El Baix Llobregat no és una ciutat gran sinó un passadís que segueix el riu: el delta i la corona de Barcelona, on pesen el planejament i les ordenances metropolitanes, i els pobles de l’interior, amb regles pròpies. Mateixa comarca, papers diferents. Per això la primera pregunta és en quin municipi és el teu habitatge i de quina dècada, i només després es parla d’acabats.
Per entendre la comarca cal seguir el riu. A la desembocadura hi ha el delta, un terreny pla i baix en què el Prat no passa de vuit metres d’altitud i el Parc Agrari protegeix el sòl agrícola de diversos municipis. Riu amunt apareix la corona metropolitana de Barcelona, Molins de Rei encaixat entre el pla i Collserola, i més amunt Martorell, Esparreguera i Olesa, ja amb Montserrat al darrere. Cada tram té el seu habitatge típic i el seu tràmit, i el pressupost tancat els deixa escrits abans que comenci l’obra.

No són tipologies de catàleg: depenen de la data en què va créixer cada municipi i del planejament que li va tocar.
Cornellà, Sant Boi o el Prat van multiplicar la seva població entre els anys cinquanta i setanta amb barris aixecats de pressa. La reforma típica és d’instal·lacions i distribució en un pis petit, amb comunitat i ascensor. El tràmit depèn de l’ajuntament: a Cornellà l’interior d’un pis sense tocar murs ni distribució és un assabentat i, si es redistribueix, l’obra passa a demanar permís.
A la plana del Prat, Viladecans o Sant Boi el terreny és baix i pla, de manera que abans de triar el terra d’una planta baixa es comprova que no pugi humitat des del terreny. I qui viu a Sant Boi, Viladecans, Gavà o Castelldefels comprova primer si la seva parcel·la cau dins del Parc Agrari, el pla especial del qual es va aprovar el 2004 i es va revisar el 2015.
Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat o Martorell conserven un nucli vora el riu o a la vora del pla. Cases estretes, carrers que condicionen el contenidor i finques que poden estar catalogades. Primer es fan cales, després es consulta el catàleg de l’ajuntament i després es dibuixa.
Esparreguera i Olesa, amb Montserrat al darrere, tenen cases d’urbanització i segones residències que es converteixen en casa per als dotze mesos. La reforma és de confort i la parcel·la compta: accés, desnivell i fitxa del planejament. Dos ajuntaments, dues regles: comunicació prèvia amb o sense tècnic a Esparreguera i l’ORPIME a Olesa.
Dins de la comarca hi ha municipis metropolitans i municipis amb planejament propi, i es nota a la finestreta.
Al delta i a la corona de Barcelona el planejament és, en bona part dels casos, el Pla General Metropolità de 1976, amb les seves ordenances metropolitanes d’edificació: ho diuen les fitxes de Gavà, de Sant Boi i de Cornellà. Martorell, Esparreguera i Olesa no pertanyen a l’Àrea Metropolitana i es regeixen pel seu propi planejament i la seva pròpia ordenança.
El resultat és que una mateixa paraula no vol dir el mateix a tot arreu. L’assabentat de Cornellà és una comunicació per a l’interior de l’habitatge sense tocar murs, distribució ni estructura; el de Martorell es respon en una setmana laboral i només demana el pressupost. Sant Boi esglaona la llicència en menor, mitjana i major; Esparreguera té una comunicació prèvia a dues velocitats; i Olesa va estrenar el 2025 una ordenança amb tres categories. No donem taxes ni terminis de memòria: es comproven a la seu electrònica del teu ajuntament el dia que es presenta.
Tres marcs diferents dins d’una comarca
Pla General Metropolità i ordenances metropolitanes a Cornellà, Sant Boi, Gavà i els seus veïns. Cada ajuntament anomena i organitza els seus tràmits a la seva manera.
Martorell, Esparreguera i Olesa, fora de l’Àrea Metropolitana: planejament i ordenança propis, amb tràmits d’altres noms i altres terminis.
Cases aïllades en sòl agrícola o de parc: el pla especial i el planejament manen abans que el projecte.
A Esparreguera i a Olesa la comunicació prèvia val des que es registra. A Martorell l’assabentat es respon en una setmana laboral i, sense resposta, es dona per bo.
Molins de Rei, Martorell i Olesa tenen catàleg de patrimoni. Si la teva finca hi figura, es pregunta a l’ajuntament quin paper toca.
L’ocupació de via pública va a part de l’obra a Martorell, Esparreguera i Molins de Rei. A Cornellà la comunicació ja autoritza els sacs, tret de zona conflictiva.
Només el retira una empresa autoritzada i inscrita al RERA, i Martorell i Olesa hi dediquen documentació i formulari propis.
A la desembocadura, el Prat no passa de vuit metres d’altitud i va créixer a tota pressa: d’uns deu mil habitants el 1950 a uns cinquanta mil el 1975. Sant Boi i Cornellà van fer una cosa semblant. El resultat són blocs dels cinquanta, dels seixanta i dels setanta amb instal·lacions al final de la seva vida útil, que es reformen per dins, amb els veïns de l’escala avisats.
Riu amunt canvia el paisatge. Molins de Rei ocupa una plana al·luvial estreta amb el nucli al límit entre el pla i la muntanya. A la corona intermèdia hi ha Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Esplugues i Sant Feliu de Llobregat, tots amb pàgina pròpia. Martorell queda al congost on s’ajunten l’Anoia i el Llobregat, i més amunt Esparreguera i Olesa de Montserrat es miren a banda i banda del riu amb Montserrat al darrere.
Sant Andreu de la Barca i Sant Vicenç dels Horts completen el tram mitjà i, tot i que siguin riu amunt, formen part de l’Àrea Metropolitana. I al litoral, Gavà, Viladecans i Castelldefels afegeixen la Llei de Costes i el Garraf al mapa de permisos.
L’obra trepitja el carrer abans que el pis: contenidor, sacs, camió grua i lloc per a la furgoneta.
Cada ajuntament de la comarca regula aquesta ocupació amb el seu propi paper. A Martorell cal tenir presentada abans la sol·licitud de llicència o la comunicació; el permís de carrer té dos mesos de termini i, si no contesta, s’entén denegat. A Esparreguera es demana amb una setmana laboral de marge, i hi ha una reserva puntual d’estacionament per a mudances i descàrregues; al nucli, l’illa de vianants demana una autorització d’accés a part.
A Molins de Rei l’ocupació és un permís independent, que gestiona el negociat de Mobilitat. I Cornellà autoritza els sacs amb la mateixa comunicació, tret de les zones que declara conflictives. Conclusió pràctica: el contenidor es demana amb l’expedient, no el dia que arriba el camió.
Permís de carrer per a obres, amb còpia de la sol·licitud del permís d’obra per davant.
Una setmana laboral de marge, i permís a part perquè el vehicle entri a l’illa de vianants.
Permís independent del d’obra, que tramita el negociat de Mobilitat.
La comunicació autoritza els sacs, tret de zona conflictiva, i deixa almenys un metre de pas per als vianants.
Una part de la comarca no es reforma com un pis. El Parc Agrari del Baix Llobregat abasta Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels, entre altres municipis, i el seu pla especial, aprovat el 2004 i revisat el 2015, regula el sòl agrícola.
A Gavà, bona part del terme cau també dins del Parc Natural del Garraf. I al litoral la Llei de Costes fixa una servitud de protecció de cent metres terra endins, una norma estatal que no depèn de l’ajuntament: es mira a qualsevol municipi costaner abans de somiar una ampliació.
A la nostra fitxa d’obres hi ha treballs de gairebé tots els trams. A Sant Joan Despí, dos banys complets de 13 m² en porcellànic tipus marbre, amb plats de dutxa d’obra, mampares corredisses i mobles suspesos, en set setmanes. A Castelldefels, un bany de 9 m² amb dutxa a ras de terra, desguàs lineal i un armari que amaga la rentadora, en tres setmanes. A Gavà, un bany amb un pany de rajola patchwork sobre la banyera, amb els motius repartits en sec abans de collar.
Al corredor, a Molins de Rei, arcs i cels rasos de doble nivell en pladur, amb les fornícules encastades a l’envà; a Sant Feliu de Llobregat, brancals i panys de plaqueta de pedra amb la vora trencada. A Sant Boi, un obrador de 41 m² amb enrajolat sanitari de terra a sostre i campana industrial: un local, no un habitatge, i per això amb altres papers.
I hi ha dues reformes integrals que s’ensenyen des del principi: un pis dels setanta al Prat i un altre de 90 m² a Cornellà, documentats tal com eren abans de l’enderroc. Veure l’estat de partida és la millor manera d’entendre per què una instal·lació es refà sencera.
El Llobregat no sempre es porta bé. Esparreguera recorda la riuada de 1971 i els xàfecs de l’any 2000; a Molins de Rei, el barri de Riera Bonet pren el nom d’una riera que amenaçava amb inundacions; i la Vila de Martorell es va aixecar una mica per sobre de la plana que l’Anoia podia inundar. No cal dramatitzar: serveix per preguntar-se si la planta baixa de casa teva va estar mai sota l’aigua.
La conseqüència pràctica és d’ofici. Abans de triar terra o sòcol es consulta el mapa de zones inundables de l’Agència Catalana de l’Aigua, i si hi ha risc es pugen els endolls i el quadre, s’eviten els materials que s’inflen amb l’aigua i es deixa la instal·lació preparada perquè, si passa, s’assequi i es reposi sense enderrocar.
Hi ha ajuts, però canvien a cada convocatòria: no es donen per suposats ni es prometen.
A la comarca existeixen estructures pensades per rehabilitar edificis, no només pisos. Gavà té el seu Gavà Habitatge, amb una oficina tècnica de rehabilitació que informa sobre cèdules d’habitabilitat, ITE i certificats energètics i que publica programes per barri, per edifici i per habitatge. El Consorci Metropolità de l’Habitatge atén l’accessibilitat i la mobilitat interior.
I hi ha casos de barri sencer. A Martorell, la rehabilitació dels edificis de Buenos Aires s’ha treballat entre l’Ajuntament, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i la Diputació, segons les jornades tècniques que s’han publicat. Per a tu, que reformes un pis, la regla és la mateixa: abans de comprar rajoles, pregunta què s’ha demanat o està previst a la teva finca.
Si hi ha inspecció tècnica pendent o resultat desfavorable, les obres comunes poden arribar abans que els teus acabats.
Alguns ajuntaments tenen oficina de rehabilitació: es consulta quines convocatòries hi ha obertes.
Si l’obra millora finestres, aïllament o climatització, pot haver-hi programes específics: es mira la convocatòria vigent.
El que és comú es decideix a la junta; el que és privatiu ho decideixes tu. Cada part té la seva partida.
Forquilles orientatives al Baix Llobregat, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Entre un tram i l’altre canvien el planejament, el nom del tràmit i la logística del carrer.
Reformem principalment a:
Enganxats a Barcelona, amb blocs densos de diverses dècades. Cornellà publica un assabentat per a l’interior dels habitatges amb exclusions clares: bastida, estructura, façana i edificis catalogats. La resta d’obres demana el permís que correspongui.
Litoral amb una norma que l’interior no té: la Llei de Costes, amb la seva servitud de protecció de cent metres terra endins. A Gavà, bona part del terme cau també dins del Parc Natural del Garraf, i el planejament mana abans que el projecte.
El delta pròpiament dit: sòl pla i baix, el Parc Agrari a Sant Boi i l’aeroport com a veí del Prat. Sant Boi esglaona les seves llicències en menor, mitjana i major, a més de la comunicació.
Els dos nuclis del corredor. Molins de Rei, encaixat entre el pla i Collserola; Martorell, sobre la vora de la plana de l’Anoia. En tots dos l’ocupació de via pública és un permís a part i tots dos tenen catàleg de béns.
Altres municipis del Baix Llobregat on reformem:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar al Baix Llobregat: preus, llicències, terminis i ajuts.
No. L’Hospitalet de Llobregat pertany al Barcelonès, tot i que porti el nom del riu, i té la seva pròpia pàgina en aquest web. Del Baix Llobregat són els municipis del delta i del litoral, els de la corona que toca Barcelona, els del corredor del riu i els de l’interior, de Martorell a Olesa de Montserrat. Si dubtes amb el teu, pregunta’ns i t’ho confirmem abans de la visita.
No. Els dos ajuntaments fan servir la paraula assabentat, però el de Cornellà és una comunicació gratuïta per a obres interiors que no toquin murs, distribució, estructura ni façana i no portin bastida, i el de Martorell recull les obres particulars de cuina, bany, terres, electricitat i fusteria interior, amb el pressupost com a únic document i resposta en una setmana laboral. Tots dos són ràpids, però no són el mateix, i per això no existeix un permís tipus de la comarca.
El planejament i l’ordenança d’obres són els de l’ajuntament mateix, sense el Pla General Metropolità de 1976 ni les ordenances metropolitanes d’edificació. A la comarca, Martorell, Esparreguera i Olesa són fora de l’Àrea Metropolitana i cadascun té el seu manual: assabentat a Martorell, comunicació prèvia amb o sense tècnic a Esparreguera i, des de 2025, l’ORPIME a Olesa. Cal llegir el del teu poble, no el del veí.
El demanem nosaltres juntament amb l’expedient de l’obra. A Martorell i a Esparreguera és una llicència d’ocupació de via pública a part de la d’obra; a Molins de Rei, un permís independent que tramita el negociat de Mobilitat; i a Cornellà la mateixa comunicació autoritza els sacs, tret de les zones que l’ajuntament declara conflictives, on no s’admeten. Al nucli d’Esparreguera el camió necessita també autorització per entrar a l’illa de vianants.
El que no es veu. Cornellà, Sant Boi i el Prat van multiplicar la població en pocs anys (el Prat va passar d’uns 10.000 habitants el 1950 a uns 51.000 el 1975, i Sant Boi de 10.000 a prop de 75.000 el 1981) i els barris es van aixecar de pressa. Primer quadre elèctric, baixants i presa de terra, després distribució i al final els acabats. I demana a la comunitat el resultat de la inspecció tècnica de l’edifici.
Que el seu pla especial mana abans que el projecte. El Parc Agrari abasta Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels, entre altres municipis, i el seu pla especial es va aprovar el 2004 i es va revisar el 2015. Què es pot reformar o ampliar en una parcel·la concreta ho confirma l’ajuntament, i es consulta abans de dibuixar, no quan el projecte ja està fet.
Sí, i tots dos tenen pàgina pròpia en aquest web. Formen part de l’Àrea Metropolitana, igual que Molins de Rei o Cornellà, tot i que siguin al tram de riu amunt. L’ordenança que apliquen es consulta al seu ajuntament abans de pressupostar, sense suposar que sigui la del municipi veí.
Pot afectar si és a prop del mar. La Llei de Costes fixa una servitud de protecció de cent metres terra endins, i dins d’aquesta l’obra sobre un edifici existent té límits que no depenen de l’ajuntament. Es comprova la distància al límit del domini públic abans de plantejar una ampliació o un canvi de volum.
No hi ha un termini únic de comarca. Martorell té tres mesos per resoldre la seva llicència urbanística de canvi d’ús a residencial, amb silenci positiu, i Cornellà dos mesos per a la llicència de canvi d’ús de local a habitatge, que tracta com a obra major i demana amb projecte bàsic signat. En tots dos el termini entra al calendari des del primer dia, i abans de comprar uns baixos es mesura si hi cap habitatge: alçada, ventilació i accessibilitat.
Es treballa igual a tota la comarca; la pàgina pròpia és només un resum del que canvia a cada lloc. Pallejà i Begues pertanyen a l’Àrea Metropolitana i Abrera no, i aquesta diferència ja orienta quina normativa es consulta primer. L’ordenança concreta del teu ajuntament es llegeix abans de pressupostar, igual que als municipis amb pàgina.
Es comprova si cau en zona inundable abans de triar què es reforma a la planta baixa. L’Agència Catalana de l’Aigua publica mapes de zones inundables i els està revisant, i a la comarca hi ha memòria de crescudes: Esparreguera recorda la riuada de 1971 i els xàfecs de l’any 2000. Amb risc, les instal·lacions de planta baixa es pugen i els acabats es trien per mullar-se sense estropiar-se.
Depèn de l’alçada i de l’ajuntament. A Esparreguera, una bastida que no passi de planta baixa i pis va a la comunicació sense documentació tècnica; per sobre d’aquesta alçada, es passa a la versió amb documentació tècnica. A Martorell, la comunicació sense tècnic demana una declaració conforme per a bastides de fins a sis metres, i amb tècnic s’aporta el pla de muntatge, utilització i desmuntatge. A Cornellà, l’assabentat directament no admet bastida.
Les xifres canvien d’ajuntament a ajuntament i d’any, i per això no les donem de memòria. El que sí és comú és l’estructura: una taxa per la llicència o per comprovar la comunicació, l’impost de construccions (ICIO) i, a part, la taxa d’ocupació de la via pública si hi ha contenidor, bastida o reserva d’aparcament. A Esparreguera, per exemple, l’ICIO s’autoliquida abans de començar. Tot es desglossa com a partida del pressupost, perquè no aparegui a mitja obra.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta al Baix Llobregat i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.