La comarca no té un reglament d’obres: té un ajuntament per municipi, i cadascun anomena els seus tràmits d’una manera diferent. Entre Sabadell, Terrassa i el massís de Sant Llorenç hi ha pisos dels seixanta enganxats a un riu, cases de poble, urbanitzacions amb bosc i fins i tot un municipi nascut el 1994. Nosaltres comencem per quina finca és i a quina finestreta cau, i això inclou mirar l’altura del poble, la distància al bosc, el riu i l’edat del bloc: al Vallès un pis de la plana i una casa de vessant es reformen per camins diferents. Després, pressupost tancat i un únic cap d’obra.
Des de Santa Perpètua de Mogoda, a 74 metres sobre el nivell del mar i a set quilòmetres de Sabadell, fins a Matadepera, a 423 metres i als peus del massís, la comarca puja i es parteix en trossos. La plana del Ripoll i del Sec és la dels blocs dels seixanta i dels setanta, el peu de la serra la de les cases amb parcel·la, i l’oest, amb Vacarisses i Ullastrell, la de les urbanitzacions i els pobles petits. Per dins un pis és un pis, però la finestreta no: el que en un municipi es comunica sense més, al del costat demana tècnic, i el que aquí és llicència allà és comunicació. A cada visita comprovem quin tràmit toca i el deixem escrit al pressupost. I hi ha un factor que no surt en cap plànol de reforma: el riu. El Ripoll i el Sec creuen la plana i condicionen els baixos dels pobles pels quals passen.

No hi ha un sol Vallès Occidental, n’hi ha diversos. Aquestes quatre famílies reuneixen el que canvia de debò d’un municipi a un altre.
Sabadell i Terrassa tenen el seu propi catàleg de patrimoni i els seus propis noms de tràmit, i per això cadascuna té la seva pàgina amb el detall dels seus barris: <a href="/reformas-integrales-sabadell">Sabadell</a> i <a href="/reformas-integrales-terrassa">Terrassa</a>. Aquí només convé retenir que cap de les dues no serveix de model per a la resta de la comarca.
Barberà, Ripollet, Montcada, Cerdanyola, Rubí i Badia comparteixen un patró: creixement ràpid, blocs i cases aixecats per etapes, i habitatges amb instal·lacions de mig segle. Cada ajuntament ho ordena a la seva manera (<a href="/reformas-integrales-barbera-del-valles">Barberà</a>, <a href="/reformas-integrales-ripollet">Ripollet</a>, <a href="/reformas-integrales-montcada-i-reixac">Montcada</a>, <a href="/reformas-integrales-cerdanyola">Cerdanyola</a>, <a href="/reformas-integrales-rubi">Rubí</a>). Badia, municipi des del 1994 i de menys d’un quilòmetre quadrat, és el cas més compacte.
Matadepera, Castellar i Sant Quirze són residencials, però no s’assemblen: a la primera manen el parc i el catàleg, a la segona l’ordenança municipal i a la tercera la proximitat de l’aeroport. Cadascuna mereix la seva lectura: <a href="/reformas-integrales-matadepera">Matadepera</a>, <a href="/reformas-integrales-castellar-del-valles">Castellar</a> i <a href="/reformas-integrales-sant-quirze-del-valles">Sant Quirze</a>.
Vacarisses és el poble més occidental de la comarca, limítrof amb el Bages i el Baix Llobregat, i Ullastrell s’aixeca sobre un turó amb tres nuclis més, urbanitzacions de la segona meitat del segle XX. Són cases amb terreny i accessos propis, on la logística pesa tant com el tràmit. Vacarisses té <a href="/reformas-integrales-vacarisses">pàgina pròpia</a>.
Tirar un envà que no carrega és el mateix a tot arreu. El paper que demana cada ajuntament, no.
La Llei d’urbanisme de Catalunya reparteix les obres entre comunicació prèvia i llicència, però cada ajuntament escriu el seu propi catàleg de tràmits i els posa els seus noms. El resultat, per a qui reforma, és que una mateixa obra canvia de paper en creuar un terme municipal.
Un exemple clar és al jardí: la mateixa pèrgola que a Sant Quirze exigeix llicència entra a Castellar per la comunicació més senzilla. Un altre, a l’interior: Ripollet separa tres models de comunicació segons la documentació que porten, i Montcada separa dues sèries, una sense documentació i una altra amb croquis, memòria o projecte.
Aquesta diversitat no és dolenta si l’expedient està ben armat. Per això a la visita preguntem primer el municipi i l’adreça de la finca, i el pressupost tancat inclou l’expedient.
Quatre sistemes de tràmit
Tres lletres per a tres nivells d’exigència i un número per a cada tipus d’obra.
Una ordenança amb annexos: obres que ni es comuniquen, comunicacions de dos models i llicència amb projecte.
Models A, B i C de comunicació segons portin tècnic i projecte, més la llicència urbanística.
Dues sèries de comunicació (codis 0 a 14 i 15 a 40), obres menors i obres majors.
Dos nivells de comunicació segons l’entitat de l’obra, i llicència quan s’afecten elements portants.
L’«assabentat» serveix per a obres menors només en habitatges. La resta, comunicació amb tècnic o llicència.
Un assessor de tràmits decideix si va comunicació o llicència, i Valldoreix tramita a la seva pròpia entitat local.
Un qüestionari en línia indica el tràmit, i els edificis del catàleg historicoartístic segueixen la seva pròpia via.
Santa Perpètua de Mogoda és a 74 metres, en una plana creuada per la riera de Caldes. Badia, a 120. Sant Quirze, a 188. Ullastrell, al seu turó, a 342, Vacarisses a 382 i Matadepera a 423 metres, als vessants del massís. No cal ser meteoròleg: una casa de la plana i una del massís s’escalfen, s’humitegen i es cuiden d’una altra manera.
A la plana i vora els rius es mira l’estat dels baixos i de les instal·lacions de mig segle. A la serra, l’envolupant, la calefacció i el bosc que envolta la parcel·la. Per això dos habitatges amb la mateixa superfície no es pressuposten igual: encara que el preu per metre de la taula sigui el mateix, les partides que pesen són unes altres.
I el bosc porta regles pròpies. Castellar, Matadepera, Terrassa i Vacarisses figuren entre els municipis del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el pla especial del qual és del 1972 i es va modificar el 1998. La classificació de municipis d’alt perill d’incendi forestal que publica la Generalitat és més ampla: en aquesta comarca figuren Sabadell, Terrassa, Rubí, Sant Cugat, Cerdanyola, Montcada, Sant Quirze, Castellar, Matadepera, Vacarisses i Ullastrell, entre altres, però no Barberà, Ripollet, Badia ni Santa Perpètua. Les trobaràs desenvolupades a Matadepera i Castellar.
Per a qui reforma, la diferència es nota a l’estiu: segons el part diari de perill, una obra a menys de mig quilòmetre d’un bosc pot quedar-se sense radial diversos dies. No tots els habitatges de la comarca són en aquesta franja, i per això es mesura la distància de cada parcel·la a la visita.
La plana del Vallès Occidental la creuen dos rius de poc cabal i crescudes sobtades, el Ripoll i el Sec. Ripollet els té tots dos, Badia el Sec, i Castellar protegeix el seu tram del Ripoll amb un pla especial de parc fluvial que abasta 194 hectàrees de sòl no urbanitzable. No és un detall de mapa: la riuada del setembre del 1962 va causar víctimes mortals a Castellar i va danyar la fàbrica Tolrà, i Ripollet també guarda memòria de les riuades d’aquell any.
Per a qui reforma, el que importa és a la planta baixa: baixos, garatges i patis a cotes properes al llit. Abans de pressupostar es mira si hi ha marques d’humitat a l’arrencada dels murs, com evacua el pati i si la instal·lació elèctrica queda per sobre de la cota de risc. Són revisions barates que eviten un parquet aixecat al segon hivern.
Demanar el contenidor sembla l’últim d’una obra i és dels primers que cal datar. Cada ajuntament regula l’ocupació de la via pública a la seva manera. A Sant Quirze només es pot demanar amb la llicència o la comunicació ja presentades, i si hi ha reserva d’aparcament calen set dies hàbils com a mínim. A Barberà es demana amb un mes d’antelació, la resolució tarda un mes i el silenci és negatiu. A Ripollet, la resolució pot arribar als dos mesos. A Cerdanyola, el permís ha d’anar lligat a una llicència, una comunicació o una declaració responsable, i no pot durar més que l’obra. A Terrassa, bastides, tanques i sitges porten una taxa a part.
La conseqüència és de calendari: un contenidor que arriba abans que el permís és un problema, i un que arriba tard deixa aturat l’equip d’enderroc. Per això la data del sac es fixa a la visita, amb l’expedient d’ocupació ja en marxa, i no el dia abans de picar.
En un bany llarg i angost, el cel ras es decideix amb el metre a la mà, no a ull.
En una obra del carrer de Pere II el Gran, a Santa Perpètua de Mogoda, vam muntar cels rasos de lames registrables en banys estrets. El difícil no és el cel ras en si, és el que hi va a dins: els focus encastats i la reixeta de ventilació han de caure on cau la modulació de les lames, no on li vagi bé a l’instal·lador.
Per això es replanteja abans de tallar: es dibuixa la modulació, es reparteixen focus i reixeta sobre el dibuix i només després es talla la lama. El resultat és un cel ras que es pot obrir per revisar una instal·lació sense trencar res, amb una geometria neta en un espai que no perdona. A la cabina de dutxa, un mur de maons de vidre deixa passar la llum sense ensenyar la dutxa.
És una obra petita, però resumeix com treballem a tota la comarca: mesurar primer i repartir després.
Veure els projectes →S’obre per revisar instal·lacions sense trencar el cel ras.
Encastats seguint la modulació de les lames.
La ventilació entra al mateix repartiment.
A la cabina de dutxa, per deixar passar la llum.
Rubí, Barberà i Ripollet van créixer de cop els anys seixanta i setanta, i Badia va néixer als setanta com a ciutat nova. Aquests blocs tenen avui més de quaranta-cinc anys, i a Catalunya un edifici plurifamiliar a partir d’aquesta edat ha de passar la inspecció tècnica (ITE, Decret 67/2015).
Per a qui reforma un pis en un d’ells, la conseqüència és pràctica: abans de tancar l’abast es pregunta a l’administrador si la ITE és al dia i si hi ha una derrama prevista per a baixants, façana o coberta. El que és comú es deixa per escrit a part del privatiu i cada part té la seva partida.
Si apareixen baixants de fibrociment, només les pot retirar una empresa inscrita al registre d’empreses amb risc d’amiant (RERA). No és una partida per improvisar ni per sumar a mitja obra.
Forquilles orientatives al Vallès Occidental, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Com treballem cadascun d’aquests serveis al Vallès Occidental, amb preus i exemples de la zona.
Aquests quatre noms resumeixen com canvia la finestreta d’un municipi a un altre.
Reformem principalment a:
Municipi amb assessor de tràmits: l’Ajuntament decideix per tu si la teva obra va per comunicació o per llicència. I part del terme, Valldoreix, és entitat local menor amb la seva pròpia finestreta. El detall és a la seva pàgina, que separa el nucli d’urbanitzacions com Les Planes, La Floresta, Valldoreix o Mira-sol.
Veure reformes a Sant Cugat del Vallès →Capital amb pla especial de patrimoni i comunicació d’obres per a l’interior dels habitatges. L’aeroport que porta el seu nom condiciona a més les obres en altura del veí Sant Quirze del Vallès. Els seus barris de casa anglesa i de blocs de mitjan segle demanen obres diferents, i per això la pàgina de la ciutat els separa.
Veure reformes a Sabadell →Capital que ofereix un qüestionari en línia per esbrinar el tràmit de cada obra, i amb un catàleg d’edificis historicoartístics que mana al centre. Els vapors i les finques del centre conviuen amb polígons de blocs dels seixanta, i cadascun entra pel seu camí.
Veure reformes a Terrassa →Rubí té l’«assabentat» per a obres menors d’habitatge, i Cerdanyola una comunicació simplificada per a acabats i reparacions de cuines i banys, reservada a finques no catalogades. Dues finestretes semblants amb vocabulari diferent. Rubí té a més un POUM en tràmit, i la seva pàgina explica com afecta les llicències.
Més municipis de la comarca:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar al Vallès Occidental: preus, llicències, terminis i ajuts.
No: cada ajuntament del Vallès Occidental ordena les seves obres i els posa els seus noms, des de les sèries amb lletres i números de Sant Quirze fins als models A, B i C de Ripollet. L’únic que és comú és el marc de la Llei d’urbanisme de Catalunya, que reparteix les obres entre comunicació prèvia i llicència. Per això el primer que preguntem és el municipi i l’adreça de la finca.
Es fa de la mateixa manera: el primer pas és localitzar el catàleg de tràmits del teu ajuntament i la classificació de la finca, i amb això es tanca el pressupost. Hi ha municipis petits a la comarca, com Ullastrell o Vacarisses, amb les seves pròpies urbanitzacions i accessos, on pesa més la logística que el tràmit.
Depèn del municipi, però hi ha un patró: acabats i reparacions puntuals d’interior gairebé mai no demanen tècnic, i redistribuir, tocar estructura o treballar en façana i coberta amb bastida sí. A Castellar l’ordenança ho escriu amb totes les lletres. A Sant Quirze, la lletra C o CT del tràmit t’ho diu abans d’obrir el formulari.
Sí. A Sant Quirze del Vallès tot el municipi tret de Les Fonts queda sota la servitud de l’aeroport de Sabadell, i certes obres en altura exigeixen autorització d’AESA. Castellar i Matadepera estan entre els municipis del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i la prevenció d’incendis en urbanitzacions hi fixa condicions pròpies. I bona part dels municipis de la comarca, des de Sabadell fins a Vacarisses, estan classificats com d’alt perill d’incendi forestal.
Es comença preguntant a l’administrador per la ITE i per les obres comunes pendents, i es deixa per escrit què és del pis i què de la comunitat. Després es refà la instal·lació sencera amb butlletí, es revisen les baixants i, només amb l’ocult resolt, s’entra a cuina, bany i acabats. Els blocs de 45 anys o més han de tenir ITE.
No. A Sabadell, la redistribució interior que no afecta de manera substancial l’estructura entra a la comunicació d’obres, que val des que es registra completa. A Terrassa, segons la seva seu electrònica, la comunicació cobreix l’interior que no altera distribució ni estructura, i les reformes que canvien la distribució passen a llicència d’obres menors. Mateix envà, tràmit diferent: per això la primera pregunta és el municipi.
Depèn del municipi, i convé demanar-lo juntament amb l’expedient de l’obra. A Barberà cal un mes d’antelació mínima, i a Sant Quirze set dies hàbils si es reserva aparcament. Als altres municipis es pregunta abans de datar l’obra: ho fem a la visita, perquè el permís estigui resolt quan arribi el sac de runa.
Sí: una revisió de la humitat i del desguàs abans de triar terra i revestiment. Els rius Ripoll i Sec són de poc cabal però de crescudes sobtades, i el 1962 una riuada va deixar víctimes i danys a Castellar. En una planta baixa propera al llit es comproven les marques a l’arrencada dels murs, el pendent del pati i l’altura del quadre i els endolls.
Sí. L’obra que mostrem a dalt, al carrer de Pere II el Gran, és just això: banys estrets amb cel ras de lames registrable, focus alineats amb la modulació, reixeta de ventilació integrada i mur de maons de vidre a la cabina de dutxa. En un bany petit no sobra ni un centímetre, i per això es dibuixa abans de tallar.
No. Una masia en sòl no urbanitzable té la seva pròpia via: a Castellar, per exemple, l’ordenança preveu llicències específiques per a sòl no urbanitzable, amb o sense informe de la comissió territorial d’urbanisme. Abans de projectar es demana a l’ajuntament quina classificació té la finca, i d’això depèn tota la resta.
Sí: «reforma integral pis vallès occidental», «reformes integrals vallès occidental»: maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes amb el mateix pressupost tancat per partides. També: «pressupost reforma integral vallès occidental», «preu m2 reforma integral casa antiga vallès occidental», «projecte reforma vallès occidental», «reformar una casa de poble vallès occidental», «reformes d’habitatges al vallès occidental», «reformes d’habitatges vallès occidental».
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta al Vallès Occidental i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.