Segons el padró de 2024, a la Florida viuen 3,27 persones per llar, quan la mitjana de la ciutat és 2,88. Molta gent en poc pis desgasta abans la instal·lació, així que aquí mesurem primer el que aguanten el quadre, el baixant i la ventilació. Els acabats vénen després.
El pla parcial de 1958 va projectar la Florida per a uns 20.000 habitants. A mitjan anys setanta ja hi vivien al seu àmbit unes 50.000 persones, repartides en pisos petits sobre parcel·les de cinc o sis metres de façana. El diagnòstic municipal de 2006 li donava la major densitat residencial de L’Hospitalet, i la mida mitjana de la llar ha pujat de 2,85 persones el 2015 a 3,27 el 2024. Un pis d’aquesta trama suporta més dutxes, més bugades i més endolls dels que es van calcular, i per això la reforma es jutja pel que resisteix la instal·lació i no pel que es veu. A la visita mirem la secció del cable, el baixant comú i la sortida d’aire del bany abans de parlar de rajoles.

No surten d’un catàleg, surten de les preguntes que es fa qui té pis aquí. Cada cas porta la seva trampa i el seu pla.
Al cens de 2001, sis de cada deu edificis de quatre o més plantes del barri no tenien ascensor, per sobre de la mitjana de la ciutat. L’obra es fa per escala: sacs per a la runa, protecció dels graons i les hores de pujada dins del pressupost, no com a extra.
La redistribució busca llit per a tothom sense aixecar més envans: armaris a sostre, portes corredisses i cuina oberta quan el mur ho permeti. Va amb quadre elèctric de més circuits i extracció real al bany i a la cuina, que és el que evita la condensació.
Són els 816 habitatges que va aixecar l’Obra Sindical del Hogar a mitjan anys cinquanta, gestionats per la Generalitat des de 1985 i amb opció de compra per als llogaters des de 2005. Comencem per la comunitat, per la cèdula del pis i pel que hi ha planificat al carrer.
Conviure amb persianes, repartiment matiner i fums de cuina dels bars de baix es resol amb fusteria acústica, airejadors i una extracció que no comparteixi conducte amb el local. S’estudia finestra per finestra, no amb una solució única.
El diagnòstic que l’Ajuntament va redactar el 2006 per a la Florida descrivia un parc de construcció recent, de qualitat precària i envellit abans d’hora. Cada capa del barri envelleix d’una altra manera.
La Florida va créixer a una velocitat que cap pla no va preveure. El pla parcial de 1958 va quedar desbordat, i el diagnòstic municipal atribueix la mala qualitat del que es va construir a la pressió demogràfica i especulativa dels anys seixanta i setanta. Les illes són petites, d’entre 4.000 i 5.000 m², i les parcel·les llargues i estretes, amb cinc o sis metres de façana. Això dona escales justes, replans petits i poc marge per moure res.
El mateix document assenyala deficiències en elements comuns com façanes, cobertes i patis. Vol dir que la teva reforma d’interior depèn de vegades d’alguna cosa que no és teva, i per això el primer és saber en quin cas estàs:
Tres punts de partida diferents
Obra Sindical del Hogar, sense planejament previ, amb opció de compra per als llogaters des de 2005.
Quatre o més plantes, moltes vegades sense ascensor, amb instal·lacions d’origen.
Viu amb el soroll, el repartiment i els fums del carrer des de primera hora.
Quants n’hi ha, de quina secció és el cable i si la presa de terra existeix de debò.
Material, estat i per on passa. Condiciona on pot anar el bany.
Si el bany i la cuina ventilen a un conducte viu o a enlloc.
Amplada i girs, per saber què entra sencer i què cal pujar per parts.
A la Florida la llar mitjana ha crescut gairebé mig punt en nou anys. No és una xifra de demògrafs: és el nombre de dutxes que ha d’aguantar el teu baixant.
El padró dona 2,85 persones per llar el 2015 i 3,27 el 2024 per al barri, davant de 2,88 de mitjana a la ciutat el 2024. Amb aquesta ocupació, un pis petit concentra les dutxes a la mateixa hora del matí, posa una rentadora al dia i té una cuina que no descansa. El primer que es ressent és la ventilació: sense un conducte que tregui el vapor, la humitat es queda al sostre del bany i a la paret freda del dormitori, i la pintura nova dura un hivern.
Després ve el quadre elèctric. Un quadre dels seixanta sol tenir pocs circuits per als aparells d’avui. El que fem és repartir la càrrega en circuits independents, canviar el cablatge que ho necessiti i emetre el butlletí. La dutxa es resol amb un termo o un escalfador dimensionat per a la casa real, no per a la que es va calcular el 1960.
I el soroll de dalt i de baix. En un edifici de parcel·la estreta, amb un pis per planta, el soroll de dalt i de baix passa pel forjat, així que quan s’aixeca el terra s’aprofita per posar làmina anti-impacte sota el paviment nou.
Més línies independents i diferencial per grup, amb el seu butlletí.
Al bany i a la cuina, cap a un conducte que de debò tregui l’aire.
Aparell escollit per al nombre real de persones que viuen al pis.
Anti-impacte sota el paviment nou per baixar el soroll entre plantes.
El 1950 l’Obra Sindical del Hogar va triar aquests terrenys per a un dels seus primers conjunts i la primera fase, de 1954 i 1955, es va ocupar entre 1956 i 1957. Van ser 816 habitatges en vint blocs, més 99 d’un edifici posterior. Molts veïns venien dels barris de barraques de Barcelona. El 1974 l’Ajuntament va anunciar l’enderroc i mai es va fer; la Generalitat, a través d’ADIGSA, va gestionar els pisos des de 1985, i des de 2005 els llogaters van poder comprar el seu.
Això deixa comunitats de propietaris relativament recents, amb elements comuns que durant dècades van ser d’un altre. El 2006 el mateix Ajuntament deia que aquests habitatges no complien la normativa d’habitabilitat de la Generalitat i proposava una reforma integral del seu entorn, amb ascensors on la geometria ho permetés i reparació de façanes i cobertes. Eren propostes del projecte d’aleshores, no un registre d’obres fetes, així que preguntem què s’ha executat al teu bloc.
Avui la zona és dins del Pla Integral de Les Planes - Blocs Florida, en marxa des de 2017 amb un pla d’acció fins a 2030. Les fitxes de cada acció estan publicades a la plataforma de participació de l’Ajuntament, i les mirem abans de fixar dates de contenidor i bastida, per si hi ha obra pública al teu carrer.
El Pla General Metropolità de 1976 va frenar el creixement de la Florida. Va limitar les altures i l’edificació als interiors d’illa, i va qualificar la major part del sòl com a zona de densificació urbana semiintensiva. Segons el diagnòstic municipal de 2006, el barri ja era una realitat urbana colmatada: amb prou feines queda solar, l’altura està limitada i l’interior d’illa no admet construir.
Per a qui reforma, la conseqüència és clara i convé saber-la abans de somiar amb un àtic o amb ampliar sobre el pati. Els metres que es guanyen surten de reorganitzar els que ja hi ha. El que sol donar més: treure el passadís llarg i portar la llum fins al fons, ajuntar cuina i menjador quan el mur ho permet, i convertir el que sobra en armaris a mida fins al sostre. Si l’altura lliure arriba, un altell per a emmagatzematge pot alliberar un dormitori.
Abans de projectar res, comprovem al plànol urbanístic municipal què admet la teva parcel·la. Així evitem el dibuix bonic que després no es pot tramitar.
Forquilles orientatives a la Florida, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri amb prou feines fa 0,38 km², però entre el metro, els carrers que pugen i l’eix de comerç canvien la finca, l’escala i el soroll.
Reformem principalment a:
L’estació de la L1 va obrir el 1987, amb el barri ja ple. Al voltant hi ha edificis de quatre o més plantes, molts sense ascensor, on el material puja per l’escala i es mesura cada replà.
El relleu del Samontà, amb turons d’entre 20 i 90 metres, continua marcant aquests carrers. Importa quants trams d’escala hi ha del portal al lloc on s’atura la furgoneta, perquè decideix quanta càrrega es porta a mà.
Pisos sobre bars i botigues, amb el mercat com a referència. Aquí la finestra és la peça clau: acústica, amb airejadors i amb l’extracció de cuina separada de la del local.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a la Florida: preus, llicències, terminis i ajuts.
Sí, i convé que sigui el primer que es fa. En un pis de la Florida amb quatre o cinc persones s’encenen alhora dutxa, forn i rentadora, i el quadre d’origen no es va dissenyar per a això. Repartim la càrrega en circuits independents, amb diferencial per grup, i deixem el butlletí perquè la instal·lació quedi legalitzada.
Moltes vegades sí, però ho decideix el mur. En parcel·les de cinc o sis metres de façana, l’envà entre cuina i menjador de vegades suporta el forjat, i d’altres és envanat simple. Ho esbrinem amb una cala a la visita. Si carrega, s’obre amb una llinda calculada, i si no, amb una comunicació prèvia.
Tres coses: la cèdula d’habitabilitat, què ha fet la comunitat a façana i ascensor, i si el Pla Integral té accions previstes al teu carrer. L’Ajuntament deia el 2006 que aquests habitatges no complien la normativa de la Generalitat, així que abans de dibuixar la distribució convé saber què t’exigirien per renovar la cèdula.
En general no. El Pla General Metropolità de 1976 va limitar les altures i l’edificació en interiors d’illa, i el barri està colmatat. El que sí fem és guanyar espai per dins: eliminar el passadís llarg, unir cuina i menjador si el mur ho permet i posar armaris a mida. Comprovem què admet la teva parcel·la abans de projectar.
No, la pintura només ho tapa un hivern. En pisos amb molta gent la causa és gairebé sempre la ventilació: el vapor no té sortida. Es corregeix amb extracció real al bany i a la cuina, airejadors a les finestres i, si cal, aïllament a la paret freda. Després sí que es pinta, i dura.
Amb horari, protecció i avisos. Concentrem el soroll en franges pactades, folrem els graons i el replà, pugem el material per tandes i baixem la runa en sacs, mai a granel. Al barri hi ha molts edificis de quatre plantes o més sense ascensor, i el diagnòstic municipal de 2006 parlava d’una població envellida, així que avisem l’escala abans del primer dia.
Poden afectar el carrer i els accessos, no l’interior del teu pis. El pla, en marxa des de 2017, publica la fitxa de cada acció a la plataforma de participació de l’Ajuntament. Les consultem abans de fixar la data del contenidor i de la bastida, per no coincidir amb una obra pública al teu carrer.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a la Florida i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.