A Collblanc hi caben gairebé 205 habitatges per hectàrea, contra uns 147 de mitjana a la ciutat (2008), i els carrers pugen amb trams d’escala. Un pla de barris va afegir ascensors a edificis que no en tenien. Aquí reformar comença preguntant com es puja al teu pis i quants anys més hi viuràs.
Els carrers al sud de la carretera de Collblanc es van començar a urbanitzar el 1896, i des de 1906 hi va haver aquí cases d’habitacions penjades d’un passadís central. Gairebé un segle després, cap a l’any 2000, el barri era el més envellit de la ciutat. El 2004 l’Ajuntament el va incloure, juntament amb la Torrassa, a la primera convocatòria de la Llei de barris, i el pla va acabar amb 175 ascensors instal·lats amb ajuda pública i tres carrers amb escales mecàniques. Per a tu significa dues coses: la teva escala pot haver guanyat ascensor amb aquells ajuts, i el barri té molts veïns que volen quedar-s’hi. Reformem pensant en totes dues.

Surten del barri, no d’un catàleg. Cadascuna parteix d’una pregunta diferent abans d’obrir el primer calaix.
Al sud de la carretera de Collblanc s’edifica des de 1896, de manera que aquí hi ha les finques més veteranes del barri. Abans de decidir res es comprova quin mur carrega, què hi ha al forjat i de quin any és la instal·lació; les sorpreses aquí són d’estructura, no d’acabats.
El pla de barris va instal·lar 175 ascensors al districte de Collblanc i la Torrassa. Si el teu és un d’ells, la reforma compta amb la cabina: les peces llargues es mesuren contra ella i l’ús per a obra es pacta amb la comunitat.
A les dades municipals de 2008, una de cada quatre llars de Collblanc era d’una sola persona, per sobre de la mitjana de la ciutat. La reforma es posa al servei d’envellir a casa: dutxa a ras, portes amples, terra que no rellisqui i il·luminació que no demani pujar-se a una cadira.
L’estació de Collblanc, a la L5 des de 1969, avui connecta també amb la L9 i la L10. Un pis de lloguer al costat d’un intercanviador té l’argument clar: obra curta, instal·lacions amb butlletí, cèdula i certificat energètic, i data de lliurament al pressupost.
L’informe final del pla de barris el qualifica de territori orogràficament complicat. En una obra això es tradueix en quants graons separen la furgoneta del teu portal.
Part dels carrers del districte es van urbanitzar amb trams d’escala fixa que eren barreres per a qui no els podia pujar. El pla de barris les va resoldre en tres carrers, París, Graner i Martorell, amb sis escales mecàniques, dues per carrer, que salven en conjunt 20,3 metres de desnivell. El mateix pla va finançar ajuts per instal·lar ascensors a les escales de veïns, fins a 175 al districte, per a persones grans que no podien sortir de casa.
Per a una obra la lectura és doble. Si la teva escala té ascensor nou, hi ha una cabina que mesurar i protegir: la mesurem amb la banyera, el taulell o l’armari de terra a sostre al davant, i pactem amb la comunitat quan es pot fer servir. I si el teu carrer se salva amb escala, el vehicle es queda al tram transitable i l’últim tros es fa a peu. Les escales mecàniques no estan pensades per pujar material, i la ruta de lliurament es decideix a la visita.
El que fem és recórrer el trajecte des de la furgoneta fins a la teva porta amb un metre i comptar graons, girs i amplades. Amb aquests números fixem quants lliuraments calen, de quina mida i a quina hora.
On s’atura la furgoneta i quant queda des d’allà fins al portal.
Quants n’hi ha, amb quins girs i quina amplada útil deixen a cadascun.
Amplada, fondària i altura per decidir quines peces hi entren senceres.
Quan es pot fer servir l’ascensor per a l’obra sense tallar el pas als veïns.
Collblanc no es va construir d’una vegada. Es va omplir per capes durant més de mig segle, i cada capa demana començar la reforma per un lloc diferent.
La carretera de Madrid, oberta al segle XVIII sobre l’antic camí d’Esplugues, va ser el primer eix. Entre 1825 i 1902 van arribar les fàbriques, de productes químics, teixits, maons, tints i cautxú, i el barri es va anar omplint d’habitatges d’obrers. El 1906 es van aixecar els primers passadissos, als carrers de Mas i de París, sobre parcel·les d’uns cinc metres d’amplada i trenta de fondària, amb habitacions d’uns 25 m² i materials barats.
Avui aquestes capes conviuen en el mateix plànol. Es distingeixen tres punts de partida, que no depenen del número del carrer sinó de quan es va aixecar cada edifici:
Tres punts de partida
Habitacions petites al llarg d’un passadís, en parcel·les llargues i estretes, amb materials de poca qualitat.
Carrers oberts des de 1896 al sud de la carretera i edificis dels primers decennis del segle.
Edificis de diverses plantes de l’onada migratòria, alguns amb ascensor afegit després.
Primer el Cadastre, després una cala per confirmar què hi ha al darrere.
Quins són i quins són envà, abans de projectar una sola obertura.
Electricitat, aigua i desguassos amb l’antiguitat que els correspon.
Què se sent dels veïns i quina làmina o trasdossat ho corregeix.
Cap a l’any 2000 Collblanc era el barri més envellit de la ciutat, i l’informe final del pla de barris explica que els ajuts als ascensors anaven a persones grans que no podien sortir de casa. El 2008, una de cada quatre llars del barri, un 25,94 %, era d’una sola persona, quan la mitjana de la ciutat era un 21,85 %. Són dades de fa anys, però expliquen per què aquí té tant sentit una reforma pensada per quedar-s’hi i no per vendre.
Per a ells la bona reforma no canvia l’estil, canvia la vida diària. Una dutxa a ras de terra amb pendent ben formada substitueix la banyera que ja costa de passar. Les portes de pas s’eixamplen on el mur ho permet, i el terra es canvia per un d’antilliscant i sense graons entre estances. Els interruptors baixen, els llums es reparteixen pel sostre i el dormitori queda a prop del bany.
Quan l’edifici ja té ascensor, la reforma sol ser més fàcil del que sembla. Quan no en té, s’estudia amb la comunitat si hi cap abans de refer l’entrada del pis.
Forquilles orientatives a Collblanc, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri és petit, però entre l’eix de la carretera, la ratlla amb Barcelona i la Torrassa canvien l’època de la finca i el recorregut de l’obra.
Reformem principalment a:
La carretera de Collblanc segueix el traçat del camí de Madrid del segle XVIII i avui és l’eix del comerç i del metro. L’estació de Collblanc, de la L5 des de 1969, hi és, i les finques més veteranes del barri s’agrupen al sud.
El barri limita amb Les Corts i amb Sants-Montjuïc. La primera comprovació és administrativa: el Cadastre i l’escriptura diuen en quin municipi és el teu portal, i d’això depèn el tràmit de l’obra.
Collblanc i la Torrassa formen el districte II i van compartir el pla de barris. Els 175 ascensors i els tres carrers amb escales mecàniques són del districte sencer, així que la pregunta per l’ascensor val a tots dos costats.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Collblanc: preus, llicències, terminis i ajuts.
Preguntant a l’administrador per l’expedient de la instal·lació, perquè el pla va ajudar 175 ascensors al districte i cada comunitat guarda el seu. Per a la teva reforma el que importa és el resultat: si hi ha cabina, quines mesures té i quan es pot fer servir per a l’obra, i ho comprovem a la visita.
Primer el bany, després els terres i la il·luminació. Una dutxa a ras de terra i un paviment antilliscant treuen els riscos més freqüents, i la resta s’ajusta a com et mous per la casa. Es pot fer per fases, amb el pis habitat, perquè no hagis de marxar durant l’obra.
Sí, si el desguàs té pendent suficient cap al baixant. En pisos antics l’altura del forjat i la posició del baixant decideixen fins on es pot baixar el plat. Ho comprovem amb una cala al bany abans de projectar, i si no hi cap del tot a ras, el deixem amb el mínim graó possible.
A peu des de l’últim punt on arriba la furgoneta, en lliuraments pensats per a aquest recorregut. A Collblanc diversos carrers tenen trams d’escala i el pla de barris va posar escales mecàniques a París, Graner i Martorell, però són per als veïns. Mesurem graons, girs i amplades i fixem al pressupost quants lliuraments calen.
L’estructura, abans que cap disseny. En finques d’aquella època els murs que carreguen, l’estat del forjat i la instal·lació original condicionen qualsevol reforma. Obrim cales a la visita, localitzem el que carrega i proposem el que es pot obrir. El que no es pot suposar, es comprova.
Davant el del municipi en què figuri el teu portal al Cadastre i a l’escriptura. Collblanc limita amb Les Corts i amb Sants-Montjuïc, i a una banda i altra de la ratlla el tràmit és d’un altre Ajuntament. Ho confirmem amb la referència cadastral abans de la visita per pressupostar amb el tràmit correcte.
Sí, si l’obra és curta i el termini tancat. L’estació de Collblanc connecta la L5 amb la L9 i la L10, i un pis a pocs passos té un argument clar de lloguer. Perquè rendeixi, calen butlletí elèctric, cèdula d’habitabilitat i certificat energètic, i un lliurament amb data escrita, perquè el pis buit és el que costa diners.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Collblanc i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.