Sant Adrià de Besòs ocupa menys de quatre quilòmetres quadrats entre el riu, Badalona i el mar, i en tan poc espai hi caben blocs de formigó dels anys setanta, cases baixes dels anys vint i pisos recents al costat del Fòrum. Cadascun entra per un tràmit diferent al Servei de Territori. Ho veiem a la visita, amb pressupost tancat, un únic cap d’obra i el contenidor en regla.
Sant Adrià es va fer per capes. Als anys vint hi van arribar els primers veïns de la indústria, amb cases baixes a Sant Joan Baptista i la Catalana; el 1969 es va projectar la Mina per reallotjar famílies dels barris de barraques, amb blocs de cinc plantes; i el 2004 el Fòrum va refer el litoral. Cada capa amaga coses diferents dins de la paret. Aquí la visita separa el que cal renovar per edat del que es renova per gust, i deixa per escrit quin tràmit demana l’Ajuntament per a cada part.

A Sant Adrià, el que hi ha darrere del guix depèn de la capa de ciutat a la qual pertany l’edifici.
Blocs de cinc plantes de finals dels seixanta i dels setanta, els primers de maó i la resta de formigó encofrat. Abans d’obrir una paret en un de formigó es comprova si és de càrrega, no se suposa. L’obra de dins és sobretot d’instal·lacions, i el que és comú passa per la comunitat.
Barris nascuts el 1922 vora el riu, amb cases de planta baixa i hort que es van anar ampliant. Prop del Besòs es revisa la humitat que puja del terra i els desguassos de la planta baixa abans que qualsevol acabat.
Pisos nous de la Catalana, on es reallotgen els veïns des del pla de 2003, i els del front litoral que va seguir el Fòrum de 2004. No hi ha instal·lació per renovar: la reforma és de distribució i acabats, i de protegir el que és comú mentre dura. Aquí la cura de la comunitat pesa més que la tècnica.
Les normes urbanístiques de Sant Adrià regulen l’ús d’habitatge en planta baixa i en soterrani (article 225, ja modificat), i el canvi a ús residencial no es resol amb una comunicació. Es consulta la norma abans de dibuixar un sol envà. I si la planta baixa ja té reformes sense papers, cal regularitzar-les abans de demanar el canvi.
Sant Adrià numera les seves comunicacions prèvies (CP1, CP2, CP3, CP4…) i cadascuna cobreix un tipus d’obra diferent.
El normal en una reforma de pis és combinar-ne dues. La CP1, obres mínimes en habitatge (el clàssic assabentat), serveix per a arranjaments que no canvien obertures, parets, pilars, sostres ni la distribució, i faculta per començar el mateix dia de presentar-la. Si vols canviar la distribució interior, la seu remet a la CP4, altres obres menors no subjectes a llicència, que també val des del mateix dia.
Qui passi d’aquí necessita llicència d’obres: l’Ajuntament té dos mesos per resoldre i, si calla, s’entén concedida per silenci positiu, sempre que no s’adquireixin facultats contràries al planejament. Les comunicacions, per la seva banda, caduquen: un any per començar i tres per acabar.
Convé conèixer-ne dues més: la CP9, per a obres urgents, i la CP2, que cobreix l’interior de vestíbuls i locals sense canviar-ne la distribució. I qui vulgui una bonificació o exempció de l’ICIO té un tràmit propi per demanar-la.
Quina via toca a cada obra
Arranjaments sense canvis en obertures, parets, pilars, sostres ni distribució interior.
Inclou canviar la distribució interior d’un habitatge. Si cal ocupar el carrer, llicència d’ocupació a part.
Façanes, mitgeres, patis, terrats i plaques solars sobre estructures existents. Si les plaques necessiten estructura, llicència d’obres majors.
El que supera la comunicació: estructura, volum, canvi d’ús amb obres subjectes a llicència, enderrocs.
Bastida, contenidor, mudança, tall de carrer i reserva d’aparcament porten llicència d’ocupació de la via pública. No es col·loca res fins a tenir-la, i el silenci és negatiu.
Els sacs tenen la seva pròpia declaració responsable, i la reserva d’aparcament s’ha de senyalitzar amb set dies naturals d’antelació.
Tot el municipi, llevat del polígon del Sot, és dins de la ZBE de les Rondes de Barcelona. La furgoneta i el camió del gremi l’han de complir.
Es presenta a l’OAC o per la seu electrònica. Les empreses i els tècnics membres d’un col·legi professional estan obligats a fer-ho per via electrònica.
La Mina no va créixer: es va projectar. El 1969 es va decidir substituir les barraques disperses de Barcelona i el seu entorn per polígons de blocs a la perifèria, i el primer bloc, el del carrer Occident, es va acabar a finals d’aquell any, amb cinc alçades. Els primers blocs són de maó i la resta de formigó encofrat, i només un és alt.
Per a qui reforma un pis allà, això té tres conseqüències. Una: en un bloc de formigó encofrat no s’obre una paret sense comprovar abans si és de càrrega. Dues: el que és comú, escala, baixants comuns i coberta, és de la comunitat, i se’n parla amb ella abans que amb el paleta. Tres: l’obra d’un pis en planta alta depèn de com pugi el material, per l’escala o per l’ascensor si n’hi ha.
El barri continua transformant-se i té un consorci públic propi, el Consorci del barri de la Mina. Si el teu bloc entra en alguna actuació, l’obra comuna no es decideix pel teu compte; la del teu pis sí, i aquesta és la que pressupostem i donem per escrit.
Si la reforma busca adaptar el pis per a una reagrupació familiar, tingues present que l’Ajuntament emet un informe obligatori d’adequació de l’habitatge, que tramita Serveis Socials. Abans de redistribuir dormitoris convé saber què comprova aquest informe, i ho preguntem a la visita.
La plana de Sant Adrià s’inundava amb les riuades del riu, i aquesta memòria continua al terra.
Durant segles la plana es va inundar cada vegada que el Besòs baixava carregat, i les pluges torrencials de 1962 van castigar la Catalana, que ja era fràgil perquè les seves cases de planta baixa i hort s’havien aixecat el 1922 sense pla. Avui aquestes cases se substitueixen per blocs nous entre la C-31 i el carrer, però el riu continua allà.
En una planta baixa o un soterrani prop del riu, abans d’escollir terra i revestiment es mira d’on puja la humitat i com surten els desguassos. Un parquet damunt d’un forjat humit no dura. De vegades la solució és una barrera impermeable; d’altres, una ventilació que el pis no tenia. Més sobre el tractament a tractament d’humitats.
De l’altra banda hi ha un avantatge: bona part del que s’ha construït des dels vuitanta, com els habitatges de Sant Joan Baptista entre el carrer Mare de Déu del Carme i el Besòs, es va aixecar sobre terrenys que abans es reservaven com a zona agrícola de seguretat davant les crescudes. Són pisos més recents, on la reforma sol ser d’acabats i de distribució més que d’instal·lacions.
Si la solució passa pel carrer, Sant Adrià té llicències pròpies per connectar o reparar el clavegueram a la via pública, per obrir rases i per a actuacions al subsòl. No són tràmits de pis, però sí d’obra, i es demanen amb temps perquè no frenin res.
Es busca si puja per capil·laritat o entra pel mur abans d’escollir paviment.
Es revisa per on surten els desguassos de la planta baixa i l’estat de les arquetes.
Un pis tancat i sense ventilació creuada s’humiteja sol; s’estudia quina finestra o conducte falta.
Gairebé tot el terme de Sant Adrià és dins de la Zona de Baixes Emissions de les Rondes de Barcelona; només en queda fora el polígon del Sot. L’ordenança municipal restringeix la circulació dels vehicles més contaminants dins d’aquesta zona, i això inclou furgonetes i camions de gremis i proveïdors. Qui porti material o eines a una obra a Sant Adrià ha de comprovar que el seu vehicle hi entra, i convé fer-ho abans de fixar el calendari.
L’altre assumpte és el carrer. Bastida, contenidor, mudança, tall de carrer i reserva d’aparcament es demanen amb la llicència d’ocupació de la via pública, i el silenci és negatiu: sense llicència no es col·loca res. Els sacs de runa són més senzills, amb declaració responsable, i la taxa es consulta abans a l’ordenança fiscal. Ho reunim tot al calendari d’obra perquè cap permís arribi tard.
Una obra amb llicència no acaba quan es posa l’últim sòcol. L’Ajuntament demana la comunicació prèvia de primera utilització i ocupació, que serveix per donar d’alta el gas, la llum i l’aigua de l’edifici i per comprovar que el que s’ha construït coincideix amb el projecte. Es presenta per la seu electrònica i porta, entre altres papers, el certificat final d’obra visat, fotografies del que s’ha executat, la declaració del cost real, el certificat del gestor de residus amb la quantitat i el tipus de runa lliurada i, si escau, el manual d’ús i manteniment i els butlletins de les instal·lacions.
Hi ha dues comprovacions prèvies que es fan en preparar l’expedient, no al final. Si la finca està afectada per una servitud aeronàutica, la llicència d’obres, l’enderroc o les plaques solars necessiten l’acord previ de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria. I Sant Adrià té una ordenança pròpia sobre la captació d’energia solar tèrmica a les edificacions: si l’obra és una rehabilitació integral de l’edifici, es revisa si l’afecta abans de projectar l’aigua calenta.
Forquilles orientatives a Sant Adrià de Besòs, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Quatre zones molt diferents en menys de quatre quilòmetres quadrats. El que canvia és l’edifici, la comunitat i el tràmit.
Reformem principalment a:
Entre la C-31, Badalona i el Besòs, va néixer el 1922 com a urbanització vora el riu, i la seva darrera peça, els habitatges entre el carrer Mare de Déu del Carme i el riu, és dels vuitanta. Hi ha béns catalogats, com la xemeneia de l’antiga CELO, i una finca propera a un d’ells es consulta abans al planejament.
La Catalana va començar el 1922 amb cases de planta baixa i hort, va patir les pluges torrencials de 1962 i, des del pla de 2003, s’enderroca i els veïns es reallotgen en blocs nous entre la C-31 i el carrer. El riu en marca el límit i la memòria de les riuades.
El barri va néixer el 1969 per reallotjar famílies de barraques de Barcelona i del seu entorn. Blocs de cinc plantes, comunitats grans i un consorci públic propi que acompanya la transformació. Es reforma coordinant-se amb la comunitat, i el que és de tots, escala i baixants, se’n parla abans amb ella que amb el gremi.
Front urbanitzat des del Fòrum de 2004: edificis nous enganxats al mar, amb la sal com a enemic principal. Es reforma pensant en el salnitre, amb fusteries, persianes i ferramenta que aguantin. La norma de la ZBE s’aplica als vehicles del gremi igual que a la resta.
I amb el mateix mètode a la resta del municipi:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Sant Adrià de Besòs: preus, llicències, terminis i ajuts.
Amb la comunicació prèvia d’obres mínimes en habitatge (CP1), sempre que no canviïs obertures, parets, pilars, sostres ni la distribució. Es presenta a l’OAC o per la seu electrònica, i la via electrònica és obligatòria per a empreses i tècnics membres d’un col·legi professional; faculta per començar des del mateix dia. Si a més canvies envans, passa a la CP4, i si l’avaria és urgent existeix la CP9, d’obres amb caràcter urgent.
La seu remet a la CP4, la comunicació d’altres obres menors no subjectes a llicència, que també val des del dia que es presenta. Si l’envà és de càrrega o l’obra toca l’estructura, ja no és una comunicació: cal llicència d’obres, amb dos mesos de termini i silenci positiu. Ho comprovem amb una cala abans d’escollir.
Un any per començar les obres i tres per acabar-les, segons la mateixa seu electrònica. Passat el termini cal tornar a comunicar. I si una dada o un document essencial és inexacte o falta, no es pot realitzar ni continuar l’obra comunicada, i per això presentem l’expedient complet.
Sí: bastida, contenidor, mudança, tall de carrer i reserva d’aparcament es demanen amb la llicència d’ocupació de la via pública, i el silenci és negatiu, així que no es col·loca res sense ella. Els sacs de runa es resolen amb una declaració responsable. I la reserva d’aparcament s’ha de senyalitzar amb set dies naturals d’antelació. La taxa es consulta abans a l’ordenança fiscal número 27, i la dels sacs es paga en presentar la declaració.
Cal mirar-ho abans, perquè la norma urbanística ho regula expressament: l’article 225 de les normes del pla tracta l’habitatge en planta baixa i en soterrani, i l’Ajuntament l’ha modificat. I la comunicació de canvi d’ús no val per a ús residencial: amb obres subjectes a llicència, es demana la llicència de canvi d’ús. Primer la consulta urbanística, després el dibuix, i només aleshores el pressupost tancat amb les partides d’adaptació del local.
Pot afectar-la. Gairebé tot el municipi, menys el polígon del Sot, és dins de la ZBE de les Rondes de Barcelona, i l’ordenança restringeix la circulació dels vehicles més contaminants. A la visita parlem de com entren material i runa, i de quins vehicles calen perquè cap gremi es quedi a la porta.
Si la paret que vols obrir és de càrrega i quina part és de la comunitat. Els blocs de la Mina són gairebé tots de cinc plantes, els primers de maó i la resta de formigó encofrat, i en un de formigó no s’obre res sense comprovar-ho. El que és comú, com l’escala, les baixants i la coberta, es parla amb la comunitat i es pressuposta a part del teu pis.
El del municipi on és la finca, i no sempre és el que sembla. Sant Roc, per exemple, limita amb Sant Adrià però és un barri de Badalona, amb les seves normes i els seus tràmits. Es comprova amb la referència cadastral al geoportal urbanístic de l’Ajuntament que correspongui. Si la teva finca és de Sant Roc, mira <a href="/reformas-integrales-badalona/sant-roc">la nostra pàgina de Sant Roc</a>, on hi ha el que és propi d’aquest barri i dels seus blocs remodelats.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Sant Adrià de Besòs i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.