El districte porta dos cognoms perquè van ser dos municipis, i per dins es nota: un bloc de Galvany i una casa de Les Planes gairebé no comparteixen ni obra ni accés. Mesurem primer en quina part de la zona alta ets, i només després parlem d’acabats.
Sant Gervasi de Cassoles va ser municipi propi des del 1714 i es va annexionar a Barcelona el 1897. Sarrià va resistir fins al 1921, i aleshores va passar per decret i amb l’oposició dels seus veïns. La divisió en districtes de 1984 va ajuntar el que quedava dels dos. El resultat no és un barri sinó sis barris amb densitats que van de 4 a 345 habitants per hectàrea, i cada tram d’aquesta escala porta la seva casa: el bloc d’illa tancada, el bloc aïllat que va substituir una torre, la torre que va sobreviure, la casa de vessant. Abans d’escollir cuina o terra importa saber en quin esglaó ets, perquè d’ell depenen l’estructura, l’accés i el pressupost.

No són categories de catàleg sinó el repartiment real del districte, de l’illa tancada a la casa aïllada de la muntanya.
És el teixit de Galvany: façana al carrer, celobert al fons i veïns enganxats. La reforma es guanya per dins, amb baixants, ventilació de la cuina al celobert i horaris pactats amb la comunitat abans de pujar el primer sac.
A la Bonanova i el Putxet moltes torres van cedir el solar a pisos grans. Amb façana per diversos costats, la finestra, la coberta i l’orientació s’estudien abans que la distribució.
Les cases d’estiueig que la burgesia va començar a aixecar a mitjan segle XIX continuen dretes entre els blocs. Demanen diagnòstic de coberta, murs i humitat abans de qualsevol pressupost, i gairebé sempre el jardí entra al mateix projecte.
Al barri de Collserola van néixer cases d’estiueig i, a Les Planes, un nucli que va créixer sense pla fins al 1980. La pregunta aquí és quines ampliacions consten i quines no, i com puja el material per la carretera.
El 2015 el Putxet i el Farró tenia 345 habitants per hectàrea, i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, quatre. Entre un extrem i l’altre hi cap un districte sencer.
Els números per barri, també de 2015, ordenen l’escala: Sant Gervasi - Galvany, 283; Les Tres Torres, 211; la Bonanova, 114; Sarrià, 81. I la muntanya ocupa més de mil hectàrees, més de la meitat del districte, per a uns quatre mil set-cents veïns.
La densitat no és una dada d’estadística: et diu quantes portes senten la teva obra, quantes escales cal protegir i quant d’espai té el contenidor. Amb tres esglaons ens orientem.
Tot i així, la mitjana d’un barri no diu quin és el teu edifici. En una mateixa illa de la Bonanova poden conviure una torre d’estiueig i un bloc dels setanta, i aquesta pregunta es respon a la porta de la finca, amb l’any de construcció i una cala a l’estructura.
Tres esglaons i el que canvia a l’obra
Blocs d’illa tancada i pisos que van ocupar el lloc de torres. Molts veïns per portal.
Entre 81 i 211 habitants per hectàrea: torres que resisteixen, blocs aïllats i cases de poble a la vila.
Cases aïllades, carreteres de muntanya i nuclis que van créixer per trams.
En un bloc dens, l’amplada del replà decideix quines peces hi entren i com es protegeixen els espais comuns.
En un bloc aïllat es revisen finestres i coberta per tots els costats, no només el que dona al carrer.
En una torre, el plànol del terreny compta tant com el de la casa: arbres, desnivells i aigua.
A la muntanya es mesura si hi entren el contenidor, la grua o la cuba per la carretera que puja.
A la Bonanova i al Putxet moltes torres van deixar pas a pisos de luxe a la segona meitat del segle XX, i avui una vorera guarda dues èpoques.
Quan la burgesia va començar a urbanitzar Sant Gervasi, a mitjan segle XIX, ho va fer amb cases de camp, i en uns cinquanta anys el poble agrícola va passar a ser zona residencial. Un segle més tard es va repetir la jugada a la inversa: es van enderrocar torres per aixecar blocs. Qui compra avui un pis en aquests carrers pot estar en una generació o en l’altra sense saber-ho, i la reforma canvia per complet.
A la torre d’estiueig manen el maó o la pedra, els forjats de fusta i una coberta que es mira sencera. Es comença per cales en murs, estat de les bigues i humitat de planta baixa, i el disseny espera aquest diagnòstic.
Al bloc de la segona meitat del segle, el problema ja no és la fusta sinó el que va quedar amagat: baixants d’aquella època, una instal·lació elèctrica dimensionada per a menys aparells i biguetes que convé comprovar amb una cala, per si portessin ciment aluminós. És una pregunta de diagnòstic, mai una suposició.
De fusta a la torre, de formigó o ciment al bloc. Diuen quin mur carrega.
Material i estat. Fixen on pot anar un bany nou i quant costa moure’l.
Quadre, presa de terra i seccions. En les dues èpoques es refà gairebé sencera.
A la torre pesa molt al pressupost; al bloc, qui decideix és la comunitat.
Un local amb activitat no pot tancar tres mesos. Així ho plantegem en un de 80 m² d’aquest carrer.
El local feia anys que funcionava i necessitava separar tres usos que compartien sala: rebre, fer classe i treballar al despatx. Vam aixecar envans de pladur amb llana de roca, perquè la classe i la conversa de la recepció no es poden barrejar, i hi vam obrir finestres interiors perquè el local no perdés la llum de la façana.
L’obra va durar tres setmanes i el negoci no va tancar. Es va treballar per fases, cada tarda es tapaven amb plàstic mobles i equips, i els dilluns s’obria amb una paret més. L’aula es va equipar amb llum LED lineal i tot es va pintar en bicolor, blanc a dalt i gris fins a mitja alçada, que resisteix el fregament de cadires i motxilles.
Davant d’un habitatge, el que canvia és l’ordre: primer el que embruta i fa soroll, al final el que es veu. Si tens un baix a la zona alta i vols reorganitzar-lo sense parar, la primera conversa és sobre el calendari d’obertura, no sobre el color de la paret.
Pladur amb llana de roca perquè cada ús tingui el seu silenci.
La llum de la façana continua arribant al fons del local.
Cada dilluns el local obre amb un tram més acabat.
Equips i mobiliari tapats en acabar la jornada.
El barri de Collserola ocupa més de mil hectàrees, més de la meitat del districte, per a uns quatre mil set-cents veïns. Va néixer com a refugi d’estiu: Vallvidrera es va urbanitzar des de la segona meitat del segle XIX, la carretera de Vallvidrera al Tibidabo es va obrir el 1888 i la de les Aigües el 1902, i el Tibidabo va créixer al costat del parc d’atraccions, l’Observatori Fabra i el temple del Sagrat Cor.
Avui és zona de residència permanent, i les cases pensades per passar l’estiu demanen una altra cosa: coberta, aïllament i calefacció de casa d’hivern. Per això es revisa l’envolupant abans que els acabats.
Les Planes és un altre cas. El seu primer nucli urbanitzat és de cap al 1900, però durant bona part del segle XX va créixer com a assentament sense planejament, i el pla d’actuació no va arribar fins al 1980. Quan una finca ha crescut així, la història de les seves ampliacions no sempre està en regla. La comprovem abans de projectar: què consta, què no i què cal regularitzar perquè la reforma i la cèdula quedin en ordre.
A tot el barri mana la carretera. Contenidor, grua o cuba de formigó pugen per vies de muntanya, i la visita serveix per mesurar si passen.
Una selecció de reformes a Sarrià-Sant Gervasi. Cada projecte, amb el seu tipus, ubicació i treballs realitzats.
Forquilles orientatives a Sarrià-Sant Gervasi, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
La densitat de 2015 ajuda a llegir el districte: d’aquí surt quina casa et trobaràs i què et demanarà l’obra.
Reformem principalment a:
Un dels dos barris més densos: blocs d’illa tancada sobre la quadrícula que es va començar a urbanitzar el 1866, entre un mercat i un parc catalogats. El seu detall és a la seva pròpia pàgina.
Municipi fins al 1921 i el menys dens dels barris urbans del districte: 81 habitants per hectàrea. Conserva el traçat de poble i té la seva pròpia pàgina.
Dos barris veïns on les torres van cedir el solar a blocs de pisos de luxe. La Bonanova va créixer al voltant del camí que unia Sant Gervasi amb Sarrià.
El més dens del districte. A dalt, el turó i les torres substituïdes per pisos; a baix, a l’altra banda de la Ronda del General Mitre, cases baixes amb pati i passatges.
I també als barris i carrers de referència del districte:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Sarrià-Sant Gervasi: preus, llicències, terminis i ajuts.
Perquè eren dos municipis. Sant Gervasi de Cassoles es va annexionar a Barcelona el 1897 i Sarrià, el 1921, l’última de la plana. La divisió en districtes de 1984 va ajuntar els dos territoris, i per això la Bonanova i Collserola comparteixen administració sense compartir casa ni carrer.
El Putxet i el Farró, amb 345 habitants per hectàrea el 2015, seguit de Sant Gervasi - Galvany, amb 283. En barris així l’obra es fa enganxada a molts veïns: es protegeix l’escala, s’acorda amb els veïns el calendari de soroll i la runa baixa en sacs mentre el contenidor no tingui permís.
Canvia gairebé tot el que hi ha dins de la paret. Un edifici de la segona meitat del segle XX té una altra estructura, altres baixants i una altra instal·lació elèctrica que una torre d’estiueig, i amb façana per diversos costats l’envolupant pesa més. Totes dues coses es revisen a la visita tècnica.
Sí: Vallvidrera, el Tibidabo i Les Planes són Barcelona i formen part d’aquest mateix districte. La visita serveix sobretot per mesurar l’accés, perquè camió, grua i contenidor entren per carreteres de muntanya, i per revisar coberta i aïllament de cases pensades en origen per a l’estiu.
Es pot, però convé ordenar abans el paper. Comprovem què consta al planejament i al cadastre, què es va fer sense llicència i què cal regularitzar perquè cèdula i obra quedin en ordre. Les Planes va créixer sense pla fins al 1980, de manera que la pregunta no és estranya allà.
Sí, si es planifica per fases. En un local de 80 m² d’aquest carrer separem recepció, aula i despatx amb pladur i llana de roca en tres setmanes, tapant el mobiliari cada tarda i obrint cada dilluns amb una paret més. El primer que s’acorda és el calendari d’obertura.
Queden torres a la Bonanova, el Putxet i Sarrià i a la muntanya de Vallvidrera i el Tibidabo. A Galvany gairebé tot és illa tancada, amb algun bloc aïllat al límit est. És una orientació general: a cada carrer hi ha excepcions, i la visita les confirma.
L’any de construcció consta al cadastre, i l’estructura es confirma amb una cala durant la visita. Amb aquestes dues coses se sap si l’edifici és de l’època de les torres d’estiueig, de la substitució de torres per blocs o posterior, i què convé revisar en cada cas.
Canvia el punt de partida. A la torre es comença per coberta, murs i humitats, i el jardí entra al projecte; al pis, per baixants, instal·lacions i comunitat. El pressupost tancat separa les dues coses partida a partida perquè sàpigues què paga cadascuna.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Sarrià-Sant Gervasi i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.