La Concòrdia no va créixer de qualsevol manera: la va planificar la Caixa d’Estalvis de Sabadell als anys cinquanta, amb un centenar de casetes amb jardí, i la van completar els pisos de VISASA i els blocs del pla de Can Borgonyó. Són tres generacions d’habitatge amb les instal·lacions de cada dècada. La visita serveix per saber a quina pertany la teva i pressupostar-la com el que és.
El barri neix dels terrenys de la masia de Can Borgonyó, que es van començar a vendre per parcel·les als anys cinquanta. Entre 1955 i 1959 es van obrir els carrers entre la carretera de Matadepera i el carrer Germanor, amb noms de virtuts com Esperança, Previsió, Estalvi o Alegria, i els primers veïns van arribar a finals de 1956 i al llarg de 1957. El 1962 es van inaugurar 500 habitatges de VISASA i, des del 1969, els blocs aixecats per promotors al pla parcial de Can Borgonyó. És un barri petit de tres èpoques: caseta, pis dels seixanta i bloc posterior. I amb una particularitat que pesa a l’obra: a diferència de la majoria dels barris de la ciutat, va tenir clavegueram, carrers pavimentats, llum i aigua corrent des de la inauguració.

El barri es va fer en tres tandes i cadascuna va deixar la seva manera de construir. Aquestes quatre situacions es repeteixen.
Projectada el 1953 i el 1954 per a classes mitjanes i treballadors qualificats, amb tres o quatre habitacions i jardí. Du gairebé setanta anys d’ús: es revisen coberta, canonades i quadre, i es decideix si compensa redistribuir o guanyar el jardí.
Edificis aixecats al voltant de les casetes per a treballadors del tèxtil i del metall, amb instal·lacions d’aquella dècada. Primer es mira la finca (baixants, inspecció tècnica, acords de la comunitat) i després el pis.
Blocs de finals dels seixanta i dels setanta, promoguts per constructores sobre un pla que el 1967 va deixar de demanar cases unifamiliars. Fa més de quaranta-cinc anys que són dempeus, que és el llindar de la inspecció tècnica, i amb l’envolupant es guanya tant com amb els acabats.
El barri va tenir botigues sota els porxos de la carretera des del principi: farmàcia, estanc, queviures, fleques. A sobre hi ha habitatge, i es reforma pensant en la ventilació de la cuina i en els horaris de repartiment de baix.
Segons de quina tanda sigui el teu habitatge canvien la instal·lació que amaguen les parets i la persona que hi decideix. S’esbrina a la primera visita.
Entre 1953 i 1954 la Caixa d’Estalvis de Sabadell va presentar el projecte d’un barri model: un centenar de cases unifamiliars amb jardí, inspirades en la ciutat jardí anglesa i a preus assequibles per a classes mitjanes i treballadors qualificats. Poc després van arribar els pisos que VISASA, vinculada a la Caixa i al gremi de fabricants, va inaugurar el 1962. I des del 1969, els blocs que els promotors van aixecar al pla parcial de Can Borgonyó, quan una revisió de 1967 va suprimir la part de ciutat jardí.
Les tres èpoques s’assemblen poc per dins. Una caseta es reforma com a casa: coberta, estructura i jardí. Un pis de VISASA i un dels blocs posteriors es reformen com a pis de comunitat, amb l’edifici pel davant. El sector de Can Borgonyó es va urbanitzar amb retard: la Riereta, un torrent al seu pas pel passeig Fleming, va ser focus de brutícia, rates i protestes veïnals fins que es va construir l’Eix Macià. Per això, a les plantes baixes d’aquella zona, es pregunta a la comunitat per humitats antigues.
Tres tandes, tres punts de partida
Planta baixa o planta baixa i pis, amb jardí. Una sola família ho decideix tot.
Edifici de pisos per a treballadors, amb comunitat i escala comuna.
Promoció privada posterior, amb els carrers urbanitzats per fases.
A la caseta, tu. Als pisos, la comunitat decideix façana, finestres exteriors i baixants.
Tres dècades han deixat tres generacions de quadre i de cablejat: es mesura cadascuna, no se suposa.
El nucli de la Caixa va tenir xarxa des del primer dia, així que no es busca cap fossa antiga: es mira l’estat del que du dècades en ús, a les casetes i als blocs.
Els blocs dels seixanta i dels setanta ja passen dels quaranta-cinc anys, el llindar de la ITE. Es pregunta si està feta.
La Concòrdia va tenir des de la inauguració clavegueram, carrers pavimentats, llum, aigua corrent i transport públic, cosa que no tots els barris de Sabadell podien dir. El 1963 tots els seus carrers estaven asfaltats i il·luminats. Per a qui reforma té una conseqüència clara: aquí no es busca un pou ni una fossa antiga, com als barris que van créixer abans que arribés la xarxa.
El que sí que es busca és el final de la vida útil d’unes instal·lacions que fa entre cinquanta i setanta anys que treballen: canonades de ferro galvanitzat estretes per la calç, desguassos de fibrociment o de fosa segons la dècada, quadres amb fusibles i circuits sense presa de terra. No estan malament per ser velles; es comproven per trams, i el que no es pugui garantir es renova.
Si el baixant és col·lectiu, la seva substitució passa per la comunitat; si el tram és privatiu, entra al teu pressupost com a partida pròpia, separada de la comuna.
Quan gairebé tot un barri té la mateixa edat, les obres comunes es pensen en conjunt. L’Ajuntament ho recull en un programa de rehabilitació.
Sabadell té una oficina de rehabilitació d’habitatges oberta des del setembre de 2023, que gestiona els ajuts de rehabilitació residencial de la Generalitat, i segons la seva pròpia presentació de 2024 La Concòrdia figura entre els entorns residencials de rehabilitació programada. Les convocatòries, els perímetres i els terminis canvien; per això no els donem per bons de memòria i es consulten a l’oficina abans de decidir res.
Per a qui reforma un pis, la regla pràctica és d’ordre: si la teva comunitat estudia una obra comuna (façana, finestres, coberta o ascensor), aquesta obra va primer i la reforma interior s’hi ajusta. El que es faci a dins no ha de duplicar el que després farà l’edifici.
La teva part del pressupost la separem de la comuna. Així, si la comunitat demana un ajut, cada import és per separat i ningú paga dues vegades el mateix.
Quines obres comunes hi ha estudiades, aprovades o pendents d’ajut.
El comú abans que el privat, per no aixecar el que s’acaba de fer.
El privatiu i el comú, cadascun amb la seva partida al pressupost.
Els ajuts tenen dates: es consulten abans de fixar el calendari de l’obra.
Les casetes es van projectar per a parelles joves amb fills petits: planta baixa o planta baixa i pis, tres o quatre habitacions i jardí. Avui les compren i les hereten persones amb una altra vida, i l’encàrrec amb més sentit sol ser el mateix: una cuina que s’obri a l’estar, un bany més i un jardí que de debò s’utilitzi.
Quan la casa té pis, l’escala interior decideix què es pot moure: el bany de dalt només va allà on el seu desguàs troba camí cap avall. Es fa una cala al forjat entre plantes abans de carregar-lo amb una dutxa d’obra, i es mira la coberta sencera, que és sobre les cases des de mitjan dels cinquanta.
Si penses ampliar, la fitxa urbanística mana: el que es pot ocupar o pujar ho fixa el planejament, no el desig. Es demana abans de dibuixar, no després.
Forquilles orientatives a La Concòrdia, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri es recorre en un passeig, i en aquest passeig es creuen tres dècades de construcció.
Reformem principalment a:
Els pisos de VISASA, aixecats a començaments dels seixanta al voltant de les casetes de la Caixa, per a treballadors del tèxtil i del metall. Edificis amb més de seixanta anys: l’escala i els baixants es parlen abans que el pis, i es pregunta si el teu edifici cau dins del perímetre de rehabilitació programada de l’Ajuntament, cosa que ni se suposa ni es descarta.
La carretera de Matadepera i el seu entorn, on el barri va tenir comerç sota els porxos des del principi: farmàcia, estanc, queviures i fleques. Els pisos que hi ha a sobre demanen vigilar la ventilació de la cuina, el repartiment a primera hora i la convivència de la comunitat amb els comerços.
Els carrers de les casetes de la Caixa, entre la carretera de Matadepera i el carrer Germanor, amb el carrer d’Alegria com a eix que partia el conjunt en dues meitats simètriques. Cases de planta baixa o de planta baixa i pis, amb jardí, on la reforma cuida l’escala interior, la coberta i la relació amb el jardí.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a La Concòrdia: preus, llicències, terminis i ajuts.
Si és entre la carretera de Matadepera i el carrer Germanor i és de planta baixa o de planta baixa i pis, amb jardí, el més probable és que sí. L’any de construcció del cadastre ho confirma: els carrers de la Caixa es van obrir entre 1955 i 1959. Importa perquè fixa l’edat de la coberta, de les canonades i del quadre elèctric.
L’edat i qui els va promoure. Els de VISASA són de començaments dels seixanta, 500 habitatges inaugurats el 1962 per a treballadors; els posteriors, del pla parcial de Can Borgonyó, es van començar a aixecar el 1969 i els van vendre promotors. Canvia l’edat de cada instal·lació, i amb ella el que convé refer al pis.
A l’oficina municipal de rehabilitació de Sabadell, oberta des del setembre de 2023. La Concòrdia apareix entre els entorns residencials de rehabilitació programada de la ciutat, però els perímetres, les convocatòries i els terminis canvien, i no els donem per bons de memòria. El que és útil és anar-hi amb l’administrador i amb l’estat de la finca, no amb el pressupost d’un pis.
No necessàriament. Que la xarxa existís des del principi treu el risc d’una fossa antiga, no el d’unes canonades de fa entre cinquanta i setanta anys. Es comproven per trams: aigua des del comptador, baixants i desguassos, i el quadre. El que hagi arribat al final de la vida útil se substitueix sencer, no només el tros que degota.
Gairebé sempre sí, i és de les millores que més s’aprofiten. A la planta baixa sol ser senzill si hi ha un baixant a prop; al pis depèn de l’escala i del forjat, on es fa una cala abans de carregar-lo amb una dutxa d’obra. Es decideix amb una cala, perquè d’ella depèn per on baixa el desguàs.
Depèn del tram. El baixant que creua diversos habitatges és un element comú i el decideix la comunitat en junta; el tram que va des d’ell fins al teu bany o la teva cuina és teu. El que s’acordi amb l’administrador queda per escrit, i al pressupost cada part va en la seva pròpia partida.
En una casa amb jardí, el primer que es comprova és la cota: si el terreny és més alt que el terra interior, l’aigua empeny contra el mur. Després es miren la canal, les canonades i la barrera contra la humitat del fonament. Es talla a l’origen i després es pinta; si no, la pintura nova fa bombolles en una temporada.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a La Concòrdia i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.