Al Centre, el castell és Bé Cultural d’Interès Nacional i la façana de l’antic Cinema Titan figura al catàleg municipal. Això no t’impedeix reformar per dins, però t’obliga a mirar la fitxa de l’edifici abans que el catàleg de rajoles. Després toca obrir amb calma uns murs que han tingut diverses mans d’obra.
Entre l’església de Santa Maria i el castell hi ha població contínua des d’època romana, i es nota en com està fet el barri: carrers estrets, cases enganxades per les mitgeres i edificis d’èpoques diferents a la mateixa illa. L’església actual és de postguerra, perquè l’anterior es va enderrocar el 1936 i la primera pedra de la nova es va posar el 1940. El castell, sobre un petit turó, es va refer entre finals del segle XIII i principis del XIV. Cada edifici del Centre té la seva capa d’història, i el teu probablement també. A la visita la dibuixem abans de proposar res: quin mur és de pedra, quin de maó, quin forjat és de biguetes i què es va afegir després sense projecte. Amb això a la mà, el pressupost s’assembla a l’obra que després apareix.

No surten d’un catàleg comercial, surten del que es repeteix als carrers que envolten el castell, l’església i el mercat.
Sol ser de planta baixa i un pis, de vegades amb un cos afegit al darrere. La pregunta és de què estan fets els murs i quantes vegades s’ha ampliat. Obrim una cala per planta, sondegem el forjat i decidim si la distribució canvia o es rehabilita el que hi ha. El pati és el que millor porta llum a l’interior.
Escala justa, sostres que no sempre són rectes i una instal·lació feta per capes. Es mesura el portal abans de comprar res que no hi càpiga, i l’electricitat i la lampisteria es refan senceres, perquè fer-ho a mitges en una finca així acaba en dues obres.
L’interior continua sent teu, però finestres, balcons i persianes es consulten abans. Demanem la fitxa urbanística amb la referència cadastral i comprovem si la casa cau dins de l’entorn de protecció del monument abans de comprar la fusteria.
Dècades sense obra deixen el quadre elèctric, les canonades i els banys en estat de museu. Fem primer el diagnòstic d’instal·lacions i ordenem la despesa per urgència: el que dona problemes, el que bloqueja vendre o llogar i el que pot esperar.
El Centre barreja un monument nacional, façanes catalogades i cases sense cap protecció. Cadascuna demana començar per un lloc diferent.
El castell de Cornellà figura com a bé cultural d’interès nacional. Té murs de pedra i tàpia, una torre a cada cantonada i un pati central; l’Ajuntament el va comprar el 1992, i avui el pati acull concerts i les plantes altes guarden l’Arxiu Històric Municipal. Un edifici amb aquest rang no només està protegit: pot tenir un entorn de protecció on l’obra visible des de fora necessita l’informe de Cultura de la Generalitat a més del tràmit de l’Ajuntament.
La façana de l’antic Cinema Titan, al carrer de Rubió i Ors, ensenya l’altre cas. El cinema es va inaugurar el 1926 i va tancar a finals dels seixanta; l’Ajuntament va comprar l’edifici i avui és la biblioteca Marta Mata amb un centre cívic ampliat el 1996. La façana és al catàleg municipal i per dins tot s’ha refet. És la lògica que seguim en una finca catalogada: la pell es conserva i les estances es reformen.
Entre una cosa i l’altra hi ha les cases sense fitxa, que són la majoria. Per saber en quina ets, el camí és la informació urbanística de la teva parcel·la. Això és el que canvia segons el que vulguis tocar:
Què canvia segons el que toquis
Cuina, banys, instal·lacions i terres sense tocar façana, buits ni estructura comuna.
Fusteria, persianes, baranes, tendals o la màquina de l’aire condicionat.
Façana, coberta, pati i qualsevol obra que remogui terra al casc antic.
Amb la referència cadastral: quina qualificació té la parcel·la i si figura al catàleg de patrimoni de l’Ajuntament.
Si l’habitatge cau a l’entorn del castell, quina part de l’obra es veu des de fora i qui la informa.
Hi ha restes romanes documentades entre l’església i el castell. Rebaixar solera o obrir rasa es pregunta abans d’agafar la pala.
Quins murs comparteixes amb el veí i quins treballs demanen parlar-hi abans de començar.
El mateix castell es va aixecar amb pedra a la base i tàpia a la resta. Si la teva casa ve de la mateixa tradició, el material mana sobre l’acabat.
Fins al segle XVIII Cornellà va estar dominada per masies i cases de pagès, i el Centre guarda part d’aquesta herència. Una casa que ve d’allà pot conservar murs de pedra o de tàpia amb morter de calç, que respiren d’una manera que el ciment no entén. Si piques l’arrebossat i el cobreixes amb morter de ciment o pintura plàstica, la humitat que sortia pel mur es queda dins i reapareix més amunt.
El primer que es mira és el peu del mur. La capil·laritat puja des de la solera i deixa una franja de sals i pintura aixecada a poca alçada del terra. En aquest cas es tracta en origen: drenar el perímetre del pati, retirar l’arrebossat de ciment, aplicar morter de calç i deixar assecar abans de pintar. Pintar a sobre és deixar la taca per a l’hivern següent.
Després vénen els forjats. A les cases de dues plantes, el terra de dalt sol ser de biguetes amb revoltó o de fusta, i se sondeja el suport de cadascuna abans de moure un envà. Una mitgera es pot perforar per passar una instal·lació, però no es talla sense càlcul.
Franja d’humitat, sals i pintura aixecada: capil·laritat des de la solera.
Biguetes, revoltó o fusta, i com recolzen sobre el mur.
Calç o ciment: decideix quin revestiment aguanta sense atrapar aigua.
Quin sosté les biguetes i quin és només un tancament.
Al Centre el material arriba per carrers amb negoci obert i es descarrega amb el veí del baix mirant.
El Mercat Centre és a la plaça de Lluís Companys. Si el teu portal queda als carrers amb comerç que l’envolten, la descàrrega es fa en franges curtes, amb la persona del local avisada el dia abans, i la runa surt en sacs mentre no hi càpiga un contenidor sense tallar el pas.
L’estació de Cornellà Centre reuneix al barri la L5, Rodalies i el tramvia, i això mou molta gent a hores fixes. Preferim pujar el material a mitja matinada, lluny de les entrades i sortides del tren, i deixar les peces llargues per a la primera hora, quan el carrer és més lliure.
La Festa Major de Cornellà gira al voltant del Corpus, entre maig i juny. En aquella setmana el casc té més activitat i no programem enderrocs: es reserva per a acabats i neteja.
Hora i lloc on s’atura el vehicle, amb el comerç del costat avisat.
Sacs en carrer estret; contenidor només on cap sense tallar el pas.
Fora dels pics de tren i de les entrades dels comerços.
Es mesura abans de comprar: el que no hi cap sencer es puja per parts.
Moltes cases del casc es van ampliar sense projecte: un cos al darrere, una planta a sobre, un bany ficat on va cabre. Quan arriba la reforma no hi ha plànol fiable, i sense plànol tampoc no hi ha pressupost fiable.
El camí comença per preguntar. L’Arxiu Històric Municipal ocupa les plantes altes del castell i és el lloc on consultar si hi ha expedients antics del teu carrer. Les escriptures i el cadastre completen el que falta, i la resta ho mesurem nosaltres a la visita.
Amb aquesta informació es dibuixa la planta real, es marca què és original i què es va afegir, i el pressupost separa el que se sap del que només se sabrà en obrir. Així una casa vella no acaba sent una factura oberta.
Forquilles orientatives al Centre de Cornellà, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El Centre no és un sol carrer: del mercat al castell i a l’antic traçat del tren canvia la finca, i amb ella el primer que es mira.
Reformem principalment a:
Pisos veterans sobre baixos comercials, al voltant del Mercat Centre i la plaça de Lluís Companys. Aquí pesen l’escala estreta, el soroll del carrer i la descàrrega en franges curtes.
La zona del castell i de l’església de Santa Maria, amb cases de poble al voltant. És on més es pregunta per fitxes, entorn de protecció i restes sota terra.
L’antic traçat del tren català, avui passeig, separa el Centre de la Riera. Del costat del Centre les finques són d’èpoques barrejades i gairebé sempre demanen revisar forjats i baixants abans de tocar res.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar al Centre de Cornellà: preus, llicències, terminis i ajuts.
Depèn de si cau dins de l’entorn de protecció del monument. El castell és bé cultural d’interès nacional i, quan l’obra es veu des de fora, pot requerir l’informe de Cultura de la Generalitat a més del tràmit municipal. Ho esbrinem amb la referència cadastral abans de la visita. Una reforma només interior no sol canviar de via.
Sí, el catàleg protegeix sobretot la façana i l’interior continua sent reformable. El Titan és l’exemple del barri: es conserva la seva façana de 1926 i per dins hi ha una biblioteca amb centre cívic. Al teu habitatge es consulta abans el que es veu des del carrer: buits, fusteria, persianes i color.
Sí, preguntar abans d’excavar. Entre l’església de Santa Maria i el castell hi ha restes romanes documentades, així que una obra que remou terra (rebaixar solera, obrir una rasa, fonamentar al pati) es consulta amb l’Ajuntament per saber si convé una revisió arqueològica. Una reforma interior sense excavar no hi entra.
Comença per les teves escriptures i el cadastre, i pregunta a l’Arxiu Històric Municipal, a les plantes altes del castell, si guarda expedients d’obra del teu carrer. Si no apareix res, mesurem i dibuixem la planta real a la visita tècnica. És un pas previ habitual en cases que es van ampliar sense projecte.
De vegades sí, però abans cal veure l’estat del mur. La pedra o la tàpia sanes amb morter de calç es deixen vistes o es revesteixen amb calç. Si hi ha humitat de capil·laritat, es tracta en origen abans de decidir. El que no fem és tapar un mur humit amb ciment o pintura plàstica, perquè la humitat torna a pujar.
Amb cura, i no a totes. Un mur gruixut de pedra o tàpia aporta inèrcia tèrmica i deixa passar el vapor; si l’aïlles per dins amb un material que no transpira, pot condensar entre l’aïllant i el mur. S’estudia cas per cas i es prefereixen solucions permeables al vapor, sobretot a la façana que dona al carrer.
Amb la descàrrega en franges curtes, la runa en sacs i el veí del baix avisat. Als carrers que envolten el mercat el contenidor només es col·loca si cap sense tallar el pas. La setmana de la Festa Major, cap al Corpus, la reservem per a acabats i no per a enderrocs.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta al Centre de Cornellà i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.