Fins al 1897 les Corts va ser un municipi amb ajuntament, parròquia i eixample propis. Després van arribar les fàbriques, la urbanització dels seixanta i els blocs sobre l’antic camp del Barça. Cada capa es reforma d’una manera diferent, i la visita serveix per esbrinar en quina viu el teu pis.
Les Corts es va separar de Sarrià el 1836, va aixecar l’església el 1850 i va ser annexionada a Barcelona per reial decret el 20 d’abril de 1897. Aquesta història va deixar tres eixos que encara ordenen el barri: la Travessera, la via més antiga; el carrer de les Corts, carrer Major del poble vell; i la plaça de la Concòrdia amb el seu eixample, el poble nou. Les fàbriques van omplir la resta, i des de principis dels seixanta una urbanització ràpida es va endur quasi totes les masies. A la pràctica, dos pisos separats per tres carrers poden ser d’èpoques diferents i amagar coses diferents darrere la paret.

Cadascun ve d’una època diferent del barri, no d’un catàleg comercial, i l’obra arrenca per un lloc diferent.
Cases baixes d’una o dues plantes al voltant del carrer de les Corts, amb pati. Abans de parlar de cuina es mesura la humitat que puja pel mur i es comprova de què és fet el forjat, perquè el que es veu no sempre és l’original.
Edificis entre mitgeres dels carrers que es van obrir al voltant de la parròquia. Solen tenir escala estreta i pisos en passadís. Es renova el que ningú no veu, instal·lacions i baixants, i es conserva el que ho mereix: terres, motllures i fusteries sanes.
Plantes compactes de la urbanització que es va endur camps i masies. Aquí mana la comprovació: quin mur carrega, de quin material és la baixant, com està el forjat i per on surt el shunt. S’esbrina a la visita, no amb els mobles ja encarregats.
Cap al 1930 el terme sumava prop de 300 empreses. Si casa teva ocupa un d’aquests espais, amb sostre alt i planta diàfana, la feina és zonificar sense envanar, aïllar del soroll i portar aigua a banys que abans no existien.
El barri no es va construir d’una vegada, i per dins es nota. Una casa de poble, una finca de l’eixample i un bloc dels seixanta poden estar a tres carrers i no compartir res.
El poble va créixer al llarg de tres vies. La Travessera de les Corts és la més antiga: el 1959, en obrir-hi una rasa a sota, van aparèixer tombes romanes d’entre els segles I i III. El carrer de les Corts va ser el carrer Major del nucli vell, i a mitjan segle XIX l’eix es va desplaçar cap a la plaça de la Concòrdia, on es va aixecar la parròquia i es va traçar l’eixample cortsenc. Amb el temps el carrer Major va passar a ser el carrer d’Anglesola.
La indústria va fer la resta. Hi va haver estampats d’indianes des del 1787, rajoleries, adoberies i vidre: la vidrieria del carrer d’Anglesola, de la qual es conserva la façana catalogada, va encendre el primer forn el 1913. Cap al 1930 el terme comptava prop de 300 empreses, i des dels anys setanta els solars de les fàbriques es van anar convertint en equipaments i habitatges.
D’aquesta barreja surten tres tipus d’edifici que no es reformen igual:
Què hi ha darrere la teva paret segons l’època
Una o dues plantes i pati. L’original mana i la humitat es mira abans de res.
Entre mitgeres, amb escala estreta. Es renova per dins i es conserva el que té caràcter.
Aixecat a corre-cuita sobre camps i masies, amb les instal·lacions de la seva dècada.
La data del cadastre diu més que la façana. D’ella surten el tipus de forjat i les instal·lacions que cal esperar.
Can Rosés, la masia del 1716, està catalogada. La teva casa pot estar-ho sense que ho sàpigues, i la fitxa diu què es protegeix.
Una cala discreta ensenya quin mur sosté el pis i de què és fet el sostre abans de dibuixar la distribució.
Fixa on pot anar el bany i de quin material és el tram que cal substituir.
A principis dels seixanta va començar una urbanització ràpida que es va endur quasi totes les masies. Avui en queden tres: Can Rosés, Can Planes i Torre Rodona.
L’exemple més visible és a l’antic camp del Barça. El Camp de les Corts va començar a enderrocar-se el 4 de febrer del 1966, el club va vendre el solar a la promotora Hàbitat i quatre anys després estaven acabats dos grans blocs d’habitatges, un a la Travessera amb la façana en forma de serra i un altre al carrer de Numància. És una bona imatge del barri: obra ràpida, per a molta gent i amb la tècnica de la seva dècada.
En un pis d’aquella generació hi ha quatre comprovacions que no es negocien. La primera és quin mur carrega, perquè els envans conviuen amb murs que sostenen el forjat i no es distingeixen a ull. La segona, la baixant: si és de fibrociment, el tram privatiu se substitueix abans de tancar el sostre i la retirada la fa una empresa autoritzada per treballar amb amiant. La tercera, el forjat, on el ciment aluminós es descarta amb una cala i una anàlisi, mai per intuïció. I la quarta, el shunt, que decideix si la campana extreu o només recircula.
Amb el terra passa una cosa semblant. Si el pis té parquet de tac ferm, no cal arrencar-lo: s’estén una làmina antiimpacte i a sobre la tarima flotant, amb la qual cosa baixa el soroll de passos cap al veí de baix. Si els tacs estan solts o enfonsats, s’aixeca i s’anivella.
S’identifica amb una cala. Si cal obrir-lo, va amb llinda calculada i el seu projecte.
Se substitueix al tram del pis, amb retirada per empresa autoritzada, abans de tancar.
Cala i anàlisi si hi ha dubte de ciment aluminós. No es carrega res de nou sense saber-ho.
Es localitza abans de dissenyar la cuina, per saber si la campana pot extreure.
Al carrer de Numància vam reformar un pis de 55 m² que s’havia quedat antiquat. L’encàrrec era deixar-lo llest per entrar a viure sense moure envans, i per això l’obra es va tancar en cinc setmanes: sense moure la distribució, la feina es concentra en el que el propietari farà servir cada dia.
La cuina es va fer de nou, amb armaris blancs fins al sostre, taulell de fusta massissa i electrodomèstics nous; on l’enrajolat estava sa es va mantenir, i aquesta decisió va alleugerir la partida. Al bany es va triar microciment a les parets, sanitaris nous i accessoris negres, una recepta econòmica que canvia l’espai per complet.
Fora d’aquestes dues peces, tarima laminada contínua per tot el pis, pintura en un gris molt clar i portes lacades en blanc. No és una obra de revista, però torna el pis a aquesta dècada amb el mateix espai. Si el teu és petit i la distribució et serveix, aquesta és la reforma parcial que et proposem abans de parlar de tirar parets.
La Travessera fa segles que hi és i el Camp Nou es va inaugurar el 1957. Entre les dues coses, una obra necessita saber quin dia és i què hi ha a sota.
El Camp Nou va obrir el 24 de setembre del 1957 al final de la Travessera, al costat del cementiri i la Maternitat, tres grans equipaments que ocupen el centre del barri de la Maternitat i Sant Ramon. En dia de partit el metro (L3, L5 i L9 Sud) i el tram es reforcen i hi ha més gent al carrer. Per això, si la teva obra és a prop, el material pesant no es descarrega en les hores prèvies ni posteriors al partit, i ho anotem al calendari que acordem amb la comunitat.
Al poble vell l’agenda és una altra. La festa major de les Corts cau a la primera quinzena d’octubre, al voltant de la Mare de Déu del Remei, i els seus actes giren al voltant de les places de Can Rosés, la Concòrdia i Comas. Els dies clau deixem per a dins del pis els treballs que no embruten el carrer.
I sota de tot, el subsòl. La necròpolis romana del 1959 és sota la Travessera, i tot i que l’excavació preventiva del 2001 en una finca d’obra nova i la rasa del 2005 no van trobar més restes, l’avís queda. Una reforma interior no excava. Una fossa d’ascensor, un rebaix de planta baixa o una piscina en un pati sí, i aleshores preguntem al Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament si la parcel·la és en zona sensible abans de donar data.
Sense descàrrega pesant ni sortida de runa en les hores d’entrada i sortida de l’estadi.
La primera quinzena d’octubre es reserva a treballs d’interior sense soroll de carrer.
On s’atura el vehicle i a quina hora, amb el seu permís d’ocupació si cal.
Si el projecte inclou fossa o rebaix, la consulta arqueològica va abans que el termini.
Una selecció de reformes a les Corts. Cada projecte, amb el seu tipus, ubicació i treballs realitzats.
Forquilles orientatives a les Corts, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El districte té tres barris i el del mig guarda els rastres de quatre èpoques. El que canvia de l’un a l’altre és, sobretot, l’edat de l’edifici.
Reformem principalment a:
El triangle de les places de Comas, la Concòrdia i Can Rosés: cases baixes del poble, finques del primer eixample i la masia del 1716. Abans de tocar res que es vegi des del carrer es demana la fitxa de protecció.
Des del Camp de la Creu, els carrers del qual es van obrir als anys setanta del XIX, fins a Can Batllori. Barreja finques de principis del XX amb edificis posteriors, i les façanes que miren a la Diagonal demanen un altre vidre que les de l’interior.
Del complex de la Maternitat, aixecat entre el 1883 i el 1957 sobre l’antic Mas Cavaller, al Camp Nou i a Sant Ramon, tocant a l’Hospitalet de Llobregat. És el barri de blocs i habitatge familiar on pesa el calendari de l’estadi.
L’extrem del districte, a l’altra banda de la Diagonal. Aquí comencen les torres amb jardí i el règim dels monuments de l’entorn, que expliquem a la seva pròpia pàgina.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a les Corts: preus, llicències, terminis i ajuts.
No, però s’organitza al voltant. Dins del pis es treballa amb normalitat; el que s’evita és descarregar material o treure runa en les hores prèvies i posteriors al partit, quan el metro i el tram van reforçats i el carrer s’omple. Amb el calendari de partits al davant, aquestes franges es fixen al cronograma de l’obra.
Pot estar-ho, i es mira abans de res. Can Rosés, la masia del 1716, està catalogada com a bé cultural d’interès local, i de l’antiga vidrieria Planell es conserva la façana, catalogada com a bé amb elements d’interès. La fitxa de la teva parcel·la diu què es protegeix: pot ser un esgrafiat o una façana, no necessàriament tota la casa.
Mirant, no suposant. El ciment aluminós es va emprar a Barcelona en aquelles dècades; no és el més habitual, però es descarta amb una cala al forjat i, si hi ha dubte, amb una anàlisi de laboratori que encarrega un tècnic. Si dona positiu, es reforça o se substitueix la peça abans de carregar-hi res de nou.
Quasi sempre, si és ferm. S’estén una làmina antiimpacte i a sobre la tarima flotant, cosa que redueix el soroll de passos cap al veí de baix i evita arrencar un terra amb cola vella. Si hi ha tacs solts o enfonsats, s’aixequen i s’anivella la base abans de cobrir.
Depèn del planejament de la parcel·la i que l’espai compleixi les condicions d’habitabilitat: llum natural, ventilació i alçada. Les Corts va tenir molta indústria, així que demanem la informació urbanística d’aquesta parcel·la abans de dibuixar. Si tira endavant, el repte és aïllar del soroll i portar aigua a un local que no en tenia.
Convé preguntar-ho abans. Sota la Travessera de les Corts va aparèixer una necròpolis romana el 1959, i tot i que les excavacions del 2001 i del 2005 no van trobar més restes, es consulta al Servei d’Arqueologia si la teva parcel·la cau en zona sensible. Una reforma interior que no excava no hi entra.
Sí, quan la distribució et serveix. En un pis d’aquesta superfície al carrer de Numància vam fer cuina, bany, terres, pintura i portes en cinc setmanes, sense tocar la distribució. Si el que t’incomoda és la distribució, aleshores ja no és una reforma parcial i es planteja d’una altra manera.
Sí: «rehabilitació d’edificis a les corts»: maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes amb el mateix pressupost tancat per partides després de la visita gratuïta.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a les Corts i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.