El Llatí es va dibuixar sobre el plànol als anys vint, amb carrers rectes que creuen el vessant, i no es va omplir de blocs fins als cinquanta i els seixanta. Entremig hi va haver parcel·les de sis metres de façana, un forn de maons amb les seves basses d’argila i diversos barrancs que es van tapar amb terra. Abans de parlar de rajoles convé saber sobre quin solar és el teu pis.
El 1950 el padró comptava 468 veïns al barri, entre torres d’estiueig i casetes amb hort. Després va arribar la immigració i el que es va vendre va ser sòl: el propietari cedia el solar a una constructora a canvi d’alguns pisos i un local, la permuta, i així es van aixecar bona part dels carrers de Florència i de Perú. L’any de més activitat va ser 1967, amb 43 llicències d’obra major registrades. La major part del que hi ha avui es va construir entre mitjans dels anys cinquanta i els setanta, sense pla de conjunt. Per a tu significa que cada finca té el seu propi criteri d’instal·lacions i que el diagnòstic va abans del projecte.

En un vessant fet de parcel·les estretes, l’habitatge el defineix el solar: l’amplada, la cota i qui hi va construir al damunt.
En parcel·les de sis metres de façana o poc més, la llum entra només pel davant i pel darrere, i un passadís es menja mitja planta. Es redibuixa des del passadís i no des de la cuina, i es comprova quin envà carrega abans d’obrir res.
Moltes cases es van aixecar amb un celler o un soterrani per igualar el desnivell de la parcel·la. Abans de plantejar res es mesura l’alçada lliure i es mira el mur de contenció i la humitat que li arriba del terreny.
A prop del carrer de la Plata queda alguna casa dels quaranta, amb el seu jardí en alt i el seu mur de contenció. Es comença per la fitxa del catàleg, l’estat del mur i el de la coberta de teula.
Les parcel·les estretes van deixar baixos de pocs metres, difícils avui com a comerç. Primer la fitxa urbanística d’aquesta parcel·la i la cèdula; després decidim si convertir-lo en habitatge compensa.
Moltes finques del Llatí es van alçar sobre la parcel·la amb què va néixer el barri. L’amplada no es canvia; el que es decideix és on queda la llum.
El Pla Especial de Reforma Interior que l’Ajuntament va aprovar el 1989 per al Llatí i els barris veïns descriu l’origen del barri: parcel·les estretes, d’uns sis metres de façana, pensades per a cases de planta baixa de segona residència. Amb el pla comarcal de 1953 es van poder omplir aquestes mateixes parcel·les de blocs de pisos.
Un pis així sol ser passant: sala d’estar al carrer, cuina i dormitori al pati, i enmig un passadís amb portes cegues. La llum només entra pels extrems. Hi ha tres maneres de tractar-ho, ordenades de menor a major intervenció:
Tres maneres d’aprofitar la llum del pati
Surt l’envà entre cuina i menjador si no carrega, i la llum del pati arriba fins al centre de l’habitatge.
La distribució es queda com està i les portes cegues passen a corredisses amb vidre, perquè la llum creui d’un extrem a l’altre.
Es mou la zona humida i es reparteixen de nou les habitacions. Demana tocar baixants i forjat, i es justifica amb cales.
Una cala i un plànol a escala, no el plànol de l’escriptura, diuen què es pot treure.
On passen i de què són, abans de moure un bany.
Extracció amb sortida real a pati o coberta, no un ventilador contra una paret.
Quines finestres donen al carrer i quines al pati, per decidir quina estança va on.
A la part baixa del barri hi havia dos forns de maons de la família Casals. Per treure l’argila es van excavar tres grans replans esglaonats que, segons un veí entrevistat a l’estudi del Museu Torre Balldovina, de vegades deixaven grans desnivells. Quan cap al 1959 es va començar a parcel·lar i vendre aquesta propietat, que ocupava prop d’un terç del barri, alguns barrancs es van tapar amb terra o van desaparèixer sota les mateixes construccions.
A l’obra, això té dues conseqüències. La primera: el sòl d’una planta baixa o d’un pati pot ser un reblert i no terreny natural. Si veus esquerdes a la solera, un assentament al pati o fissures en envans de planta baixa, el diagnòstic comença per aquí i no per la pintura. La segona: moltes cases es van aixecar sobre un celler per igualar el desnivell, i aquesta planta de sota sol demanar més aïllament del que va tenir.
Un semisoterrani no es converteix en dormitori per treure un envà. Es mesura l’alçada lliure, es comprova com entra la llum i es mira per on puja la humitat del mur de contenció. Amb això se sap si la cèdula d’habitabilitat és possible i quanta obra hi ha entre l’estat actual i ella.
Els carrers que pugen de cara i els que creuen el pendent demanen plans diferents. En els primers mana la costa; en els segons, el desnivell de cada parcel·la.
El Llatí té carrers que creuen el pendent, com Roma, Perú o Nàpols, i carrers que el pugen de cara, com Florència, Mozart o Milà. El pla especial del barri recull que els forts desnivells van obligar a deixar trams amb escales o talussos, i que molts carrers són molt estrets. La línia de carena és el carrer dels Alps: d’allà el terreny baixa cap a la riera de Can Zam pel nord i cap al torrent de Fondo-Sistrells pel sud.
Als carrers que pugen, la furgoneta es queda on el carrer ho permet i la resta es puja a peu, per trams. Als que creuen, el problema és un altre: dues cases veïnes poden estar a cotes diferents i entre la vorera i la porta hi ha esglaons. Mesurem el recorregut sencer amb la peça més pesada i la més llarga, i l’anotem al pressupost com una partida més.
La reserva d’aparcament per a obres és un servei de l’Ajuntament i convé demanar-la amb temps: en un carrer estret, un sol cotxe mal posat canvia el pla del dia.
Furgoneta on el carrer ho permet; la resta, a peu i per trams.
Es mesura el trajecte de la vorera a la porta, amb els esglaons inclosos.
Se sol·licita a l’Ajuntament amb antelació i se senyalitza el dia abans.
Si és estreta, la peça llarga es compra en dos trams o ja despeçada.
El règim general de llicències i comunicacions d’obra de Santa Coloma l’expliquem a la pàgina de la ciutat. Aquí va només el que canvia al Llatí.
El barri no es regeix únicament pel Pla General Metropolità. L’Ajuntament va aprovar el 1989 un Pla Especial de Reforma Interior per al Llatí, la Riera Alta i el Cementiri Vell, publicat al DOGC a l’abril de 1990, i l’ha anat retocant carrer a carrer: l’ajust d’alineacions del carrer de Milà (1999), l’àmbit d’Alps i Pedrera (2003) i la zona entre Santa Eulàlia, Alps, Montevideo i Pedrera (2008). Les normes es van refondre el 2007.
La regla pràctica: si la teva obra és interior, el pla gairebé no et toca. Si penses ampliar, tancar un pati, tocar la façana, comprar una casa per refer-la o moure una escala, demana abans la fitxa urbanística de la teva parcel·la, que l’Ajuntament dona a la seva finestreta d’informació urbanística i publica al seu Geoportal.
Hi ha també una finca protegida al barri: la casa de 1943 del carrer de la Plata 43, cantonada amb Alps, figura al catàleg municipal de patrimoni (fitxa EC87, text refós aprovat el gener de 2024). Si la teva casa és aquesta, o penses comprar-la, qualsevol obra exterior passa primer per aquesta fitxa. I per als ascensors hi ha una pista: el 2017 l’Ajuntament va aprovar un Pla de Millora Urbana només per instal·lar-ne un en un edifici de l’avinguda d’Anselm de Riu, senyal que posar-lo pot exigir planejament i no només un acord de veïns.
Forquilles orientatives al Llatí, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
A mesura que es puja, el barri guanya pendent, perd blocs i canvia de tipus d’habitatge.
Reformem principalment a:
La retícula entre Florència, Perú, Roma i Nàpols, on la permuta dels seixanta va omplir parcel·les estretes de blocs. Aquí manen la distribució en passadís i les instal·lacions comunes de cada finca.
Florència i els carrers veïns, que l’estudi del Museu Torre Balldovina compta entre els més actius del barri ja als cinquanta. Els baixos són de pocs metres i gairebé totes les preguntes són sobre locals que ja no funcionen com a comerç.
La part alta, cap als carrers dels Alps i de la Plata: torres d’estiueig i cases de postguerra amb jardí, murs de contenció i pendent fort. Entre les illes sobreviuen patis que van ser horts, i cada parcel·la demana el seu plànol i la seva cala.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar al Llatí: preus, llicències, terminis i ajuts.
Gairebé sempre sí, però abans es comprova què és envà i què és mur. En un pis passant, el que separa cuina i menjador sol ser envans i el que carrega és la mitgera, però res d’això es dona per fet: una cala i el plànol a escala ho confirmen abans de pressupostar.
Només si és la casa protegida o si algun pla afecta la teva parcel·la. Una de les finques del barri amb fitxa pròpia al catàleg municipal és la casa de 1943 del carrer de la Plata 43. Per a totes les altres, la consulta és la fitxa urbanística de la teva parcel·la, que es demana a l’Ajuntament o es consulta al seu Geoportal.
A peu i per trams, amb la furgoneta al punt més proper que permeti el carrer. A la visita mesurem el recorregut des d’allà fins a la teva porta, esglaons inclosos, i repartim la compra en peces que hi càpiguen: cuina en mòduls, plaques de gran format en mides menors si l’escala no admet el paquet. Aquest trajecte figura com a partida al pressupost.
Depèn de l’alçada lliure, de la llum i de com treballa el mur de contenció contra el terreny, i això no se sap sense mesurar. Moltes cases del Llatí es van aixecar sobre un celler per igualar el desnivell. Mesurem, fem cales d’humitat i et diem si la cèdula d’habitabilitat és assolible abans que gastis res.
Baixants, quadre elèctric i estructura, sense donar res per suposat. L’Ajuntament mateix descriu els grans blocs dels anys de més creixement com a edificis aixecats amb materials de mala qualitat i sense criteri de conjunt. Per això comprovem de quin material són les baixants i en quin estat és el formigó, i mirem qualsevol senyal d’aluminosi en comptes de refiar-nos de l’edat de l’edifici.
En alguns edificis sí. Segons dades de fa més de deu anys que recull un estudi del Museu Torre Balldovina, prop de set de cada deu edificis del barri no tenien ascensor, i el 2017 l’Ajuntament va aprovar un Pla de Millora Urbana per instal·lar-ne un en un sol edifici d’un altre barri. Què toca a la teva finca ho diu la fitxa urbanística, i la teva obra interior no ha d’esperar aquesta decisió.
No ho donis per fet, i menys perquè el veí ho fes. Molts patis de l’interior de les illes són hereus dels horts de les primeres cases, sobretot entre Roma, Perú, Gènova i Alps segons l’estudi històric del Museu Torre Balldovina, i ocupar-los canvia la llum i la ventilació de tots els del voltant. El que s’admet a la teva parcel·la ho diu la fitxa urbanística, i abans de dibuixar mesurem quines finestres depenen d’aquest pati.
Abans d’encarregar-ho, mira l’ordenança municipal sobre tancaments lleugers que Santa Coloma va aprovar el 1989 i els estatuts de la teva comunitat. Tancar una terrassa canvia la façana i sol necessitar l’acord dels veïns. Nosaltres et diem quina solució encaixa a la teva finca i quin tràmit demana.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta al Llatí i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.