La Floresta va arrencar el 1918 amb quatre permisos d’obra en un bosc, i encara es nota: xalets de més de cent anys al costat de cases ampliades a trossos, i el bosc a un pas de la tanca. Aquí la reforma llegeix dues coses abans d’obrir res: l’edat real de cada cos de la casa i el que la llei exigeix a qui viu a la vora del bosc.
L’Ajuntament va donar el 1918 els primers permisos per a quatre cases a l’antic bosc de can Buscarons; el 1919 els propietaris van formar la seva associació i el 1921 el nom de la Floresta es va fer oficial. Això data casa teva millor que qualsevol escriptura: si és de les primeres, la seva coberta, els seus murs i la seva instal·lació porten més d’un segle treballant, i si és posterior, probablement va créixer per etapes. Per això la visita tècnica comença per tres preguntes: quina edat té cada part, per on baixa l’aigua del vessant i a quants metres és el bosc. Amb aquestes tres respostes, el pressupost tancat deixa de ser una aposta.

La colònia barreja xalets dels anys vint, cases ampliades a trossos i habitatges pensats per al cap de setmana. Amb l’edat canvia el risc que amaga cada cos de la casa.
Els primers xalets de la colònia, alguns amb torre i d’aire noucentista, figuren a l’inventari de patrimoni de la Diputació de Barcelona. Abans de projectar es comprova quina protecció els dona el catàleg municipal i què cal conservar a façana i fusteria. Per dins es fan cales a coberta i estructura abans de decidir què es queda.
Una sala afegida, un porxo tancat més tard, una escala nova per fora: cada ampliació porta la seva pròpia fonamentació i la seva pròpia teulada, i entre l’una i l’altra queden juntes per on entra l’aigua. Dibuixem primer un plànol de les etapes i rematem cada junta abans de tocar un sol acabat.
La colònia va néixer com a lloc d’estiueig, i moltes cases es van pensar per a l’agost, no per al gener. Viure-hi tot l’any demana una altra envolupant: coberta aïllada, fusteria amb trencament de pont tèrmic, ventilació que tregui la humitat de l’obaga i una calefacció dimensionada per a l’hivern de debò.
Si la teva parcel·la és a la vora de la urbanització, la reforma porta una segona llista de comprovacions: franja lliure de vegetació seca, accés per als equips d’emergència, on es guarden la llenya i el dipòsit de gas. Es miren abans de dibuixar el porxo o la terrassa, perquè decideixen on pot anar cada cosa.
La llei catalana del 2003 posa deures a les urbanitzacions que viuen enganxades al bosc. Convé saber en quina casella cau casa teva abans de dissenyar el jardí.
La Llei 5/2003 s’aplica a les urbanitzacions que no enllacen de manera immediata amb la trama urbana i són a menys de cinc-cents metres de terreny forestal. Cada Ajuntament dibuixa en un plànol de delimitació quines són, i el de Sant Cugat té el seu publicat. Les obligacions són cinc: una franja exterior de vint-i-cinc metres sense vegetació seca i amb l’arbrat aclarit, les parcel·les sense edificar mantingudes igual, un pla d’autoprotecció, una xarxa d’hidrants homologats i els vials privats nets.
Qui respon? La junta o entitat de gestió de la urbanització i, si no n’hi ha, tots els propietaris de manera solidària. Si ningú no fa la feina, la fa l’Ajuntament, que pot cobrar-la amb un preu públic. Per a la teva reforma vol dir que el que construeixes o emmagatzemes al límit de la parcel·la no és només un assumpte de gust. Aquestes són les tres situacions possibles:
On cau casa teva respecte al bosc
La franja de protecció passa per la teva parcel·la o just darrere de la tanca, i el que hi hagi es manté sense vegetació seca.
La llei obliga a mantenir el solar veí sense vegetació seca i amb l’arbrat aclarit, sobretot a l’època de més risc.
Els vials privats i les seves cunetes es mantenen nets de vegetació seca, i els carrers sense sortida de les urbanitzacions se senyalitzen.
L’aprova el ple de l’Ajuntament. Si el teu carrer hi entra, t’és aplicable tot l’anterior; ho comprovem amb la teva adreça abans de la visita.
Tota urbanització afectada ha de tenir tots dos. Si hi ha junta, els ho demanem per saber on són les preses d’aigua i les rutes de sortida.
Els treballs que ordena la llei en terreny forestal amb pendent superior al 40 % demanen un informe tècnic forestal. En vessant fort, el desbrossament no s’improvisa.
Tanques vegetals seques, canyís, llenya i bidons s’allunyen de la tanca del costat del bosc. És criteri nostre, no lletra de la llei, i ho escrivim al pla d’obra.
La Generalitat distingeix dues èpoques per a les activitats amb risc d’incendi a prop de massa forestal. En una casa de la Floresta, això decideix quan entra cada gremi.
El tràmit que publica la Generalitat per fer activitats amb risc d’incendi forestal fixa una distància: menys de 400 metres de massa forestal. Dins d’aquesta, del 15 de març al 15 d’octubre, el període de més risc, cal autorització; la resta de l’any n’hi ha prou amb una declaració responsable. Si passen trenta dies naturals sense resposta, la sol·licitud es dona per denegada, i les autoritzacions depenen del nivell de perill de cada dia, que es consulta al mapa de la mateixa Generalitat.
El tràmit no enumera eines, així que no donem per fet què compta i què no. Abans de programar una radial, una soldadura o la impermeabilització d’una coberta amb flama, preguntem a l’organisme competent per aquella obra concreta. El que sí que és clar és que les restes de poda de la teva parcel·la no es cremen durant l’obra: cremar restes forestals sense autorització està prohibit.
Amb aquest marc, el calendari d’una casa arran del bosc s’ordena gairebé sol. El que dona guspira o flama es concentra, si es pot, d’octubre a març; l’estiu es reserva per a interior, fusteria i acabats.
Es demana autorització, amb trenta dies naturals de termini i silenci negatiu. Se sol·licita amb la data del treball ja tancada.
N’hi ha prou amb una declaració responsable, que presentem abans que entri el gremi.
Abans de cada jornada amb guspira es mira el nivell de perill del dia. Si és alt, es canvia l’ordre dels treballs.
Surten a gestor autoritzat. A la parcel·la no es cremen ni s’acumulen al costat de la casa.
Diversos xalets dels anys vint de la Floresta, amb la seva torre i el seu aire noucentista, estan recollits a l’inventari de patrimoni de la Diputació de Barcelona. Que una casa figuri en un inventari no és el mateix que estar protegida: el que mana és la fitxa del catàleg municipal i, si t’abasta, l’informe previ que expliquem a la pàgina de Sant Cugat.
Darrere del valor històric hi ha feina concreta. Una casa dels anys vint no es va pensar amb aïllament ni amb l’electricitat que fem servir avui, i cent anys d’estiu i d’obaga deixen empremta a la coberta i als murs. Tampoc és una casa per enderrocar: ben rematada, aguanta un altre segle, i el que compta és decidir a temps què es conserva i què es refà.
Per això obrim per ordre: primer la coberta i les seves trobades, després l’estructura, amb cales a la vista, després les instal·lacions i al final els acabats. Si et saltes l’ordre, acabes pintant a sobre d’un problema.
A la Floresta l’aigua no s’amaga: baixa per carrers amb pendent i per rieres que tallen el barri. Qui toca el llit o el seu entorn parla amb l’Agència Catalana de l’Aigua.
El barri es reparteix en dos vessants: la part sud aboca a la riera de Vallvidrera i la nord a les rieres de Buscarons i Saladrigues. Aquesta geografia decideix on va l’aigua de la teulada i de la terrassa, i per això el drenatge de la parcel·la es dibuixa abans que el jardí.
Les rieres tenen el seu propi règim. L’Agència exigeix autorització per a les obres i activitats al domini públic hidràulic, a la seva zona de servitud, de cinc metres a cada costat del llit, i a la zona de policia, de cent metres. El tràmit cobreix qualsevol construcció, permanent o temporal, a menys de cent metres de la vora del llit, i entre la documentació demana un plànol de situació, una secció i el pressupost. No el tramita l’Ajuntament: va a part.
Nosaltres ho esbrinem amb l’adreça de la teva parcel·la i ho posem al calendari, perquè el permís de l’Agència corre en paral·lel al municipal i és millor no descobrir-ho a mitja obra.
Sud cap a Vallvidrera, nord cap a Buscarons i Saladrigues. D’aquí surt on connecten els desguassos pluvials.
Servitud i policia del llit: dins d’aquestes franges, autorització de l’Agència.
Un mur de contenció o una terrassa nova canvien per on corre l’aigua. Es calculen amb l’escolament, no només amb l’empenta.
On la casa ho admet, grava, llamborda amb juntes o gespa armada en lloc de formigó continu: menys aigua corrent cap al carrer.
Forquilles orientatives a la Floresta, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
La colònia baixa fins a la riera de Vallvidrera i puja fins als turons. Segons l’alçada canvien l’aigua, el pendent i la distància al bosc.
Reformem principalment a:
El tren va formar part de l’origen de la colònia i continua sent la seva porta. Per a una obra, l’estació és la referència pràctica: quants metres i quants esglaons hi ha entre on s’atura el vehicle i la porta de casa teva. Ho mesurem a la visita i d’aquí surt com es parteixen els lliuraments.
Els carrers que pugen cap als turons tenen més pendent i són més a prop del bosc. L’aigua de pluja baixa amb velocitat, la franja contra incendis pesa més i el pla especial del parc pot entrar en joc. L’obra comença pel drenatge de la parcel·la, no per la cuina.
A l’altre costat comença Les Planes, més alta. Les cases de la frontera comparteixen amb ella el problema del vessant i es miren amb el mateix ordre: aigua primer, estructura després, acabats al final.
Altres barris de muntanya a prop:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a la Floresta: preus, llicències, terminis i ajuts.
Si és a menys de cinc-cents metres de terreny forestal i no enllaça de manera immediata amb la trama urbana, sí. La Llei 5/2003 obliga la urbanització a mantenir una franja exterior de vint-i-cinc metres, sense vegetació seca i amb l’arbrat aclarit. L’Ajuntament de Sant Cugat té publicat un plànol de delimitació: amb la teva adreça comprovem si el teu carrer hi entra i et diem què toca a la teva parcel·la.
L’obligació és de la junta o entitat de gestió de la urbanització i, si no n’hi ha, de tots els propietaris de manera solidària. Si ningú no la compleix, l’Ajuntament neteja per execució forçosa i pot cobrar el servei amb un preu públic. Per això convé saber si la teva urbanització té junta abans de comprar o reformar a la vora.
La llei no regula el material de la teva pèrgola; regula la franja lliure de vegetació seca i les parcel·les netes. El que sí que fem és aconsellar distàncies: res de llenya, canyís ni tanques vegetals seques al costat de la tanca del costat del bosc i, si el porxo queda a la vora, preferim materials incombustibles. Ho deixem escrit al projecte abans de demanar la llicència.
Depèn del tràmit de la Generalitat per a activitats amb risc d’incendi a menys de 400 metres de massa forestal: del 15 de març al 15 d’octubre demana autorització i la resta de l’any, una declaració responsable. Sense resposta en trenta dies, s’entén denegada. Per això consultem cada obra, mirem el mapa de perill i concentrem el treball amb guspira fora de l’estiu.
No necessàriament. L’inventari informa; la protecció la fixa la fitxa del catàleg municipal de Sant Cugat. Si la casa té fitxa, cal demanar l’informe previ de patrimoni abans de projectar, i si no en té, la reforma segueix el règim ordinari. Ho mirem amb la referència cadastral abans de la visita, no quan ja hi ha plànols.
L’autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua, si l’obra cau al domini públic hidràulic, als cinc metres de servitud o als cent de la zona de policia. Es tramita a part del permís municipal i porta plànol de situació, secció i pressupost. Ho comprovem amb la teva adreça i ho posem al calendari perquè corri en paral·lel.
Canvia el que se li exigeix a l’envolupant: en una casa pensada per a l’agost, el que més pesa al gener és la coberta sense aïllar, les finestres amb pont tèrmic i la humitat de l’obaga. Comencem per aquí, no per la cuina, i si després vols vendre o llogar, tramitem la cèdula d’habitabilitat i el certificat energètic.
Es mesura a la visita, perquè no tots els carrers de la colònia són iguals: canvien l’amplada, el ferm i el pendent. Mesurem amplada, radi de gir i distància del vehicle a la teva porta, i si el camió no hi arriba partim la comanda en lliuraments més petits i pugem el pesat per trams. Això va valorat al pressupost tancat, no apareix després.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a la Floresta i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.