Montcada i Reixac no és un sol barri: és una dotzena de nuclis que el corredor del Besòs, tres línies de tren i diverses carreteres han anat separant. Cadascun té la seva edat i la seva manera de reformar-se. L’Ajuntament, per la seva banda, no parla de models sinó de codis: del 0 al 14 es comunica sense papers tècnics, del 15 al 40 amb ells.
La indústria va arribar aviat a Montcada: la fàbrica de ciment Asland es va instal·lar el 1917 i va frenar el paper de lloc d’estiueig que el poble tenia des del segle XIX. Després van venir les onades dels cinquanta i dels seixanta i els nuclis nous. El resultat és una ciutat d’edats superposades, on un pis de bloc a Mas Rampinyo, una casa antiga del centre i una casa de la Vallençana, antic nucli d’estiueig, no es reformen igual. Les tres comparteixen el tràmit: una comunicació per codis, o llicència quan el codi no existeix.

A Montcada es comença per saber en quin nucli és la finca i de quina dècada, perquè d’això depèn què s’obre primer.
Entre el 1960 i el 1970 la població va passar d’uns tretze mil a uns vint-i-dos mil veïns, i la ciutat va anar sumant nuclis per allotjar-los. En un bloc d’aquelles dècades es renova la instal·lació i gairebé tot cap als codis 1 a 6 de l’Ajuntament: bany, cuina, terres, enrajolats, instal·lacions i cel ras, sense documentació tècnica.
Hi ha finques amb murs de pedra i forjats vells, i l’obra del Carrer Major que mostrem més avall ho il·lustra: perfils metàl·lics sota els forjats, llosa armada i obertures en murs de càrrega amb la seva llinda. Tan bon punt s’ha de tocar l’estructura cal projecte, i el tràmit deixa de ser una comunicació de codis.
A l’altra banda del Besòs, al sector més muntanyós, hi ha el poble de Reixac i l’antiga Vallençana, nucli residencial i d’estiueig. Són cases amb parcel·la, on pesen els murs de tancament, l’accés amb pendent i la coberta.
Tres línies de tren, tres autopistes i diverses carreteres travessen el municipi pel corredor del Besòs. Un habitatge enganxat a aquestes infraestructures es reforma començant per les finestres i la ventilació, com qualsevol façana exposada al soroll.
Montcada resol les obres sense llicència amb una llista numerada, i cada número porta la seva pròpia documentació.
La comunicació prèvia d’obres i usos es divideix en dos trams. Del codi 0 al 14 hi ha les obres sense documentació tècnica: cuines i banys sense canviar la distribució, pintar, canviar terres, enrajolar, reparar instal·lacions, cels rasos, baixants, portes i finestres sense modificar l’obertura. Del 15 al 40 hi ha les que demanen croquis, memòria o projecte: obertures sense afectar l’estructura, climatització i plaques solars, bastides, tanques, façanes amb bastida o balcons.
El codi 40 recull el que no cap en els anteriors i no exigeix projecte: l’Ajuntament no ho deixa tramitar per comunicació sense supervisió prèvia dels seus tècnics. El que exigeix projecte va a obres menors o majors, amb assumpció de la direcció facultativa, estudi de seguretat i salut i aval de residus.
Quin grup de codis toca a cada obra
Bany, cuina, terres, enrajolats, instal·lacions i cel ras sense tocar la distribució, baixants i fusteries de la mateixa obertura.
Obertures sense estructura, climatització, bastides, tanques, façanes amb bastida i locals.
Tot el que exigeix projecte tècnic: estructura, ampliacions, finques catalogades.
Als codis 0 a 14 una comunicació no n’admet més; si l’obra en necessita més, s’escriu a Urbanisme.
La taxa s’autoliquida demanant-la per correu a l’oficina d’atenció ciutadana.
Per tocar coberta, façana o instal·lacions comunes, l’autorització de la comunitat.
Finca no catalogada, sòl urbà consolidat i parcel·la sense afecció urbanística.
Montcada va passar de 13.295 veïns el 1960 a 22.462 el 1970 i a 25.582 el 1981, segons el padró històric.
És un creixement més gradual que el d’altres municipis de l’entorn, i el relat local ho explica: des dels anys cinquanta la immigració va desbordar el poble i va obligar a crear nuclis nous, mentre la indústria continuava arribant. Montcada va acabar sent un mosaic de finques d’edats molt diferents.
Per a una reforma, això vol dir que el nom del barri diu poc. L’edat exacta de la finca decideix com estan les canonades, el quadre i els forjats, i per això la primera visita acaba amb una cala i amb la llista del que hi ha darrere de cada paret.
La instal·lació de l’any de construcció, comprovada una a una, abans de decidir què es conserva.
Materials i traçat, amb la sortida a la baixant general.
Cala per saber de què està fet cada mur i quin treballa.
Tancament, soroll i ventilació, sobretot vora vies i carreteres.
Montcada ocupa el pas pel qual el Besòs s’obre camí a través de la Serralada Litoral, i per aquest mateix corredor passen les línies de tren cap a Portbou, Puigcerdà i Lleida, tres autopistes i tres carreteres principals. Aquesta geografia ha dividit el creixement urbà en nuclis mal comunicats entre si. Per a l’obra, això es tradueix a demanar el contenidor i planificar l’accés nucli per nucli.
El Besòs també té crescudes pròpies d’un riu mediterrani, i a les plantes baixes més properes al llit es comprova, abans d’enrajolar, la humitat dels murs i cap on evacuen els desguassos. Si casa teva és a Mas Rampinyo, la pàgina de Ripollet explica com canvia el tràmit en creuar el límit municipal.
L’obra publicada a Montcada comença allà on d’altres acaben: per l’estructura. Es van reforçar els forjats amb perfils metàl·lics, es va fer una llosa armada de formigó, es van obrir buits en murs de càrrega amb la seva llinda i es van aixecar envans de maó, amb tractament antioxidant a tot l’acer. Setanta-cinc metres i vint-i-una setmanes d’obra, el 2026.
És el cas per al qual serveix la regla de Montcada: quan l’estructura entra en joc, l’Ajuntament deixa de parlar de codis i parla de projecte. En una casa antiga d’aquest municipi s’obre la cala abans que el plànol, i el pressupost separa l’estructura de la resta, perquè és la part que no admet sorpreses.
Aquí figura l’obra ja acabada a Montcada i Reixac, amb el seu carrer, la seva superfície i el seu abast; les següents s’aniran afegint.
Forquilles orientatives a Montcada i Reixac, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El municipi es compon de barris que van créixer per separat. El que els distingeix en una reforma és l’edat de la finca i l’accés, més que el nom.
Reformem principalment a:
A Montcada Centre es recorda que el castell del turó es va enderrocar el 1713 per ordre de Felip V i que les seves restes es van aprofitar per aixecar cases del poble. Un mur antic del centre pot no ser de maó, i s’obre una cala abans de projectar.
El nucli amb més habitants de la ciutat, enganxat a Ripollet, amb el qual forma un continu urbà. Predominen blocs i cases. Quan la comunitat és gran, l’administrador fixa amb nosaltres els horaris, la protecció del portal i per on baixa la runa.
Barri conegut també com a Santa Maria de Montcada, el nom del santuari que la fàbrica de ciment va desfer el 1917. Aquí pesen les cases amb parcel·la: mur de tancament, accessos, exteriors i coberta, i també l’interior.
Can Sant Joan, que també es coneix com la Bifurcació, comparteix nom amb l’estació on se separen les línies del tren. En aquesta franja el tancament es decideix amb criteri de soroll i la ventilació es planifica des de la primera visita.
Amb el mateix mètode, en altres nuclis de Montcada i Reixac:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Montcada i Reixac: preus, llicències, terminis i ajuts.
Els codis 1 a 6 de la comunicació prèvia d’obres i usos. L’1 cobreix millorar cuines, lavabos o safareigs sense canviar la distribució; el 2, arrebossar o pintar; el 3, canviar el paviment; el 4, enrajolar; el 5, reparar instal·lacions d’aigua, gas, electricitat o telecomunicacions; el 6, el cel ras. No porten documentació tècnica, i una mateixa comunicació admet com a màxim tres codis.
No directament. La llista de Montcada no té un codi propi per redistribuir un habitatge: el que no encaixa als codis 1 a 39 cau al 40, i l’Ajuntament no permet tramitar-ho per comunicació sense la supervisió prèvia dels seus tècnics. Si toca també estructura, cal projecte i passa a obres menors o majors. Ho comprovem amb una cala a la visita.
Quatre mesos als codis 0 a 15 i dotze als codis 16 a 40. Si no hi arribes, pots demanar una única pròrroga abans que venci el termini: dos mesos en el primer cas i sis en el segon. Per això no presentem la comunicació fins que tenim el calendari de gremis tancat.
No. A Montcada tenir la comunicació presentada ja implica l’autorització per fer l’obra, i el silenci administratiu no hi procedeix. El que sí que cal fer abans és pagar la taxa: l’autoliquidació es demana a l’OAC per correu electrònic, adjuntant la sol·licitud d’autoliquidació de tributs, i el seu justificant forma part de l’expedient.
No. L’Ajuntament només admet la comunicació en sòl urbà consolidat, en finques que no estiguin catalogades i en parcel·les no afectades per cap sistema urbanístic, i la comprovació és responsabilitat de qui sol·licita. Per això la consultem abans de pressupostar, i si la finca no ho compleix, l’obra va per llicència amb projecte.
Que cal l’autorització de la comunitat de propietaris si qui comunica no és la mateixa comunitat. I la bastida canvia el codi: pintar o reparar façana sense bastida de més de dos metres va pel 10, i amb bastida de més de dos metres pel 27. Les tanques de protecció (19) i les bastides (20) tenen el seu propi codi.
Sí, i està publicat: una casa antiga del Carrer Major reforçada des de l’estructura, amb perfils metàl·lics sota els forjats, llosa armada nova i obertures en murs de càrrega amb la seva llinda, a més de tractament antioxidant i envans de maó. Van ser 75 m² i 21 setmanes. Una obra així porta projecte i no es tramita per codis.
En obres amb projecte apareix un aval de garantia de residus juntament amb la memòria de gestió, i en les obres majors també l’estudi de seguretat i salut. Tot es pressuposta en partides a part perquè el que signes sigui el que es paga, i la runa surt a gestor autoritzat.
Sí: «reforma integral pis montcada i reixac», «montcada reformes», «pressupost reforma integral montcada i reixac»: maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes amb el mateix pressupost tancat per partides després de la visita gratuïta.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Montcada i Reixac i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.