Santa Perpètua té dues cares. La Florida és una ciutat jardí projectada el 1925, amb cases de planta baixa i jardí; la resta de l’habitatge va arribar amb les fàbriques: el 1960 hi vivien unes 3.600 persones i el 1981 ja passaven de 13.000. Reformem les dues, i una obra recent de la ciutat, uns lavabos compactes amb cel ras de lames, ensenya com treballem. Pressupost tancat, un únic cap d’obra i la comunicació a l’Ajuntament preparada per nosaltres.
Una de les nostres obres del 2026 a la ciutat és petita i molt d’aquí: uns lavabos compactes d’un pis del Carrer de Pere II el Gran, amb cel ras de lames registrable. Les dues fotos d’aquesta capçalera són d’aquella obra, no de catàleg. Reformar a Santa Perpètua demana el mateix mètode: mirar primer quin tipus d’habitatge és (casa de la ciutat jardí, pis de bloc o masia), què signa i què paga el titular a la comunicació de l’Ajuntament i com entra el material pel carrer. Amb aquestes tres respostes escrites al pressupost, la resta és ofici i calendari.

Santa Perpètua no és un únic tipus d’habitatge: cadascun demana el seu ordre d’obra i, de vegades, el seu propi permís.
El projecte del 1925 va néixer per a cases de planta baixa amb jardí. Les que conserven la seva estructura original tenen coberta i forjats amb gairebé un segle i un terra a ras del jardí: es revisa la coberta, es fa cala d’humitat als sòcols i, si vols ampliar, es mira abans què permet la qualificació del solar.
Entre el 1960 i el 1981 la població gairebé es va quadruplicar a l’escalf dels polígons nous. Els pisos d’aquella època arrosseguen baixants, quadre i fusteries d’aleshores: la instal·lació es renova sencera i el que és comú, com baixants i façana, es pacta amb la comunitat.
Mogoda és el nucli medieval, al peu de la riera de Caldes, i entre les masies d’interès del municipi hi ha Ca n’Oller, Can Banús, Can Miralpeix i Can Sabau. En una finca així es consulta el pla especial de patrimoni i el geoportal abans de dibuixar, i l’obra arrenca per l’estructura i les humitats.
Quan el bany és estret i les instal·lacions passen per dalt, el sostre decideix l’obra: un cel ras de lames registrable deixa arribar a canonades i extracció sense picar. És el que vam resoldre a l’obra d’aquesta pàgina, amb els focus i la reixeta alineats amb les lames.
L’ordenança municipal de llicències i comunicacions prèvies marca l’ordre: triar el tipus, preparar, autoliquidar, pagar i presentar.
L’Ajuntament regula les seves llicències urbanístiques i les seves comunicacions prèvies amb una ordenança pròpia. La comunicació que et toca depèn del tipus d’obra, i la guia municipal insisteix en el mateix: documentació completa, correcta i signada pel titular. Una comunicació signada pel tècnic o per qui tramita els papers no s’accepta.
Abans de presentar-la es fan dues autoliquidacions a la seu electrònica, una de l’ICIO i una altra de la taxa, i es paguen per separat. Es presenta per la seu electrònica o, si ets particular, en persona a l’oficina d’atenció ciutadana, amb cita prèvia. Si la comunicació és correcta es pot fer obra; si falta un document o un pagament, és ineficaç. Nosaltres portem l’expedient de principi a fi i el seu cost figura al pressupost.
Tres tràmits que es creuen en una reforma
Es tria el tipus segons l’obra, amb documentació completa i signada pel titular i els dos tributs pagats.
Per a contenidors, sacs o bastides: tràmit a part, presentat alhora que la comunicació.
Canvi d’ús a habitatge, intervencions en béns protegits i obres que exigeixen projecte tècnic segons la Llei d’urbanisme.
Si el formulari no els indica: dos mesos per començar i sis per acabar, amb una pròrroga de la meitat del termini si la demanes a temps.
Qualsevol canvi sobre el que s’ha comunicat exigeix presentar una comunicació nova.
L’Ajuntament pot inspeccionar l’obra en qualsevol moment.
Tribut sense pagar, document absent o dada essencial inexacta: la comunicació no produeix efectes.
Si cal triar una obra que expliqui com treballem a la ciutat, és aquesta: un pis del Carrer de Pere II el Gran, acabat el 2026, amb una setmana d’obra. Va portar un cel ras registrable de lames, amb focus encastats i reixeta de ventilació alineats amb la modulació de les lames, i una cabina de dutxa tancada amb un mur de maons de vidre.
En un lavabo estret mana el cel ras: si les lames no es reparteixen bé, en queda una d’entera a un costat i una tira a l’altre. Per això es mesura l’ample, es reparteix i es centren focus i reixeta sobre una lama. El que quedi per sobre, com canonades o extracció, continua accessible: aixeques una lama i hi arribes.
Una casa de gairebé un segle es reforma de dalt a baix, començant pel que no es veu.
El projecte de La Florida es va presentar el 1925 i va obtenir permís el 1926: cases de planta baixa amb jardí, unes seixanta venudes abans de la Guerra Civil i una estació en servei des del 1934. L’habitatge original conserva el bo (llum, parcel·la, sostres) i sol acumular el dolent: cobertes amb molts anys de teula, terres a ras de jardí i reformes per trams que ningú no va documentar.
La reforma que més s’hi adiu comença per dalt i per baix: coberta i humitats de terra abans que cuina o bany. L’ampliació és una altra conversa: el que es pot construir ho marca la qualificació del solar, i pujar volum o superfície no es tramita com una comunicació senzilla.
Es revisen teula, bigues i trobades abans de tocar res a dins.
Es fan cales als sòcols per mesurar la humitat on el mur toca el jardí, a la mateixa cota.
Quadre, lampisteria i sanejament nous, amb el seu butlletí.
Qualificació del solar primer, i llicència amb projecte si canvia el volum.
Segons les sèries de població, Santa Perpètua tenia uns 3.600 habitants el 1960, més de 8.000 el 1970 i més de 13.000 el 1981, de la mà de polígons industrials nous i de famílies arribades d’altres parts d’Espanya. Aquell habitatge es va aixecar amb pressa: pisos de superfície ajustada, instal·lacions de l’època i comunitats amb dècades de decisions a mitges.
Un bloc de 45 anys o més ha de passar la inspecció tècnica (ITE), i l’Ajuntament ha convocat ajuts municipals per a ascensors, accessibilitat i rehabilitació d’edificis que exigien una IITE vigent. Convé saber què s’ha decidit a la comunitat abans de fixar l’abast de la teva reforma: una derrama de baixants o de façana pot aixecar el que acabes de posar.
La línia de rehabilitació d’aquella convocatòria cobria obres de conservació amb deficiències importants, greus o molt greus assenyalades a la IITE: fonaments i estructura, instal·lacions d’electricitat, lampisteria i sanejament que suposin un risc, i l’estat de cobertes, terrats, façanes, mitgeres i patis. És una bona llista del que convé revisar en un bloc d’aquella època.
Dins del pis l’ordre és fix: instal·lació elèctrica i lampisteria primer, després la distribució i al final els acabats.
Obra real a la ciutat, amb el seu carrer i el seu abast, tal com es va pressupostar i es va fer.
Forquilles orientatives a Santa Perpètua de Mogoda, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Entre el nucli medieval de Mogoda i la ciutat jardí de La Florida canvien l’època, la parcel·la i el permís.
Reformem principalment a:
Mogoda, al peu de la riera de Caldes, és d’on va néixer el poble i avui gairebé no té població; el nucli amb més veïns és el Centre. Si la teva finca és per aquella zona es consulta abans el mapa de patrimoni: figurar-hi no basta per estar protegida, però el pla especial sí que pot marcar límits.
Ciutat jardí del 1925, amb casetes d’una planta i jardí propi i una estació que va obrir el 1934; avui és el segon nucli del municipi en veïns. La reforma que més s’hi adiu és la de la casa: coberta, humitat a ras de jardí i instal·lació nova, amb llicència si l’ampliació canvia el volum.
No hem trobat cap font oficial que digui quan es va aixecar cada part de Can Folguera, i no n’inventem una època. Abans de la visita es consulta la fitxa cadastral de la finca per saber-ne l’any de construcció, i d’aquí surt l’ordre d’obra: instal·lació primer si és dels seixanta o setanta, acabats primer si és recent.
Aquí tampoc no donem per sabuda la tipologia. El primer que s’esbrina és si el teu habitatge és un bloc en propietat horitzontal, amb elements comuns que depenen de la comunitat, o una casa amb pati, on pesen l’accés, el contenidor al carrer i la coberta. La resposta canvia el pressupost més que el barri.
Altres zones de Santa Perpètua on es reforma:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Santa Perpètua de Mogoda: preus, llicències, terminis i ajuts.
La signa el titular, és a dir, la persona o l’empresa que fa l’obra. L’Ajuntament no accepta comunicacions signades per un tècnic, un instal·lador o l’empresa que tramita la paperassa. Preparem l’expedient i el presentem amb tu, però la signatura és teva, amb la documentació completa: una comunicació incompleta o mal signada no produeix efectes.
Només si la comunicació és completa i has pagat abans l’ICIO i la taxa: si falta un document o un pagament, és ineficaç i no es pot fer obra. Si tot és correcte, comences sota la teva responsabilitat i la del tècnic. L’obra s’ha de fer tal com la vas comunicar, i qualsevol canvi exigeix una comunicació nova. Si el formulari no fixa terminis, tens dos mesos per començar i sis per acabar.
Un tràmit a part, el d’ocupació de la via pública per motiu d’obres, que es presenta alhora que la comunicació de l’obra. La seva taxa no s’abona en presentar-lo: arriba quan l’Ajuntament t’envia la carta de pagament. El tramitem juntament amb l’expedient i no quan el camió ja és a la porta.
Es consulta abans de projectar res. L’Ajuntament publica un mapa de patrimoni cultural, però sortir-hi no implica per si sol protecció legal; la que obliga a conservar elements és la del pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Per saber què afecta la teva parcel·la hi ha un Punt d’Informació Urbanística i un geoportal urbanístic, i ho mirem junts durant la visita.
Ho decideix la qualificació del solar, no el disseny que t’imaginaves. Una ampliació que augmenta el volum o la superfície no es tramita com una comunicació senzilla: sol requerir llicència amb projecte tècnic. El plànol de qualificació de la teva parcel·la és al geoportal urbanístic de l’Ajuntament i és el primer que obrim, abans de dibuixar res.
L’Ajuntament ha convocat subvencions municipals per a accessibilitat i ascensors i per a rehabilitació d’edificis, tant plurifamiliars com unifamiliars, i a la seva seu electrònica hi ha un tràmit per sol·licitar-les. La convocatòria del 2022 demanava una inspecció tècnica (IITE) vigent abans de sol·licitar. Si n’hi ha una d’oberta ara ho confirma la seva Unitat d’Habitatge, i nosaltres t’ajudem amb la tramitació.
Abans es comprova si figura al catàleg d’arbres i arbredes d’interès local que l’Ajuntament va publicar el 2015. Si hi figura, es consulta amb l’Ajuntament abans de tocar-lo i l’ampliació es dibuixa al voltant. Sigui quin sigui el cas, convé tenir aquesta conversa abans de demanar llicència i no quan la màquina ja és al jardí.
Sí: el cel ras de lames és registrable, així que s’aixequen les lames per arribar a canonades o a l’extracció sense trencar res. A l’obra d’aquesta pàgina ho vam resoldre en lavabos compactes, amb focus encastats i reixeta de ventilació alineats amb la modulació de les lames. El que més es nota en acabar és el repartiment: que les lames dels extrems quedin iguals.
Sí: «pressupost reforma integral santa perpètua de mogoda», «pressupost reforma santa perpètua de mogoda», «projecte reforma santa perpètua de mogoda», «reforma integral pis santa perpètua de mogoda»: maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes amb el mateix pressupost tancat per partides. També: «pressupost reforma bany santa perpètua de mogoda», «reforma cuina santa perpètua de mogoda», «reformes de cuines santa perpètua de mogoda».
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Santa Perpètua de Mogoda i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.