A Santa Eulàlia hi ha un dels dos nuclis dels quals va néixer L’Hospitalet, el de l’antiga parròquia de Provençana, i des de mitjan segle XIX el barri va anar creixent entre xemeneies i habitatges d’obrers. Avui al mateix carrer conviuen una casa de fa cent anys, un bloc de postguerra i un edifici aixecat sobre una fàbrica. La visita tècnica arrenca esbrinant de quina època és el teu; el pressupost tancat arriba després.
La primera trama de carrers per a obrers es va obrir entre 1877 i 1890: Salvadors, Maluquer i Cavall Bernat al principi, Comerç després i, al final, Agricultura (avui General Prim) i Muns. Entre 1900 i 1936 el barri va passar de 1.000 a 10.000 habitants sense deixar de ser alhora residencial i industrial. Al damunt van arribar els blocs de postguerra i, després dels plans de l’any 2000, illes noves en solars fabrils. El resultat són 19.105 habitatges d’edats molt diferents repartits en 1,63 km². Abans de parlar de rajoles preguntem de quin any és l’edifici, perquè d’això depèn el que amaga la paret.

No es reforma igual una casa d’obrers de 1890 que un pis aixecat al solar d’una fàbrica. Cada època amaga una cosa diferent.
Els carrers més antics es van obrir per allotjar obrers. El més habitual en edificis d’aquell temps són murs de càrrega de maó i forjats de biguetes, i això es verifica amb cales i no es dona per fet. Obrim abans de dibuixar: quina biga sosté, què hi ha sota el terra i quina instal·lació queda d’origen. Aquí la sorpresa sol ser d’estructura.
Entre 1900 i 1936 el barri es va multiplicar per deu, i el 1924 es va demanar urbanitzar els terrenys vora l’antiga església. Els edificis d’aquelles dècades ja tenen més de noranta anys: es mira quines instal·lacions i quina coberta s’han substituït a trossos, i no es toca cap mur sense cala. La distribució es decideix quan se sap què carrega.
Aquests blocs van complir fa temps els 45 anys a partir dels quals l’ITE és obligatòria, i el seu informe és la millor radiografia: diu quins defectes tenen la façana, la coberta i les zones comunes. El llegim abans de pressupostar i repartim amb ell el que toca al teu pis i el que correspon a la comunitat.
En terrenys d’antigues fàbriques, com els dels sectors Trinxet i Julià, es van aixecar illes noves després de plans aprovats entre 2000 i 2008. Un pis d’aquesta edat no demana estructura: demana ajustos de cuina, bany, terres i aïllament acústic entre habitatges. La reforma és curta i concreta, i el llibre de l’edifici, si el tens, estalvia cales.
Can Trinxet i Can Gras, fàbriques tèxtils aixecades entre 1905 i 1911, són al catàleg com a bé cultural d’interès local. Si el teu habitatge o el teu local és en un edifici amb fitxa, primer es llegeix la fitxa i després es dibuixa; en un edifici catalogat fins i tot una obra interior passa per llicència.
Cap al 1853 i 1854 van arribar els primers blanquejos i aprestos de teles amb maquinària, i un d’ells, La Aprestadora Española, va instal·lar el primer generador de vapor de la ciutat. Hi van passar a conviure Can Trias, que el barri anomenava “les sangoneres”, i Can Trinxet, que no va deixar de créixer fins al 1916, a més de la companyia de gas i electricitat de 1882 i de la foneria Escorsa de 1917, la major metal·lúrgica de L’Hospitalet. Trinxet i Trias van ser les indústries més importants de la ciutat durant la primera meitat del segle passat, i el 1933 Trinxet reunia més de mil treballadors.
El que ens interessa d’una reforma és el que aquestes fàbriques van deixar al voltant: habitatges d’obrers als carrers de 1877 a 1890, blocs dels anys del creixement i, des dels plans de l’any 2000, illes noves als solars. La barreja explica per què dos pisos del mateix carrer i de la mateixa mida poden demanar reformes oposades. Per saber quin és el teu, comencem per tres comprovacions:
En un mateix carrer de Santa Eulàlia hi caben una finca d’obrers, un bloc de postguerra i un edifici d’aquest segle. Demanar-los el mateix seria un error.
El barri va passar de 1.000 a 10.000 habitants entre 1900 i 1936 i va tornar a créixer amb l’onada migratòria de la postguerra, de manera que gairebé cada dècada va deixar la seva capa. Segons l’època de l’edifici, la reforma comença per un lloc diferent:
Tres edificis, tres arrencades
Murs de càrrega i forjats de biguetes, amb la instal·lació substituïda a trossos.
Va passar de llarg els 45 anys de l’ITE; baixants i quadre d’una altra època.
Estructura moderna i instal·lacions recents: es reforma el que es veu.
Si és de biguetes, quina càrrega admet abans de fer un plat de dutxa d’obra o posar un terra pesant.
Ferro colat, fibrociment o PVC: d’això depèn quants metres es canvien i qui els retira.
Si la línia d’entrada aguanta inducció i forn alhora, o cal reforçar-la.
Finestra original de fusta o d’alumini senzill, i el que permet la comunitat a la façana.
Els plans que l’Ajuntament ha aprovat des de l’any 2000 ensenyen un barri que es refà illa a illa. Pocs arriben a l’interior d’un pis, però tots toquen el carrer.
Entre 2000 i 2008 el planejament va fixar com es reconvertien els terrenys de Trinxet i de l’anomenat sector Julià, amb un carrer previst, Isaac Peral, vora les vies del tren. El 2003 van arribar el centre direccional de la plaça d’Europa, a la Gran Via, i el pla especial de la Ciutat de la Justícia sobre el solar de l’antic quarter de Lepant. Entre 2020 i 2022 hi va haver tres modificacions del pla general al carrer Santa Eulàlia i el seu entorn immediat.
El que canvien aquests plans és el carrer: el soroll, el trànsit, l’ús del que hi ha al costat i, per a un edifici concret, el que admet el planejament. Abans d’una reforma integral en un edifici vell mirem si la parcel·la és dins d’un àmbit amb una modificació en marxa, i si afecta elements comuns ho expliquem a la comunitat.
Entre l’any 2000 i 2008 el planejament va fixar com es reconvertien els solars de les antigues fàbriques, vora els carrers Santa Eulàlia i Salvadors.
El 2003 i 2006 es van aprovar el centre direccional i la Ciutat de la Justícia, sobre l’antic quarter de Lepant.
Entre 2020 i 2022 es va modificar el pla general a la cantonada de Santa Eulàlia amb Santiago Rusiñol, a l’illa de Pujadas i Jansana i a la de l’antiga seu de Vanguard.
Un poliesportiu al creuament de Gasòmetre, Santa Eulàlia i Carrilet, i un centre d’arts visuals a l’antiga fàbrica Godó i Trias.
Forquilles orientatives a Santa Eulàlia, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri és més gran que els seus veïns la Torrassa i Sant Josep, i es nota: d’un cap a l’altre no coincideixen l’època de l’edifici, el trànsit ni el recorregut del material.
Reformem principalment a:
L’eix segueix un camí d’origen romà que la història local considera el ramal costaner de la Via Augusta, i avui concentra comerç i trànsit. Els pisos són sobre botigues i els portals veuen passar molta gent: l’obra s’ajusta a l’horari dels comerços, es protegeix l’entrada i, si la teva finestra dona al carrer, es col·loca vidre laminat amb un tancament ben segellat.
Tres línies de metro toquen el barri: la L1 a l’estació de Santa Eulàlia, la L10 a Provençana i la L9 a Europa | Fira. Qui compra aquí per llogar o per viure sense cotxe necessita una obra curta, amb data de lliurament per escrit i amb butlletí, cèdula i certificat energètic resolts des del principi.
On hi va haver fàbriques o quarters hi ha avui illes noves, la Ciutat de la Justícia sobre l’antic quarter de Lepant i la Gran Via reformada. A l’altra banda, Granvia Sud té 1.774 habitatges en 2,03 km², davant dels 19.105 de Santa Eulàlia en 1,63: els pisos d’aquest extrem són recents, però el carrer canvia, i abans de demanar el contenidor es mira el calendari d’obres públiques.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Santa Eulàlia: preus, llicències, terminis i ajuts.
El Cadastre ho diu: cada edifici hi figura amb el seu any de construcció, i una cala a la visita confirma el que hi ha al darrere. A Santa Eulàlia l’any no s’endevina per la façana: els carrers de 1877 a 1890 tenen finques obreres, els anys del creixement van deixar blocs i des dels plans de l’any 2000 s’han aixecat edificis nous en antics solars fabrils. L’any decideix si cal ITE i quina instal·lació esperar.
Gairebé sempre sí: una modificació canvia usos o volums de la parcel·la, i la reforma interior d’un pis sol seguir el seu tràmit habitual. El que es mira és si l’edifici queda fora d’ordenació o si hi ha un projecte que el substitueixi, perquè això pot limitar obres de més envergadura. L’Ajuntament ha aprovat diverses modificacions al barri des del 2020 i el geoportal urbanístic les mostra per parcel·la.
El llibre de l’edifici i les instal·lacions comunes, no l’estructura. Els terrenys dels sectors Trinxet i Julià es van ordenar amb plans aprovats entre 2000 i 2008, de manera que l’edifici és relativament jove. El que és habitual és reformar acabats, cuina i bany i millorar l’aïllament acústic entre habitatges; una visita aclareix si hi ha alguna cosa més.
Canvia-les per una fusteria de diverses cambres amb vidre laminat acústic i segella bé la caixa de persiana, que és per on entra més soroll. El carrer de Santa Eulàlia és l’eix del comerç i del trànsit del barri, i un dormitori a peu de carrer guanya més amb una bona finestra que amb qualsevol altra partida. Si la finestra afecta la façana, el model i el color els decideix la comunitat.
Tot es tramita amb llicència i la fitxa diu què es conserva. A Santa Eulàlia el catàleg municipal inclou la fitxa 92, del sector de Can Trinxet, modificada el 2012 per a un equipament, i la 28, de Godó i Trias, descatalogada en part el 2004. La fitxa vigent la demanem amb la referència cadastral abans de dibuixar res.
Afecten l’exterior, no la teva sala d’estar. L’Ajuntament ha aprovat plans per a un poliesportiu al creuament de Gasòmetre, Santa Eulàlia i el Carrilet i per a un centre d’arts visuals a l’antiga fàbrica Godó i Trias. Abans de demanar el contenidor o reservar plaça de càrrega mirem quines obres té el carrer i movem el calendari si coincideixen.
Per l’edat i la història de l’edifici, no pels metres. El barri va passar de 1.000 a 10.000 habitants entre 1900 i 1936 sense deixar de ser alhora residencial i industrial, i avui suma 19.105 habitatges d’èpoques molt diferents; el padró dona 2,71 persones per llar, una mica menys que les 2,88 del conjunt de L’Hospitalet. Un pis de 60 m² de 1890 i un altre de 2010 no tenen gairebé res en comú per dins.
Poc per dins del pis i bastant per fora. El districte III es va dividir el 2013 en Santa Eulàlia i Granvia Sud, i mentre Santa Eulàlia suma 19.105 habitatges en 1,63 km², Granvia Sud en té 1.774 en 2,03 km², perquè allà pesen els usos d’activitat econòmica, com el districte d’activitats avançades. Al límit compta més l’entorn que la finca: trànsit de la Gran Via, obres públiques i soroll, que es corregeixen amb finestra i calendari.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Santa Eulàlia i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.