Entre les cases del segle XVII del carrer Xipreret i els pisos de principis del XX sobre la Rambla, desenes d’edificis del Centre consten a l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Per això la visita comença llegint la fitxa de la teva finca: ella diu què es pot tocar per fora, què cal respectar a dins i a qui cal demanar permís. La rajola ve després.
L’Hospitalet va néixer aquí, a la Pobla que va créixer al voltant de l’Hospital de la Torre Blanca i que a finals del segle XV ja tenia població prou gran per mantenir parròquia pròpia. Es nota en caminar: cases del XVII al XIX a Xipreret i Major, edificis aixecats entre 1908 i 1917 sobre la Rambla de Just Oliveras i, a la plaça de l’Ajuntament, un temple construït de 1939 a 1947 on hi havia l’anterior, enderrocat el 1937. Des de 1983 hi ha a més un pla especial que protegeix el patrimoni arquitectònic de la ciutat. Aquí la fitxa arriba abans que el pressupost: la demanem nosaltres, t’expliquem què diu i la reforma es dibuixa a partir d’ella.

No són models de catàleg. Són els quatre habitatges que expliquen per què aquí cada pressupost comença llegint una fitxa.
Edificis amb més d’un segle a l’esquena i una façana que l’inventari classifica com a modernista, noucentista o d’obra popular. Qualsevol canvi exterior es consulta abans. A dins, el baixant, el quadre elèctric i els terres es comproven abans de moure un sol envà.
Cases dels segles XVII al XIX, algunes agrupades en conjunts que l’inventari protegeix. Quin mur carrega, en quin estat és el forjat i per on puja la humitat es descobreix picant, no amb plànols, així que l’obra arrenca amb una cala.
Les llars del Centre eren el 2024 de 2,61 persones de mitjana, davant les 2,88 de tota la ciutat. Si és el teu cas, la reforma amb sentit ordena més que no pas amplia: un dormitori bo i un despatx en lloc de tres habitacions petites, cuina oberta i un bany fàcil de netejar.
Un sol bany de cinc metres que cal refer de dins cap a fora. És el cas que vam fer al carrer Major: la paret oberta fins al maó, lampisteria nova i un plat d’obra a ras de terra, acabat en dues setmanes.
La ciutat té un pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic des de 1983, i l’inventari de Catalunya recull desenes d’edificis del Centre. Que el teu hi figuri o no marca per on comença el projecte.
L’inventari no es limita als monuments de postal. Al Centre inclou tres béns culturals d’interès nacional (Can Sumarro, la casa anomenada L’Harmonia o Torre Blanca i la Casa Espanya) i una llista llarga de béns d’interès local. Entre ells hi ha una casa amb finestres gòtiques del segle XV, diversos conjunts d’habitatges del XVII i del XVIII al carrer Xipreret, edificis modernistes i noucentistes de la Rambla i fins i tot el mercat, que és de 1925.
Entre una fitxa i una altra canvia l’abast. L’informe municipal del pla de barris de Collblanc i la Torrassa explica que la Casa de la Torrassa tenia una protecció tan alta que arribava als elements interiors, i que a la Torre Barrina qualsevol intervenció l’havia d’aprovar el servei de Patrimoni. Aquestes són les dues puntes de l’escala. Al mig hi caben fitxes que es limiten al que es veu des del carrer, i la teva dirà quina és.
Amb la referència cadastral comencem pel plànol d’informació urbanística que publica l’Ajuntament. Si l’edifici hi apareix, demanem la fitxa i te la resumim en una pàgina: què es conserva, quins elements són interiors i quines obres demanen consulta prèvia. Finestra, balcó, persiana o sortida de fums es decideixen amb això al davant i abans de demanar preu a ningú.
Tres respostes possibles de la fitxa
Ni element catalogat ni conjunt. L’interior és teu i la façana es tracta com la de qualsevol edifici.
La fitxa fixa què es conserva: façana, balcons, fusteria exterior o portal.
Part de l’interior queda dins de la protecció, com a la Casa de la Torrassa.
Amb ella consultem el plànol de l’Ajuntament i comprovem si l’edifici és dins del pla especial.
Balcons, persianes, tendals, fusteria i l’equip de climatització del balcó: el primer que es pregunta.
Si hi ha elements interiors catalogats, es projecta al voltant d’ells i es demana el vistiplau de Patrimoni.
Si la teva finca toca amb un bé d’interès nacional, preguntem a l’Ajuntament quines condicions afegeix aquest veïnatge.
Al casc antic hi ha cases dels segles XVII, XVIII i XIX que han canviat d’ús, de propietari i d’instal·lació moltes vegades. Cada reforma és una lectura d’aquestes capes.
El carrer Major conserva un conjunt de cases del segle XVIII, i l’inventari marca com a enderrocades tres de les que hi figuraven, dues d’elles del mateix segle. És un avís del que passa quan una casa vella es queda sense manteniment ni projecte: no sempre hi ha segona oportunitat. Si compres un habitatge en aquests carrers, la primera obra útil és entendre què hi ha sota l’arrebossat.
Al bany de cinc metres que vam reformar al carrer Major, la paret va quedar en maó abans de tocar la lampisteria. Allà vam confirmar una cosa que apliquem a tot el casc: l’estat real d’un mur es coneix obrint, no mirant, i la impermeabilització d’un plat d’obra es decideix amb la paret a la vista. Una fuita lenta en un bany antic pot passar anys dins del mur abans de tacar el passadís.
Per això, en una casa del casc proposem dues cales abans de tancar el pressupost: una al mur que vols obrir i una altra al bany o la cuina que vols moure. Amb totes dues, el preu s’escriu sobre el que hi ha i no sobre el que se suposa.
Una cala petita diu si és de càrrega i de què està fet per dins.
Estat de les bigues i del farciment, per saber quina càrrega admet el terra nou.
Material, edat i recorregut: d’ells depèn el lloc del bany.
Si puja des del fonament, es talla allà i no amb una capa de pintura.
La vida del Centre passa al carrer, i una obra que hi entra i en surt ha de saber amb qui comparteix vorera.
La Rambla de Just Oliveras creua el barri de nord a sud amb terrasses, cinemes i l’Auditori Barradas. Un pis sobre aquest passeig viu amb soroll fins tard i un portal amb pas a totes hores. A la visita mesurem dues coses: quant aïlla avui la finestra i per on pot entrar el material sense travessar una terrassa plena.
La plaça de l’Ajuntament reuneix edificis d’èpoques diferents: la Casa de la Ciutat és de 1894, la Botiga Nova de principis del segle XX i els edificis de La Caixa de mitjan d’aquest mateix segle. L’església de Santa Eulàlia de Mèrida s’obre a la plaça i als carrers de l’Església i Tecla Sala. Cadascun té la seva fitxa, i la d’un pis sobre la plaça no s’assembla a la del veí.
Aquesta plaça acull els grans actes de la ciutat i la festa major, que se celebra cap a la revetlla de Sant Joan. Aquesta setmana de juny els accessos canvien i les descàrregues es compliquen, així que no programem lliuraments grans ni enderrocs als carrers que donen a la plaça, i les dates queden escrites al calendari d’obra.
A canvi, el Centre s’hi arriba bé: l’estació de Rodalies de L’Hospitalet, la L1 de metro a la Rambla de Just Oliveras i, a l’avinguda del Carrilet, la L1 i la L8 de FGC. Un pis així es lloga sobretot per la ubicació, i per això el termini de lliurament va per escrit.
Pel carrer que menys terrasses tingui i a la franja amb menys gent.
Sense lliuraments grans ni enderrocs als carrers que donen a la plaça.
En sacs tancats, per no deixar res solt a la vorera.
Un cartell amb dates i telèfon des del primer dia, sobretot si hi ha comerç a baix.
L’Anuari Estadístic de 2024 compta 12.587 habitatges al Centre i una mitjana de 2,61 persones per llar, davant les 2,88 del conjunt de la ciutat. El 2015 la mitjana del barri era de 2,55, així que ha crescut poc. Les llars són aquí més petites que a la majoria dels barris, i això canvia el que cal demanar a un pis.
Per a aquesta mida de llar poques vegades cal més superfície i gairebé sempre cal un millor repartiment: un dormitori generós en lloc de dos de petits, una cuina que s’obri a la sala d’estar quan el mur ho permeti, emmagatzematge a mida i un bany que es netegi en cinc minuts.
L’exemple més clar és el bany del carrer Major: plat d’obra a ras de terra, enrajolat de gran format amb poques juntes, moble suspès que allibera terra i tovalloler elèctric en una estança humida. No va guanyar ni un centímetre de superfície. Va guanyar en com s’usa cada matí.
L’obra que tenim publicada al barri: un bany de cinc metres al carrer Major, amb la seva superfície, les seves partides i els dies que va durar.
Forquilles orientatives al Centre de l’Hospitalet, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri canvia de segle d’un carrer a l’altre, i amb el segle canvien la fitxa, el mur i el recorregut de l’obra.
Reformem principalment a:
El passeig creua el barri amb cinemes, terrasses i l’Auditori Barradas. Damunt seu s’alcen edificis de fa més de cent anys i se sent molt fins tard: la finestra acústica és la primera pregunta, i es resol dins del que permeti la façana.
Xipreret, Major, Església i Santa Bàrbara: cases d’entre els segles XV i XIX, amb diversos conjunts inventariats. Es mesura el recorregut des d’on s’atura la furgoneta fins al portal, perquè en un casc antic rarament arriba a la porta.
Plaça, església de Santa Eulàlia de Mèrida, mercat del Centre i museu. La festa major ocupa la plaça cap a Sant Joan, així que aquells dies no es programen descàrregues ni enderrocs i el treball passa a ser interior.
Si el teu habitatge cau en un barri veí, també hi treballem:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar al Centre de l’Hospitalet: preus, llicències, terminis i ajuts.
Amb la referència cadastral es consulta el plànol d’informació urbanística de l’Ajuntament i, si hi ha dubte, la fitxa de l’inventari de patrimoni. Ho fem abans de la visita, perquè el resultat decideix si cal demanar el vistiplau de Patrimoni i quina part de la façana queda fora del projecte.
Depèn de la fitxa, i es pregunta abans de comprar res. Els edificis de la Rambla tenen més d’un segle i diversos figuren a l’inventari, així que fusteria, barana i persianes poden tenir condicions. El més habitual és proposar una finestra nova amb vidre acústic que respecti la partició i el color de l’original.
Gairebé sempre sí, però només després d’obrir una cala. En una casa dels segles XVII al XIX no se sap de què està fet un mur ni què carrega fins que es pica, i una llinda mal calculada és de les coses més cares de corregir. Si la casa té fitxa d’interior, a més cal demanar el vistiplau de Patrimoni.
Sí, amb límits. La festa major se celebra cap a la revetlla de Sant Joan i omple la plaça de l’Ajuntament, així que als carrers dels voltants no programem lliuraments grans ni enderrocs. Aquesta setmana es dedica a treballs interiors i silenciosos, i les dates queden escrites al calendari d’obra.
Hi cap, i al carrer Major ho vam fer en dues setmanes. Cal pendent suficient cap al desguàs, làmina impermeable amb reforç a les cantonades i la paret a la vista abans de tancar. Si el baixant queda molt lluny o el forjat no admet rebaix, es deixa el graó mínim.
Instal·lacions amb més d’un segle o refetes a trossos. En finques aixecades entre 1908 i 1917 és freqüent trobar baixants de fosa, canonades d’aigua antigues i quadres elèctrics sense presa de terra real. No ho donem per fet en cap: es comprova a la visita i queda escrit al pressupost.
Depèn del que digui la fitxa. Si només descriu l’exterior, la distribució és teva, amb el tràmit que correspongui a cada obra. Si inclou elements interiors, aquests es conserven i el projecte es fa al voltant d’ells amb el vistiplau de Patrimoni.
No per si sol. Mantenir la façana en bon estat és un deure de qualsevol edifici i ho comprova la inspecció tècnica, que a Catalunya arriba als quaranta-cinc anys d’antiguitat. El que afegeix la fitxa és el criteri: si decideixes tocar la façana, es conserva el que està catalogat i es consulta abans.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta al Centre de l’Hospitalet i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.