A Sant Cugat conviuen tres ciutats amb regles diferents: el casc al costat del monestir, amb catàleg de patrimoni; les torres i urbanitzacions que va obrir el tren sobre els vessants de Collserola; i els sectors recents. A això s’hi suma una frontera administrativa que sorprèn: les obres de Valldoreix no es demanen a l’Ajuntament, sinó a la seva pròpia entitat municipal.
El 1950 Sant Cugat tenia menys de 7.000 habitants i el 1970 en superava els 20.000, però el seu caràcter venia d’abans: el 1877 una carretera el va connectar amb Barcelona, i darrere van arribar els estiueigs i les torres modernistes del sud de la via; el 1917 el tren va donar pas a Valldoreix, Mira-sol, La Floresta i Les Planes, urbanitzacions que es reparteixen per la falda de Collserola. Al mig va quedar un casc medieval amb el seu propi catàleg de protecció. Abans de reformar aquí cal saber quina finca tens al davant i qui t’ho ha d’autoritzar.

El que es fa primer depèn de la finca: el terreny en una urbanització, el catàleg al casc, la comunitat en un sector recent.
Després de la carretera del 1877 que va apropar Sant Cugat a Barcelona, famílies barcelonines hi van construir cases d’estiueig, i les primeres colònies incloïen torres modernistes a la zona sud de la via. Avui conserven galeries, fusteria d’època, teulades de teula i jardí. Quan la casa o el jardí consten al catàleg, el projecte espera l’informe de la Comissió de Patrimoni.
Amb el tren del 1917 es van obrir Valldoreix, Mira-sol, La Floresta i Les Planes, sobre parcel·les en pendent. Són cases ampliades per etapes, on els murs de contenció, les fonamentacions i els desguassos pluvials manen sobre el disseny. S’arrenca pel terreny i la coberta, no per la cuina.
Edificis que pertanyen al segle XIX o al XX, assentats sobre un traçat medieval de carrers irregulars, amb estructures velles i accessos estrets per fer entrar el material. És zona de catàleg i d’expectativa arqueològica: abans d’excavar per a un ascensor o una fossa es consulta, i res no es dona per fet.
Volpelleres, Parc Central i Coll Favà pertanyen als desenvolupaments nous, amb instal·lacions en regla però distribucions de promotora. Aquí es reforma per personalitzar: cuina, banys, terres i climatització, i les comunitats solen tenir criteri propi sobre terrasses i façana.
El primer que compta a Sant Cugat és en quina zona és la finca, i el segon, si té protecció patrimonial.
Per saber quina via et correspon, l’Ajuntament ofereix un assessor de tràmits d’obres: allà s’esbrina si la teva obra es despatxa amb comunicació prèvia o necessita llicència. La comunicació permet començar tan aviat com es lliura tota la documentació; en sòl no urbanitzable queda descartada, i l’impost de construccions ha d’estar pagat per endavant. Quan un mateix projecte combina tots dos tipus d’obra, es presenta sencer com a llicència.
El segon filtre és el patrimoni. Abans de presentar res es mira el catàleg: si la finca està protegida, la Comissió de Patrimoni ha d’emetre un informe previ, i les que tenen catalogació específica han de justificar materials, colors i textures. Aquesta documentació la preparem de la mà de la nostra arquitecta tècnica.
On es presenta cada cas
Treballs que l’assessor municipal classifica com a comunicació, sempre en sòl urbà i sobre finques sense protecció patrimonial.
Obres de més abast, sòl no urbanitzable, obres mixtes i finques amb informe patrimonial.
Tota obra ubicada a Valldoreix se sol·licita a la pròpia entitat municipal descentralitzada.
Sis mesos per arrencar, dotze per acabar, i una sola pròrroga equivalent a la meitat del termini, sempre que se sol·liciti abans de vèncer.
L’autoliquidació de l’impost de construccions es presenta i es paga abans de tramitar.
Ocupar el carrer amb bastida, tanca o contenidor requereix autorització, i entrar i sortir amb vehicles d’obra es demana mitjançant el gual provisional.
Només es demana autorització per talar arbres catalogats i masses arbòries.
Aquestes torres van començar sent cases de temporada: a partir del 1877 famílies barcelonines pujaven a passar-hi l’estiu, i amb el tren del 1917 van arribar les urbanitzacions del vessant. El normal en un habitatge concebut per a l’estiu és trobar-hi parets amb poc aïllament per a l’hivern, teulades de teula arreglades per trams i una calefacció instal·lada dècades més tard.
El nostre primer pas en una casa així és aïllar de debò. Es revisa la coberta, es canvia la fusteria, es puja l’envolupant al nivell d’un habitatge habitual i es passa a terra radiant o aerotèrmia allà on la casa ho permet. El disseny interior ve després i es fa sobre aquesta base.
Si hi ha jardí, apareix una segona capa: murs de contenció, desguassos pluvials del terreny i, quan hi ha piscina, com està. En un terreny en pendent, deixar tot això fora del pressupost inicial és la manera més segura que reaparegui com a extra.
El casc de Sant Cugat descansa sobre carrers d’origen medieval, i el seu catàleg assenyala alguna cosa més que façanes.
El Monestir, un conjunt benedictí que abasta des del segle IX fins al XIV, és Bé Cultural d’Interès Nacional des del 1931. Al seu voltant, Major, Hospital i dels Marges conserven el traçat medieval, tot i que gairebé totes les cases es van construir entre el XIX i el XX. El pla especial de patrimoni es va revisar i aprovar el 2008, i aquesta revisió descriu cada edifici catalogat en una fitxa i delimita zones d’expectativa arqueològica al voltant de la plaça d’Octavià.
Si reformes un pis o una casa del casc, això vol dir tres comprovacions abans de començar: si la finca està catalogada, si l’obra toca elements de façana o fusteries i si cal excavar. Un ascensor nou, una fossa o una fonamentació en zona d’expectativa no es resolen amb una simple comunicació.
El tipus de protecció (A, B, C o D) determina quins documents cal aportar i si s’exigeix informe previ.
Materials, colors i textures es justifiquen a la memòria patrimonial.
Abans d’obrir un buit o redistribuir es fan cales a murs i forjats.
Per a un ascensor, una fossa o una fonamentació, es pregunta si la parcel·la cau en zona d’expectativa.
Treballs acabats de veritat, mostrats amb el carrer, la superfície i el que va incloure cadascun, des d’una cuina fins a una piscina d’obra. Sense fotos de catàleg.
Forquilles orientatives a Sant Cugat, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Com treballem cadascun d’aquests serveis a Sant Cugat, amb preus i exemples de la zona.
La ciutat ocupa els vessants nord-occidentals de Collserola, i segons l’extrem on siguis varien la finca, el terreny i la finestreta on es presenta el tràmit.
Reformem principalment a:
Valldoreix es va traçar cap al 1916 com a ciutat jardí, i el seu centre eren l’apeador i l’església de Sant Cebrià; avui és una entitat municipal descentralitzada. Mira-sol queda més al nord. Les comunicacions i llicències de Valldoreix les rep l’EMD, no el consistori de Sant Cugat.
El Monestir, Bé Cultural d’Interès Nacional des del 1931, presideix un casc d’origen medieval amb carrers com Major, Hospital o dels Marges, tot i que gairebé tot el que s’hi ha construït es va aixecar entre el XIX i el XX. El catàleg assenyala finques protegides i zones d’expectativa arqueològica a prop de la plaça d’Octavià.
Urbanitzacions sorgides amb el tren, en plena vessant de Collserola. Si la parcel·la limita amb el parc, cal respectar a més el pla especial propi del parc, aprovat el 2021 pel Govern, i les normes del municipi. Abans de pensar en interiors es revisen els murs de contenció, les cobertes i els desguassos pluvials.
Coll Favà forma part dels desenvolupaments recents de la ciutat. Els seus habitatges tenen instal·lacions més noves; per això el treball es concentra en acabats, cuina, banys i climatització, i és la comunitat qui decideix què admeten les terrasses i la façana.
Més zones de Sant Cugat:
Barris de Sant Cugat amb pàgina pròpia:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Sant Cugat: preus, llicències, terminis i ajuts.
Davant l’entitat descentralitzada de Valldoreix, que tramita el que es construeix al seu territori; l’Ajuntament de la ciutat no hi intervé. La seu electrònica municipal enllaça un llistat que assigna cada carrer a l’administració responsable. Busquem el teu carrer en aquest llistat abans de pressupostar i portem l’expedient a la finestreta correcta, perquè no perdis setmanes a la que no toca.
Sis mesos per començar i dotze per acabar, comptats des de la presentació. Només hi cap una pròrroga, equivalent a la meitat del termini inicial, que cal sol·licitar abans del venciment. Si el termini s’esgota sense ella, la comunicació deixa de tenir efecte i caldria presentar-ne una altra, de manera que encaixem el calendari d’obra dins d’aquesta finestra.
Sí: l’ICIO, l’impost de construccions, la base del qual és el pressupost d’execució material. L’Ajuntament demana presentar i pagar l’autoliquidació abans de tramitar la comunicació o la llicència, i a part hi ha una taxa administrativa. Aquesta gestió és cosa nostra i figura desglossada dins del pressupost tancat.
L’Ajuntament manté un catàleg de patrimoni on es mira, millor abans de contractar el projecte. Quan la finca està protegida, la proposta passa per la Comissió de Patrimoni, l’informe previ de la qual és obligatori i valora la qualitat arquitectònica del projecte respecte al pla especial que regula el patrimoni. Si la catalogació és específica (tipus A, B o C), a més es presenta una memòria amb els materials, colors i textures de façana i fusteria.
Únicament quan l’arbre figura al catàleg o pertany a una massa arbòria. És la regla que recull la seu electrònica per a les llicències d’obres: les altres tales no necessiten una autorització específica. Tot i així, si l’arbre condiciona la fonamentació d’una ampliació o d’una piscina, ho tractem amb tu abans de dibuixar i queda per escrit.
No. En sòl no urbanitzable, o urbanitzable no delimitat, la comunicació prèvia no val tret d’excepcions concretes, i es necessita llicència d’obres. Afecta masies i cases fora del sòl urbà; per això a la visita comencem comprovant la classificació del sòl, per no presentar el tràmit equivocat.
Sí, però amb permís a part: la comunicació prèvia no cobreix ocupar la via pública, i bastides, tanques i contenidors segueixen el seu propi tràmit municipal. Per a l’accés de vehicles a l’obra, l’Ajuntament té a més un procediment específic de gual provisional. Tot plegat va junt amb la resta de l’expedient i queda reflectit al pressupost.
És el document que marca el límit del que es pot construir a la teva parcel·la. L’Ajuntament aconsella treure’l abans de demanar llicència davant d’una ampliació, una obra nova, un canvi d’ús o qualsevol actuació que pugi el valor urbanístic. En una reforma interior no cal. En una torre a la qual vols sumar volum, en canvi, és el primer que sol·licitem, abans de traçar ni un plànol.
Només quan l’obra no requereix documentació tècnica. Tota la documentació tècnica ha d’anar signada pel tècnic redactor abans de presentar-la, segons exigeix l’Ajuntament, i que tu signis la sol·licitud no converteix en signats els documents adjunts. Si la teva reforma porta projecte o memòria, la signa la nostra arquitecta tècnica, i així l’expedient surt complet des del primer intent.
Tot es presenta com a llicència. L’Ajuntament ho deixa clar: quan una actuació reuneix obres dels dos tipus, es tramita com a llicència i porta la documentació de les dues. Per això, abans de presentar res, contrastem l’abast sencer de la reforma amb l’assessor municipal de tràmits d’obres.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Sant Cugat i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.