Cerdà va dibuixar illes de tres plantes i 16 metres, edificades per un o dos costats. El que tens al davant són quatre costats tancats, plantes afegides després i un pati d’illa que gairebé mai no coincideix amb el plànol. Abans de triar cuina mirem què es va aixecar a la teva finca i quan, perquè d’aquí surten l’estructura, la llum i les goteres.
El pla de Cerdà es va imposar per decret des de Madrid el 1859, per sobre del concurs que havia guanyat el projecte de Rovira i Trias, i l’eixample es va omplir durant la industrialització. La Dreta va ser el barri de la burgesia i concentra el gruix del modernisme; l’Esquerra reuneix més veïns per illa, fins al punt que el 2009 la Nova Esquerra duplicava la densitat de la Dreta. Per a una obra això es tradueix en finques de la mateixa quadrícula amb històries molt diferents, i en pisos llargs amb dues façanes, una a carrer i l’altra a l’interior de l’illa, que demanen conservar el corrent d’aire amb què es van pensar.

Canvien amb la finca, no amb el codi postal. Són els casos que es repeteixen entre la Dreta i l’Esquerra.
La planta que Cerdà va raonar amb sol i aire per a tothom, amb ventilació doble des del carrer i des de l’interior. L’error habitual d’una reforma és tancar el passadís amb envans o tancar la galeria i matar aquest corrent. Es redistribueix sense tallar l’eix de la casa.
Aquestes plantes no les va calcular Cerdà: es van aixecar després, amb altres forjats i una altra coberta. És on més es vigilen les filtracions, així que abans de parlar d’acabats es revisen terrat, baixants i trobades amb la mitgera.
Plantes àmplies d’un barri pensat per a la burgesia, amb sostres alts i mosaic hidràulic al terra. Aquí es tracta de conservar i completar: el que es decideix és què es restaura a la vista i què es renova per sota.
Més veïns per illa vol dir escales molt usades, patis més ocupats i horaris de soroll que pactar amb la comunitat abans del primer dia. L’obra s’organitza pensant en l’edifici tant com en l’habitatge.
Cerdà volia sol, llum i ventilació per a tots els habitatges, i per això cadascun s’obria al carrer i a l’interior de l’illa. La construcció va canviar el que hi ha a l’altre costat d’aquesta segona façana.
Els carrers ordinaris de l’Eixample fan 20 metres: deu de calçada i cinc de vorera per banda. Aragó i Urgell pugen a 30; Marina, Sant Joan i la Gran Via, a 50. L’Ajuntament mateix descriu el districte com el de més trànsit, més soroll i més contaminació de Barcelona, així que la finestra pesa més o menys al pressupost segons en quin carrer caigui la teva façana.
Del costat contrari, el disseny original només edificava un o dos costats de cada illa i deixava la resta com a jardí. A la pràctica es van tancar els quatre i els tallers de planta baixa van ocupar el centre, de manera que el pati de moltes finques és avui una barreja de cobertes d’antigues naus, mitgeres i galeries. D’això surten tres situacions:
Què canvia segons cap a on mirin les teves finestres
Doble ventilació i dues orientacions. És el pis que més s’aprofita si es manté l’eix d’aire de punta a punta.
Dormitoris o cuina sobre un buit estret, amb poca llum a migdia i l’eco de les instal·lacions de tots els veïns.
La cantonada tallada a 45° dona dues façanes de carrer alhora: més llum, però també el soroll de dos creuaments.
Cobertes baixes, mitgeres o un jardí. Decideix si la galeria s’obre, s’envidra o es deixa com està.
Es mira a l’hora en què entra menys, no amb el sol de la visita de la immobiliària.
Una via de 30 o 50 metres fica soroll de fons de matinada; una de 20 demana un altre vidre.
Si una distribució nova talla el corrent entre façanes, a l’agost es nota. Es dibuixa sense tallar-lo.
Cerdà va fixar tres pisos i 16 metres. Les plantes que avui rematen moltes finques van arribar més tard.
L’alçada es va anar estirant per decisió municipal. El 1947 es van autoritzar dues plantes més i, ja als seixanta i principis dels setanta, amb Porcioles d’alcalde, es van sumar l’àtic i el sobreàtic retirats de la façana, defensats amb un angle de sol de 45°. Si vius a les plantes altes, el que tens damunt del cap no és la coberta del 1890.
A la reforma integral de 70 m² que vam fer al carrer Provença, el pis es va buidar fins al maó i el primer que es va refer no va ser la cuina sinó el que no es veu: la instal·lació elèctrica sencera amb les regates replantejades sobre el mur, lampisteria amb muntants nous i termo elèctric, i sostres de pladur amb canal perimetral. Van ser deu setmanes i la cuina blava amb taulell de fusta massissa va arribar al final, quan ja no hi havia res a obrir al darrere.
Amb les plantes altes l’ordre és un altre: es comença mirant cap amunt. Es revisa el terrat comú, se segueix el recorregut de les baixants i s’anota cada taca vella del sostre abans de tapar-la amb un cel ras, perquè sota el pladur una gotera triga mesos a deixar-se veure.
Estat, pendents i desguassos. Són de la comunitat, no del pis, i convé saber-ho abans de gastar a dins.
El seu recorregut real des de dalt condiciona on poden anar el bany i la cuina.
Es localitzen i s’expliquen abans de tancar amb pladur.
PVC amb doble vidre, com al pis de Provença, sempre dins del que admeti la façana de la finca.
Les primeres referències del mosaic hidràulic són del 1857 i la casa Escofet es va fundar a Barcelona el 1886, de manera que bona part dels pisos de l’eixample en porten. La rajola més habitual fa 20 per 20 centímetres i entre 20 i 25 mil·límetres de gruix, però el dibuix només viu en una capa de 4 a 5 mil·límetres. Tot el que queda per sota és ciment gris.
Aquesta capa fina decideix el mètode. Un polit agressiu se’n menja el dibuix i deixa la peça llisa, per això la restauració comença amb una cala en un racó amagat, continua amb un polit suau i un segellat, i només reposa una peça quan ja no hi ha res a salvar. Es busca la mateixa mida, el mateix gruix i un dibuix que quadri.
L’altra via és triar un únic terra i deixar que la resta variï. En un pis del carrer Enric Granados, tres banys comparteixen el mateix marbre negre al terra i el que els separa és tota la resta: un lavabo fosc amb gresite daurat, un bany amb doble rentamans i un altre de blanc amb moble de llistons. Els tres sumen 21 m² i es van fer en vuit setmanes. I al dúplex de 132 m² del carrer Balmes, que ens va portar 19 setmanes, un dels banys porta rajola de dibuix hidràulic al terra, sota una dutxa de rajola blanca.
El districte vol retornar verd a l’eixample sense tocar la quadrícula: dins de les illes i a les cantonades.
Des del 1987 l’Ajuntament recupera interiors d’illa com a espai públic: ja són més de quaranta els oberts als veïns i gairebé trenta les illes que tenen una escola a dins. Si la teva galeria dona a un d’ells, la vista és un jardí, però també un pati de joc amb els seus horaris. Ho expliquem abans de programar soroll fort.
El segon canvi és a les cantonades. El pla de Superilles preveu 21 eixos verds que sumen 33 km i 21 places noves d’unes 2.000 m² cadascuna, i aquestes places s’obren precisament als xamfrans, avui gairebé sencers per al trànsit. Entre les quatre primeres places grans hi ha les de Consell de Cent amb Rocafort, Enric Granados i Girona.
Per a tu compta segons on caigui la teva finca. Si fa xamfrà en una d’aquestes cantonades, el carrer tindrà obres, bastides i talls de vorera durant un temps, i l’entrada d’un camió es parla abans amb el districte. Si no, el guany és un altre: més aire a la façana de carrer i menys cotxes passant per sota de la finestra.
Si és jardí, escola o taller. Decideix la galeria i els horaris d’obra.
Si la cantonada és en un eix verd, es consulta quines obres de carrer es preveuen.
On s’atura el vehicle sense tallar la calçada de deu metres.
En cantonada amb plaça nova, sacs; el contenidor només si hi cap sense treure pas.
Una selecció de reformes a l’Eixample. Cada projecte, amb el seu tipus, ubicació i treballs realitzats.
Forquilles orientatives a l’Eixample, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El districte es reparteix en sis barris. En cadascun la mateixa quadrícula té una història d’edificació diferent.
Reformem principalment a:
El barri de la burgesia de l’eixample i del gruix del modernisme. Pisos grans i principals on la reforma decideix què es restaura a la vista i què es renova per sota.
Més veïns per hectàrea que la Dreta, repartits entre l’Antiga i la Nova Esquerra. L’obra s’organitza amb la comunitat: escales molt usades i horaris de soroll pactats.
Els dos barris del nord del districte tenen la seva pròpia pàgina, amb allò que només és cert allà.
La part baixa de l’eixample, enganxada a la ronda, amb pàgina pròpia i el seu propi calendari de carrer.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a l’Eixample: preus, llicències, terminis i ajuts.
Perquè l’Eixample no es va quedar en tres plantes i 16 metres. El 1947 se’n van autoritzar dues més i, als seixanta i primers setanta, van arribar l’àtic i el sobreàtic retirats de la façana. Si vius en una planta afegida, revisem terrat, baixants i coberta abans de parlar d’acabats.
Depèn de la ventilació. El pis passant es va pensar per tenir corrent entre el carrer i l’interior de l’illa, i una distribució que talli aquest eix es nota a l’estiu. Gairebé sempre es pot obrir la cuina o eixamplar la sala d’estar sense tancar el pas d’aire.
Molt poc: el dibuix és en una capa de 4 a 5 mil·límetres sobre una rajola de 20 a 25. Es fa una cala, un polit suau i un segellat; si una peça ja no té capa decorativa, es reposa amb una altra de la mateixa mida i de dibuix semblant.
Sí, si el soroll és el que et molesta. L’Ajuntament descriu l’Eixample com el districte amb més trànsit i soroll de Barcelona, i en un carrer de 30 o 50 metres el so arriba de matinada. El que funciona és vidre laminat de fulles desiguals, bon segellat del marc i una caixa de persiana tractada.
Més al carrer que al teu pis. El pla preveu places d’uns 2.000 m² als xamfrans, i l’entrada de camió, contenidor i sacs s’acorda amb el districte per no coincidir amb obres de vorera. Dins del pis la reforma segueix el seu calendari.
Que tens més veïnatge del que sembla. Molts interiors recuperats obren al públic i gairebé trenta illes tenen una escola a dins, amb pati i horaris. El soroll fort es programa fora d’aquestes franges i s’avisa la comunitat.
Depèn més de les instal·lacions i dels banys que dels metres. Al carrer Balmes, un dúplex de 132 m² ens va portar 19 setmanes; al carrer Provença, un pis de 70 m² buidat fins al maó, deu. El termini exacte va per escrit al pressupost, després de la visita.
Sí: «obres i reformes eixample barcelona», «pressupost reforma integral eixample», «reforma integral a l’eixample», «reforma pis eixample», «reformes de finques barcelona», «reformes de pisos eixample barcelona», «reformes d’habitatges eixample barcelona»: maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes amb el mateix pressupost tancat per partides després de la visita gratuïta.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a l’Eixample i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.