, per la normativa de la Generalitat per a habitatges plurifamiliars. A Les Planes i al casc ja correspon als edificis d’aquestes dècades; a Torreblanca i al Residencial Sant Joan, que van néixer a mitjans dels vuitanta, comença a arribar. Reformar abans de passar-la evita repetir obra: consulta la nostra pàgina d’<a href="/inspeccion-tecnica-edificios">inspecció tècnica</a>.
Es pot si el mur és un envà. Quan carrega, el camí és un altre: llicència, projecte signat, llinda calculada i tècnic a l’obra. La diferència no es veu a ull: una cala al mur i la planta de l’edifici ho decideixen abans de pressupostar, i el pressupost tancat ja inclou la solució que surti.
N’hi ha un de publicat, al carrer Major: dos banys de porcellànic tipus marbre amb plats d’obra i mampares corredisses. Compte: és un treball de banys i no una integral completa. El trobes a la secció de <a href="/proyectos">projectes</a>, i la resta de la comarca és a la pàgina de <a href="/reformas-integrales-baix-llobregat">reformes integrals del Baix Llobregat</a>.
Sí. A Sant Joan Despí pots encarregar la reforma de l’habitatge amb el disseny d’interiors al mateix pressupost. Definim amb tu distribució, materials, il·luminació i mobiliari d’obra, que és el nostre servei d’interiorisme, i el mateix equip que dissenya executa, amb un sol cap d’obra. El mateix si el que vols és una reforma de casa amb assessorament professional de principi a fi o una reforma d’habitatge amb tots els serveis inclosos: projecte, llicències, obra i remats en un sol contrat.
Sí: «reforma d’habitatge amb disseny d’interiors inclòs a sant joan despí», «reforma de casa amb assessorament professional a sant joan despí» i «reforma d’habitatge amb tots els serveis inclosos a sant joan despí» són maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes acaben en el mateix pressupost tancat per partides després de la visita gratuïta.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Sant Joan Despí i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.