Ca n’Oriac es va fer de pressa, amb la immigració de mitjan segle, i per dins es nota: cases que van anar creixent a mesura que la família podia, blocs de l’ampliació posterior i pisos sobre el comerç de l’avinguda de Matadepera. Aquí la bona reforma comença pels papers i per l’estructura, i acaba amb els acabats.
El barri pren el nom d’una masia amb finestres gòtiques, avui molt deteriorada, i dels Oriac, una família documentada a Sabadell des del 1542. Les primeres cases del barri actual van aparèixer els anys quaranta i la resta es va anar omplint amb la immigració que va arribar a la ciutat des d’Andalusia, Extremadura i Múrcia. Un habitatge d’aquella generació es va construir amb pressa i amb el que hi havia, i la documentació no sempre explica el que es va fer després. Per això la visita tècnica treballa en dos fronts: cadastre i registre per una banda, cales de mur, forjat i coberta per l’altra.

En aquesta zona no hi ha un habitatge tipus. N’hi ha quatre, i cadascun arrenca per un punt diferent de la llista de comprovacions.
La primera pregunta és què és original i què es va afegir després. Es distingeix pel gruix dels murs, el tipus de forjat i la coberta de cada cos, i el que es va aixecar sense projecte és el que més es revisa.
Es planteja com dues obres en una: a baix, humitat de mur i de terra; a dalt, coberta i forjat. L’escala marca com puja el material i quanta pols creua la casa.
L’habitatge conviu amb persianes metàl·liques, repartiments i sortides de fums dels locals de baix. S’aïlla el sostre contra el soroll aeri i es comprova per on puja la ventilació de la cuina.
Blocs de poques plantes amb instal·lacions de la seva època. Es mira la finca abans que el pis: baixants comunes, inspecció tècnica i acords de la comunitat. Després, quadre i circuits nous dins de casa.
En un barri que va créixer per tandes, el que consta al registre i el que existeix a la parcel·la poden no coincidir. Aquest desajust és el primer que es mesura, abans d’escollir una sola rajola.
El primer dia demanem tres papers: la nota simple del registre, la fitxa cadastral amb la seva superfície i, si n’hi ha, la cèdula d’habitabilitat en vigor. Després es compara amb el que es mesura a la casa. Un cos posterior, un altell o un porxo tancat que no figurin en aquests papers no són un drama, però convé saber-ho abans de comprar materials: condicionen el tràmit, el certificat energètic i fins i tot la venda futura.
Ca n’Oriac forma part del districte tres de Sabadell, amb Torreguitart i el Torrent del Capellà, i és l’Ajuntament qui tramita l’obra. Allò propi d’una casa d’aquesta generació és el camí fins al paper: és habitual que no hi hagi projecte original a mà, i aleshores l’estat real de la construcció el documenta un tècnic amb mesuraments i fotografies.
Tres situacions, tres maneres de començar
Les superfícies quadren i la cèdula està en vigor.
Un cos afegit, un altell o una coberta de pati que no apareixen als papers.
L’habitatge no té cèdula vigent o mai es va demanar.
Diu qui és el titular i quina superfície figura al registre, amb les seves càrregues.
Marca la superfície construïda i l’ús. Es compara amb el mesurament real de la casa.
Acredita les condicions mínimes de l’habitatge. Si caduca, la <a href="/cedula-de-habitabilidad">renovem</a> amb la reforma.
Es fa en acabar i sol millorar de lletra quan la coberta i les finestres es renoven. Més a <a href="/certificado-energetico">aquesta pàgina</a>.
Els murs d’aquestes cases solen ser de maó massís o de pedra amb maó, aixecats amb morter pobre. Aguanten, però xuclen humitat per sota i s’escrostonen per dins fins a l’alçada del sòcol. Abans de pintar es pica l’arrebossat, es mira d’on ve l’aigua i es talla a l’origen: sense això, la pintura nova dura un hivern.
Els forjats barregen biguetes de fusta, biguetes de formigó amb revoltó ceràmic i, a les ampliacions, solucions casolanes. Es fan cales per baix per saber què hi ha sota cada habitació abans de carregar-hi a sobre un bany d’obra, que pesa molt més del que sembla. I en un bloc d’aquella època es descarta amb una prova de laboratori el ciment aluminós de les biguetes: es comprova, no se suposa.
La coberta de cada cos es mira per separat. A les parts antigues, teula sobre rodons de fusta; a les ampliacions, sovint placa ondulada. Si és de fibrociment, no es trenca ni es llima mai: es retira amb una empresa inscrita per a treballs amb amiant i el seu pla de treball.
És l’eix comercial del barri, i el que passa a la planta baixa arriba a dalt pel sostre, per la façana i pel celobert.
Qui viu sobre un local conviu amb persianes metàl·liques, repartiments a primera hora i, si hi ha un bar o un restaurant, amb extractors i compressors. Cap reforma ho fa desaparèixer, però es pot abaixar molt el que puja: cel ras acústic amb llana mineral i doble placa, terra flotant separat de les parets per una banda elàstica i finestres amb vidre laminat de fulles desiguals.
En un edifici mixt convé saber què hi ha a sota abans d’obrir res. Una cuina que vol un forat a la façana del pati pot topar amb la sortida de fums del local, i aquest conducte és de la comunitat, no teu. Es parla amb l’administrador i es decideix per on puja cada cosa.
I si el que tens és el baix i hi vols viure, el planejament i l’habitabilitat manen abans que el disseny. Ho expliquem a la pàgina de local a habitatge.
Doble placa i llana mineral penjades amb perfil elàstic, perquè el soroll no passi al forjat.
Capa flotant amb banda perimetral: el cop no viatja per les parets a la casa del costat.
Dos gruixos diferents amb làmina acústica, ben segellats al marc.
Es consulta per on puja la del local abans d’obrir un forat al pati.
En una casa d’una o dues plantes la superfície de la teulada és gairebé tan gran com la de la planta, i és per allà on es perd més calor a l’hivern i n’entra més a l’estiu. En un pis de bloc, amb altres veïns a dalt i a baix, el compte és diferent. Per això a les cases del barri l’ordre sol ser l’invers del que imagina qui arriba amb el catàleg de finestres a la mà: primer coberta, després obertures.
S’aïlla entre les bigues o per sobre del tauler segons l’estat de la teula, es segellen les trobades amb les mitgeres i només després es canvien les finestres per unes altres amb trencament de pont tèrmic. Les finestres d’alumini antigues es reconeixen perquè el marc és fred al tacte a l’hivern i sua per dins. Canviar-les sense tocar la coberta millora la casa, però deixa obert l’escapament més gran.
La calefacció es dimensiona al final: amb l’envolupant arreglada cal menys potència, i això permet triar un equip més petit. Tens els detalls a la pàgina d’aïllament i impermeabilització.
Forquilles orientatives a Ca n’Oriac, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri no és una sola cosa: l’avinguda, els carrers de cases i els blocs demanen tres maneres de començar.
Reformem principalment a:
L’avinguda de Matadepera, amb habitatge sobre el comerç. Aquí cal protegir el descans del soroll que puja de la planta baixa.
Cases d’una i dues plantes de la primera generació del barri, amb pati i coberta pròpia. Es reformen amb cales primer i amb els papers al costat.
Edificis de pisos de l’ampliació posterior, de poques plantes. Aquí es mira la finca abans que el pis: baixants, inspecció tècnica i el que hagi acordat la comunitat.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Ca n’Oriac: preus, llicències, terminis i ajuts.
Nota simple, fitxa cadastral i, si existeix, la cèdula en vigor; amb això un tècnic aixeca els plànols de l’estat actual. No cal el projecte original: es documenta el que hi ha amb mesuraments i fotografies abans de demanar el tràmit que correspongui.
Només se sap mirant. La placa ondulada de fibrociment es va fer servir molt en cobertes i cobertissos d’aquella època, i s’identifica pel seu aspecte i amb una prova de laboratori. Si ho és, la retira una empresa inscrita al registre de risc d’amiant, amb el seu pla de treball; mai no es trenca ni es llima.
Sí, i es nota molt. Cel ras acústic amb doble placa i llana mineral, terra flotant separat de les parets i finestres amb vidre laminat de fulles desiguals rebaixen gairebé tot l’aeri. El que no es resol del tot són les vibracions si el local té un compressor recolzat al forjat; això es parla amb el titular.
Per vendre, llogar i donar d’alta subministraments, no per reformar. Però en una casa antiga és el primer que es comprova, perquè marca quines condicions mínimes compleix l’habitatge i quines hauria de complir en acabar l’obra. Si caduca, es renova amb el tècnic i el certificat de la reforma.
Moltes vegades sí, si la parcel·la admet aquesta ocupació i la construcció és sòlida. Es mesura el cos, es compara amb el que diuen cadastre i registre i es veu quin tràmit demana. Si no encaixa, es proposa l’alternativa: retirar-lo, reduir-lo o refer-lo amb un altre ús.
Amb una cala i, si hi ha dubte, un càlcul. Una dutxa d’obra amb la seva solera i el seu enrajolat pesa molt més que un plat senzill. S’obre el cel ras de baix, s’identifica el tipus de bigueta i la seva llum lliure, i el tècnic decideix si n’hi ha prou amb reforçar o si el bany ha d’anar sobre un mur.
En una casa de planta baixa amb pati, de vegades sí. Es viu en una meitat mentre es reforma l’altra, amb un envà provisional entre les dues i un bany i un punt d’aigua sempre operatius. Allarga l’obra, així que es decideix en tancar el termini, no a mig camí.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Ca n’Oriac i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.