A Bellvitge no hi ha carrers estrets: entre un bloc i el següent hi ha uns quaranta metres i aparcament en fons de sac. El coll d’ampolla és vertical, en catorze plantes servides per un ascensor per escala, i en una façana industrialitzada de fa més de cinquanta anys. Això és el primer que mesurem.
Inmobiliària Ciutat Comtal va començar el polígon l’estiu de 1964, amb una fàbrica de peces prefabricades al costat de l’obra, i en uns deu anys va aixecar 9.780 habitatges, a 159 per hectàrea. Les primeres famílies hi van entrar el 1965. El que avui reformem és aquella cadena de muntatge: blocs repetits, plantes iguals i una façana que es va resoldre amb elements industrialitzats. Això simplifica la visita, perquè el mòdul es repeteix, i complica una decisió: què es pot tocar sense preguntar a l’edifici ni a la comunitat. Per això la visita comença separant el que és del pis, el que és de l’escala i el que és de la façana.

Un polígon de plantes gairebé iguals concentra encàrrecs de patró semblant. Aquests són els quatre casos, amb el que canvia a cadascun.
És la planta estàndard del polígon. Es decideix quantes habitacions necessites de debò: dues de grans i una sala d’estar amb llum, o tres com estaven. Abans de moure un envà es comprova si és un panell portant, perquè l’edifici és industrialitzat.
Els blocs amb balcó tenen una terrassa al costat de la sala d’estar i un balcó al sud. Pesa més la finestra que qualsevol distribució: fusteria amb trencament de pont tèrmic i revisió de la llosa i de les vores del balcó.
Quatre habitatges per replà i pisos de quatre dormitoris, amb diverses terrasses. Aquí l’ascensor és el calendari i els veïns de replà senten molt: s’agrupen els sorolls i es protegeixen la cabina i el replà.
L’Hospital de Bellvitge va obrir el 1972 i el campus de la Universitat de Barcelona és al seu costat. És reforma de lloguer: acabats que aguantin l’ús, instal·lacions al dia amb butlletí, cèdula i certificat energètic, i data de lliurament.
Tot el contrari d’un casc antic: aquí hi ha lloc per aparcar la furgoneta al costat del portal. El temps es perd en vertical.
El mòdul del polígon és un bloc d’uns 96 metres de llarg i catorze plantes, a uns 40 metres del següent. A l’espai entre blocs hi ha un petit parc, aparcament en fons de sac i un edifici comercial de dues altures. Per a una obra, això vol dir que el vehicle pot arribar a peu de portal sense tallar cap carrer, i que no cal barallar-se pel forat com en altres barris.
En canvi, pujar a un pis alt és qüestió de minuts de cabina, i cada viatge se suma als dels veïns. Als blocs sense balcons hi ha entre quatre i sis escales, cadascuna amb el seu ascensor al final, i entre elles passarel·les cobertes. L’obra s’organitza per escala: un portal, un ascensor, un calendari. Cal tenir clar a quina altura viu cada gremi i en quin ordre puja.
El que fem és agrupar els lliuraments en pocs viatges, pujar les peces llargues a l’hora de menys trànsit de l’escala i baixar la runa empaquetada en sacs tancats. En torre, amb quatre habitatges a cada replà, el soroll es concentra en franges curtes i s’avisa al replà.
Al fons de sac més proper al portal de la teva escala.
Poques pujades grans, millor que moltes de petites durant el dia.
Baixen per la cabina o per l’escala, protegits i per tandes.
Les que més molesten, concentrades en hores curtes i avisades.
La façana del polígon es va muntar amb elements industrialitzats i s’ha mantingut amb poc pressupost. La teva reforma s’hi enfronta abans que a qualsevol altra cosa.
Al principi es prefabricaven edificis sencers; més tard, només els elements de façana, amb l’estructura feta a l’obra. L’estructura ha resistit bé més de cinquanta anys. En canvi, el manteniment de les façanes es va fer amb pressupostos baixos i no ha resolt el que la documentació del polígon assenyala com a problema real: la corrosió de les armadures i la manca d’aïllament tèrmic.
Per a qui reforma, això dona tres camins, i l’elecció és de cada propietari tret que la comunitat decideixi una altra cosa:
Tres camins, de menys a més
Fusteria amb trencament de pont tèrmic i vidre ben segellat al forat.
La finestra nova més un trasdossat aïllant a la paret que dona a façana.
Una rehabilitació de la comunitat aïllaria per fora, amb bastida i acord.
Els blocs del polígon passen dels quaranta-cinc anys i el seu certificat recull les deficiències de façana.
Si el ferro treu el cap o hi ha trossos solts, s’avisa la comunitat abans de tocar res.
Amb una finestra més estanca, el pis ha de ventilar per un altre lloc.
És per on sol escapar-se la calor que ja has pagat.
L’habitatge tipus del polígon és d’uns 60 m² amb tres dormitoris. Els blocs posteriors van pujar a uns 80 m² i les torres a uns 100 m², amb quatre dormitoris. La mida de les habitacions explica per què la decisió que més pesa a la visita és quants llits hi caben de debò i què fer amb la tercera habitació.
Hi ha tres respostes raonables. Unir la tercera habitació a la sala d’estar i deixar dos dormitoris amb armaris a sostre dona un menjador amb llum. Mantenir les tres peces i guanyar espai d’emmagatzematge amb armaris encastats és el que demana una família. I convertir la tercera en despatx tancat amb porta corredissa serveix per a qui teletreballa i no vol perdre el dormitori d’hostes.
En qualsevol d’elles, el primer és comprovar si l’envà que es vol enderrocar és un panell portant. En un edifici industrialitzat, sobretot als primers blocs, no es pot donar per fet que una paret interior sigui envanat. Ho veiem amb la documentació de l’edifici i una cala a la visita, mai per analogia amb el pis del veí.
El 21 de setembre de 1971 una riuada va inundar molts pisos de planta baixa del polígon. Va passar de matinada i no hi va haver víctimes, i es va atribuir a la promotora no haver pres prou precaucions contra l’aigua. El barri és entre quatre i vuit metres sobre el nivell del mar, en terreny pla.
Si el teu pis és en planta baixa, la reforma no canvia aquesta història, però sí la manera de projectar-la. Revisem les marques d’humitat al sòcol, pugem les caixes d’endolls i la instal·lació elèctrica a una altura prudent, rematem el paviment amb sòcol resistent a l’aigua i preguntem als veïns si el garatge o el portal han tingut problemes. No cal alarma, però sí una llista curta de comprovacions abans de tirar una sola rajola.
Forquilles orientatives a Bellvitge, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El polígon es repeteix a si mateix, però la distància a l’hospital, el mòdul del bloc i el barri veí del Gornal canvien l’obra i el llogater.
Reformem principalment a:
Aquí hi ha el mòdul de manual: bloc lineal d’uns 96 metres i catorze plantes, a 40 del següent, amb parc i aparcament en fons de sac entre tots dos. La furgoneta arriba al portal i el temps se’n va a l’ascensor.
L’hospital va obrir el 8 de novembre de 1972, vuit anys després de començar el polígon, i el campus de la Universitat de Barcelona és al costat. Molt pis de lloguer, amb reformes pensades per durar entre un llogater i el següent.
Barri veí, al mateix districte, amb el seu propi pla de regeneració, el Pla Urban. Abans de fixar contenidor o reserva de carrer comprovem quines obres públiques hi ha en marxa a la zona.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Bellvitge: preus, llicències, terminis i ajuts.
Depèn de quin sigui l’envà. En un edifici prefabricat no es pot suposar que una paret interior no carregui, sobretot als primers blocs del polígon. Revisem la documentació de l’edifici i fem una cala a la visita. Si és envanat, s’obre amb una comunicació prèvia; si és un panell portant, es projecta un reforç i passa a un altre tràmit.
Sí, si la finestra també es canvia. Les façanes del polígon es van mantenir amb poc pressupost i no es va resoldre la manca d’aïllament tèrmic, així que la paret que dona a l’exterior és la que més calor perd. Un trasdossat aïllant per dins treu uns pocs centímetres de superfície, però es nota en el confort. Es fa alhora que la finestra.
L’apartat de deficiències de façana i d’elements comuns. El polígon es va aixecar entre 1964 i 1975, així que els seus edificis fa temps que superen els quaranta-cinc anys de l’ITE. Demana el certificat a l’administrador i, si recull vora de balcó o armadures a la vista, avisa’ns: ho tenim en compte abans de col·locar la finestra.
Més que cap altra cosa. Cada pujada de material competeix amb els viatges dels veïns, i en un bloc de catorze plantes una obra mal organitzada s’allarga per les esperes. Agrupem els lliuraments en pocs viatges, pugem les peces llargues a l’hora de menys trànsit de l’escala i donem a la comunitat les dates dels lliuraments grans.
No cal alarma, però sí comprovacions. El 1971 una riuada va inundar molts pisos de planta baixa del polígon. Mirem marques d’humitat al sòcol, pugem les caixes d’endolls, col·loquem sòcol resistent a l’aigua i preguntem als veïns per antecedents al portal o al garatge. És poca feina i evita ensurts.
Depèn de qui hi visqui. Per a una parella amb un fill, dos dormitoris i una sala d’estar amb llum solen funcionar millor que tres habitacions petites. Per a una família que necessita els tres llits, guanyem espai amb armaris encastats. Abans de decidir comprovem que els envans que es toquen no siguin panells portants.
La que duri i es lliuri aviat. Cuina i bany amb materials resistents, instal·lació elèctrica al dia amb el seu butlletí, cèdula d’habitabilitat i certificat energètic. L’Hospital de Bellvitge i el campus de la Universitat de Barcelona són al costat; el que costa diners és el pis buit, i per això l’obra porta data de lliurament per escrit.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Bellvitge i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.