A Terrassa s’ajunten els vapors modernistes del Centre, els habitatges amb planta baixa i un pis a sobre propis dels barris obrers i uns blocs dels seixanta enfilats en un vessant. Què amaga la paret varia segons el carrer, i el tràmit també: en aquest Ajuntament, moure la distribució d’un pis queda fora del que admet una comunicació prèvia.
Entre 1950 i 1970 l’empenta de la indústria tèxtil va fer que Terrassa més que dupliqués la seva població, i la ciutat ho va absorbir de tres maneres: cases autoconstruïdes a Ca n’Anglada, Sant Pere Nord i La Maurina; grups de blocs públics, com Sant Llorenç i Montserrat; i, pujant pel pendent, els blocs de Guadalhorce, dels anys seixanta. El Centre va conservar els seus vapors i les seves finques de començaments de segle. Cadascuna d’aquestes Terrasses arrossega avaries típiques i un camí municipal propi, i a quina pertany la teva es determina durant la visita, abans de traçar la reforma.

Terrassa es va aixecar a base de capes i cada capa es reforma a la seva manera; aquests quatre són els que més condicionen una obra.
Finques de començaments del XX, a prop d’obres com el Vapor Aymerich o la Masia Freixa, que són de 1907. El primer és consultar el Catàleg d’Edificis Historicoartístics, perquè si la finca hi és inclosa la llicència puja a obra major. Si no hi és, el que és valuós es conserva i per dins es renova.
L’habitatge obrer de començaments de segle a Terrassa: magatzem o taller a la planta baixa i habitatge al pis. Reformar-lo sol significar unir les dues plantes i obrir cap al pati. Com que això altera la distribució, el tràmit és una llicència d’obres menors amb tècnic.
Sense planejament efectiu pel mig, els veïns de Ca n’Anglada i La Maurina van anar construint les seves pròpies cases, i a Sant Pere Nord i Can Boada va passar una cosa semblant. Estructura, humitat i electricitat es revisen abans que qualsevol acabat, i mai no es pressuposa que un mur sigui el que aparenta.
A Guadalhorce i a Can Palet II els blocs s’esglaonen pel pendent, i Montserrat i Sant Llorenç són conjunts de promoció pública. La reforma exigeix instal·lació nova de dalt a baix, l’acopi de material es planeja pensant en costers i escales, i les finestres porten trencament de pont tèrmic.
A Terrassa la frontera passa per la distribució, i la finca protegida del Centre la puja un esglaó més.
La comunicació prèvia d’obres serveix per a treballs dins de l’habitatge que respecten la distribució i l’estructura: guixos, pintura, paviments, cels rasos, instal·lacions. Passat un mes sense que l’Ajuntament plantegi una objecció motivada, comptat des que l’expedient està complet, l’actuació queda legitimada, sempre que compleixi la normativa.
Si la distribució canvia, el treball entra a la llicència d’obres menors, que porta projecte tècnic. I quan actua sobre un àmbit que protegeix el Catàleg d’Edificis Historicoartístics, o es tracta d’una rehabilitació integral que arriba a la majoria d’habitatges o elements de l’edifici, ens trobem davant d’una llicència d’obres majors: projecte visat i dos mesos per resoldre.
Quina llicència o comunicació demana cada treball
Guixos, pintura, paviments, cels rasos i canonades, sense canviar distribució ni estructura.
Canvi de distribució, obertures noves a façana, estructura de cobertes, obres amb fibrociment.
Àmbit protegit del Catàleg, conversió d’un altre ús en habitatge, més habitatges, ascensor nou, rehabilitació integral.
Ocupar la via pública costa a part i respon a una ordenança pròpia; ni la comunicació ni la llicència ho permeten.
Si afecta el trànsit, avís previ a la Policia Municipal i autorització pròpia.
Si comença abans de concedir-se, la taxa es duplica. Nosaltres no obrim res sense el tràmit al dia.
La llicència menor caduca per defecte a l’any de no començar i als tres de no acabar.
Terrassa conserva un dels conjunts industrials modernistes més reconeixibles de Catalunya. Hi ha peces de 1904 (l’Escola Industrial), de 1907 (la Masia Freixa i el Vapor Aymerich, Amat i Jover, avui mNACTEC) i de 1908 (el Mercat de la Independència). Al voltant d’aquests edificis, el Centre es va omplir de finques contemporànies, i bona part d’elles guarda voltes, fusteries i paviments que valen més que qualsevol acabat nou.
La conseqüència pràctica és clara: un edifici protegit pel catàleg historicoartístic no admet comunicació prèvia, i qualsevol intervenció en el seu àmbit compta com a obra major. Aquesta dada ha de ser sobre la taula abans de demanar el primer pressupost, ja que canvia el projecte, el termini i la taxa.
El nostre criteri és deixar el que es veu i resisteix, i canviar el que no es veu. El quadre elèctric, les baixants i la presa de terra se substitueixen per complet; la volta i la porta de fusta, en canvi, es restauren.
Quan entre 1955 i 1965 arribaven famílies més de pressa que habitatges, la casa es va fer com es va poder.
Ca n’Anglada va començar a aixecar-se amb les mans dels seus propis immigrants, a l’altra banda del torrent de Can Palet; la dècada dels cinquanta va portar la major expansió del barri i en va fixar el traçat final. Altres barris van seguir el mateix camí: Sant Pere Nord, i també La Maurina. A Can Boada va passar igual, tot plegat en anys sense normes de planejament efectives. D’aquí surten cases de dues altures amb murs de gruix irregular, forjats que es van anar sumant per etapes i instal·lacions que es van ampliar sense cap projecte.
Per això la visita inclou una cala a cada planta i una revisió del que és ocult: d’on entra l’electricitat, per on baixa l’aigua, què suporta el pis de dalt. Si el plànol que tens no s’assembla a la casa, fem mesurar abans de redistribuir.
Els gruixos i els suports varien d’una planta a la següent; es fa una cala abans de moure res.
Se segueix el traçat dels circuits i es comprova la presa de terra, que rarament existeix com a tal.
Terra sense impermeabilitzar i arrencades de mur amb capil·laritat.
Si canvies la distribució, el plànol real i el projecte tècnic van primer.
Guadalhorce i Can Palet II són dos conjunts de pisos dels seixanta, aixecats en vessant a nivells diferents i amb els Jardins de Salvador Allende al mig; Montserrat i Sant Llorenç van començar sent grups de promoció pública. En tots ells, reformar un pis és sobretot un assumpte de logística: ascensor o escala, carrers costeruts per al camió i una comunitat que ha d’aprovar qualsevol cosa que afecti la façana.
A dins es repeteix el patró dels blocs d’aquell temps: instal·lació elèctrica original, baixants envellides i fusteries d’alumini que no tallen el pont tèrmic. Una reforma integral ho canvia tot d’una vegada, i convé que sigui abans d’enrajolar. Si l’edifici no té ascensor, el material arriba per fases i es cuida l’escala comuna.
Forquilles orientatives a Terrassa, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Com treballem cadascun d’aquests serveis a Terrassa, amb preus i exemples de la zona.
Ni l’edat de l’edifici ni el procediment municipal s’assemblen d’un extrem a l’altre de la ciutat. Això és el que marca cada zona.
Reformem principalment a:
El nucli es va desenvolupar vora el torrent de Vallparadís, on els romans van fundar Ègara; al voltant es van aixecar les finques del tèxtil, entre elles la Masia Freixa i, ja el 1908, el Mercat de la Independència. El tràmit només es complica amb una finca protegida; en la resta es mantenen les voltes, fusteries i paviments d’època que hi hagi.
Les esglésies de Sant Pere formen un conjunt monumental sobre el solar de l’antiga seu del bisbat d’Ègara. El barri va anar creixent després al voltant de l’antic poble de Sant Pere, mentre que Sant Pere Nord, ja al districte veí, es va aixecar per autoconstrucció. Abans de reformar s’esbrina l’època de l’edifici i si l’afecta algun àmbit de protecció.
Veure reformes a Sant Pere →Als cinquanta Can Palet es va poblar de cases autoconstruïdes; la seva segona fase i Guadalhorce són blocs dels seixanta que separen els Jardins de Salvador Allende. El desnivell és tan gran que l’Ajuntament el va resoldre amb una passarel·la i un ascensor públics entre totes dues parts. El material d’obra puja per costers.
Sant Llorenç va néixer com a grup de blocs de promoció pública, lluny aleshores de la trama urbana. Les Fonts és al sud-est i una part del seu barri cau ja a Sant Quirze del Vallès: abans de reformar o comprar convé saber a quin ajuntament correspon la llicència.
Més barris i zones de Terrassa:
Barris de Terrassa amb pàgina pròpia:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Terrassa: preus, llicències, terminis i ajuts.
No. La comunicació prèvia només empara treballs interiors que deixen intactes la distribució i l’estructura: guixos, pintura, paviments, cels rasos o canonades. Si la distribució canvia, la via passa a ser la llicència d’obres menors, amb projecte tècnic i una declaració responsable que signa el tècnic. A la visita ho concretem i el tràmit el presentem nosaltres.
Un mes comptat des que l’expedient està complet. Si en aquest temps l’Ajuntament no formula una objecció motivada, pots executar l’actuació, que queda legitimada mentre compleixi la normativa. La taxa es paga abans de començar, i el seu rebut és el que ensenyes davant una inspecció.
És el primer que consultem, abans de calcular cap preu, perquè segons la resposta l’expedient pren un camí o un altre. Si l’obra afecta l’àmbit de protecció d’un edifici catalogat, la comunicació prèvia no és una opció: tota intervenció en aquests àmbits es resol amb llicència d’obres majors. L’Ajuntament ofereix també, a la seva seu electrònica, un qüestionari d’obres per orientar-te.
És una eina en línia que, mitjançant preguntes guiades, indica si la teva obra es resol amb comunicació prèvia, llicència menor o llicència major. Serveix per fer-te una idea. Quan toca tancar l’expedient, nosaltres ens basem en el catàleg de comunicacions i llicències que publica l’Ajuntament mateix i ho confirmem amb la memòria de l’obra.
Comença per la solera de la planta baixa i per l’arrencada de les parets. Aquella planta va néixer com a magatzem o taller, de manera que la seva solera sol mancar de la barrera contra l’aigua que sí que porta un habitatge. Amb una cala es localitza l’origen de la humitat, i amb aquesta dada s’escull entre drenar o aixecar una solera nova.
Ho gestionem nosaltres, perquè ni la comunicació ni la llicència ho autoritzen. Bastides, tanques i contenidors a la via pública abonen una taxa d’ocupació a part, i quan carregar o descarregar afecta el trànsit cal avisar amb antelació la Policia Municipal i demanar una autorització específica. El pressupost ho recull des del principi.
Va per una llicència d’obres menors específica. A la seva seu electrònica, l’Ajuntament tracta a part les obres amb fibrociment i demana, juntament amb el projecte tècnic i la declaració responsable, un pla de retirada de l’amiant. Retira l’amiant una empresa amb inscripció al RERA, sense excepció, i aquesta partida i el seu tràmit van dins del pressupost tancat.
No cal. Comunicació i llicències es presenten per internet amb identificació electrònica, o a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’àrea de Territori i Transició Ecològica, demanant cita. Si ets el titular, ens autoritzes com a representant i ho presentem tot des de la seu electrònica, amb la qual cosa t’estalvies desplaçaments i cues.
La taxa es duplica: l’Ajuntament ho recull de manera expressa per a les obres que arrenquen abans de concedir-se la llicència. D’altra banda, la llicència d’obres menors disposa per defecte d’un any per iniciar-se i de tres per concloure, i passat aquest termini caduca. Per això no toquem ni una sola paret fins que el tràmit està en regla i el calendari consta per escrit.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Terrassa i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.