Banys reformats en pisos i cases de Terrassa: fora la banyera que ningú no fa servir, fora la paret que sua al gener, i un pressupost tancat partida a partida abans de començar.
El bany típic de Terrassa té dos enemics: el fred de l’hivern vallesà i una aigua dura. Taigua, l’empresa municipal, ho diu al seu propi web: l’aigua de Terrassa és dura, com la de tots els municipis que s’abasteixen del Llobregat. El fred converteix la paret nord en una superfície que sua cada matí de gener; la calç va deixant la seva signatura blanca a l’aixeteria, les mampares i les resistències. Un bon bany terrassenc es dissenya contra tots dos des del primer plànol.
Contra el fred: aïllem per dins la paret que dona al carrer, muntem tovalloler elèctric o radiador on de debò escalfa, i triem una il·luminació càlida que tregui a l’estança aquell aire de quiròfan. Contra la calç: aixeteria termostàtica amb cossos protegits, mampara amb tractament que es neteja d’una passada i, si vols, la preinstal·lació del descalcificador aprofitant la lampisteria oberta.
En blocs com els de Ca n’Aurell, Can Palet o Sant Pere és freqüent un bany interior amb finestreta al patinet d’instal·lacions. Tres gestos el transformen: plat de dutxa en lloc de la banyera de sèrie, extracció mecànica que ventili de debò i emmagatzematge d’obra on abans només hi havia paret.
A les cases de la vila obrera i del Centre, el bany va arribar tard i on va poder: al costat del pati, sota l’escala, amb desguassos de pendent impossible. Reordenar-lo sencer (dutxa contra el mur del pati, lavabo cap a la llum) sol compensar més que apedaçar-lo, i el resultat no admet comparació.
La part administrativa te l’estalviem: presentem la comunicació d’obres o la llicència, segons el que es toqui, a l’Ajuntament de Terrassa, quadrem horaris amb la teva comunitat, i la runa baixa en sacs amb el permís municipal. Tu decideixes acabats; nosaltres, tota la resta.

Cap no surt a les fotos d’inspiració. Els tres decideixen com es viu el teu bany cada dia.
Condensació a la cara interior de la façana: goteja, taca i acaba en floridura. La solució és doble: aïllar aquesta paret per dins durant la reforma i donar al bany una font de calor pròpia. Barat de fer amb l’obra oberta, carísim de lamentar després.
L’aigua egarenca ataca el que és cimentós: aixeteria que s’encalla, mampara vel·lada, resistències que moren joves. Muntem acabats que la resisteixen, deixem els airejadors accessibles per netejar-los i preinstal·lem descalcificador si el vols més endavant.
Ventila poc, refreda molt i ensenya el bany al veïnat. Fusteria nova amb vidre mat, extractor amb sensor d’humitat com a ventilació real, i la finestreta passa de problema a simple font de llum.
Quatre situacions que es detecten a la visita i que mouen el calendari més que la xifra.
Substituir aparells sanitaris, paviments i canonades dins de l’habitatge, sense tocar la distribució, és comunicació prèvia d’obres a Terrassa; la seu electrònica ho recull gairebé amb aquestes paraules. Les obres queden legitimades si, a un mes de presentar-la, l’Ajuntament no ha formulat objeccions fonamentades. La preparem i la presentem nosaltres.
Treure un tros a un dormitori per muntar un bany en suite canvia la distribució de l’habitatge. A Terrassa això surt de la comunicació prèvia i entra a la llicència d’obres menors, amb el projecte i la declaració responsable d’un tècnic. La baixant i el recrescut manen sobre el plànol; el tràmit mana sobre el calendari.
Moure el vàter a una altra paret sol significar tocar una baixant, i la baixant és un element comú de l’edifici. La llicència exigeix el vistiplau de la comunitat de propietaris si l’obra afecta alguna cosa comuna. Preparem l’escrit per a la junta i deixem el desguàs del bany nou a punt per a quan la comunitat canviï la baixant.
Poden aparèixer baixants o dipòsits de fibrociment en edificis dels cinquanta als setanta. A Terrassa, aquests treballs entren a la llicència d’obres menors i demanen un pla de treball per retirar-los. Ho comprovem en obrir la cala i, si apareix, aquesta part s’atura fins a tenir el pla en regla: ningú no el trenca a cops de maça.
Taigua explica que l’aigua de Terrassa és dura. Les seves analítiques per zones posen xifres a aquesta frase.
A les quatre analítiques de zona que Taigua va publicar entre abril i maig del 2026, la duresa total oscil·la entre els 185,8 mg/l de carbonat de calci de Can Parellada Residencial i els 437,7 de Minats, amb Can Guitard i el Llobregat al voltant de 325 i 332. Aquesta distància decideix quant pateix la mampara i si compensa deixar preinstal·lat el descalcificador.
Segons Taigua, per sobre de 60 °C el calci de l’aigua se separa i forma crosta, i per això aconsella ajustar la caldera entre 55 i 60 °C. En reformar un bany es canvia aixeteria termostàtica i de vegades el termo: és el moment de deixar-lo ajustat. Menys crosta al serpentí, a la resistència i al ruixador.
Un ruixador de broquets de silicona es desincrusta fregant amb el dit; un de planxa calada, no. I el vidre tractat contra la calç i un perfil raspallat amaguen l’empremta blanca entre una neteja i la següent.
Tres conseqüències del que Taigua explica a les seves preguntes freqüents, per a quan obrim la lampisteria d’un bany.
La responsabilitat de Taigua acaba a la clau de registre de l’escomesa, a la via pública vora l’edifici. Des d’allà, la instal·lació és del propietari, i Taigua no repara fuites interiors. Per això, en reformar, deixem claus de tall accessibles per zones: el bany s’aïlla sense deixar sense aigua la resta de l’habitatge.
La xarxa no es pot pujar de pressió, ni baixar de manera general. Si la dutxa va justa, s’estudia un grup de pressió propi amb el consell d’un instal·lador autoritzat; si sobra pressió, un regulador darrere del comptador. Tots dos pertanyen a la instal·lació interior, i els dimensionem en renovar la lampisteria.
Les vàlvules d’entrada i sortida del comptador formen part de la instal·lació interior, i el seu manteniment és de l’abonat. Les revisem abans de tallar l’aigua per a l’obra, perquè una vàlvula que no tanca bé converteix un tall d’una hora en un problema d’una tarda.
Cinc comprovacions, cadascuna amb una raó local al darrere.
Palpem la paret exterior i busquem taques i floridura a la cara interior de la façana. Si és freda i humida, l’aïllament per dins entra al pressupost abans que l’enrajolat.
Busquem a les analítiques de Taigua la zona del teu carrer i la seva duresa abans de decidir aixeteria, mampara i si el descalcificador va preinstal·lat.
On és, de què és i a quina alçada entra el desguàs. Si és de fibrociment el pla canvia des de la primera visita; si és d’un altre material, es mesura el pendent que admet.
On són el registre del comptador i les claus de tall, per deixar el bany aïllable. El registre individual del comptador no es porta a l’interior de l’habitatge: Taigua el demana a la façana, a una alçada còmoda per llegir-lo.
Què tocaria elements comuns, com la baixant o el patinet d’instal·lacions, i què és només del pis. D’això depèn si cal passar per la junta abans de presentar la comunicació o demanar la llicència.
Tres blocs de partides. Saber quin pesa més evita ensurts i compres a cegues.
Enderroc, lampisteria nova, desguassos, impermeabilització i electricitat. És on menys ve de gust gastar i on més es nota fer-ho: tot el que falla en un bany barat, falla aquí.
Sanitaris, aixeteria, moble i mampara. Aquí les gammes es disparen: t’ensenyem dues o tres opcions per peça, amb el seu preu al costat, i decideixes tu on pujar i on contenir.
Enrajolat, paviment, mirall i il·luminació. La part més agraïda del pressupost: ben triada, fa semblar car un bany sobri. La nostra feina és que hi apunti cada euro que sobri.
Les franges de qualitat cobreixen tota la ciutat. A Terrassa pesen la baixant de l’edifici, una aixeteria que aguanti la calç i el tràmit si es toca la distribució; cada partida va a la seva línia.
| Tipus de bany | Què inclou | Forquilla orientativa (€) | |
|---|---|---|---|
| Funcional | Acabats estàndard, solució pràctica | 9.500 – 13.000 € | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, millor equilibri | 14.600 – 19.800 € | |
| Disseny / gamma alta | Materials prèmium i interiorisme de disseny | 18.800 – 26.000 € |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
Una línia per concepte. El que cobra l’Ajuntament i el que correspon a la junta queda anotat a part, amb el seu responsable.
L’IVA, al 10 % o al 21 % segons l’obra, va a part. Dins de la xifra hi entra sempre la impermeabilització de la dutxa: la partida que ningú no veu i la que més fa mal quan falla.
El mateix equip i el mateix pressupost tancat, per a la resta de l’habitatge a Terrassa.
Cada ciutat té el seu parc d’habitatge, les seves finques i els seus permisos.
Un únic equip per a tota la reforma, a Barcelona i tota Catalunya.
Obre qualsevol targeta i revisa l’obra completa: fotos, metres quadrats i la seva banda de preu.
Reformar el bany a Terrassa: respostes abans de la primera visita.
Les franges de la taula de preus són aquestes: 9.500-13.000 € el bany funcional, 14.600-19.800 € el de qualitat mitjana i 18.800-26.000 € el de disseny, sense IVA. A Terrassa convé pressupostar tenint present la lampisteria: en molts pisos dels seixanta i setanta continua la d’origen, i renovar-la amb el bany obert és quan surt a compte. Visita gratuïta i xifra tancada per partides.
Quatre o cinc dies de treball real: retirada, impermeabilització amb els seus pendents, plat, enrajolat de la zona i mampara. No ho comprimim a dos dies perquè els morters i els segellats tenen els seus temps: un plat que entolla per les presses es refà sencer.
Triant materials pensats per a aigua dura (vidre tractat, acabats raspallats que dissimulen l’empremta, airejadors desmuntables) i amb un gest de manteniment de trenta segons una vegada per setmana. Si ho vols tallar d’arrel, deixem la presa preparada per a descalcificador: instal·lar-lo després és senzill si la reforma ho va preveure.
Les dues coses alhora: substituir la finestreta per fusteria que tanqui de debò amb vidre mat, i donar al bany extracció mecànica i una font de calor pròpia, tovalloler elèctric o radiador. El bany interior fred és el clàssic terrassenc, i té arranjament complet dins de la reforma.
N’hi ha prou amb una comunicació prèvia si no toques la distribució: substituir sanitaris, paviments i canonades hi entra, i la deixem presentada abans de començar, amb les seves taxes desglossades al pressupost. Si la reforma canvia la distribució, per exemple amb un bany en suite, cal llicència d’obres menors i el projecte d’un tècnic, també de la nostra part. En una finca protegida es mira abans la fitxa del catàleg.
En força pisos i cases de Terrassa, sí: tot depèn de la distància a la baixant i del recrescut disponible per donar pendent al desguàs. En cases de dues plantes el punt òptim sol ser a sobre del bany existent, compartint muntants. Com que canvia la distribució, exigeix llicència d’obres menors. Ho estudiem amb el plànol al davant a la visita.
L’elèctric de baixa potència, en un bany que es reforma sencer, és un caprici raonable: pocs metres, cost contingut i els peus calents al gener s’agraeixen cada dia. A canvi demana uns mil·límetres de recrescut i programar-lo bé per no pagar-ho de més a la factura. Et donem la xifra exacta i decideixes.
Amb un ordre de fases pensat per conviure: vàter operatiu gairebé totes les nits, avisos amb antelació per als dies durs i l’obra segellada amb plàstic de la resta del pis. Un canvi de banyera per dutxa cap en quatre o cinc dies, i en una reforma completa et diem per endavant quins dies no hi haurà dutxa.
Si la baixant i el pendent ho permeten, sí, i sovint és el que allibera un bany petit. Els límits els posen els desguassos, no les ganes: et diem a la visita quins moviments són gratis, quins costen i quin no compensa.
Treballem tota la ciutat, del Centre a Les Arenes, i la corona que l’envolta: Rubí, Matadepera, Viladecavalls, Vacarisses i Sant Quirze. Mesurar i pressupostar no costa res a cap d’aquests llocs.
Tu, des de la clau de registre cap a dins. La responsabilitat de Taigua acaba a la clau de registre de l’escomesa, a la via pública vora l’edifici, i tot el que hi ha després és instal·lació del propietari, amb les vàlvules del comptador i el regulador de pressió inclosos. Per això, en reformar el bany, deixem claus de tall accessibles i revisem aquestes vàlvules abans de tallar l’aigua.
La xarxa no es pot pujar, ni baixar de manera general: ho explica Taigua a les seves preguntes freqüents. Si la dutxa va justa es pot muntar un grup de pressió propi, amb el consell d’un instal·lador autoritzat, i si sobra pressió, un regulador després del comptador. Els dos són de la instal·lació interior, i els dimensionem en renovar la lampisteria.
Depèn de la zona de subministrament. A les analítiques que Taigua va publicar a l’abril i al maig del 2026, el calci arriba a 118 mg/l a Minats i es queda en 55 a Can Parellada Residencial, i la duresa total es mou de 185,8 a 437,7 mg/l. Amb la zona del teu carrer al davant triem aixeteria, mampara i si deixem preinstal·lat el descalcificador.
Entre 55 i 60 °C, que és el marge que Taigua recomana per a la caldera perquè per sobre de 60 °C el calci ja incrusta. A l’obra deixem el termòstat ajustat en muntar l’aixeteria termostàtica.
Es pot reformar el bany, però aquesta baixant no es trenca: a Terrassa els treballs amb fibrociment van per llicència d’obres menors i demanen un pla de treball de retirada, amb empresa autoritzada. Ho detectem en obrir la cala, aturem aquesta part fins a tenir el pla en regla i seguim amb la resta del bany.
Si és el comptador individual, no el moguis cap a dins: les preguntes freqüents per a professionals de Taigua demanen el registre a la façana, a una alçada que permeti llegir-lo amb facilitat, i mai dins de l’habitatge ni arran de terra. El que sí fem és deixar a mà la clau de tall i les vàlvules d’entrada i sortida.
A les quatre analítiques de caracterització del 2026 el magnesi puja d’11,7 mg/l (Can Parellada Residencial) a 34,6 (Minats); pel mig queden Can Guitard, amb 24,3, i el Llobregat, amb 30,8. Calci i magnesi junts formen la duresa, i per això la zona del teu carrer decideix quanta crosta espera la mampara.
És la base de dades nacional d’aigües de consum, que Taigua enllaça des del seu web. Serveix per fer-te una idea de l’aigua del teu municipi abans de triar aixeteria, mampara i termo. Per decidir amb precisió, l’analítica de la teva zona de subministrament al web de Taigua és més fina.
Si l’obra toca elements comuns (la baixant, el patinet d’instal·lacions, la façana), sí: per a la llicència d’obres menors l’Ajuntament demana el permís de la comunitat de propietaris. Amb una obra només interior avisem igualment els veïns dels horaris i de l’escala, perquè ningú no se n’assabenti pel soroll.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Una visita sense cost, un plànol i un pressupost de bany tancat, amb taxes i tràmit desglossats abans de signar.