Sant Pere va tenir ajuntament propi fins a l’1 de juliol de 1904, i el seu municipi envoltava Terrassa per tots costats. Aquesta història va deixar dos barris amb el mateix nom: un casc minúscul entre dos torrents i, al nord, un barri de cases de planta baixa i pis que es va omplir de blocs. Què pots tocar i com entra el material canvia segons en quin visquis.
L’Antic Poble de Sant Pere, de 616 veïns en 0,08 km² (2021), ocupa el morro que formen els torrents de Vallparadís i de Montner. Amb l’annexió de 1904 no podia créixer cap a cap banda tret del nord, i allà va néixer el barri de Sant Pere, de 12.245 veïns en 0,61 km². Es va constituir com a barri separat del casc el 1983. Per a la teva reforma vol dir que dues adreces gairebé idèntiques porten a edificis molt diferents: el casc es mou al costat de monuments i d’un subsòl amb història, i el barri és una barreja de cases amb jardí al darrere i edificis fets sense un pla comú. La visita arrenca aclarint quin és el teu.

Del carrer Major del casc antic als carrers que es van obrir després de 1904, l’edat i l’entorn canvien la llista de comprovacions.
El casc va créixer des del segle XVI, quan els propietaris de les masies van construir vora el carrer Major. Moltes cases són anteriors a qualsevol pla: es mesura el que hi ha, es pregunta si la finca és a l’entorn de protecció de les esglésies i s’evita qualsevol canvi visible abans de saber què es permet.
És l’habitatge típic que es va aixecar després de l’annexió, al voltant del carrer Ample: dues plantes entre mitgeres. Es comprova l’estructura de la planta baixa i l’estat del forjat abans d’unir pisos o obrir obertures, i si el baix va tenir un altre ús, es mira també quin terra hi ha a sota.
Els blocs de Sant Pere es van fer per iniciativa particular, no d’una sola promotora, així que cada edifici té el seu propi plànol i les seves pròpies instal·lacions. No hi ha solució tipus: es demana l’informe tècnic de l’edifici i es mira la baixant.
El mercat de 1928 va traslladar el centre econòmic del barri al seu entorn. Convertir un local en habitatge té el seu tràmit en aquest Ajuntament i exigeix condicions d’habitabilitat des del primer dia.
El casc històric i el barri que l’envolta pel nord són avui barris diferents, amb una frontera administrativa de 1983.
Després de l’annexió de 1904 el casc només es podia estendre cap al nord, perquè la resta estava tancada pels torrents. El barri va créixer al llarg de la carretera de Matadepera i del carrer de la Llibertat, sobre terres de les masies de Can Tusell, Can Fatjó i Can Pous i de les finques de Sal·lari i de Vileta. La urbanització del carrer Ample i el mercat de Sant Pere, de 1928, van traslladar el centre del barri del carrer Major a aquella zona.
L’annexió de 1904 va repartir també l’antic terme: Terrassa es va quedar amb la major part, Sabadell va rebre zones com la Creu Alta i Ca n’Oriac, i Rubí el sector de Castellnou. Si la teva adreça és en un d’aquests llocs, la llicència ja no és de Terrassa i t’interessa la pàgina de La Creu Alta o la de Ca n’Oriac.
El casc conserva el caràcter de poble: l’església, l’antic ajuntament de 1897 i les cases del carrer Major. El barri es va omplir de les cases de planta baixa i pis que la història local anomena «angleses» i, després, de blocs de pisos de construcció particular. Cada teixit demana una primera pregunta diferent:
Què es comprova segons on sigui el teu habitatge
Cases del carrer Major i carrers propers a les esglésies.
Planta baixa i pis, entre mitgeres, amb pati al fons.
Edifici de pisos sense plànol tipus, amb instal·lacions pròpies.
La teva adreça diu a quin dels dos pertany la teva finca; si el carrer cau al límit, es confirma amb l’Ajuntament.
Marca si ets davant d’una casa anterior a 1904 o d’un edifici posterior.
Si el teu carrer llinda amb les esglésies o el casc antic.
Quins murs comparteix la teva casa i amb qui.
Al voltant del carrer Ample es van aixecar les cases de planta baixa i pis que la història local anomena «angleses», i més endavant blocs de pisos de construcció particular. Això vol dir que cada edifici el va decidir el seu propietari, sense un projecte comú que garanteixi que dos portals veïns s’assemblin per dins.
La conseqüència és doble. A les cases, el més habitual és una escala interior estreta, un baix amb una altra història que el pis de dalt i parets compartides que es toquen amb cura. En els blocs, cada edifici pot tenir baixants, quadres i forjats d’èpoques i qualitats diferents, i per això no apliquem cap recepta: demanem l’informe tècnic de l’edifici i obrim cales on calgui.
Prop de l’estació les vies es van soterrar i en els terrenys que van quedar lliures es va obrir el maig de 1999 el Parc del Nord, el més gran de Terrassa després del de Vallparadís. Si el teu habitatge mira cap a aquesta zona, el tren en superfície ja no és la dada de partida en escollir fusteria.
A l’Antic Poble el subsòl i les esglésies manen sobre el calendari.
El conjunt de les tres esglésies romàniques va ser declarat monument nacional el 1931, i Puig i Cadafalch el va estudiar i restaurar al primer terç del segle XX. Al seu entorn s’han trobat restes d’una vil·la romana i enterraments, i entre 2000 i 2007 hi va haver excavacions. A prop hi ha el pont de Sant Pere, projectat el 1579, acabat el 1626 i bé cultural d’interès local, i l’antic ajuntament de Sant Pere, inaugurat el 30 de maig de 1897 i també protegit.
Per a casa teva això vol dir dues coses. El que es veu des del carrer, com fusteria, color o coberta, es consulta abans d’escollir, perquè la fitxa de protecció de la finca decideix què hi encaixa. I si l’obra implica excavar, per exemple fonament, fossa o drenatge, preguntem si la parcel·la té antecedents arqueològics abans d’obrir rasa.
Un interior d’habitatge, en canvi, queda al marge: es reforma amb el mateix ordre que qualsevol altra casa de la ciutat.
Quin material, color i divisions encaixen amb aquella façana.
Teula, alçada i acabaments visibles des de la plaça.
Fonament, fossa o drenatge: consulta d’antecedents arqueològics.
Nivell de protecció i condicions que imposa.
El casc de Sant Pere és un morro entre dos barrancs: només té sortida natural cap al nord.
L’Antic Poble està tancat a l’oest pel torrent de Vallparadís, a l’est pel de Montner i al nord pel passeig Vint-i-dos de Juliol. El pont de Sant Pere, que l’uneix amb el Centre, fa 3,50 metres d’ample i 57 de llarg, i la passarel·la que creua el Montner té un tauler de 2,70. Per això l’obra es planifica des del costat del barri, no pel pont, i el material pesat no depèn de cap dels dos.
Les dates importen. El barri celebra la seva festa major al voltant de la segona Pasqua i té un ball propi, el de la Papallona, una figura creada el 1992 que llança aigua en lloc de foc. El casc celebra la seva el diumenge anterior a Sant Pere, i tota la ciutat, el primer diumenge després: les dues setmanes entorn del 29 de juny no són d’aplec.
Al voltant del mercat del Triomf hi ha voreres àmplies amb porxos on els pagesos munten les seves parades de fruita i verdura. En hores de mercat no descarreguem allà i busquem un altre carrer per al camió.
Entrada pel costat del barri, sense dependre del pont.
Segona Pasqua i setmanes de Sant Pere reservades a interiors.
Sortida de runa en sacs i vehicle petit.
Mesures de gir per a peces grans abans de comprar-les.
Forquilles orientatives a Sant Pere, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El casc, la franja dels torrents i el barri de després de 1904 s’assemblen poc per dins.
Reformem principalment a:
El casc de l’Antic Poble, a un pas del carrer Major i del conjunt monumental. Aquí es consulta la fitxa de la finca abans de canviar res que es vegi i es pregunta per antecedents arqueològics si hi ha excavació.
En realitat són torrents: Vallparadís i Montner abracen el casc, i el de Sant Lleïr creua el barri. Les cases al costat d’ells demanen mirar humitat de mur i de solera, i l’accés es pacta amb el pont de tres metres i mig com a límit.
El barri que es va obrir després de l’annexió, amb cases angleses de planta baixa i pis i blocs de pisos de construcció particular. Cada edifici té el seu propi plànol, i la visita decideix si s’obre una cala o es demana l’informe tècnic.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Sant Pere: preus, llicències, terminis i ajuts.
Ho diu la teva adreça, i si dubtes es confirma amb l’Ajuntament. L’Antic Poble és el casc històric, amb 616 veïns, i Sant Pere és el barri que va créixer al nord després de 1904. El primer per a la teva reforma és saber en quin estàs, perquè el casc pot ser a l’entorn de protecció de les esglésies i el barri, no.
Depèn de la fitxa de protecció de la teva finca. El que es veu des del carrer es consulta abans d’escollir material i color, i si la finca està catalogada, el criteri el marca l’Ajuntament. Abans de comprar fusteria fem aquesta consulta, no després.
No s’assumeix que es pugui. Al seu entorn hi ha restes d’una vil·la romana i enterraments, i hi va haver excavacions entre 2000 i 2007. Per a un fonament, una fossa o un drenatge preguntem si la parcel·la té antecedents abans d’obrir rasa i ho posem al calendari.
Pel nord, des del barri, i no pel pont. El pont fa 3,50 metres d’ample i la passarel·la del Montner, 2,70. Demanem material en tandes petites i traiem la runa en sacs amb un vehicle lleuger.
L’estructura de la planta baixa i el forjat del pis. Si el baix va tenir un altre ús, com a botiga o taller, el seu terra no sol tenir la impermeabilització que s’exigeix a un habitatge. Fem cala abans de decidir si s’uneix amb el pis o s’obre al pati.
Es pot estudiar, però no és una reforma més: passar un local a habitatge es tramita com a obra major i exigeix complir l’habitabilitat completa, amb ventilació, llum natural i cèdula. Primer demanem la teva fitxa urbanística. El règim general de la ciutat està explicat a <a href="/reformas-integrales-terrassa">la pàgina de Terrassa</a>.
El barri celebra la festa major al voltant de la segona Pasqua, el casc el diumenge anterior a Sant Pere i la ciutat el primer diumenge després. En aquestes setmanes deixem treballs d’interior i no hi ha lliuraments pesats als carrers de la festa.
Que no hi ha un plànol tipus que valgui per al portal del costat. Cada edifici té la seva baixant, el seu quadre i el seu forjat, i es miren a l’edifici mateix. Demanem l’informe tècnic i obrim les cales necessàries per decidir què es renova.
Sí: «reforma integral pis terrassa»: maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes amb el mateix pressupost tancat per partides. També: «reformar una casa de poble terrassa», «rehabilitació cases antigues terrassa».
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Sant Pere i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.