A Esparreguera es reforma en tres escenaris molt diferents: el casc antic de carrers estrets, una part del qual és avui illa de vianants; la Colònia Sedó, amb les seves cases de colònia industrial; i les urbanitzacions de cases que van créixer des dels anys cinquanta. Cadascun té la seva logística i el seu tràmit, i totes dues coses es resolen a la visita, abans de tancar el pressupost.
Fins al segle XIX la vila es concentrava al voltant del carrer Gran, amb parcel·les estretes i profundes d’herència gòtica. Després van arribar les fàbriques de filats, la Colònia Sedó i, des del 1957, barris nous com Can Comelles, Mas d’en Gall, Can Rial i el Castell. Això deixa habitatges d’èpoques molt diferents i tres maneres d’arribar a l’obra: a peu pel casc, fins a la colònia vora el riu i pel vial de la urbanització. En cada cas es mesura què cap per la porta i quin paper demana l’Ajuntament, i les dues coses queden escrites al pressupost.

A Esparreguera la diferència entre un habitatge i un altre comença a la porta del carrer: per on entra el material i quina ocupació de via pública cal demanar.
Al voltant del carrer Gran les parcel·les són llargues i estretes: la llum entra pels extrems, el pati queda al fons i les mitgeres són interminables. La reforma guanya molt obrint la cuina cap al pati, però abans es fa una cala per saber quin mur carrega i es mira la coberta. Si la casa cau dins de l’illa de vianants, el vehicle de l’obra necessita autorització d’accés.
Una colònia tèxtil fundada el 1846, amb habitatges per als obrers, escola i església, la fàbrica de la qual va tancar el 1981. Part del recinte és avui museu i part l’ocupen empreses. Abans de tocar una façana, una fusteria exterior o una coberta es consulta quina protecció té el conjunt, i cada casa té la seva pròpia cala, perquè es va anar ampliant per etapes.
Mas d’en Gall, Can Rial o Can Vinyals tenen moltes segones residències, i la població puja a l’estiu. Quan la casa d’estiu passa a ser habitatge de tot l’any, la reforma és de confort: aïllament, climatització i cuina. El camí d’accés, el desnivell de la parcel·la i el lloc del contenidor dins del solar es miren abans de pressupostar.
Blocs dels barris nascuts des del 1957, amb les instal·lacions d’aquella època. La reforma comença per electricitat, baixants i terres. Si cal redistribuir, el camí és la comunicació amb documentació tècnica; si es toca estructura, l’obra passa a llicència urbanística.
Aquí la comunicació prèvia té efecte en registrar-la, i el que canvia és si porta tècnic.
La seu electrònica de l’Ajuntament té un sol tràmit per a la reforma d’interior, la comunicació prèvia d’obres o canvi d’ús, i el parteix en dos. Sense documentació tècnica hi entren les obres d’escassa entitat dins de l’edifici que no modifiquen l’estructura, no afecten façanes, no alteren de manera substancial la distribució i no canvien l’ús; també la reparació puntual d’humitats en cobertes o el pintat de façana amb el mateix color.
Amb documentació tècnica, signada per un tècnic competent, hi entren la resta d’obres interiors que no arriben a llicència, la reparació d’humitats que afecta tota la coberta, les obres de façana que canvien composició o color, les bastides per sobre de planta baixa i pis, les tanques i els elements tècnics com plaques solars o aparells de climatització. El que toca estructura o canvia l’ús no cap en cap de les dues: va per llicència urbanística.
Quin paper toca a cada obra
Interior d’escassa entitat sense tocar estructura, façana ni distribució substancial; humitat puntual de coberta; pintura de façana del mateix color.
Obres interiors de més abast, humitats de tota la coberta, façana amb canvi de color, bastides altes, tanques, plaques solars i climatització.
Estructura, canvi d’ús i tot el que no cap a la comunicació.
A l’OAC de Territori i Sostenibilitat, al carrer Cavallers i amb cita prèvia, o per la seu electrònica amb certificat.
L’impost de construccions s’autoliquida; l’obra pot començar amb el comprovant de pagament de la taxa.
La comunicació és eficaç des del registre. L’Ajuntament comprova després i pot demanar que s’esmeni el que falti.
Contenidor, sacs, puntals i bastides van amb llicència d’ocupació de via pública, demanada amb cinc dies laborables d’antelació.
El casc va créixer al voltant del carrer Gran, amb parcel·les estretes i profundes d’herència gòtica, i avui una part és illa de vianants. L’Ajuntament vigila l’accés amb càmeres i exigeix una autorització municipal per entrar amb vehicle.
Per a una obra hi ha una via concreta: qui figura en una llicència o en una comunicació d’obres pot demanar una autorització temporal, lligada al número d’expedient i a la vigència de l’obra, sempre que no es pugui treballar fora de l’horari d’accés obert. La càrrega i descàrrega té les seves franges: de dilluns a divendres de 9:15 a 12:15 i de 15:00 a 17:00, i els dissabtes de 9:00 a 11:00.
Traduït a obra: els lliuraments es reparteixen en aquestes franges, el que no cap en un carretó es programa amb l’autorització temporal, i la llicència de via pública va per separat. Aquesta logística es tanca abans de pressupostar, perquè decideix els dies d’obra.
Reformar en una colònia industrial és reformar dins d’un conjunt que té museu, empreses i veïns alhora.
La colònia va néixer el 1846, quan la societat de Miquel Puig va comprar l’antic molí de Can Broquetes, vora el Llobregat i al congost del Cairat, i va créixer durant dècades amb habitatges per als obrers, botigues, escola, església i dispensari. La fàbrica va tancar el 1981: avui una part del recinte és el Museu de la Colònia Sedó, de la xarxa del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, i una altra l’ocupen empreses.
Per a qui reforma una casa aquí, la conseqüència és doble. Són habitatges afegits per etapes al llarg de dècades, així que cadascun demana la seva pròpia cala. I en ser un conjunt d’interès industrial, abans de tocar una façana, una fusteria exterior o una coberta es consulta quina protecció té i quin tràmit demana l’Ajuntament.
S’esbrina quan es va aixecar cada habitatge: instal·lació i forjats no són iguals a tota la colònia.
Façanes, fusteries exteriors i cobertes es consulten amb l’Ajuntament abans de pressupostar.
El recinte és al costat del canal i del Llobregat: es descarta la humitat per capil·laritat abans d’escollir terra o revestiment.
Es mesura el carrer de la colònia i el lloc del contenidor abans de contractar.
Des del 1957 Esparreguera es va integrar en el creixement metropolità i va sumar barris nous: Can Comelles, Mas d’en Gall, Can Rial i el Castell. Avui, en urbanitzacions com Mas d’en Gall, Can Rial i Can Vinyals i a la mateixa colònia, abunden les segones residències i la població puja a l’estiu.
Això genera un encàrrec molt concret: la casa pensada per a l’estiu que passa a ser habitatge de tot l’any. El que demana no és una cuina nova sinó confort: aïllament de coberta i parets, climatització, finestres i, de vegades, un bany més. El terreny també compta. El relleu del terme canvia molt d’altura i de pendent, i la serra de Rubió forma part de l’entorn de protecció de Montserrat, així que abans d’ampliar o de tocar el desnivell d’una parcel·la es consulta què diu el planejament sobre aquesta.
Si la reforma inclou coberta, bastida per sobre de planta baixa i pis o plaques solars, ja no n’hi ha prou amb la comunicació sense tècnic: passa a la versió amb documentació tècnica.
Forquilles orientatives a Esparreguera, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El que canvia entre zones és la logística: a peu, en furgoneta o amb el camió fins al solar.
Reformem principalment a:
Entorn del carrer Gran i de Santa Eulàlia, amb una illa de vianants on el vehicle necessita autorització i la càrrega i descàrrega té horari. L’obra s’organitza dins d’aquestes franges, amb carretó si cal.
Barri dels que van néixer amb l’expansió metropolitana des del 1957. Blocs i cases d’una mateixa època, amb les instal·lacions d’aquella època: es reforma de punta a punta i es deixa escrit què és privatiu i què és de la comunitat.
Zona de cases i pisos de les expansions més recents. Aquí mana el planejament de la parcel·la: abans d’ampliar o de tancar un porxo es consulta quina edificabilitat queda i quin tràmit toca.
Conjunt industrial vora el Cairat, a la riba dreta del Llobregat. Museu, empreses i habitatges conviuen en un recinte d’etapes successives: es consulta la protecció abans de tocar façanes i cobertes.
I també en aquestes zones d’Esparreguera:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Esparreguera: preus, llicències, terminis i ajuts.
Una comunicació prèvia d’obres, que és eficaç des que entra al registre de l’Ajuntament i es pot començar amb el comprovant de pagament de la taxa. Va sense documentació tècnica si l’obra és d’escassa entitat, no toca estructura ni façana i no altera de manera substancial la distribució, i amb documentació tècnica signada per un tècnic competent si va més enllà. L’ICIO s’autoliquida abans de començar i el deixem preparat amb la resta de l’expedient.
No en la comunicació prèvia: no hi ha resolució ni silenci administratiu, i l’obra pot començar des del registre, amb el comprovant de pagament de la taxa. L’Ajuntament revisa després i, si hi veu deficiències, dona audiència per esmenar-les. La llicència és una altra cosa: aquí s’espera a tenir-la concedida.
Només amb autorització. Part del casc és illa de vianants amb càmeres, i l’Ajuntament exigeix una autorització municipal per entrar amb vehicle. Qui figura en una llicència o comunicació d’obres pot demanar-ne una de temporal, lligada a l’expedient, si l’obra no es pot fer fora de l’horari d’accés obert. La càrrega i descàrrega té franges fixes: entre setmana de 9:15 a 12:15 i de 15:00 a 17:00, i els dissabtes de 9:00 a 11:00.
Amb una llicència d’ocupació de la via pública, que cobreix runa, material, tanques, puntals i bastides i es demana amb cinc dies laborables d’antelació com a mínim. El termini legal de resolució és de tres mesos i el silenci és negatiu, així que no convé anar justos. Si no se sap quant durarà l’ocupació, es demanen períodes consecutius d’una setmana com a mínim.
Només reservant l’estacionament: l’Ajuntament concedeix una reserva puntual, d’un dia com a màxim i deu metres lineals, pensada per a mudances i descàrregues de material. Es demana en el mateix tràmit d’ocupació de via pública. En acabar s’avisa la Policia Local per recuperar la senyalització.
L’aïllament i la climatització, perquè una casa pensada per passar l’estiu sol quedar-se curta a l’hivern. Després, cuina i bany. Si toques la coberta, muntes una bastida per sobre de planta baixa i pis o poses plaques solars, la comunicació porta documentació tècnica. I abans de contractar camió o contenidor es mesura l’accés i el desnivell de la parcel·la.
Depèn de quant afecti. L’Ajuntament distingeix entre la reparació puntual no estructural d’una humitat en una coberta o terrat, que va sense tècnic, i la que afecta tot el sistema constructiu, que exigeix documentació tècnica. Una gotera aïllada no és el mateix que una coberta que ja no impermeabilitza, i la diferència es decideix en la inspecció de la coberta durant la visita.
La colònia és un conjunt industrial amb museu propi, així que abans de canviar una fusteria exterior o de tocar una façana es consulta amb l’Ajuntament quina protecció té el teu habitatge: no donem res per suposat. Dins de casa, el criteri és el de qualsevol reforma: cala de murs, instal·lació nova i el tràmit que correspongui a l’abast.
Les autoritzacions permanents valen quatre anys; les temporals duren el que duri la circumstància que les motiva, que en una obra és la vigència de la llicència o de la comunicació. Si canvia alguna de les circumstàncies que van justificar l’autorització, l’Ajuntament demana comunicar-ho en un màxim de quinze dies. En una obra es gestiona al principi i es revisa si el calendari es mou.
Sí, sense documentació tècnica, sempre que la pavimentació no passi de la meitat de l’espai lliure de la parcel·la. Cal justificar-ho i adjuntar plànols en planta que ho acreditin. Si el projecte ho supera, o toca tanques o desnivells amb mur, ja cal documentació tècnica signada. Es mesura la parcel·la a la visita abans de prometre una terrassa.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Esparreguera i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.