A Almeda comparteixen barri les cases de maó que van substituir les barraques, els pisos que van arribar des del 1959 i les naus de la zona industrial. La pregunta prèvia a qualsevol pressupost és doble: què es va aixecar sense projecte i què permet el planejament a la parcel·la del costat.
A partir del 1920 es van vendre parcel·les a obrers i petits comerciants de Barcelona, que al principi les feien servir per a l’oci. Les barraques es van anar substituint per cases de maó i durant dècades el barri es va conèixer com «el de les Barraques». Moltes famílies havien sortit de Montjuïc, desallotjades per les obres de l’Exposició del 1929. Una casa que va començar com a barraca i va créixer a poc a poc gairebé mai té projecte: es va fer amb el que es podia, per fases, i les instal·lacions s’enganxaven a mesura que feien falta. Quan arriba la reforma, el primer és descobrir què hi ha sota cada capa de pintura.

Del maó d’autoconstrucció a la nau que vol ser casa, cada cas pregunta una cosa diferent.
Aixecada per fases i sense projecte, amb murs i fonaments que ningú va dibuixar. Fem cales a la fonamentació i als murs, dibuixem la planta real i donem un pressupost que separa el comprovat del que només es veurà en obrir.
El primer bloc de pisos del barri, amb 140 habitatges, es va inaugurar el 1959. Els edificis d’aquesta generació tenen més de sis dècades: la instal·lació d’origen i els forjats es revisen abans de moure un envà.
Entre 1964 i 1974 es van instal·lar aquí la majoria de les més de 200 indústries noves de Cornellà. Si la teva casa comparteix carrer o paret amb una nau, el soroll, la pols i el pas de camions s’estudien abans que el color de la cuina.
En un barri que es va fer industrial no n’hi ha prou que l’espai agradi: la parcel·la pot estar qualificada per a activitat. Es demana la informació urbanística abans de projectar, i només si l’ús ho admet se segueix endavant.
Almeda ha tingut tres vides seguides, i cadascuna va deixar un tipus d’edifici que envelleix d’una manera.
Fins a la segona meitat del segle XIX la zona eren masies soltes, com Can Busquets, Can Manso, Can Remei i la casa senyorial de Can Mercader. El 1930 hi ha documentat un taller d’adoberia i cap al 1940 ja era un districte industrial incipient. El primer bloc de pisos, del 1959, va arribar després de les cases de maó, i entre 1964 i 1974 es va aixecar la majoria de les indústries noves de la ciutat. Als setanta la Comissió d’Urbanisme va declarar la zona industrial.
El barri és gran, unes 120 hectàrees, i el 2018 hi vivien unes 6.300 persones, poques per a la seva mida. Per això l’habitatge apareix barrejat amb la indústria i no separat d’ella.
Aquests són els tres punts de partida i el que demanem mirar primer en cadascun:
Tres edificis, tres primeres preguntes
Aixecada per fases des dels anys vint, gairebé sempre sense projecte.
Edifici de més de sis dècades, amb instal·lacions d’origen.
Espai ampli en una parcel·la que pot estar qualificada com a industrial.
Cales al costat dels murs per veure què hi ha a sota i si aguanta el que vols afegir.
Gruix, trava i morter, sobretot on vols obrir un buit.
Tipus i estat, i quin envà descansa sobre quina bigueta.
Quin ús admet la parcel·la, amb la referència cadastral per davant.
Quan ningú no va dibuixar la casa, el plànol el fem nosaltres, i el pressupost ho diu amb claredat.
Un habitatge que es va aixecar per fases deixa empremtes fàcils de llegir: l’esglaó entre dos terres, l’esquerda a la trobada de dos murs, l’endoll nou connectat a un cable vell. Cadascuna apunta a una decisió d’obra que ningú va documentar. Les cales a peu de mur diuen com és la fonamentació i les de la coberta, què sosté què.
La instal·lació elèctrica mereix capítol propi. En una casa on s’enganxava un circuit quan feia falta, el quadre sol ser un nus d’afegits. Es refà sencer, amb el seu butlletí, perquè aprofitar trams vells és deixar el dubte dins de la paret.
El pressupost ho reflecteix d’una manera honrada. Separa les partides comprovades de les que depenen d’obrir i reserva un marge explícit per allò que només se sabrà en picar, perquè aquest marge no aparegui després com un extra.
Dos cossos aixecats en moments diferents, amb nivells que no lliguen.
On es toquen dos murs que es van assentar per separat.
Circuits penjats a mesura que feien falta, sense esquema.
Canonades que creuen per on van cabre i no per on convé.
La indústria no és un decorat a Almeda: és a l’altra banda de la paret. El soroll de maquinària (compressors, extractors, càrrega de camions) sol ser greu i continu, i el vidre només ajuda fins a cert punt. El que més rendeix és repartir l’habitatge perquè dormi l’estança que menys en rep i cuidar el tancament de les que sí que donen a la nau.
La pols i els fums demanen una altra cosa: una fusteria ben segellada amb airejador que ventili de debò i una extracció a cuina i bany que no depengui d’obrir la finestra al carrer. Si el veí industrial genera olors, es documenta amb dates abans de res, perquè és un afer de l’Ajuntament i no de la teva reforma.
La descàrrega de material es coordina amb el trànsit de camions de la zona. Evitem les hores en què les naus carreguen i descarreguen, i confirmem l’espai abans de demanar el material per no bloquejar ningú.
Els sostres alts i la llum de l’espai industrial atrauen. Abans d’enamorar-se’n, hi ha quatre preguntes a contestar.
En un barri que es va declarar zona industrial als anys setanta, moltes parcel·les porten un ús que no és el d’habitatge. L’aspecte de l’edifici no ho diu: ho diu la fitxa urbanística, i es demana abans de pagar un sol plànol. Si l’ús no ho admet, la nau continua sent nau, per bonica que sigui.
Quan ho admet, comença el tècnic: un habitatge necessita llum i ventilació natural a les estances, alçada suficient i un aïllament acústic que una nau no porta de sèrie. I si la parcel·la va tenir activitat industrial, es pregunta a l’Ajuntament si cal un estudi de qualitat del sòl abans de demanar llicència. A Almeda hi va haver adoberies documentades des del 1930.
Amb tot clar, es projecta com una reforma integral amb una distribució que aprofiti l’alçada: entresolats, sostres a la vista i dormitoris a la cara amb llum.
Si la parcel·la admet habitatge o només activitat.
Buits a carrer o pati suficients per a cada estança.
Tancaments i coberta pensats per a una activitat, no per dormir.
Si hi va haver indústria, es consulta si cal un estudi de qualitat.
Forquilles orientatives a Almeda, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri barreja cases, blocs i naus, i el que demana la reforma canvia amb la cara de l’edifici i amb el que té al costat.
Reformem principalment a:
Les illes d’habitatge: cases de maó que van començar com a barraca i blocs des del 1959. A prop hi ha el Parc de Can Mercader, amb el seu palau de 1865, que es va salvar dels blocs per la protesta veïnal.
Al voltant de l’estació d’Almeda, dels FGC, que reuneix diverses línies del Baix Llobregat. És una zona de molt pas, on convé escollir bé l’hora de la descàrrega.
On Almeda s’uneix amb el Centre es barregen les dues històries de Cornellà: el casc de masies i el barri de barraques. La visita decideix quina de les dues demana més obra.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Almeda: preus, llicències, terminis i ajuts.
Perquè moltes es van aixecar per fases des del 1920, quan les barraques es van anar substituint per cases de maó, i gairebé mai amb projecte. El normal és que calgui dibuixar-la: mesurem, fem cales a fonaments i murs, i marquem què és original i què es va afegir després.
Només si el planejament ho permet en aquesta parcel·la. Almeda es va declarar zona industrial als anys setanta, així que moltes naus estan qualificades per a activitat. Demanem la informació urbanística abans de projectar res; si l’ús no és residencial, el projecte no segueix per bonic que sigui l’espai.
Amb distribució primer i finestres després. El soroll de maquinària sol ser greu i continu, i el vidre només ajuda fins a cert punt. Passem el dormitori a la cara que menys en rep, cuidem el tancament de les estances que sí que donen a la nau i afegim airejadors per ventilar sense obrir.
El primer bloc de pisos del barri, amb 140 habitatges, es va inaugurar el 1959, de manera que els edificis més antics tenen prop de setanta anys. Pregunta a la teva comunitat per l’any de construcció. Si és d’aquesta generació, revisem forjat, baixant i instal·lació abans de parlar d’acabats.
Sí, sempre que una cala demostri que aguanten el que hi afegiràs. Una reforma interior sense càrregues noves no sol exigir recalçar. Si vols pujar una planta o carregar una coberta nova, es calcula abans la fonamentació, perquè en una casa feta per fases pot no estar dimensionada per a això.
Coordinant-ho amb els camions de les naus. Evitem les hores de càrrega i descàrrega dels veïns industrials i confirmem el lloc abans de demanar el material, per no bloquejar ningú. Si el teu carrer és dels que tenen molt pas, l’hora de lliurament es pacta amb tu abans de tancar el calendari.
Si canvies l’ús d’una parcel·la on hi va haver activitat industrial, pregunta a l’Ajuntament si cal un estudi de qualitat del sòl abans de la llicència. A Almeda hi ha adoberies documentades des del 1930 i més de 200 indústries noves entre 1964 i 1974. En un habitatge que ja ho és i es reforma per dins, no hi entra.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Almeda i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.