La Creu de Barberà va ser un barri de frontera: va pertànyer a Barberà del Vallès fins que Sabadell el va annexionar el 1959, i fins aleshores va créixer sense pla. Moltes cases les van aixecar els propietaris per tandes, amb ajuda de família i amics, sobre un solar comprat. Per això la reforma comença per esbrinar què hi ha de debò, i per uns papers que a vegades estan repartits entre dos ajuntaments. T’ho expliquem a la visita tècnica, amb la casa al davant i la fitxa del cadastre a la mà.
El nom ve de la creu que marcava el límit meridional de Sabadell. A l’altre costat manava Barberà, i segons les memòries de l’alcalde Marcet deixava el barri sense escoles, sense clavegueres, sense carrers pavimentats i sense enllumenat. Els terrenys eren més barats que a la ciutat i hi van arribar immigrants: alguns van comprar un solar i van aixecar la casa a poc a poc, amb ajuda d’amics i parents. La Gran Enciclopèdia Catalana descriu la urbanització com a anàrquica, i la carretera de Barcelona parteix el barri en dos. A la part que ja era de Sabadell es van aixecar el 1947 els pisos de la Caixa d’Estalvis, un conjunt d’influència plateresca. Aquí cada casa demana la seva pròpia lectura.

En un barri sense pla general les cases no s’assemblen entre si. Aquestes quatre situacions es repeteixen.
La va construir el propietari a poc a poc, amb ajuda de família i amics. Cada tanda sol tenir el seu mur, el seu forjat i la seva coberta, i és freqüent que les unions entre unes i altres siguin el més feble de la casa. Es miren primer les juntes entre cossos i la fonamentació, i només després els acabats.
Es va construir quan el barri era de Barberà del Vallès, sense urbanisme comú ni xarxa completa de serveis. És possible que el seu expedient d’obra sigui a Barberà o que no existeixi. Es documenta l’estat real i, si hi ha metres que no consten, s’ordena el paper abans de començar.
Des del conjunt de la Caixa de 1947 i 1950 fins als edificis posteriors, la comunitat decideix façana, finestres i baixants, i el treball propi és d’instal·lacions i distribució. El conjunt de la Caixa supera amb escreix els quaranta-cinc anys de la inspecció tècnica; en els altres edificis, la data de construcció diu si toca.
Sense alineacions comunes, hi va haver carrers de Sabadell que es van tallar de cop contra construccions aixecades a l’altre costat de la fita. Avui es pot traduir en parcel·les irregulars i accessos estrets: es demana la fitxa urbanística i es planifica l’entrada del material.
A La Creu de Barberà la història de cada casa és la primera dada de la reforma, i rarament consta per escrit.
Als anys quaranta i cinquanta la carestia d’habitatge va fer que s’aixequessin casetes il·legals, les anomenades estades, en dos o tres dies, i es llogaven a preus abusius als immigrants, com va denunciar el 1953 i el 1954 l’arquitecte de l’Ajuntament de Barberà. Altres nouvinguts van comprar un solar i van anar construint la casa a poc a poc. Res d’això diu com és la teva, i gairebé totes s’han transformat des d’aleshores, però explica per què aquí no es dona res per suposat.
Una cala diu més que qualsevol plànol: de què és el mur, quin forjat hi ha a sobre i si la coberta de cada cos recolza on cal. Amb això es decideix si es conserva, es reforça o es refà.
Tres punts de partida
Murs i forjats d’èpoques diferents, a vegades sense travar entre si.
Va néixer sota Barberà i pot no tenir expedient a Sabadell.
Edifici de 1947 amb comunitat i façana de caràcter.
On un mur nou s’aguanta en un de vell, i si hi ha fissures o desnivells a la trobada.
Tipus de bigueta i llum lliure, abans de carregar a sobre un bany d’obra.
Cada part amb la seva teula o la seva placa, les seves canals i les seves trobades.
El construït davant del que consta, abans d’escollir el tràmit.
L’annexió a Sabadell va ser efectiva el 31 de maig de 1959, després d’anys de recursos entre ajuntaments i d’un 1958 en què es van arribar a retirar els rètols del terme sabadellenc. Per a una casa aixecada abans, això vol dir que el permís d’obra, si n’hi va haver, el va donar Barberà.
Quan falta el projecte original, hi ha tres camins: preguntar a l’arxiu de Sabadell, preguntar al de Barberà i aixecar plànols de l’estat actual amb mesuraments i fotografies. El tercer és el que sempre funciona; els dos primers només a vegades donen alguna cosa útil, i no costen res.
Amb aquests plànols, un tècnic diu quin tràmit correspon i, si hi ha metres que no consten, com ordenar-los abans de reformar. Si la teva casa és al costat de Barberà, el que canvia és l’ajuntament, no el mètode: tens la pàgina de reformes a Barberà del Vallès i, en general, la de llicències i projectes.
En un barri que no va tenir serveis complets fins després de l’annexió, la instal·lació d’una casa sol ser la suma de diverses èpoques.
Segons les memòries de l’alcalde Marcet, el costat de Barberà no tenia clavegueres, carrers pavimentats ni enllumenat quan Sabadell el va reclamar. Després de l’annexió, l’Ajuntament de Sabadell va construir una escola que no existia i, el novembre de 1963, CASSA, la companyia d’aigües, es va fer càrrec del subministrament del barri.
La conseqüència pràctica és que l’aigua, el desguàs i la llum d’una casa d’aquella generació van arribar per capes: la instal·lació original, o la que es va improvisar; la que es va connectar quan va arribar la xarxa; i les reformes de després. Rarament hi ha un plànol que ho expliqui, així que es comprova tram a tram, des del comptador fins a l’última aixeta.
El que no es pot garantir es renova sencer, no per trossos: canonada d’aigua nova des de l’escomesa, desguassos amb una arqueta registrable on abans no n’hi havia cap i quadre amb circuits nous i butlletí.
D’on entra l’aigua, qui la serveix i de què és la canonada fins a arribar al comptador.
Ferro galvanitzat, plom o plàstic: cada material demana una decisió diferent.
S’obren les arquetes per veure on va cada desguàs i deixar-ne una de registrable.
Els circuits afegits per tandes se substitueixen per una instal·lació única i amb presa de terra.
El 1947 es van construir en aquesta zona, dins del terme de Sabadell, els pisos de la Caixa d’Estalvis, obra de l’arquitecte Francesc Portillo: un conjunt d’edificis d’influència plateresca que contrastava amb les humils cases del barri. Es va inaugurar el 1950 i va ser un esdeveniment social. Més de setanta anys després, la pregunta ja no és l’estil sinó el manteniment.
Un edifici d’aquesta edat porta superada amb escreix l’edat que activa la inspecció tècnica, i pot haver passat per obres de comunitat que condicionen la teva: baixants, coberta, façana. Abans d’escollir l’abast, demana a l’administrador l’informe de la inspecció i les obres aprovades.
Quan la finca figura al catàleg de patrimoni, canviar la façana o els buits deixa de ser decisió de la comunitat i es consulta abans amb l’Ajuntament. I quan no hi figura, el més habitual és que la mateixa comunitat fixi un criteri comú perquè les finestres no acabin sent cadascuna d’un pare i d’una mare.
Forquilles orientatives a La Creu de Barberà, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri no té un traçat únic, i es nota. Aquestes tres zones demanen maneres diferents de començar.
Reformem principalment a:
Els edificis de pisos, des del conjunt de la Caixa d’Estalvis de 1947 i 1950 fins als posteriors. Primer es pregunta a l’edifici: si té la inspecció tècnica feta, com estan els baixants i què s’ha votat a la comunitat sobre obres comunes.
La carretera de Barcelona, que parteix el barri en dos, i la plaça de la Creu de Barberà, eixamplada el 1985 en enderrocar la vella gasolinera de 1931. És on el barri concentra el moviment i on hi ha habitatges sobre comerç, amb la seva ventilació, el seu soroll i els seus horaris de repartiment.
Les dues barriades van créixer amb la immigració de mitjan segle, però de maneres oposades: La Concòrdia la va planificar la Caixa, amb serveis des del primer dia; la Creu de Barberà va anar sumant solars i cases per tandes. El que val per a una no es dona per fet a l’altra.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a La Creu de Barberà: preus, llicències, terminis i ajuts.
Depèn del costat de la fita on sigui. La major part del barri es va annexionar a Sabadell el 31 de maig de 1959, però el sector més meridional, format als anys quaranta, continua sent de Barberà. Ho diuen la referència cadastral i el rebut de l’IBI. Importa perquè canvia l’ajuntament que tramita l’obra i les ordenances que s’apliquen.
Sí. Un tècnic aixeca els plànols de l’estat actual amb mesuraments i fotografies i, si hi ha metres que no consten al cadastre, s’ordenen abans de demanar el tràmit. El que no es fa és pressupostar a cegues: una cala als murs i al forjat diu més que qualsevol plànol que falti.
Les juntes entre una tanda i la següent. Cada ampliació sol tenir el seu propi mur i el seu propi forjat, i pot no estar ben travada amb l’anterior: apareixen fissures, desnivells o una coberta que recolza on no hauria. Es fan cales en aquests encontres i es decideix si es reforcen, es refan o es deixen com estan.
Sí. Canvia l’ajuntament que tramita l’obra, no la manera de treballar: visita tècnica, pressupost tancat i un únic cap d’obra. Si la teva casa és a l’altre costat de la fita, mira també la pàgina de reformes integrals a Barberà del Vallès.
Depèn de la comunitat i de la fitxa de la finca. En un edifici de 1947 amb influència plateresca, la façana pot tenir elements amb interès i la comunitat sol fixar un criteri comú; si l’edifici és al catàleg de patrimoni, canviar els buits demana també l’autorització que correspongui. Es pregunta a l’administrador abans d’escollir fusteria.
Sí, perquè en una carretera amb trànsit no s’improvisa la parada. S’acorda abans del primer dia on s’atura el vehicle, en un carrer lateral si cal, i es demana l’autorització que correspongui si cal ocupar calçada o vorera. Amb tandes curtes i material pujat a mà es molesta menys els veïns.
Pot tenir-ne si es mira abans d’ofertar, i en aquest barri hi ha quatre coses concretes a mirar: de quin costat de la fita cau la finca, què consta al cadastre davant del que hi ha construït, quantes tandes té la casa i de quines èpoques són les seves instal·lacions. Amb aquestes quatre respostes el preu de compra i el de la reforma es calculen junts, no un darrere l’altre.
El raonable és canviar el tram sencer que travessa murs i terres, no només el que degota. Un empalmament modern sobre ferro galvanitzat deixa el punt feble on era, i en una casa aixecada per tandes és normal que cada cos tingui una època d’instal·lació diferent. Es revisen tram a tram i es refà el que no es pugui garantir.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a La Creu de Barberà i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.