El Centre cap en 1,36 km² i ajunta un casc antic que va néixer al voltant d’un castell-palau, finques de 1889 a 1916 i edificis dels anys vint. Aquí la primera pregunta d’una obra no és quin bany vols, sinó de quin segle és la teva finca, quina llista de patrimoni la nomena i per on pot entrar un camió a un carrer de vianants. Ho esbrinem abans de dibuixar i ho escrivim en un pressupost tancat.
Terrassa va néixer entorn del castell-palau de la plaça Vella i el Centre va créixer des d’allà: un primer eixample al segle XIII, les muralles enderrocades al XV i un altre eixample al XIX cap al nord. Hi viuen 19.116 persones en 1,36 km² (2021), el barri més poblat de la ciutat, entre la Rambla d’Ègara, el parc de Vallparadís, el passeig Vint-i-dos de Juliol i la carretera de Montcada. Dos pisos del mateix barri poden distar segles, i d’aquesta distància depèn el que amaga la paret. La visita arrenca esbrinant a quina capa pertany el teu.

En un barri de segles barrejats no hi ha pis tipus: hi ha una pregunta d’època abans de qualsevol plànol.
Carrers com Major, Mosterol o Cremat són el traçat original, i cases com Can Baró, del XVII, o la Casa Gros, de mitjan XVIII, vénen d’abans de qualsevol norma. S’aixeca un plànol amb cotes, es fa una cala abans d’obrir una obertura i es consulta què diu la finca sobre el que dona al carrer.
És l’època de Muncunill com a arquitecte municipal i dels seus contemporanis: maó vist i, sota el terra, bigueta de ferro sostenint el revoltó. On ha entrat aigua, sobretot sota cuina i bany, el ferro s’oxida i s’infla. S’obre cala abans de treure un cel ras i es tracta o es reforça el que ho demani.
El Centre és també el barri del comerç: farmàcies, magatzems i cafès ocupen plantes baixes de finques de pisos. La reforma cuida el forjat que separa els dos usos, l’escala que comparteixen i les hores en què el local obre, perquè l’obra no destorbi qui treballa a sota.
Si l’edifici apareix a l’inventari de patrimoni, canvia l’ordre: primer es confirma el règim amb l’Ajuntament i després s’escull finestra, balcó o color. A dins, la instal·lació es renova sencera i s’aprofita per deixar el quadre, la presa de terra i les baixants com en una obra nova; a fora, no es toca res que no s’hagi consultat.
Al Centre conviuen cases anteriors al segle XIX, finques de 1889 a 1916 i edificis dels anys vint endavant, i cada capa s’obre d’una manera.
El casc antic té tres moments fàcils de llegir: l’eixample del segle XIII al voltant del carrer de la Vila Nova, l’enderroc de les muralles al XV, que va permetre créixer cap a l’est i el sud, i l’eixample del XIX cap al nord. Fora de les muralles va quedar el Raval de Montserrat, on s’alçaria l’Ajuntament.
Entre 1892 i 1903 l’arquitecte municipal va ser Lluís Muncunill, que en cases de cós com la de Baltasar Gorina (1902) va emprar la bigueta de ferro com a suport del revoltó i com a biga lliure a la façana. És una estructura que fa més d’un segle que se sosté. El que es mira és l’òxid, abans de treure res.
Tampoc no tot el casc antic és antic: fins i tot al carrer més vell, el Major, hi ha dos edificis d’habitatges de 1941 i 1942, de l’arquitecte Ignasi Escudé, i no gaire lluny una pastisseria racionalista de 1936. Per això la data es pregunta edifici per edifici, no carrer per carrer.
Què esperem segons la capa
Murs sense plànol i forjats que no es coneixen fins a obrir. Cala i plànol amb cotes abans de dibuixar.
Maó, bigueta de ferro sota el revoltó i, sovint, comerç a la planta baixa.
Com els edificis de 1941 i 1942 del carrer Major: estructura posterior i façanes més compostes; el dubte passa a ser quant fa que la instal·lació no es toca.
Quin mur sosté el forjat i quin admet obrir-hi una obertura amb la seva llinda.
Estat del metall sota cuina i bany, que és per on més aigua ha arribat.
Es refan sencers i es legalitzen amb el seu butlletí, sigui quina sigui l’època.
Quin inventari anomena el teu edifici i què diu de la façana.
Muncunill va ser arquitecte municipal de Terrassa de 1892 a 1903 i va continuar projectant després: al Centre queden cases, un cafè, un hotel i un casino amb la seva signatura.
El seu segell és el maó vist. La Casa Baltasar Gorina, de 1902, és de maó vist amb rajoles i bigues de ferro lliures a les finestres, i la Casa Monset (1907), el Cafè Colón (1893) o el Gran Casino (1920-21) també són seus, amb altres registres. Per a qui reforma, això vol dir que la façana no és un revestiment que es pugui canviar: és l’estructura a la vista.
Així que no es pinta, no es projecta sorra i no es tapa amb un aïllament per fora. Es prova la neteja en un metre quadrat, es rejunta amb un morter compatible amb el maó antic i es canvien les finestres respectant les bigues que les emmarquen. La millora tèrmica es fa per dins, on no es veu.
I si l’edifici figura en alguna llista de patrimoni, qualsevol canvi visible des del carrer es consulta abans de comprar material.
Prova en un metre quadrat abans de tocar la resta de la façana.
Morter compatible amb el maó antic, sense ciment dur.
Se substitueixen respectant les bigues de ferro que les emmarquen.
Per dins, per no tapar la façana que dona valor a la finca.
Fins fa poc, els edificis que només eren a l’inventari tenien protecció documental, i els seus propietaris els podien modificar o fins i tot enderrocar. L’Ajuntament ho va corregir amb una modificació del POUM que amplia el catàleg a 312 elements i tanca la porta a enderrocar edificis protegits. El gener de 2023 aquesta ampliació només esperava ja l’últim vistiplau de la Generalitat.
Al Centre importa molt, perquè el llistat d’edificis d’interès és llarg, de la Casa de la Vila al Gran Casino del Foment o als Magatzems Torras. Una finca que no sortia a cap llista fa uns anys pot sortir avui.
I hi ha dues llistes que no es confonen: l’inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, públic i consultable per adreça, i el Catàleg d’Edificis Històrico-Artístics de l’Ajuntament, que és el que canvia el tràmit de llicència, com expliquem a la pàgina de Terrassa. No sempre coincideixen. Nosaltres consultem amb l’Ajuntament el règim de la teva finca abans de tancar el pressupost i ho deixem per escrit: què es conserva, quina llicència toca i quant mou el termini.
Des de l’1 de juliol de 2021 l’illa de vianants del centre de Terrassa ocupa 48.000 m², el doble que abans.
L’ampliació va sumar els voltants del Vapor Gran, el Passeig del Comte d’Ègara, el Vapor Ventalló i la Seu d’Ègara. Només hi circulen els vehicles autoritzats per a cada àrea: residents amb distintiu, aparcaments de rotació, taxis, serveis públics o visites puntuals. La parada per carregar i descarregar es va limitar a quinze minuts.
L’Ajuntament publica les zones de circulació restringida i té un tràmit propi d’autorització temporal d’accés amb vehicle. Per a una obra, la conseqüència és que ni el camió del material, ni el de la runa, ni la furgoneta del gremi poden presentar-s’hi sense avisar: la fórmula de cada lliurament s’aclareix amb l’Ajuntament abans de posar data.
Aquestes són les regles de l’ampliació de 2021 i s’han anat ajustant, per això les confirmem amb l’Ajuntament a cada obra i no de memòria. Després hi ha les festes. La festa major és el primer diumenge després de Sant Pere; el divendres el Drac entra al Raval de Montserrat, i el Raval i la plaça Vella són els escenaris dels castells i del ball de plaça. Aquella setmana el centre no és lloc per a lliuraments ni runa, i l’obra es queda a dins.
Es demana abans de cada lliurament pesat, no el mateix dia.
Material preparat per baixar d’una tirada, en tandes curtes.
Runa en sacs i material a mà des de la parada autoritzada.
Treball d’interior, sense descàrregues pel Raval ni la plaça Vella.
Al carrer de Sant Pere, que reuneix diversos edificis d’inventari, vam fer un lavabo en una setmana d’obra: enrajolat negre brillant rejuntat en blanc, un rentamans de porcellana sobre una taula de fusta vista, aixeteria de brollador alt, mirall retroil·luminat i una franja de mosaic amb reflex a la paret del fons.
Un lavabo interior no té finestra, així que la llum de cara la posa el mirall. La rajola fosca amb la junta clara dibuixa la trama i dona fons a l’estança, i la fusta és l’únic material càlid, que és just per això que funciona. Si vols veure més d’aquest tipus de treball, mira reformes de bany a Terrassa.
Abans de tancar un disseny així comprovem la ventilació: en finques d’aquesta edat un lavabo sense finestra depèn d’un conducte o d’un extractor, i cal saber per on puja.
Una obra acabada al Centre, amb el seu carrer i el que es va fer. Les següents aniran apareixent aquí.
Forquilles orientatives al Centre de Terrassa, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Del casc medieval a l’eixample del XIX hi ha diversos segles dins del mateix barri.
Reformem principalment a:
El Raval va quedar extramurs i avui és el carrer on hi ha l’Ajuntament, un edifici que Muncunill va començar a projectar el 1900. Al seu voltant hi ha finques de pisos amb comerç a la planta baixa, com la de la farmàcia modernista, i alguna casa del segle XVIII com la Casa Gros. A la festa major és a més un escenari: aquella setmana no hi entra cap camió.
La plaça ja barreja èpoques: al costat del cafè de 1893 hi ha cases de 1915 i de 1922, i per sobre hi treuen el cap la catedral del Sant Esperit i la Torre del Palau. Mosterol, Cremat, Major i de Baix són el traçat original, amb cases de diversos segles, murs sense plànol, dos edificis de 1941 i 1942 en ple carrer Major i l’illa de vianants a la porta. Cada obra comença amb una cala i amb una autorització d’accés.
Els carrers de Font Vella, Sant Pere i la Vila Nova guarden cases de 1889 a 1936: maó vist de 1902, un casino dels anys vint, magatzems de 1914, un hotel de 1903 i una pastisseria racionalista de 1936. És on més llistes de patrimoni es creuen, així que finestra, balcó i color es consulten abans d’escollir.
Els barris que envolten el Centre:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar al Centre de Terrassa: preus, llicències, terminis i ajuts.
Es confirma amb l’Ajuntament, perquè la llista va canviar. L’inventari de patrimoni de Terrassa es va ampliar a 312 elements amb una modificació del POUM, i aquesta modificació elimina la possibilitat d’enderrocar els edificis que abans només tenien protecció documental. A part existeix l’inventari de la Generalitat, que es consulta per adreça. Partim de la teva referència cadastral, ho cotegem abans de pressupostar i, si la finca està protegida, t’ho diem amb el que implica per a façana, fusteria i termini.
No, és una estructura que fa més d’un segle que se sosté, però es revisa l’òxid. En aquella època s’usava la bigueta de ferro sostenint el revoltó, i on ha entrat aigua, sobretot sota cuines i banys, el metall s’infla. S’obre cala abans de treure un cel ras i, si hi ha corrosió, es tracta o es reforça. Millor saber-ho amb el sostre obert que en aixecar el paviment nou.
Només amb l’autorització que correspongui. Des de l’ampliació de 2021 l’illa ocupa 48.000 m², només circulen vehicles autoritzats per a cada àrea i la parada de càrrega i descàrrega es va limitar a quinze minuts. Confirmem amb l’Ajuntament la fórmula de cada lliurament, demanem el material per tandes que càpiguen en una parada curta i traiem la runa en sacs amb un vehicle petit. És més lent que en un carrer obert, i ho expliquem així al calendari, no com a sorpresa.
A dins sí, a fora no. La festa és el primer diumenge després de Sant Pere, el divendres el Drac entra al Raval de Montserrat i el Raval i la plaça Vella són l’escenari principal. Aquella setmana no entra material ni surt runa per aquests carrers i l’obra es limita a acabats i fusteria d’interior.
Al nord, al passeig Vint-i-dos de Juliol, l’antiga línia de Renfe; a l’est, al parc de Vallparadís; al sud, a la carretera de Montcada, i a l’oest, a la Rambla d’Ègara, antic llit de la riera del Palau. Si el teu carrer queda a l’altra banda de la Rambla, és Ca n’Aurell i té la seva pròpia pàgina.
Començant per mesurar-la. Aixequem un plànol amb cotes de cada planta i obrim cala als murs abans de decidir quina obertura es pot fer. Hi ha cases del casc antic dels segles XVII i XVIII, i dels seus forjats no se sap res fins que es mira. Amb aquestes dades es fixa el calendari, no abans.
Sí, però respectant el que les emmarca. A cases de Muncunill com la de Baltasar Gorina hi ha bigues de ferro lliures a les finestres, i la fusteria nova s’ajusta a aquesta obertura, no al revés. Si la finca figura en un inventari, l’Ajuntament decideix a més material i color, i això es consulta abans d’encarregar la finestra.
Sí, si es resol la llum i l’aire. La llum de cara la posa un mirall retroil·luminat, i l’aire, un conducte o un extractor el recorregut del qual es comprova abans de dissenyar. Al carrer de Sant Pere en vam fer un en una setmana d’obra, amb rajola negra i rentamans sobre fusta.
Sí: «reforma integral pis terrassa», «reformar una casa de poble terrassa»: maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes amb el mateix pressupost tancat per partides. També: «preu m2 reforma integral casa antiga terrassa», «reformes integrals terrassa preus», «rehabilitació cases antigues terrassa», «pressupost reforma integral terrassa», «pressupost reforma terrassa», «projecte reforma terrassa», «reformes econòmiques a terrassa».
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta al Centre de Terrassa i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.