Envolupant · Barcelona + Catalunya

Rehabilitació de façanes a Catalunya

Una façana que deixa anar trossos és un risc per a qui passa per la vorera i una obligació per a la comunitat. T’expliquem què es repara i amb quin material, qui decideix a la junta i com es munta la bastida sense bloquejar el carrer.

Pressupost tancat
Tancatpressupost per escrit i desglossat
1 cap d’obraun únic interlocutor per a tota l’obra
Gratisvisita tècnica a tota Catalunya
Garantiade l’obra, per escrit
Abans de pujar la bastida

La façana és de tots, i el seu estat també.

El Codi civil de Catalunya inclou les façanes entre els elements comuns (art. 553-41) i obliga la comunitat a conservar-les en condicions d’estanquitat i seguretat (art. 553-44). Dit sense embuts: quan un tros d’arrebossat cau a la vorera, l’assumpte no és del veí de l’última planta, és de la finca sencera, i les obres de conservació i reparació necessàries les assumeixen els propietaris.

Per això la feina comença abans de la bastida. Un tècnic recorre la façana, copeja l’arrebossat amb un martell lleuger (el so buit delata el que ja s’ha despegat encara que continuï al seu lloc), anota esquerdes, balcons, cornises i trobades amb la fusteria, i separa el que és només lleig del que és perillós. Aquest informe és la base del pressupost que veurà la junta, partida a partida.

Al Carrer del Clot, a Barcelona, vam muntar bastida i malla de protecció a la façana principal i al pati interior d’un edifici entre mitgeres; la foto de portada és d’aquesta obra. La segona imatge no és una façana: és un mur de maó amb la seva junta de morter en una obra de reforç en una casa, i és aquí perquè resumeix el que decideix la vida d’una fàbrica, que maó i morter siguin compatibles.

Biga metàl·lica recolzada en un mur de maó vist, amb morter a la unió, durant una obra de reforç en una casa
Obligacions i permisos

El que la llei diu de la teva façana i de la vorera.

Tot contrastat amb textos oficials: Codi civil de Catalunya, Llei 18/2007 i Agència de l’Habitatge.

La façana és de tots

El Codi civil de Catalunya compta les façanes entre els elements comuns i obliga la comunitat a conservar-los de manera que compleixin les condicions d’estanquitat i seguretat. Els propietaris assumeixen les obres de conservació i reparació necessàries, repartides per quota tret que els estatuts diguin una altra cosa.

L’ITE mana i no veu l’ocult

Els edificis amb habitatges se sotmeten a l’ITE abans de complir 45 anys d’antiguitat. És una inspecció visual que no busca vicis ocults. Amb deficiències, la comunitat aprova un programa de rehabilitació: en un any si són lleus o importants, en sis mesos si són greus o molt greus.

Votar amb la majoria correcta

Un acord mal votat es pot impugnar: un any si és contrari a la llei o als estatuts, tres mesos si perjudica greument un propietari (art. 553-31). Per això convé saber abans de la junta si l’obra demana majoria simple o les quatre cinquenes parts, i deixar-ho clar a l’acta.

Bastida, vorera i papers

La bastida a la via pública demana llicència d’ocupació temporal, lligada a l’expedient de l’obra. A Barberà del Vallès, per exemple, s’acompanya d’un plànol a escala 1:500 i, si la bastida supera planta baixa més una planta o els 6 metres, de l’assumpció d’un tècnic. Cada ajuntament té la seva taxa i el seu termini.

Materials i patologies

Què falla en una façana i amb què s’arregla.

De la humitat a l’arrebossat buit: la causa decideix la reparació.

Arrebossat buit i despreniments

Un arrebossat que sona buit en copejar-lo ja s’ha despegat del suport. Es pica fins a trobar una base ferma i es reposen les capes amb un morter adequat al mur. Mentre no es repara, el que cau és un risc per a la vorera: per això s’acota el pas o es protegeix amb malla.

Balcons i cornises

El ferro de les armadures s’oxida, augmenta de volum i fa saltar el formigó que el cobreix. Es neteja l’acer, es protegeix i es reposa el recobriment. En ampits, ràfecs i cornises, el DB-HS 1 és la referència en refer-los: pendent cap a l’exterior de 10º com a mínim i un goteró a la cara inferior.

Esquerdes: quietes o vives?

Abans de segellar una esquerda cal saber si es mou. Un fissuròmetre, o una referència fixa a cada costat de la fissura, permet mesurar-ne el moviment passat un temps. Si és estable, s’obre i se segella; si continua viva, segellar-la només amaga la causa i toca mirar humitat, fonamentació o estructura.

Calç o ciment en murs vells

Els morters de calç deixen transpirar el mur i acompanyen els seus petits moviments. El ciment és més dur i menys permeable: en maó o pedra antics atrapa humitat i desgasta el maó. En una fàbrica moderna i resistent el ciment té sentit. El tècnic ho decideix segons el suport.

Aïllament

Aïllar la façana: què demana la norma i quan compensa.

Una bastida que ja està posada és la millor ocasió per decidir-ho, però no cal aïllar per obligació.

Què exigeix el DB-HE a allò que es renova

En una reforma, el DB-HE 1 posa el topall de transmitància tèrmica només a les peces de l’envolupant que canvien de debò: les que se substitueixen, s’afegeixen o es transformen a fons. Repintar o reparar un arrebossat no obliga a aïllar.

Quan es renova molt

Si l’obra toca més d’una quarta part de la superfície de l’envolupant tèrmica, el DB-HE afegeix un límit global de transmissió de calor per a tot l’edifici. El tècnic ho comprova al projecte i et diu si la teva façana hi entra o no.

Edificis protegits

Els edificis amb protecció oficial queden fora del DB-HE 1 quan complir-lo desfiguraria l’edifici, i qui decideix quins elements no es poden tocar és l’autoritat que atorga la protecció. En una finca catalogada, parlar amb l’ajuntament va abans que parlar d’aïllar.

L’ordre a l’obra

De la inspecció a la façana lliurada, en sis temps.

L’ordre importa: res no es tapa abans de saber per què s’ha degradat.

01

Informe de patologies

Recorregut de tota la façana, percussió de l’arrebossat, cales on hi ha dubte i fotos de cada dany. En surt un informe que separa el que és urgent (risc de caiguda) del que pot esperar un exercici.

02

Permisos i bastida

Amb el projecte i la llicència o comunicació que correspongui, es demana l’ocupació de la via pública. La bastida es munta amb malla, protecció de la vorera i accés controlat al portal.

03

Picat i sanejat

Es retira tot el que no és ferm fins a arribar a un suport sa. Les armadures oxidades de balcons i cornises es netegen i es tracten abans de tornar-les a cobrir.

04

Esquerdes i juntes

Cada esquerda es mesura abans de segellar-la: si l’edifici encara es mou, tancar-la sense més no serveix. Les juntes de dilatació es respecten o es refan.

05

Morter, remats i acabat

Es reposa el revestiment amb un morter compatible amb el mur, es refan ampits, ràfecs i cornises amb el seu pendent i el seu goteró, i s’aplica la pintura o l’acabat final.

06

Retirada de mitjans i tancament

La bastida es desmunta de dalt a baix, es neteja la vorera i la comunitat rep el certificat final, la liquidació i la garantia per escrit.

Com ho organitzem

El que veurà la junta abans de votar.

01

Visita tècnica gratuïta

Una persona del nostre equip tècnic recorre façana i patis i et diu què convé mirar de prop abans de demanar res més.

02

Pressupost per partides

Pressupost tancat i desglossat: bastida, picat, reparació, aïllament i acabat en línies separades, perquè la junta pugui treure o afegir una línia sense refer la resta.

03

Un sol cap d’obra

Un únic cap d’obra respon davant l’administrador i avisa els veïns de cada fase que els afecta: bastida, soroll, tancament de balcons.

04

Tancament amb papers

En acabar, certificat final i garantia per escrit a disposició de l’administrador de la finca.

Com pensem una façana

Què hi ha darrere d’una façana ben resolta.

Primer el perquè

Una esquerda, una taca o un despreniment tenen una causa: aigua, moviment, ferro oxidat. Reparar sense atacar-la és repetir l’obra en pocs anys.

Material compatible

En murs antics proposem morters que respiren i es deformen com el suport. El ciment dur queda per als murs que l’aguanten.

Carrer sota control

Bastida, malla i senyalització pensades per al vianant i per al veí que entra i surt del portal cada dia.

Aïllar només si compensa

Si cal cobrir la façana de totes maneres, s’estudia si afegir aïllament val la pena. La norma demana menys del que es creu a allò que no es toca.

Papers en regla

Tramitem la comunicació o llicència, l’ocupació de via pública i la documentació que demani l’ITE.

Un pressupost votable

Partides separades i comparables, perquè l’administrador no hagi de traduir res als veïns.

Pressupost

Quant costa una façana, segons el que porti.

Forquilles per metre quadrat de façana. El que canvia la xifra és quant s’hi intervé, no el metre en si.

Quant costa una façana, segons el que porti — Preus orientatius · IVA no inclòs
QualitatQuè inclouRang orientatiu
Reparar i repintarAcabats estàndard, solució pràctica30 – 60 €/m²
Aïllar amb SATEMaterials prèmium i interiorisme de disseny90 – 160 €/m²
Preus orientatius · IVA no inclòs. La superfície, l’alçada i l’estat de partida mouen el preu, però el que més pesa és la bastida: és una partida pròpia i depèn de l’alçada i del temps que estigui posada. Aïllar amb SATE fa pujar la xifra inicial; si la façana s’ha de tapar igualment, compara les dues opcions abans de votar.
Calculadora

Quant pot costar la teva reforma?

Superfície80 m²
20 m²300 m²
Estimació orientativa2.400 – 4.800 €Reparar i repintar · 80 m²
Demanar pressupost gratuït →

Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.

Per mida d’edifici

Quant, segons la finca.

Xifres de partida per superfície de façana. IVA i bastida se sumen a part.

Finca petitaFins a 300 m² façanaDes de 15.000 €

Poques plantes: el mínim el posen el sanejat i la pintura.

Finca mitjana300 – 700 m² façanaDes de 35.000 €

Cas tipus: es repara, s’impermeabilitza i la junta decideix si s’aïlla.

Finca granMés de 700 m² façanaA mida

Molts balcons, cornises i patis: cada element singular es mesura i es pressuposta a part.

Amb ajutsEficiència energèticaConsulta’ns

Si hi ha una convocatòria oberta, la xifra final depèn del que subvencioni. Es pregunta abans de votar, no després.

Els ajuts depenen de convocatòries que s’obren i es tanquen. Abans de votar l’obra comprovem amb l’administrador què hi ha obert al teu municipi i quina documentació demana cada línia, i no donem per concedit el que no ho està.

Abast de l’obra

Què entra al preu i què convé separar.

El que hi ha dins d’una rehabilitació de façana i el que es pressuposta per separat.

✓ Inclòs a la reforma

  • Informe de patologies amb fotos i localització dels danys
  • Projecte o memòria tècnica i direcció d’obra
  • Muntatge, manteniment i desmuntatge de mitjans auxiliars i proteccions
  • Picat i sanejat d’arrebossats i elements solts
  • Tractament d’armadures vistes a balcons i cornises
  • Segellat d’esquerdes, un cop comprovat que no es mouen
  • Impermeabilització i revestiment amb morter compatible amb el mur
  • Aïllament SATE si la junta l’aprova
  • Certificat final, garantia per escrit i liquidació per a la comunitat

✕ No inclòs — va a part

  • Bastida o plataforma, quan es factura com a partida separada
  • Taxes de l’ajuntament per la llicència i per l’ocupació de la via pública
  • Substitució de finestres i persianes de cada habitatge
  • Reforços estructurals que l’informe no hagués pogut preveure
  • Coberta i patis interiors, tret que figurin al pressupost
  • Honoraris de l’administrador de la finca

El tipus d’IVA aplicable depèn del tipus d’obra i de l’habitatge. Apareix sempre desglossat i te l’expliquem amb el pressupost al davant.

On treballem

On rehabilitem façanes a Catalunya.

Una finca de l’Eixample i una casa de poble del Vallès no demanen els mateixos permisos ni la mateixa bastida. Busca el teu municipi al mapa.

Zona de serveiResta de Catalunya

Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).

Dubtes freqüents

Preguntes freqüents

Preguntes que es fa una junta abans de votar una façana.

Qui paga la reparació de la façana, la comunitat o el veí del balcó?

La comunitat. La façana és un element comú (art. 553-41 del Codi civil de Catalunya) i els propietaris assumeixen les obres de conservació necessàries en proporció a la seva quota de participació, tret que els estatuts fixin una altra cosa (arts. 553-44 i 553-45).

Quina majoria cal a la junta per aprovar l’obra?

Depèn del que es voti. Un acord sense majoria especial s’adopta per majoria simple: més vots i més quotes a favor que en contra entre els qui voten (art. 553-25). Una innovació física que afecti l’estructura o la configuració exterior entra en el supòsit de les quatre cinquenes parts (art. 553-26.2.b), amb excepcions. Abans de convocar, que l’administrador o un advocat confirmin el vostre cas.

Amb quanta antelació cal convocar la junta?

Amb vuit dies naturals com a mínim, tret que els estatuts diguin una altra cosa, i amb un ordre del dia clar: només es poden adoptar acords sobre assumptes inclosos en aquest (arts. 553-21 i 553-25). Convé adjuntar el pressupost i l’informe tècnic, o indicar on es poden consultar.

Què passa amb l’ITE i la façana?

L’ITE és una inspecció visual d’un tècnic competent: descriu l’estat i qualifica les deficiències que veu, però no busca vicis ocults. Si hi ha deficiències, la comunitat ha d’aprovar un programa de rehabilitació, amb terminis més curts quan són greus o molt greus. Ho expliquem a la pàgina de l’ITE.

Cal permís per muntar la bastida a la vorera?

Sí: l’ocupació de la via pública amb bastides, tanques o contenidors es demana a l’ajuntament i va lligada a la llicència o comunicació de l’obra. Al de Barberà del Vallès, per exemple, se sol·licita amb un mes d’antelació com a mínim i, si no contesta, el silenci és negatiu. Cada municipi fixa el seu termini i la seva taxa; nosaltres preparem la sol·licitud amb el projecte.

Per què no convé tapar una façana antiga amb ciment?

Perquè el morter de ciment és més dur i menys permeable que un maó o una pedra vells: no deixa sortir la humitat del mur i, quan l’edifici es mou, trenca el maó abans que la junta. En fàbriques antigues se solen emprar morters de calç. Ho decideix el tècnic després de mirar el suport, no una regla fixa.

Quant es triga a rehabilitar una façana?

Una façana mitjana pot portar de 4 a 10 setmanes, i el clima mana: els morters i la pintura necessiten assecar-se. Amb el calendari per escrit abans de començar saps quina fase afecta el teu balcó i quan.

Com es paga una obra de façana?

Amb certificacions per avanç: la comunitat abona el que s’ha executat i l’administrador rep cada certificació abans de pagar-la. No demanem avançaments desproporcionats.

Hi ha ajuts per rehabilitar la façana?

Depèn de la convocatòria oberta a cada moment. L’Ajuntament de Barcelona, per exemple, té un catàleg d’ajuts a la rehabilitació per a comunitats de propietaris, i en altres municipis canvien. Mira-ho amb l’administrador abans de votar i no comptis amb un ajut que encara no s’ha concedit.

Ho cerquis com ho cerquis, és el mateix servei?

Sí: «reforma façana», «empresa de reformes amb interiorisme inclòs a sant feliu»: maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes amb el mateix pressupost tancat per partides després de la visita gratuïta.

Obres d’aquest tipus que hem fet

Cada pin és una obra nostra, situada a nivell de carrer. Filtra per estat, fes zoom o tria un projecte de la llista.

Carregant el mapa d’obres…

Ubicació a nivell de carrer, per privacitat dels nostres clients.

Pressupost gratis

Demana la visita tècnica de la teva façana.

Informe de patologies, pressupost per partides i els tràmits de la bastida, perquè la junta voti amb tot al davant.

Les teves dades

El teu projecte

On és

Pressupost i terminis

Explica'ns més

Com prefereixes que et contactem

Resposta en menys de 24 h laborables · Visita tècnica gratuïta · Sense compromís

✆ Trucar✦ WhatsAppPressupost →