A Terrassa, rehabilitar una casa antiga no té una sola llicència: l’Ajuntament reparteix l’obra en comunicacions, obres menors i obres majors segons la part de la casa que toquis. Una coberta, una façana i un forjat van per vies diferents. Aquí tens quina és quina i què es revisa abans d’obrir.
Terrassa va fer entrar el vapor en ple centre: segons l’Enciclopèdia Catalana, el Vapor de la Companyia de Galí i Vinyals hi va instal·lar el 1833 la segona màquina de vapor del país. Aquella ciutat llanera va deixar fàbriques com el Vapor Aymerich, Amat i Jover (1907), avui museu de la ciència i de la tècnica, i un habitatge obrer que va créixer a batzegades: de 58.880 habitants el 1950 a 138.697 el 1970. Una casa antiga de Terrassa pot ser de l’època dels vapors o de la dels blocs, i en les dues amaga allò que ningú no va arribar a dibuixar.
El que distingeix Terrassa és on posa el tall. La comunicació prèvia només cobreix l’interior que no toca la distribució (ni tan sols per enderrocar o muntar un envà) ni l’estructura, i sempre en finques no catalogades. Moure un envà ja és obra menor, amb projecte. I reformar el conjunt estructural, reparar l’estructura de la coberta o substituir-la, o canviar de lloc una obertura de façana són també obres menors, de les que porten projecte i declaració responsable del tècnic, no llicència d’obres majors.
La llicència d’obres majors queda per a altres coses: ampliar superfície o volum, canviar l’ús a habitatge, variar el nombre d’habitatges, una rehabilitació integral que afecti la majoria de les entitats o elements de l’immoble, un ascensor nou i qualsevol intervenció a l’àmbit protegit d’un edifici del Catàleg d’Edificis Historicoartístics. Porta projecte visat i dos mesos de termini legal. Per això la primera pregunta a una casa antiga de Terrassa no és què vols fer, sinó a quina columna cau.
La segona pregunta és què hi ha sota el paper. Si la casa va arribar amb el boom dels anys cinquanta i seixanta, moltes vegades va créixer per fases i sense projecte; si és anterior, el normal són forjats de fusta i murs de càrrega sense càlcul. En els dos casos fem cales abans de tancar el pressupost, perquè la via i el cost depenen del mateix: de si el conjunt estructural hi entra en joc. Quan les cales ja han parlat, el pressupost es tanca i la via queda escollida.

Ho diuen les fitxes de la seu electrònica de l’Ajuntament, no una regla de butxaca.
Arrebossats, enrajolats, pintura, trasdossats, impermeabilització de paraments verticals, terres, cels rasos, fusteria interior, canonades, sanitaris, rentadors, taulells i mobles de cuina i bany van per la comunicació més senzilla, sense projecte ni direcció facultativa, en finques no catalogades. El termini és d’un mes des que la documentació és completa: si l’Ajuntament no s’hi oposa de forma motivada en aquest temps, l’obra pot començar.
Canals, baixants, ràfecs, cornises, teules, gàrgoles i acroteris, o reparacions puntuals de menys del 10 % de la superfície, van per una comunicació de tipus 1. Pavimentar o impermeabilitzar més del 10 % d’un terrat o d’una coberta inclinada, encara que calgui bastida, és de tipus 2 i demana declaració responsable del tècnic, memòria, justificació del CTE i acceptació de residus. Reparar l’estructura o substituir la coberta ja és obra menor amb projecte.
Fins a planta baixa i una planta pis (6,50 m), sense bastida ni cistella i sense ocupar el carrer, arreglar la façana o canviar puntualment fusteries, baranes, persianes, claraboies o reixes va per la comunicació més simple. Amb bastida, fins a aquesta alçada és obra menor sense projecte; per sobre de 6,50 m demana projecte i declaració responsable del tècnic, igual que obrir o modificar obertures de façana en un habitatge.
Les reformes que afecten el conjunt estructural i l’arranjament estructural o la substitució de cobertes i terrats són obra menor amb projecte i declaració responsable del tècnic. Enderrocar una edificació demana projecte i visat. Tocar fibrociment suma un pla de treball per retirar-lo. Si l’obra intervé a l’àmbit protegit d’un edifici del Catàleg, o rehabilita de forma integral la majoria de l’immoble, ja no és obra menor: és llicència d’obres majors.
Cadascuna d’aquestes coses té el seu permís, la seva taxa o el seu termini, i es demana abans que arribi el camió.
La fitxa de la llicència d’obres majors avisa que no pressuposa la instal·lació de la bastida, la grua ni la tanca provisional, i la d’obres menors exigeix acreditar el pagament de la taxa d’ocupació de via pública quan el projecte porta bastides, tanques, sitges o altres elements auxiliars. Es calcula amb el plànol del carrer, no amb el de la casa.
Ni la llicència menor ni la major autoritzen els treballs de càrrega i descàrrega: per aturar un camió al carrer cal obtenir-ne la llicència o autorització pròpia. En una casa entre mitgeres, sense lloc dins de la parcel·la, això decideix com entra el material i com surt la runa.
La fitxa d’obres majors recorda que la llicència tampoc pressuposa les llicències ambientals relacionades ni la connexió al clavegueram. En una casa antiga amb un sanejament d’origen, això es mira aviat: el que hi hagi enterrat al pati condiciona el projecte, i el seu permís és un altre.
Abans que acabi el termini d’execució cal deixar ben fetes la voravia i la calçada, i la reposició del paviment porta fiança per metre lineal. Taxes i fiances es paguen en els tres dies naturals següents a presentar-ho. En obres majors, el projecte ha de contemplar millorar les xarxes aèries i retirar els pals i les palometes de la zona d’influència de la finca.
És la via que més recorre una casa antiga quan toca coberta, obertures o estructura.
Projecte bàsic, bàsic i executiu o executiu; foto de la façana i del seu accés; fotomuntatge, alçat o croquis; pressupost visat o justificació de la base imposable; full d’assumpció de la direcció facultativa o declaració responsable del tècnic; i el nomenament del contractista, en model municipal o del Gremi de la Construcció del Vallès, o un escrit que es comprometi a nomenar-lo abans de començar.
La llicència d’obres menors es resol en un mes si no porta projecte i en dos en la resta. El silenci és positiu tret dels supòsits que fixa la fitxa: afecta el domini públic, falten informes d’altres administracions, hi ha moviment de terres, instal·lacions de nova planta, cases prefabricades o tala de masses arbòries. Una rehabilitació amb projecte compta amb dos mesos.
Tret que es demani una altra cosa, la llicència neix amb un any de marge per començar i tres per acabar, i venç si se superen. Per a un calendari de gremis que depèn del que aparegui en obrir, n’hi ha prou si el projecte s’escriu amb les cales fetes i no amb hipòtesis.
En acabar, la primera utilització i ocupació de l’edifici es comunica a l’Ajuntament mitjançant comunicació prèvia, amb el certificat final d’obra. Amb la casa ja habitable arriben la cèdula i el certificat energètic: el que es lliura és una casa rehabilitada i amb els papers d’ús al dia.
Quatre coses que es miren amb la teulada oberta i que canvien el pressupost o el permís.
La fitxa de la comunicació prèvia de Terrassa inclou, en els casos que calgui, una declaració responsable professional sobre fauna protegida, i remet a una pàgina pròpia sobre la seva consideració. El Departament de Medi Ambient de la Generalitat recomana respectar els buits que donen a cambres d’aire de cobertes i mitgeres, perquè poden refugiar falciots, gralles o ratpenats, espècies protegides. En una coberta antiga es mira abans de segellar res.
Amb la teulada oberta es veuen els suports de les bigues als murs: una biga podrida a l’extrem es reforça, un vessant que ha filtrat durant dècades es refà. És just el que separa una reparació de canals i teules, que va per comunicació, d’una substitució de coberta, que és obra menor amb projecte.
Una casa antiga pot tenir plaques, baixants o dipòsits de fibrociment. Tocar-los exigeix projecte tècnic, pla de treball de retirada i declaració responsable del tècnic, i el desmuntatge el fa una empresa autoritzada. El material s’identifica abans de posar preu i entra com a partida pròpia.
Si la casa té un subministrament a aforament i no un comptador, Taigua té un tràmit propi per substituir-lo, amb estudi tècnic previ. Convé resoldre-ho abans de refer la lampisteria: el comptador marca per on entra l’aigua i la xarxa nova parteix d’aquí.
La via de l’Ajuntament és la mateixa per a totes; el que es mira primer canvia.
Es rehabilita amb la fitxa del Catàleg d’Edificis Historicoartístics a la mà. La comunicació prèvia exclou les obres que afectin l’àmbit de protecció d’aquests edificis, i les intervencions en àmbits protegits són obres majors amb projecte visat. Es pregunta per escrit abans de pressupostar, perquè canvia la via, el termini i el cost.
Ca n’Anglada va començar amb cases que van aixecar els mateixos immigrants més enllà del torrent de Can Palet, i va tenir la seva gran expansió als anys cinquanta. Una casa així sol haver crescut per fases: es fan cales de fonaments i de forjat abans de decidir si s’amplia o es refà, i el sanejament es revisa sencer.
Si la casa és en sòl no urbanitzable, la via és una altra: depèn del catàleg de masies i cases rurals del planejament. Terrassa figura a més entre els dotze municipis del Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El detall és a la pàgina del Vallès Occidental.
Tres nivells d’acabats, cadascun amb la seva forquilla per metre quadrat. La xifra es tanca quan se sap si l’obra toca el conjunt estructural.
| Qualitat | Què inclou | Rang orientatiu | |
|---|---|---|---|
| Funcional | Acabats estàndard, solució pràctica | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, millor equilibri | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials prèmium i interiorisme de disseny | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De l’elecció de la via a la seu electrònica a la primera ocupació.
L’IVA es desglossa en cada partida i depèn del teu cas. Quan en obrir surt alguna cosa que les cales no van veure, ho veus abans que es toqui i se suma com a partida a part; i si canvia l’abast del projecte, es consulta amb el tècnic i, si el tràmit canvia, amb l’Ajuntament.
El mateix equip i el mateix pressupost tancat, per a la resta de l’habitatge a Terrassa.
El que es troba dins d’una casa antiga canvia amb la zona i amb l’època en què es va construir.
Un únic equip per a tota la reforma, a Barcelona i tota Catalunya.
Rehabilitar una casa antiga a Terrassa: el que es pregunta abans de trepitjar l’obra.
Depèn de la part de la casa que toquis, no de la casa en si. L’interior sense envans ni estructura va per comunicació prèvia; moure envans, obrir obertures de façana, reformar el conjunt estructural o canviar la coberta són obres menors amb projecte; ampliar, canviar l’ús, variar el nombre d’habitatges o intervenir en un edifici del Catàleg són obres majors. El qüestionari d’obres de l’Ajuntament orienta, i nosaltres ho confirmem a la visita.
Si repares canals, baixants, ràfecs, teules o menys del 10 % de la superfície, n’hi ha prou amb una comunicació de tipus 1. Si pavimentes o impermeabilitzes més d’aquesta part, és de tipus 2 i porta declaració responsable del tècnic. Si arregles l’estructura o substitueixes la coberta, és obra menor amb projecte i declaració responsable. Cada pas afegeix papers, però també defineix qui respon de l’obra.
Que la comunicació prèvia deixa de valer per a les obres que afectin el seu àmbit de protecció, i que les intervencions en aquests àmbits són obres majors amb projecte visat i dos mesos de termini. Per això es pregunta per escrit si la finca hi consta abans de pressupostar: si hi consta, el termini i el cost de la via formen part del càlcul des del primer dia.
Sí, però ja no és un arranjament: executar o modificar obertures de façana en un habitatge és obra menor amb projecte i declaració responsable del tècnic. Si la finca està catalogada, a més, se surt de la via menor. Abans de dibuixar es comprova quin mur és de càrrega i què hi ha darrere de l’arrebossat, perquè una obertura en un mur de maó massís demana llinda i reforç.
La llicència d’obres menors es resol en dos mesos quan porta projecte, i el silenci és positiu tret dels casos que enumera la fitxa. Sense projecte és un mes, i la comunicació prèvia simple legitima l’actuació passat un mes sense objecció motivada. Per defecte, la llicència dona un any per començar i tres per acabar.
Quan s’amplia superfície o volum, es canvia l’ús a habitatge, es varia el nombre d’habitatges, la rehabilitació integral afecta la majoria de les entitats o elements de l’immoble, s’instal·la un ascensor o s’intervé a l’àmbit protegit d’un edifici del Catàleg. Porta projecte visat, i la primera ocupació es demana dins del mes següent al final d’obra.
Cal deixar-la ben feta abans que acabi el termini d’execució de la llicència. La reposició del paviment porta una fiança per metre lineal, i les taxes i fiances es paguen en els tres dies naturals següents a presentar la sol·licitud. Fes fotos de la voravia abans de la primera descàrrega.
No. La llicència d’obres majors no pressuposa la instal·lació de bastida, grua ni tanca, la d’obres menors demana acreditar la taxa d’ocupació de via pública si el projecte en porta, i cap de les dues autoritza la càrrega i descàrrega: aquesta té la seva pròpia llicència. Convé demanar totes aquestes autoritzacions alhora que la de l’obra.
Cal mirar-ho abans de segellar obertures de ventilació, forats de mitgera o ampits, perquè són refugis habituals i destruir-ne els nius està prohibit. La fitxa de la comunicació prèvia de Terrassa demana, en els casos que calgui, una declaració responsable professional sobre fauna protegida. En una coberta antiga ho revisem amb la teulada oberta i en deixem constància.
Es pot, i el millor és resoldre-ho abans de la lampisteria nova. Taigua, el servei municipal d’aigües, té un tràmit per substituir un aforament per comptador, i per estudiar-lo demana l’adreça i quants comptadors es volen instal·lar. Amb el comptador decidit, la xarxa nova de la casa es dibuixa des del punt d’entrada real.
Un que arriba després de les cales. La taula d’aquesta pàgina ofereix una forquilla per metre quadrat per a cada nivell d’acabats, sense IVA; el que afegeix o treu diners és l’estructura, la coberta i si la via de l’Ajuntament demana projecte i declaració responsable. Per això l’estructural es presenta en partides pròpies, separades dels acabats.
Depèn de quina part de la casa calgui refer, no de quants metres tingui: amb la coberta per substituir i els forjats per reforçar, una casa petita pot costar més per metre que una de gran en bon estat. Per això cap xifra per metre és fiable abans de les cales, i després ja no cal, perquè tens el pressupost tancat.
Només si figura al catàleg de masies i cases rurals del seu planejament: en sòl no urbanitzable, només es poden reconstruir i rehabilitar per a habitatge familiar les que hi consten. El procediment, el volum que s’ha de respectar i els usos que admet són a la pàgina de la comarca, i la visita tècnica comença comprovant la fitxa.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta, cales allà on calgui i un pressupost tancat per partides, amb la via de l’Ajuntament escollida per a cada part de l’obra.