El Centre de Badalona són en realitat dues ciutats amb regles diferents: la Baetulo romana que dorm sota Dalt de la Vila i l’eixample del canvi de segle que baixa cap a la Rambla i el mar. El primer que mirem és en quina de les dues és el teu portal, perquè d’això depèn què pots picar, què veus des del carrer i què hi ha sota el terra.
El Centre va créixer de dalt a baix. Fins al segle XIX el front de mar era l’Arenal, amb unes poques cases de pescadors, i la ciutat vivia a dalt, a Dalt de la Vila. El nou nucli, Baix a Mar, es va urbanitzar després i l’antic camí de Mar el va unir amb el casc antic: avui és el carrer de vianants més comercial de Badalona. La casa consistorial de la plaça de la Vila és del 1877 i la Rambla es va urbanitzar el 1878. Per a la teva reforma, aquesta cronologia ordena la feina: a dalt, una ciutat medieval aixecada sobre un jaciment protegit; a baix, finques eclèctiques i modernistes amb aparador a peu de carrer i pisos al damunt. Dos edificis a pocs carrers l’un de l’altre tenen cadascun el seu tràmit, el seu accés i la seva història constructiva, i per això la nostra visita al Centre no comença per la cuina.

Del casc medieval al baix de la Rambla, els encàrrecs s’assemblen més per tipus d’edifici que per carrer.
Carrers traçats seguint el terreny i cases que han rebut reformes durant segles. Abans de projectar dibuixem quin mur és l’original, què s’hi va afegir després i per on entra la humitat del terreny: en un edifici així, el plànol de la immobiliària gairebé mai no coincideix amb el que hi ha.
Façanes de l’època de Joan Amigó i Barriga, amb la planta baixa comercial més vella que la majoria dels veïns. Per dins es reforma amb llibertat; cada finestra, barana o persiana que es vegi des del carrer es compara abans amb la fitxa de l’edifici.
L’aparell existeix i no es pot fer servir. Segons l’amplada del portal es resol amb rampa, salvaescales plegable o graons refets, i s’acorda amb la comunitat abans de tocar el vestíbul. És el tipus d’obra que nosaltres mateixos hem fet a Carrer del Mar.
Pot continuar sent comerç, passar a habitatge o canviar d’activitat. Cada camí comporta un tràmit diferent, i comencem demanant la informació urbanística de la parcel·la abans de dibuixar un sol envà.
A Badalona el valor patrimonial es reparteix en dues capes: el subsòl romà de Dalt de la Vila i les façanes del canvi de segle de l’eixample. Demanen coses diferents.
La ciutat romana de Baetulo es va fundar ex novo cap al 100 aC sobre el turó d’en Rosés, amb unes onze hectàrees de recinte emmurallat, i el conjunt està declarat bé cultural d’interès nacional, com a zona arqueològica, des del 1995. Això afecta el que hi ha sota el terra, no el color de la teva cuina.
A baix, el Centre es va omplir en les darreres dècades del XIX i les primeres del XX d’edificis eclèctics i modernistes. Joan Amigó i Barriga en va signar diversos, com la casa Clarós (1905) i la casa Miquel Badia (1907). L’estació (1899) i el mercat Maignon (1899) són béns culturals d’interès local, i algunes cases de Carrer del Mar consten a l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya.
Per això la primera pregunta és en quina casella cau el teu edifici. De menys a més:
Què t’afecta segons el que toquis
Cuina, banys, instal·lacions, terres i envans que no carreguen, sense tocar façana, pati ni fonamentació.
Fusteria exterior, balcons, persianes, rètols i aparadors d’un edifici amb fitxa.
Fossa d’ascensor, soterrani, fonamentació o rasa de sanejament a l’entorn de Baetulo.
Si figura en un catàleg, quins elements protegeix i si la protecció arriba al portal i a l’escala.
Una regata en un envà no és una rasa a la planta baixa: el que baixa de cota és el que demana consulta prop de Baetulo.
Si el local continua sent comercial, què canvia a l’aparador i com conviu l’obra amb la botiga del costat.
Any aproximat, reformes anteriors i si l’ascensor es va afegir després: decideix per on passen les instal·lacions noves.
A Dalt de la Vila el terra forma part del patrimoni. Es nota cada cop que algú baixa de cota per construir.
El Museu de Badalona està aixecat sobre les termes romanes, que es van descobrir a mitjan dels anys cinquanta, i la seva visita recorre sota terra un tram de carrer de la ciutat antiga amb les seves botigues. La plaça de Font i Cussó, enganxada al museu, es va fer sobre el Clos de la Torre. El 1979 es va tornar a excavar aquell solar abans d’edificar, i l’edifici que s’hi va aixecar va ser declarat il·legal pel Tribunal Superior de Justícia i es va enderrocar. Avui el sòl és públic i continua sent zona arqueològica.
Altres casos són més petits i més recents. Una excavació durant unes obres a la plaça de la Constitució va deixar al descobert un tram de carrer, una claveguera i la base d’un petit temple, i el promotor va acordar integrar les restes a l’edifici nou. El 2020, una intervenció arqueològica al carrer del Temple va treure a la llum restes de dues domus.
Per a tu, que potser només vols un ascensor o una planta baixa habitable, la conseqüència és de calendari, no d’alarma: si l’obra baixa de cota prop de Baetulo, pot caldre esperar una prospecció abans de cavar. No hi ha un termini estàndard que et puguem prometre, així que ho consultem abans de tancar el pressupost i deixem un marge escrit al cronograma.
Preguntem si la teva parcel·la cau a l’àmbit arqueològic i què hi exigiria una excavació.
El que no baixa de cota, com instal·lacions, envans i acabats, s’avança mentre es resol el de sota.
Un pis de planta baixa pot amagar un pou, un aljub o un soterrani tapat: es busca a la visita, no amb el martell.
Si apareix alguna cosa, aquesta zona s’atura, s’avisa qui correspongui i es continua a les altres.
Al Centre vam fer una obra petita que ensenya molt: 20 m² de portal en tres setmanes, a Carrer del Mar. L’edifici tenia ascensor, però entre el carrer i la cabina quedava un tram de graons gastats fins a la pedra, i mitja escala de veïns no podia baixar sola. La comunitat no volia esperar una rehabilitació completa de l’edifici.
Els graons nous són de marbre beix, del mateix to que el sòcol del vestíbul, i al costat hi vam afegir una rampa i un salvaescales dels que es pleguen i gairebé no destorben. En un portal estret el que compta és l’espai que ocupa l’aparell quan ningú no el fa servir. La barana és de vidre perquè el vestíbul no perdi llum.
Vam treballar per trams, de manera que sempre quedava un pas obert i els veïns continuaven entrant i sortint cada dia. És la manera de treballar que apliquem a qualsevol finca del Centre amb portal estret: s’acorda amb l’administrador quin tram es tanca cada jornada i a quina hora torna a estar lliure.
Carrer del Mar fa més de mig segle que no té cotxes i la Rambla acaba a la platja. A un costat mana el comerç; a l’altre, l’aire de mar.
Carrer del Mar es va convertir en carrer de vianants el 1969, amb inauguració el 20 de desembre, i des de llavors concentra alguns dels comerços més antics de la ciutat: la farmàcia Surroca, per exemple, va obrir el 1878. Qui reforma un pis damunt d’una botiga treballa amb el negoci obert a sota. El soroll i la pols es programen en les franges que el comerç tolera i la runa baixa protegida pel portal, no per l’aparador.
La Rambla i els edificis que miren al mar demanen una altra cosa: defensa contra el salnitre. Els ferros de balcons, baranes i marcs de finestra s’oxiden per on no es veuen, a l’encastament dels ancoratges. A la visita comprovem aquests punts abans de pintar res, perquè un balcó es repara per dins del mur i no amb una capa d’esmalt.
A dins de casa, el mar es nota en la humitat ambiental. D’aquí en surten els banys amb ventilació creuada o un extractor ben dimensionat, les pintures transpirables a les parets mitgeres i la fusteria d’alumini amb tractament per a ambient marí.
Descàrrega amb carretó o vehicle petit i acopi mínim dins de l’edifici.
Obra per franges, accés a la botiga protegit i replà net al final de cada jornada.
Ancoratges revisats des de dins abans de polir o pintar.
Ferramentes i fusteria resistents al salnitre, i banys que es ventilen de debò.
Una selecció de reformes al Centre de Badalona. Cada projecte, amb el seu tipus, ubicació i treballs realitzats.
Forquilles orientatives al Centre de Badalona, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Tres zones contigües que es recorren a peu i no s’assemblen per dins. Canvien l’època de l’edifici, l’accés i qui té veu a l’obra.
Reformem principalment a:
El barri que puja pel turó de Baetulo: traçat medieval refet a partir de l’any 985, església de Santa Maria amb el seu temple actual de 1778 i museu sobre les termes romanes. Aquí mana el subsòl i, després, l’accés a peu.
La casa consistorial de la plaça de la Vila és del 1877 i la Rambla es va urbanitzar el 1878. En aquest costat manen el salnitre, les finques del canvi de segle i el comerç de Carrer del Mar, de vianants des del 1969.
El carrer dels Arbres es va obrir el 1897 per unir el centre amb les noves zones industrials, i l’avinguda de Martí i Pujol suma cases modernistes de 1906 i 1909 fins a l’estació. Cada finca es reforma com a finca d’eixample: baixants comuns, portal compartit i baix comercial.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar al Centre de Badalona: preus, llicències, terminis i ajuts.
Només a Dalt de la Vila i el seu entorn immediat, on va ser la ciutat de Baetulo, declarada bé cultural d’interès nacional el 1995. Una reforma interior no excava, així que normalment no hi entra en joc. La consulta apareix quan l’obra baixa de cota, per exemple per a una fossa d’ascensor, i la fem abans de donar preu.
Depèn de la fitxa de l’edifici. Diverses cases d’aquest carrer consten a l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya i d’altres són béns culturals d’interès local, així que primer veiem què protegeix la fitxa. Si l’edifici no té protecció, el criteri el marquen la comunitat i l’Ajuntament; si en té, es busca una fusteria que respecti la partició original.
Les que baixen de cota: fossa d’ascensor, soterrani, fonamentació nova o una rasa de sanejament a la planta baixa. Una cuina, un bany o un terra queden dins del pis i no excaven. L’administració competent decideix si cal una prospecció abans de començar, i per això preguntem abans de tancar el calendari.
Si ja hi ha ascensor i només falten uns graons, un salvaescales plegable sol bastar i, recollit, gairebé no ocupa. Un ascensor nou es planteja quan no n’hi ha, i demana buit, fossa i acord de la comunitat. A la nostra obra de Carrer del Mar l’edifici ja tenia ascensor, així que la solució va ser una rampa més un salvaescales plegable.
Mirant l’encastament, no la pintura. L’òxid avança dins del mur, on se sostenen la barana o el voladís, i allà cal obrir i tractar o substituir l’ancoratge abans de pintar. A les finques properes a la Rambla ho comprovem a la visita tècnica i ho apuntem com a partida pròpia del pressupost.
No pel metre quadrat de la taula de preus, però pot sumar hores: descàrrega amb carretó o furgoneta petita, runa treta pel portal i treballs sorollosos concentrats en franges. Tot això va en una línia pròpia del pressupost tancat, perquè no aparegui després.
Sovint, del terreny. Una casa que penja d’un turó té murs que contenen terra o la freguen, i per allà l’aigua puja per capil·laritat o entra pel trasdós. Es mesura a la visita amb un humidímetre i es tracta a l’origen, amb drenatge o trasdossat ventilat, abans de revestir. Pintar-hi al damunt només l’amaga.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta al Centre de Badalona i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.