Reformes · Llatí

Reformes integrals al Llatí: habitatge residencial a Santa Coloma

El Llatí es va dibuixar sobre el plànol als anys vint, amb carrers rectes que creuen el vessant, i no es va omplir de blocs fins als cinquanta i els seixanta. Entremig hi va haver parcel·les de sis metres de façana, un forn de maons amb les seves basses d’argila i diversos barrancs que es van tapar amb terra. Abans de parlar de rajoles convé saber sobre quin solar és el teu pis.

Des del 2010Visita tècnica gratuïtaPressupost desglossatGarantia d’obra

Pressupost tancat
Santa Coloma de Gramenet
Llatí
Tancatpressupost per escrit i desglossat
1 cap d’obraun únic interlocutor per a tota la reforma
Gratisvisita tècnica gratuïta al Llatí
Garantiade l’obra
Reformes al Llatí

Una reforma al Llatí,
sabent què hi ha a sota.

El 1950 el padró comptava 468 veïns al barri, entre torres d’estiueig i casetes amb hort. Després va arribar la immigració i el que es va vendre va ser sòl: el propietari cedia el solar a una constructora a canvi d’alguns pisos i un local, la permuta, i així es van aixecar bona part dels carrers de Florència i de Perú. L’any de més activitat va ser 1967, amb 43 llicències d’obra major registrades. La major part del que hi ha avui es va construir entre mitjans dels anys cinquanta i els setanta, sense pla de conjunt. Per a tu significa que cada finca té el seu propi criteri d’instal·lacions i que el diagnòstic va abans del projecte.

  • Pressupost tancat abans de començar
  • Un cap d’obra dedicat a la teva reforma
  • Termini de lliurament per escrit
  • Gestió completa de llicències i permisos
Habitació en obres amb sostre de pladur i downlights, parets arrebossades i terra laminat a mig col·locar amb creuetes d’anivellament
Segons la teva finca

Quin habitatge tens al Llatí i per on es comença.

En un vessant fet de parcel·les estretes, l’habitatge el defineix el solar: l’amplada, la cota i qui hi va construir al damunt.

01

Pis estret de bloc de permuta

En parcel·les de sis metres de façana o poc més, la llum entra només pel davant i pel darrere, i un passadís es menja mitja planta. Es redibuixa des del passadís i no des de la cuina, i es comprova quin envà carrega abans d’obrir res.

02

Casa elevada sobre un semisoterrani

Moltes cases es van aixecar amb un celler o un soterrani per igualar el desnivell de la parcel·la. Abans de plantejar res es mesura l’alçada lliure i es mira el mur de contenció i la humitat que li arriba del terreny.

03

Casa de postguerra amb jardí en cota alta

A prop del carrer de la Plata queda alguna casa dels quaranta, amb el seu jardí en alt i el seu mur de contenció. Es comença per la fitxa del catàleg, l’estat del mur i el de la coberta de teula.

04

Local petit a la planta baixa

Les parcel·les estretes van deixar baixos de pocs metres, difícils avui com a comerç. Primer la fitxa urbanística d’aquesta parcel·la i la cèdula; després decidim si convertir-lo en habitatge compensa.

Parcel·les de sis metres

Com entra la llum en un pis llarg i estret?

Moltes finques del Llatí es van alçar sobre la parcel·la amb què va néixer el barri. L’amplada no es canvia; el que es decideix és on queda la llum.

El Pla Especial de Reforma Interior que l’Ajuntament va aprovar el 1989 per al Llatí i els barris veïns descriu l’origen del barri: parcel·les estretes, d’uns sis metres de façana, pensades per a cases de planta baixa de segona residència. Amb el pla comarcal de 1953 es van poder omplir aquestes mateixes parcel·les de blocs de pisos.

Un pis així sol ser passant: sala d’estar al carrer, cuina i dormitori al pati, i enmig un passadís amb portes cegues. La llum només entra pels extrems. Hi ha tres maneres de tractar-ho, ordenades de menor a major intervenció:

Tres maneres d’aprofitar la llum del pati

Passadís amb portes de vidre

La distribució es queda com està i les portes cegues passen a corredisses amb vidre, perquè la llum creui d’un extrem a l’altre.

Poca obra, molt efecte

Repartiment complet

Es mou la zona humida i es reparteixen de nou les habitacions. Demana tocar baixants i forjat, i es justifica amb cales.

La que porta més obra

Què s’esbrina abans de dibuixar

Mur o envà

Una cala i un plànol a escala, no el plànol de l’escriptura, diuen què es pot treure.

Posició de les baixants

On passen i de què són, abans de moure un bany.

Bany sense finestra

Extracció amb sortida real a pati o coberta, no un ventilador contra una paret.

Quina és la façana bona

Quines finestres donen al carrer i quines al pati, per decidir quina estança va on.

Terreny de vessant

Barrancs tapats, basses d’argila i semisoterranis: el que guarda el sòl del Llatí

A la part baixa del barri hi havia dos forns de maons de la família Casals. Per treure l’argila es van excavar tres grans replans esglaonats que, segons un veí entrevistat a l’estudi del Museu Torre Balldovina, de vegades deixaven grans desnivells. Quan cap al 1959 es va començar a parcel·lar i vendre aquesta propietat, que ocupava prop d’un terç del barri, alguns barrancs es van tapar amb terra o van desaparèixer sota les mateixes construccions.

A l’obra, això té dues conseqüències. La primera: el sòl d’una planta baixa o d’un pati pot ser un reblert i no terreny natural. Si veus esquerdes a la solera, un assentament al pati o fissures en envans de planta baixa, el diagnòstic comença per aquí i no per la pintura. La segona: moltes cases es van aixecar sobre un celler per igualar el desnivell, i aquesta planta de sota sol demanar més aïllament del que va tenir.

Un semisoterrani no es converteix en dormitori per treure un envà. Es mesura l’alçada lliure, es comprova com entra la llum i es mira per on puja la humitat del mur de contenció. Amb això se sap si la cèdula d’habitabilitat és possible i quanta obra hi ha entre l’estat actual i ella.

  • Cales a solera i pati abans de projectar.
  • Humitat mesurada al mur de contenció, no suposada.
  • Alçada lliure i llum natural del semisoterrani, amb plànol a escala.
  • Impermeabilització i drenatge perimetral si el mur ho demana.
Costes i carrers estrets

Pujar material per Florència o per Mozart: com s’organitza una obra en un vessant de carrers estrets

Els carrers que pugen de cara i els que creuen el pendent demanen plans diferents. En els primers mana la costa; en els segons, el desnivell de cada parcel·la.

El Llatí té carrers que creuen el pendent, com Roma, Perú o Nàpols, i carrers que el pugen de cara, com Florència, Mozart o Milà. El pla especial del barri recull que els forts desnivells van obligar a deixar trams amb escales o talussos, i que molts carrers són molt estrets. La línia de carena és el carrer dels Alps: d’allà el terreny baixa cap a la riera de Can Zam pel nord i cap al torrent de Fondo-Sistrells pel sud.

Als carrers que pugen, la furgoneta es queda on el carrer ho permet i la resta es puja a peu, per trams. Als que creuen, el problema és un altre: dues cases veïnes poden estar a cotes diferents i entre la vorera i la porta hi ha esglaons. Mesurem el recorregut sencer amb la peça més pesada i la més llarga, i l’anotem al pressupost com una partida més.

La reserva d’aparcament per a obres és un servei de l’Ajuntament i convé demanar-la amb temps: en un carrer estret, un sol cotxe mal posat canvia el pla del dia.

Com repartim el recorregut

Carrer que puja

Furgoneta on el carrer ho permet; la resta, a peu i per trams.

Carrer que creua

Es mesura el trajecte de la vorera a la porta, amb els esglaons inclosos.

Aparcament reservat

Se sol·licita a l’Ajuntament amb antelació i se senyalitza el dia abans.

Escala de la finca

Si és estreta, la peça llarga es compra en dos trams o ja despeçada.

Llicències i planejament del barri

Un barri amb pla propi des de 1989: què mirar abans de tocar façana, volum o pati

El règim general de llicències i comunicacions d’obra de Santa Coloma l’expliquem a la pàgina de la ciutat. Aquí va només el que canvia al Llatí.

El barri no es regeix únicament pel Pla General Metropolità. L’Ajuntament va aprovar el 1989 un Pla Especial de Reforma Interior per al Llatí, la Riera Alta i el Cementiri Vell, publicat al DOGC a l’abril de 1990, i l’ha anat retocant carrer a carrer: l’ajust d’alineacions del carrer de Milà (1999), l’àmbit d’Alps i Pedrera (2003) i la zona entre Santa Eulàlia, Alps, Montevideo i Pedrera (2008). Les normes es van refondre el 2007.

La regla pràctica: si la teva obra és interior, el pla gairebé no et toca. Si penses ampliar, tancar un pati, tocar la façana, comprar una casa per refer-la o moure una escala, demana abans la fitxa urbanística de la teva parcel·la, que l’Ajuntament dona a la seva finestreta d’informació urbanística i publica al seu Geoportal.

Hi ha també una finca protegida al barri: la casa de 1943 del carrer de la Plata 43, cantonada amb Alps, figura al catàleg municipal de patrimoni (fitxa EC87, text refós aprovat el gener de 2024). Si la teva casa és aquesta, o penses comprar-la, qualsevol obra exterior passa primer per aquesta fitxa. I per als ascensors hi ha una pista: el 2017 l’Ajuntament va aprovar un Pla de Millora Urbana només per instal·lar-ne un en un edifici de l’avinguda d’Anselm de Riu, senyal que posar-lo pot exigir planejament i no només un acord de veïns.

  • Fitxa urbanística de la teva parcel·la: alineació, alçada i ús.
  • Si la finca consta al catàleg de patrimoni.
  • Quina modificació del pla especial toca el teu carrer, si n’hi ha cap.
  • Quin tràmit porta el tècnic i quin la comunitat.
Preus

Quant costa reformar al Llatí.

Forquilles orientatives al Llatí, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.

Pis de 80 m²41.300 – 52.100 €3 habitacions, bany, lavabo i cuina · 520–650 €/m² · IVA no inclòs
Casa de 120 m²70.100 – 88.600 €4 habitacions, 2 banys i cuina · 580–740 €/m² · IVA no inclòs
Quant costa reformar al Llatí — Preus orientatius · IVA no inclòs
QualitatQuè inclouPreu per m²
Econòmica / funcionalAcabats estàndard, distribució sense canvis520 – 650 €/m²
Gamma alta / luxeMaterials premium i interiorisme de disseny exclusiu1.060 – 1.340 €/m²
Preus orientatius · IVA no inclòs. No constitueixen una oferta vinculant: el pressupost definitiu, tancat i desglossat per partides, es lliura sempre després de la visita tècnica gratuïta.
Calculadora

Quant pot costar la teva reforma?

Superfície80 m²
20 m²300 m²
Estimació orientativa41.300 – 52.100 €Econòmica / funcional · 80 m²
Demanar pressupost gratuït →

Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.

On treballem

Dels blocs de Florència a la cota dels Alps: tres zones, tres obres.

A mesura que es puja, el barri guanya pendent, perd blocs i canvia de tipus d’habitatge.

Reformem principalment a:

Bloques centrales

La retícula entre Florència, Perú, Roma i Nàpols, on la permuta dels seixanta va omplir parcel·les estretes de blocs. Aquí manen la distribució en passadís i les instal·lacions comunes de cada finca.

Entorno comercial

Florència i els carrers veïns, que l’estudi del Museu Torre Balldovina compta entre els més actius del barri ja als cinquanta. Els baixos són de pocs metres i gairebé totes les preguntes són sobre locals que ja no funcionen com a comerç.

Zona residencial

La part alta, cap als carrers dels Alps i de la Plata: torres d’estiueig i cases de postguerra amb jardí, murs de contenció i pendent fort. Entre les illes sobreviuen patis que van ser horts, i cada parcel·la demana el seu plànol i la seva cala.

I també a:

LlatíRavalSanta RosaRiu NordSanta Coloma de Gramenet
Zona de serveiResta de Catalunya

Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).

Dubtes freqüents

Preguntes freqüents

Tot el que has de saber sobre reformar al Llatí: preus, llicències, terminis i ajuts.

Puc tirar l’envà entre cuina i menjador en un pis de bloc sobre parcel·la estreta?

Gairebé sempre sí, però abans es comprova què és envà i què és mur. En un pis passant, el que separa cuina i menjador sol ser envans i el que carrega és la mitgera, però res d’això es dona per fet: una cala i el plànol a escala ho confirmen abans de pressupostar.

Una casa del carrer de la Plata m’obliga a demanar permisos especials?

Només si és la casa protegida o si algun pla afecta la teva parcel·la. Una de les finques del barri amb fitxa pròpia al catàleg municipal és la casa de 1943 del carrer de la Plata 43. Per a totes les altres, la consulta és la fitxa urbanística de la teva parcel·la, que es demana a l’Ajuntament o es consulta al seu Geoportal.

Com es puja el material pels carrers que enfilen el vessant de cara, com Mozart o Milà?

A peu i per trams, amb la furgoneta al punt més proper que permeti el carrer. A la visita mesurem el recorregut des d’allà fins a la teva porta, esglaons inclosos, i repartim la compra en peces que hi càpiguen: cuina en mòduls, plaques de gran format en mides menors si l’escala no admet el paquet. Aquest trajecte figura com a partida al pressupost.

Tinc un semisoterrani al vessant, el puc convertir en habitatge?

Depèn de l’alçada lliure, de la llum i de com treballa el mur de contenció contra el terreny, i això no se sap sense mesurar. Moltes cases del Llatí es van aixecar sobre un celler per igualar el desnivell. Mesurem, fem cales d’humitat i et diem si la cèdula d’habitabilitat és assolible abans que gastis res.

El meu bloc és dels anys de la permuta, què reviseu primer?

Baixants, quadre elèctric i estructura, sense donar res per suposat. L’Ajuntament mateix descriu els grans blocs dels anys de més creixement com a edificis aixecats amb materials de mala qualitat i sense criteri de conjunt. Per això comprovem de quin material són les baixants i en quin estat és el formigó, i mirem qualsevol senyal d’aluminosi en comptes de refiar-nos de l’edat de l’edifici.

Cal alguna cosa més que l’acord dels veïns per posar ascensor?

En alguns edificis sí. Segons dades de fa més de deu anys que recull un estudi del Museu Torre Balldovina, prop de set de cada deu edificis del barri no tenien ascensor, i el 2017 l’Ajuntament va aprovar un Pla de Millora Urbana per instal·lar-ne un en un sol edifici d’un altre barri. Què toca a la teva finca ho diu la fitxa urbanística, i la teva obra interior no ha d’esperar aquesta decisió.

Puc ampliar la cuina sobre el pati de la meva planta baixa?

No ho donis per fet, i menys perquè el veí ho fes. Molts patis de l’interior de les illes són hereus dels horts de les primeres cases, sobretot entre Roma, Perú, Gènova i Alps segons l’estudi històric del Museu Torre Balldovina, i ocupar-los canvia la llum i la ventilació de tots els del voltant. El que s’admet a la teva parcel·la ho diu la fitxa urbanística, i abans de dibuixar mesurem quines finestres depenen d’aquest pati.

Puc tancar la terrassa amb alumini i vidre?

Abans d’encarregar-ho, mira l’ordenança municipal sobre tancaments lleugers que Santa Coloma va aprovar el 1989 i els estatuts de la teva comunitat. Tancar una terrassa canvia la façana i sol necessitar l’acord dels veïns. Nosaltres et diem quina solució encaixa a la teva finca i quin tràmit demana.

Pressupost gratuït

Demana el teu pressupost sense compromís.

Visita tècnica gratuïta al Llatí i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.

Les teves dades

El teu projecte

On és

Pressupost i terminis

Explica'ns més

Com prefereixes que et contactem

Resposta en menys de 24 h laborables · Visita tècnica gratuïta · Sense compromís

✆ Trucar✦ WhatsAppPressupost →