Sant Vicenç va passar d’uns cinc mil set-cents veïns el 1960 a gairebé vint mil el 1981, i ho va fer en dos llocs alhora: als blocs del pla, vora la via, i als vessants del Puig Castellar, on la gent va aixecar les seves pròpies cases. El que amaga la paret a La Guàrdia no s’assembla al que amaga a Can Ros. L’Ajuntament publica un assistent d’obres en línia que diu quin tràmit toca, i nosaltres el passem abans de pressupostar.
Amb els primers immigrants dels anys cinquanta van quedar fixats els barris que coneixes. A la muntanya, Sant Josep i La Guàrdia es van aixecar sobre antigues vinyes, ametllers i oliveres amb cases d’autoconstrucció. Als seixanta van arribar els blocs del pla, i en deu anys la població va créixer més del doble. Dues maneres de construir al mateix poble: cases que van néixer sense projecte en un pendent i pisos de promoció al voltant de la via. Cadascuna demana una visita diferent. A la casa de vessant es dibuixa el que hi ha i es fa una cala. Al bloc es data l’edifici i es parla amb l’escala. I en les dues, abans de res, la consulta a l’assistent d’obres de l’Ajuntament.

L’any de construcció i el lloc del poble diuen més que el nom del barri. Aquestes són les situacions habituals.
Sant Josep i La Guàrdia van néixer als cinquanta sobre antigues vinyes, ametllers i oliveres, amb parcel·les que es venien sense llicència ni registre. Cada casa és diferent de la del costat i moltes no tenen plànols. Es fa l’aixecament del que hi ha, es fa una cala i només després es projecta.
Els blocs del Grup Llinàs, de La Vinyala i de Can Ros componen avui el centre urbà, amb les instal·lacions de la seva època, comunitats nombroses i escales on conviuen diverses generacions. Una integral ho renova tot i es pacta escala a escala.
A principis del segle XX, amb la llum de 1911 i el tren de 1912, el poble va sortir de l’estancament i es va estendre amb cases modernistes i noucentistes, i amb cases d’estiueig de famílies de Barcelona. Es comprova si la finca consta a l’inventari local abans de dibuixar.
Can Pujador, de 1679, Can Sala, del segle XVIII, o el Molí dels Frares, citat ja el 1315, són de quan el terme vivia del regadiu. Edificis de murs gruixuts i molta història, i el Molí dels Frares és bé d’interès local.
L’Ajuntament no deixa el tràmit a l’atzar: el calcula una eina en línia amb l’obra i el carrer.
El primer pas és l’assistent d’obres. Tries el tipus de treball, des d’obra nova fins a reforma interior, canvi d’ús o edificis catalogats, indiques el carrer i et treu un informe. D’aquí surten dues rutes amb tècnic. La comunicació urbanística amb responsabilitat tècnica cobreix obres en edificis existents que necessiten un tècnic competent però no projecte, com les que afecten fonaments o elements estructurals, el volum o el nombre d’habitatges. No hi ha resolució ni silenci: habilita en presentar-la completa.
La llicència urbanística és per a reformes o rehabilitacions que alteren la configuració arquitectònica o canvien l’ús principal, i per a les d’edificis catalogats. Porta projecte visat i, per a la runa, el document d’un gestor autoritzat. L’Ajuntament té un mes si no hi ha projecte i dos si n’hi ha, i el silenci no val com a concessió.
Tres rutes, de menys a més paper
Tries el tipus d’obra i el carrer i l’Ajuntament et retorna l’informe amb el règim que toca.
Obra amb tècnic competent i sense projecte: estructura, volum, nombre d’habitatges, canvi d’ús a no residencial.
Canvia la configuració o l’ús principal, o toca un edifici catalogat. Projecte visat.
Un bé amb protecció patrimonial o un terreny no urbanitzable queden fora de la comunicació amb tècnic.
La runa s’acredita amb el document d’un gestor autoritzat i el justificant de la garantia dipositada.
Es paguen abans de presentar la comunicació.
La comunicació no és vàlida si no indica el màxim per començar i per acabar.
Als cinquanta, amb els primers immigrants, es van vendre parcel·les als vessants sobre antigues vinyes, ametllers i oliveres. Eren parcel·les petites i sense llicència ni registre, amb carrers mínims i sense urbanitzar. Sant Josep, d’unes trenta hectàrees, té cent metres de desnivell entre el més baix i el més alt, vuit quilòmetres de carrers amb sis metres d’amplada de mitjana i quatre de cada deu amb més del vuit per cent de pendent. Un pla especial de reforma interior, aprovat el desembre de 1980, li va donar infraestructures, equipaments i legalitat.
Per a qui reforma, això es tradueix en tres coses. La primera, que és normal que no hi hagi plànols i per això es dibuixa el que existeix. La segona, que cal mirar murs i fonamentació en una parcel·la amb pendent. I la tercera, l’accés: carrers estrets i costeruts per on un camió gran no sempre puja.
El nostre ordre de treball: aixecament del que hi ha, cales, un tècnic que signa el que es canvia, i un calendari que parteix de l’accés real.
Entre 1960 i 1970 la població va passar d’uns cinc mil set-cents a més de catorze mil habitants, i el pla es va omplir de blocs.
Grup Llinàs, La Vinyala i Can Ros són blocs d’aquell temps i formen avui el nucli urbà. Eren els anys del boom de la construcció, i el poble va arribar a gairebé vint mil veïns el 1981. Un parc aixecat de cop envelleix de cop: el quadre, les canonades, els desguassos i les finestres d’aleshores arriben junts al final de la seva vida.
El pla és també el pas de les vies de comunicació: la N-340, l’AP-2 i l’A-2 per un costat, i la línia de FGC, amb les estacions de Sant Vicenç, Can Ros i Quatre Camins, per l’altre. Una finestra laminada i ben segellada fa més pel confort que qualsevol acabat, i aquesta despesa es decideix al pressupost, no a mitja obra.
Es refà amb quadre nou, butlletí i presa de terra.
Les generals s’acorden amb la comunitat. Si hi ha plaques o tubs de fibrociment, s’avisa i els gestiona una empresa autoritzada.
Doble vidre laminat i marc segellat quan la façana dona a la carretera o a la via.
Obra per escala, amb horaris i protecció del replà pactats.
A principis del segle XX van arribar la llum, el 1911, i el tren, el 1912, i el poble va sortir de l’estancament. Amb l’eixample de Poble Nou van arribar edificis modernistes i noucentistes, concentrats al carrer de la Unitat, el carrer Ferres Costa i la plaça de Carme Llinàs, i també les cases d’estiueig que es van fer famílies de Barcelona, entre elles Can Comamala, de 1909. Les masies de l’època agrícola, com Can Pujador, de 1679, completen el quadre.
L’Ajuntament ha declarat béns culturals d’interès local deu elements, entre ells Can Comamala, el Forn Romà, el Molí dels Frares i l’església, i ha publicat un inventari el 2019. Reformar una d’aquestes cases o una de veïna canvia el tràmit: la comunicació amb tècnic no serveix en béns amb protecció, i en edificis amb elements catalogats només val si l’obra no els toca. Per això es comprova abans de dibuixar, no després de pressupostar.
El nom ho diu: Horts. La plana del Llobregat va viure del regadiu, amb l’aigua del Canal de la Dreta alçada a la Resclosa, i la franja fluvial forma avui part del Parc Agrari del Llobregat. La urbanització va substituir els cultius per serveis i per indústria: metall, arts gràfiques, materials de construcció, paper i cartró, química. Hi ha zones industrials amb nom propi, com Quatre Camins, la Bofarull, Can Coll o les Fallulles, i el sector de materials de construcció és un dels grans del terme.
Això planteja dos casos que es miren a part. El local o la nau que es vol habitatge, perquè la comunicació amb tècnic serveix per canviar a un ús no residencial i passar a habitatge va per llicència. I el pis que conviu amb el trànsit de les vies principals, on el soroll es mesura abans de triar fusteria.
Forquilles orientatives a Sant Vicenç dels Horts, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
A Sant Vicenç la diferència pràctica és el pendent del carrer i la data de l’edifici.
Reformem principalment a:
El nucli que va créixer al voltant de l’església de Sant Vicenç Màrtir, refeta en estil barroc i reoberta el 1728, i l’eixample de Poble Nou amb cases modernistes i noucentistes. Hi ha cases entre mitgeres i alguna amb protecció local: es consulta l’inventari abans de dibuixar.
Barri de vessant nascut als cinquanta sobre vinyes, ametllers i oliveres, amb cases d’autoconstrucció. Cap és igual a la del costat: cadascuna demana el seu aixecament, la seva cala i el seu camí d’accés mesurat abans de donar dates.
Vessants del Puig Castellar, amb cent metres de desnivell entre el més baix i el més alt i la via del tren com a frontera amb el pla. Carrers de sis metres d’amplada de mitjana i molts amb pendent fort: el material puja amb carretó o amb camió petit, i això es mesura abans de demanar dates.
Can Ros, amb la seva pròpia estació de FGC, va néixer als seixanta amb els blocs que avui formen el nucli urbà, i la Vila Vella dona nom a una plaça del centre. En tots dos la dada que mana és l’any de cada edifici: com més antic, més instal·lació cal renovar.
Altres zones de Sant Vicenç que també visitem:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Sant Vicenç dels Horts: preus, llicències, terminis i ajuts.
Amb l’assistent d’obres de l’Ajuntament, una eina en línia on busques l’obra per paraules (per exemple, canviar el paviment) o per blocs (obres de reforma o millora a l’interior d’edificis, canvi d’ús, edificis catalogats), indiques el carrer i obtens un informe. El passem nosaltres abans de pressupostar i te’l lliurem juntament amb l’oferta.
En la tècnica i en el que esperes. La comunicació amb responsabilitat tècnica cobreix obres que necessiten un tècnic competent però no projecte, com les que afecten fonaments o elements estructurals, el volum o el nombre d’habitatges. La llicència és per al que altera la configuració arquitectònica, canvia l’ús principal o toca edificis catalogats, i porta projecte visat.
No. A Sant Vicenç el silenci no val com a llicència concedida: si passa el termini sense notificació, no estàs legitimat per començar. El termini és d’un mes si l’obra no porta projecte i de dos si en porta. La comunicació amb tècnic és una altra cosa: no hi ha resolució ni silenci, i habilita a executar l’obra des que es presenta completa.
Que no és vàlida. Les comunicacions han de dir el termini màxim per començar i per acabar, i si aquest termini expira sense començar o sense acabar, quedes inhabilitat per començar o continuar. Els tributs associats es paguen abans de presentar-la. Per això el calendari d’obra s’acorda amb tu abans que lliurem res.
Sí, i el primer és saber què hi ha. Aquests barris es van aixecar sobre antics camps amb parcel·les que sovint es venien sense llicència ni registre, i és freqüent que no existeixin plànols fiables. Es dibuixa l’habitatge tal com està, es fan cales en murs i fonamentació i amb aquestes dades el tècnic fixa què es manté i què es reforça. Si toca estructura i no cal projecte, el tràmit és la comunicació amb responsabilitat tècnica; si cal projecte, llicència.
Segons el que permeti el carrer, que es mesura a la visita. Al barri els carrers tenen uns sis metres d’amplada de mitjana i bona part supera el vuit per cent de pendent, així que un camió gran no sempre hi arriba. Es preveu camió petit, carretó i aplec, i es tria un contenidor amb rodes, que és el que admet l’Ajuntament.
Cal una llicència d’ocupació del carrer, que se sol·licita amb quinze dies hàbils d’antelació i amb l’obra ja emparada per la seva llicència o la seva comunicació. Admet un contenidor tipus banyera d’entre 1,5 i 7 m³, amb rodes, o fins a dos sacs de menys de 1,5 m³ entre el dilluns a les 7 i el divendres a les 20 hores. Tanques, puntals i grues tenen la seva pròpia llicència.
Hi ha una llicència pròpia per carregar i descarregar materials d’obra, a part de la del contenidor. La senyalització la pagues i la col·loques tu seguint les instruccions dels serveis tècnics, la reserva no pot passar del termini d’execució, els cotxes dels operaris no la poden ocupar i els vehicles aliens només els retira la grua municipal. En acabar es retiren les plaques i es reposa la vorera.
Es consulta a l’Ajuntament, que ha declarat deu béns d’interès cultural local, entre ells Can Comamala, el Forn Romà, el Molí dels Frares, Can Reverter, Can Costa, la casa Santa Eulàlia i l’església parroquial, i ha publicat un inventari el 2019. La comunicació amb tècnic no val per a béns amb protecció patrimonial; en edificis amb elements catalogats només val si l’obra no els afecta.
Sí, si el planejament ho permet, però no per la via ràpida. La comunicació amb responsabilitat tècnica serveix per canviar a un ús no residencial; passar a habitatge és un canvi de l’ús principal i entra a la llicència, i aquí el termini és d’un mes sense projecte i de dos amb ell, sense silenci positiu. Si encara no has comprat el local, la visita mesura l’alçada lliure, mira la ventilació i l’accés, i la data de lliurament es calcula amb aquest termini al davant.
En les finestres. El terme el creuen la N-340, l’AP-2 i l’A-2, i el tren de FGC s’atura a tres estacions: Sant Vicenç, Can Ros i Quatre Camins. Vidre laminat, marc segellat i una caixa de persiana que no deixi buits redueixen més el soroll que un acabat car, i convé portar els dormitoris a la façana tranquil·la si la distribució ho deixa.
El que es podia pagar als seixanta i setanta: poca potència contractada, canonada de ferro i desguassos comuns que poden portar fibrociment. Ho confirma una cala i la suposició no val. Una integral canvia electricitat i lampisteria de dalt a baix, i les baixants generals s’acorden amb la comunitat abans d’obrir.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Sant Vicenç dels Horts i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.