L’indicador de densitat urbana que va publicar la Generalitat el 2021 va assenyalar la secció censal del Fondo com la més densa de Catalunya. Amb tanta gent en tan poc sòl, una reforma es decideix més per qui dorm on, quants es dutxen a les set i per on respira la cuina que no pas pel color de la rajola. Així ho dibuixem.
El Fondo va néixer als anys vint com a barri obrer, quan les obres de l’Exposició de 1929 van deixar sense casa els immigrants que arribaven a Barcelona, aragonesos i murcians sobretot. Va créixer de debò des de 1950, amb molts habitatges aixecats pels mateixos veïns, i entre 1960 i 1970 la població es va triplicar. Avui hi viuen en unes 28 hectàrees més de 17.000 persones repartides en 5.648 llars, i en més d’una de cada cinc llars són cinc o més. Per a tu significa dues coses: és probable que el pis nasqués sense projecte a mà, i la reforma ha de repartir pocs metres entre molta gent.

Aquí el tipus d’habitatge el marquen l’època, l’alçada i el nombre de persones que hi viuen. Aquests són els quatre punts de partida més habituals.
Cinc o més persones en una planta compacta no demanen luxe: demanen repartiment. Més armaris, una cuina que es tanqui a l’olor i un bany que no es saturi. Dibuixem primer qui usa cada habitació i a quina hora, i la distribució ve després.
Moltes cases i primers blocs els van aixecar els mateixos veïns i el projecte, si va existir, ja no apareix. Abans de pressupostar aixequem plànol, obrim cales a forjat i murs i revisem cada instal·lació com si fos la primera vegada.
Torres i blocs de diverses plantes a prop de l’estació, amb veïns de torns molt diferents. El repte és pujar material a pisos alts sense ocupar el replà durant setmanes: pactem ascensor, protecció d’escala i hores de soroll.
En un barri amb tanta vida de carrer, un baix comercial són metres d’habitatge possibles. El primer és la informació urbanística d’aquesta parcel·la i la cèdula; després, aïllar terra i façana i assegurar ventilació.
Al Fondo la llar mitjana és la més nombrosa de la ciutat, i es nota en com s’usa cada racó. Abans d’escollir cuina convé decidir quina estança fa de què.
Amb el padró de gener de 2024, que va recollir la premsa local, el districte del Fondo té una mitjana de 3,29 persones per llar, la més alta de Santa Coloma, i en 1.221 llars viuen cinc o més persones. És també un dels dos barris de la ciutat amb més nens que grans: 3.065 menors de setze anys davant de 2.461 persones grans.
Això canvia l’encàrrec. Una família de cinc no necessita una illa de cuina: necessita que l’olor no arribi als dormitoris, un armari per habitació i un bany que no es converteixi en cua a primera hora. En una planta compacta, cadascuna d’aquestes coses competeix pels mateixos metres.
Hi ha tres moviments que funcionen en pisos petits. Van de menys a més obra:
Tres maneres de repartir un pis amb molta gent
Porta o corredissa de vidre, campana amb sortida real a l’exterior i terra que aguanti la fregona diària.
La sala d’estar pot fer de dormitori o d’habitació d’estudi sense treure llum natural al passadís.
Dutxa i vàter a l’espai d’una galeria o d’un passadís ample, sempre que la baixant quedi a prop.
Un frontal per dormitori, amb portes corredisses per no perdre el pas.
Entrada d’aire a cada finestra i extracció mecànica a bany i cuina.
Envà doble amb llana mineral entre dormitoris. Ho agrairàs a les sis del matí.
Rentadora, forn i aire condicionat en línies pròpies, amb quadre nou i el seu butlletí.
La Gran Enciclopèdia Catalana ho resumeix així: després de l’arrencada de 1950, al principi bona part dels habitatges del Fondo els van construir els seus mateixos habitants. No és un retret, era l’única manera de tenir casa. Però en una reforma significa que el paper i la realitat poden no coincidir.
Un pis sense projecte conegut amaga preguntes que només es contesten amb eines: de què és el forjat i cap on van les biguetes, quin mur carrega, si una ampliació es va fer amb la mateixa cura que la resta, si les baixants són del mateix material a totes les plantes. La visita tècnica inclou cales a sostre i paret i un plànol a escala, perquè el de l’escriptura rarament serveix.
Amb aquest plànol es decideix què s’obre i què es reforça. I si falta la cèdula d’habitabilitat o el certificat energètic, els tramitem dins l’obra perquè el pis surti llest per vendre, llogar o heretar.
Aquí el problema no és la costa sinó l’ocupació del carrer. Amb tanta gent per metre quadrat, el lloc per aturar una furgoneta s’ha de reservar.
Els dissabtes el mercat ambulant ocupa els carrers del barri. Entre setmana, mercat, supermercat, llar d’infants i biblioteca comparteixen edifici, i una llar d’infants vol dir famílies que deixen i recullen nens a hores fixes: la descàrrega es pacta fora d’aquestes franges. Els lliuraments grans van de dilluns a divendres: ni la cuina, ni la banyera, ni les plaques de gran format arriben en dissabte.
Amb la densitat més alta de Catalunya a la seva secció censal, el contenidor al carrer competeix amb els cotxes i amb la càrrega dels comerços. Demanem el permís d’ocupació de via quan hi ha lloc i, quan no n’hi ha, la runa baixa en sacs petits per tandes i el vehicle espera al punt de descàrrega més proper.
Hi ha un detall a favor: l’estació d’enllaç entre la L1 i la L9 és dins del barri, amb ascensors fins a les andanes, així que els gremis arriben sense cotxe i a la seva hora.
De dilluns a divendres, fora de l’hora de més càrrega dels comerços.
Quan no hi cap contenidor, la runa baixa en sacs petits i per torns.
Aquest dia només treballs interiors i silenciosos.
Es protegeixen escala i cabina i es pacta amb la comunitat l’hora del que fa soroll.
Cinc persones fan treballar la rentadora, la dutxa, el forn i l’estenedor molt més que els dos habitants per als quals es va pensar una instal·lació dels seixanta. El primer que es veu és un quadre elèctric saturat. El segon, la humitat: es respira, es cuina i es penja roba en pocs metres, i el vapor acaba a la cantonada freda d’un dormitori.
La resposta és mecànica, no de pintura: extracció a cuina i bany que tregui l’aire de debò, airejadors a les finestres noves i, si el mur de façana és fred, aïllament per dins amb barrera de vapor. Pintar a sobre de la taca no la treu.
A la cuina hi ha també el gas. En un bloc dels seixanta la canonada de gas sol portar dècades sense obrir-se, i l’obra és l’únic moment en què queda a la vista sense cost extra. Quan una reforma mou la cuina o la caldera treballem amb instal·lador autoritzat i el seu certificat, i si la instal·lació és antiga et proposem renovar-la sencera en lloc d’empalmar-la.
Forquilles orientatives al Fondo, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri cap en unes 28 hectàrees, però entre l’estació, el carrer comercial i la vora alta la logística i el tipus de finca no són els mateixos.
Reformem principalment a:
La L1 acaba aquí des de 1992 i la L9 va arribar el 2009 amb un pou d’uns quaranta metres sota el camí del Fondo de Badalona. Blocs alts, veïns amb torns de tota mena i proveïdors que arriben en metro: l’obra es planifica al voltant de l’estació.
Els carrers dels comerços, els de l’edifici que reuneix mercat, biblioteca i llar d’infants, i els que ocupa el mercat ambulant dels dissabtes. Habitatges sobre baixos amb activitat, on el dissabte no es programa descàrrega ni runa.
El cantó del barri que mira cap al Singuerlín i el Llatí. Finques dels seixanta i setanta amb la mateixa densitat, on la reforma es juga en armaris, ventilació i aïllament entre dormitoris.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar al Fondo: preus, llicències, terminis i ajuts.
Gairebé sempre sí, però a costa d’una altra estança, no de la façana. La via més habitual és tancar la sala d’estar amb una corredissa de vidre perquè faci de dormitori i mantenir la cuina com a zona comuna. Es decideix mesurant qui dorm on, no copiant una distribució de catàleg.
Si la baixant comunitària queda a prop de l’espai, sí: en una casa de molts, un segon lavabo treu més tensió que qualsevol moble. Si cal creuar mig habitatge amb el desguàs, el guany es perd a l’obra i sol sortir millor reformar bé el bany que hi ha.
A dins de casa, sí, amb horari pactat amb la comunitat. No programem en dissabte ni l’entrada de material ni la sortida de runa, perquè els carrers del mercat ambulant estan ocupats. Els lliuraments grans es concentren de dilluns a divendres.
El primer és la cèdula d’habitabilitat, la nota simple i la referència cadastral. Si el pis o una ampliació es van fer per compte dels veïns, el tècnic ho mesura i et diu què consta i què no. A partir d’aquí es decideix com regularitzar-ho, i la cèdula nova i el certificat energètic els gestionem nosaltres.
Sí, sobretot si la instal·lació és dels seixanta o setanta. Encara que la distribuïdora faci les seves revisions periòdiques, una reforma és el moment perquè un instal·lador autoritzat miri canonades, claus, sortida de fums i ventilació del local, i emeti el seu certificat si es toca alguna cosa. Fer-ho amb la cuina desmuntada costa molt menys que tornar a obrir després.
Amb extracció mecànica a cuina i bany, airejadors a les finestres i un aïllament que talli el pont fred del mur de façana. Pintar amb antifloridura tapa la taca una temporada i no resol d’on ve el vapor. Mesurem quines cantonades són fredes i actuem sobre aquestes.
Una reforma parcial sí, per fases i habitació a habitació. Una d’integral amb cinc persones dins és poc realista: es talla l’aigua i la llum per trams i la pols ho omple tot. El que sí podem fer és escalonar l’obra perquè hi hagi sempre un bany utilitzable, i si no és possible t’ho diem abans de signar.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta al Fondo i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.