Qui reforma a Sabadell sol tenir al davant un de dos habitatges: la casa anglesa nascuda al costat dels vapors de llana, o el pis dels barris que la immigració va omplir cap a mitjan segle. Per dins no comparteixen gairebé res. A la visita ho comprovem, i qualsevol sorpresa que surti darrere l’envà queda dins del pressupost tancat, sense extres.
Entre el 1950 i el 1970 Sabadell va gairebé triplicar la seva població, i aquell creixement ràpid continua a la vista: cases angleses i cases de cós d’una o dues plantes, repartides per la Creu Alta i Gràcia, al voltant dels vells vapors; l’eixample modernista del Centre; i, més lluny, barris sencers de blocs i de cases que van créixer per fases. Cadascuna d’aquestes peces guarda instal·lacions i estructura d’una altra època. Per això no existeix una reforma estàndard: el primer és obrir i comprovar què amaguen els murs, i amb això a la mà es traça la distribució i es fixa el preu.

El parc d’habitatges de Sabadell es reparteix en quatre tipus. Cadascun guarda sorpreses diferents i exigeix treballar en un ordre diferent.
Una o dues plantes, façana estreta i habitacions una darrere l’altra fins al pati, com es veu a Gràcia o a la Creu Alta. Els murs són de càrrega i els forjats, vells i gairebé mai documentats. Abans de moure una paret es fan cales i s’examina la coberta; la cuina sol guanyar espai si s’obre al pati.
Finques aixecades a inicis del segle XX: sostres alts, portes i finestres de fusta i, de vegades, terres de mosaic hidràulic. Es respecta el que no destorba i es renova la part invisible, que abasta el quadre elèctric, les baixants i la presa de terra. Convé consultar abans el catàleg del PEPS: si la finca hi consta, el procediment canvia.
Els barris de Ca n’Oriac, Torre-romeu i els Merinals es van anar formant entre els quaranta i els cinquanta, amb cases d’una o dues plantes i blocs de pisos. Si l’habitatge es va aixecar per fases, es comença per comprovar estructura i humitat, i els acabats vénen després; el pis de bloc necessita instal·lació nova i aïllament.
La ciutat ha reconvertit fàbriques, vapors i xemeneies en usos culturals, educatius i comercials. Si tens una nau amb vocació d’habitatge, primer es mira el planejament del solar i l’aïllament, i el tràmit el marca l’Ajuntament segons el cas.
El Servei de Llicències mira quina obra es fa a l’interior, no quants metres té la casa.
Les reformes interiors d’un pis o d’un local, amb redistribució inclosa, van per la comunicació prèvia d’obres de l’Ajuntament de Sabadell, sempre que l’estructura quedi sense canvis substancials. Aquesta comunicació funciona en l’instant que es registra completa: no s’espera cap resolució ni hi ha silenci administratiu, perquè no es tracta d’una llicència.
El registre exigeix haver pagat abans l’impost de construccions (ordenança 2.4) i la taxa per intervenció municipal (3.9). Amb ells es lliura un dossier de fotos del lloc, el pressupost, un text que descriu els treballs i el plànol de situació, on figura la clau urbanística. Aquest expedient el muntem nosaltres i va dins del pressupost tancat.
Quina tramitació correspon a cada treball
Reforma i redistribució interior, canonades i desguassos, coberta sense tocar l’estructura, ascensor dins de l’habitatge.
Ampliacions petites que no toquen el volum, piscines, reforç d’una coberta existent.
Reformes que afecten tota l’estructura, rehabilitacions majors, més habitatges o locals, ascensor a l’escala, legalitzacions.
Es presenta al SACU, amb cita prèvia, o des de la seu electrònica, i d’allà passa al servei municipal de llicències, edificació i habitatge.
Un bé catalogat o un àmbit protegit canvia el tràmit: la comunicació es queda curta i cal llicència, precedida d’un informe patrimonial.
Per regularitzar una reforma executada sense comunicació cal presentar-ne una de nova i acompanyar-la d’un certificat que acrediti la solidesa estructural.
Amb direcció facultativa pel mig, qui dirigeix signa la seva acceptació i la declaració responsable. Aquesta gestió va a càrrec de la nostra arquitecta tècnica.
Les cases angleses que encara queden en aquests dos barris tenen una o dues plantes, amb les habitacions alineades des de la façana fins al pati. Van créixer a l’escalfor dels vapors (el barri de Gràcia neix el 1877 amb el Vapor Llonch) i, passat el temps, es van anar apedaçant per trams. No estranya trobar murs de gruixos diferents, forjats a nivells que no lliguen entre una estança i una altra i arranjaments vells dels quals no queda ni un plànol.
Cuina i bany solen quedar al fons, enganxats al pati, i és allà on es concentra la humitat. Una mitgera compartida amb el veí o una coberta de teula envellida s’inspeccionen abans de col·locar la primera rajola. I també és la zona on més es guanya: si la cuina s’obre cap al pati, la llum arriba fins a la resta de la casa.
A part va l’electricitat. En una casa d’aquesta època és rar que hi hagi una presa de terra de veritat, i canviar el quadre sense tocar els circuits només renova la caixa. Si reformes, el més assenyat és refer la instal·lació completa, amb el seu butlletí.
Quan l’habitatge neix d’una onada d’immigració, el problema poques vegades és només dins del pis.
Amb l’arribada d’immigrants durant els anys cinquanta i seixanta van sorgir barris nous allunyats del Centre. Els Merinals barrejava cases d’una o dues plantes, moltes autoconstruïdes, amb blocs de pisos; Torre-romeu va començar a construir-se cap al 1955. Queden així edificis comunitaris que superen el mig segle d’ús i escales les obres de les quals es van anar acordant veí a veí.
Al polígon dels Merinals aquesta realitat s’ha afrontat per blocs: el 2022 van signar un conveni l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat i l’Ajuntament per costejar la rehabilitació comunitària de diversos edificis, prenent com a base un dictamen del Col·legi d’Arquitectes. Si tu reformes un pis, la lliçó és pràctica: esbrina com està la finca abans d’acotar l’abast, i anota per escrit què correspon a cada part, a tu i a la comunitat.
Instal·lació original sense diferencial adequat ni presa de terra real: es refà sencera.
Es canvien els trams que són teus; els comunitaris es tracten amb l’administrador.
Canviar les finestres pot necessitar que la comunitat doni la seva conformitat, si hi ha un criteri comú per a la façana.
Es pregunta si la finca té la inspecció al dia i quines obres comunes hi ha previstes.
Aquí apareixen les reformes que hem acabat a la ciutat, cadascuna amb el carrer on és, els metres que té i el que es va fer, sense fotos de catàleg.
Forquilles orientatives a Sabadell, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Com treballem cadascun d’aquests serveis a Sabadell, amb preus i exemples de la zona.
N’hi ha prou de recórrer uns quilòmetres per passar de la casa anglesa del segle XIX al bloc dels anys seixanta; quatre zones en donen la mesura.
Reformem principalment a:
Casc antic i eixample de començaments del segle XX, amb finques modernistes. És territori del PEPS: abans de dibuixar s’esbrina si l’edifici o el seu entorn gaudeixen de protecció, perquè d’això depèn que valgui una comunicació o s’exigeixi llicència.
Va passar a formar part de Sabadell el 1904 i el que més hi ha és casa anglesa. L’Eix Macià, que va arrencar el 1992, va refer la part oest, de manera que a les cases de principis de segle se sumen edificis més recents i cada cas es llegeix per separat.
El barri de Gràcia va començar el 1877 al voltant del Vapor Llonch i va créixer amb habitatges d’una i dues plantes en una trama gairebé quadriculada; encara en queden bastants. Dominen les cases de cós, que guanyen llum si s’obren al pati. Can Feu és al mateix districte.
Barris de formació més tardana: Ca n’Oriac comença a poblar-se amb cases de la dècada dels quaranta, i Torre-romeu té el seu nucli del 1955, amb una part alta més recent. Als barris obrers d’aleshores abundava la casa construïda per fases, de manera que es comença per estructura i humitats.
Altres zones de la ciutat on es reforma:
Barris de Sabadell amb pàgina pròpia:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Sabadell: preus, llicències, terminis i ajuts.
Depèn de la paret. Un envà que no sosté res sí que entra a la comunicació prèvia: l’Ajuntament hi empara la redistribució interior i les reformes que respecten l’essencial de l’estructura. Però si el mur suporta càrrega, el tràmit passa a ser una llicència amb projecte tècnic. Per sortir de dubtes, a la visita fem una cala abans de traçar la nova distribució.
Tens deu dies per esmenar-ho. L’Ajuntament avisa del que falta i, si no es corregeix dins d’aquest termini, la comunicació queda sense efecte i la taxa ja abonada no es retorna. Per això l’expedient surt de les nostres mans complet: impost de construccions, taxa, pressupost, descripció de l’obra, fotografies del lloc i plànol amb la clau urbanística.
És possible, encara que la façana no ho delati. Si el treball toca un edifici catalogat o un àmbit emparat pel PEPS, pla especial amb què Sabadell ordena el seu patrimoni, la comunicació es queda curta: cal demanar llicència urbanística, i abans un informe patrimonial. Consultem la fitxa de la finca abans de calcular el preu, així saps des del principi quant triga i quant costa aquest tràmit, i res no apareix amb l’obra començada.
El que es pugui ampliar ho fixa la clau urbanística de la parcel·la, que mirem abans de traçar res. Quan l’ampliació modifica el volum existent, passa al règim d’obra major: llicència i projecte tècnic signat. Per això comencem demanant-te el plànol de situació amb aquesta clau, perquè indica quant es pot construir i cap disseny no salta aquest límit.
Si va a l’escala de la comunitat, es tramita com a obra major: llicència, projecte tècnic i conformitat dels propietaris. Si s’instal·la dins del teu habitatge o del teu local, n’hi ha prou amb la comunicació prèvia. D’aquesta diferència depèn el calendari: la comunicació val des del seu registre i la llicència es resol en dos mesos.
Amb la comunicació prèvia no hi ha espera: produeix efectes tan bon punt es registra completa. La llicència d’obra major es resol en dos mesos, i el silenci administratiu compta com a negatiu en moviments de terres, obra nova o instal·lacions noves. Si hi ha llicència, les dates de l’obra es tanquen el primer dia en lloc d’esperar que acabi el disseny.
Abans de fixar l’abast, consulta-ho amb l’administrador. Si la comunitat té pendent la inspecció tècnica o ha previst una derrama que arribi a baixants, façana o coberta, millor assabentar-se’n abans d’invertir en acabats que una obra comuna podria arrencar. Al paper se separa el comunitari del privatiu, i cada bloc de feina té la seva partida pròpia al pressupost.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Sabadell i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.