A Sabadell la casa antiga sol ser una casa de cós o una casa anglesa, entre mitgeres i amb els murs fent d’estructura. Abans d’obrir res convé saber quina via demana l’Ajuntament per a la teva obra i què diu la fitxa de la finca; després vénen les cales, el reforç i, al final, els acabats.
Rehabilitar una casa antiga a Sabadell va, de manera orientativa i sense IVA, de 520 – 650 €/m² en funcional a 1.060 – 1.340 €/m² en gamma alta, passant per 750 – 940 €/m² en qualitat mitjana. En una casa de cós el metre enganya. Reformar i redistribuir sense afectar de manera substancial elements estructurals va per comunicació prèvia; reforçar una coberta, obra menor amb projecte; afectar el conjunt estructural, llicència d’obra major.
Preus orientatius · IVA no inclòs. No és una oferta vinculant.
Normativa citada en aquesta pàgina: Seu electrònica de Sabadell: Comunicació prèvia d’obres · Seu electrònica de Sabadell: Llicència d’obra major · Seu electrònica de Sabadell: Llicència d’obra menor
Actualitzat: octubre de 2026.
Sabadell va créixer com a ciutat de la llana, i la casa que va deixar el tèxtil és la casa anglesa: entre mitgeres, d’una o dues plantes, amb les estances en fila des del carrer fins al pati. Un arquitecte que va escriure sobre la ciutat la descrivia com la peça que, juntament amb els vapors, va anar omplint les trames de l’eixample. En la seva versió més simple, la casa de cós, la crugia mesura uns 25 pams (al voltant de 4,85 m) entre dos murs paral·lels que carreguen el forjat de bigues o la volta, i el maó massís es va fer servir fins ben entrat el segle XX. D’aquí surt com es rehabilita: els murs no es toquen sense càlcul i cada forjat es llegeix per separat.
Hi ha una segona casa antiga, més jove i en altres barris: la de planta baixa que van aixecar les famílies arribades d’Andalusia, Múrcia o Extremadura a mitjan segle XX. Sabadell va passar de 59.494 habitants el 1950 a 159.408 el 1970, i molts barris es van aixecar per etapes, en paral·lel i al marge de la gestió municipal; la manca de planificació va deixar carrers sense clavegueram ni asfaltatge. En obrir una d’aquestes cases és freqüent trobar una ampliació recolzada en un mur que no estava pensat per a ella, i un sanejament connectat com es va poder. Aquí les cales valen més que qualsevol plànol.
A Sabadell les obres d’una casa antiga es reparteixen entre tres vies de l’Ajuntament, i és normal passar per més d’una. Reformar l’interior i redistribuir sense afectar de forma substancial elements estructurals va per comunicació prèvia, que té efecte des que es registra completa. Reconstruir o reforçar una coberta existent és obra menor i porta projecte tècnic. El que afecta el conjunt del sistema estructural, una gran rehabilitació o un augment del nombre d’habitatges va per llicència d’obra major, amb dos mesos com a termini màxim de resolució. Un mur de càrrega amb llinda és el cas dubtós entre la primera via i l’última, i es resol preguntant al Servei de Llicències abans de dibuixar.
A sobre d’això hi ha dues capes que es llegeixen abans que el projecte. La primera és el PEPS, el pla especial de protecció del patrimoni: si la finca consta com a catalogada o és en un àmbit protegit pel PEPS, la comunicació prèvia no serveix i cal llicència urbanística; abans se sol·licita l’informe previ patrimonial, tret que la intervenció sigui de manteniment o reparació. La segona és el PEIPU, el pla especial del paisatge urbà: una obra que canvia l’aspecte exterior i s’aparta dels valors del teixit on s’insereix obliga a descriure-la, amb materials, textures i colors, i a justificar-la. Totes dues es comproven a la visita i es deixen per escrit abans de pressupostar.

Surten de les fitxes de l’Ajuntament de Sabadell i marquen quina via et toca.
És la clau de zona de la parcel·la. El plànol de situació que la porta és document imprescindible de la comunicació prèvia, i el projecte de llicència incorpora el règim urbanístic aplicable. Diu què es pot fer a casa teva, així que es consulta abans de pensar en distribució. Una casa de cós que vol guanyar una planta o un cos al darrere comença per aquí i no pel croquis.
Si la finca figura al catàleg o cau en un entorn protegit, la comunicació prèvia no serveix i l’obra va per llicència amb informe previ patrimonial. Si toca un ambient o part d’un conjunt, suma un estudi d’integració ambiental; si és en una àrea d’expectativa arqueològica i paleontològica, un projecte d’intervenció arqueològica. Es consulta abans de pressupostar.
Quan l’obra canvia l’aspecte exterior i s’aparta del teixit que l’envolta, el PEIPU demana descriure la intervenció amb els seus materials, textures i colors i raonar-la. Un aplacat de façana o un color fora de la gamma dels terrosos i els grisos exigeix a més la fitxa NAG o NAE de l’àmbit, amb fotos de l’entorn.
Sabadell té aeroport, i un edifici dins de l’àmbit de les seves servituds aeronàutiques necessita l’autorització prèvia d’AESA si l’obra afegeix instal·lacions, antenes o similars per sobre de l’altura actual. Per a una casa baixa que sumarà alguna cosa a la coberta és un paper més que es demana abans d’executar.
Es prepara en paral·lel a les cales, perquè el projecte s’escriu amb elles fetes.
Un projecte bàsic o bàsic-executiu en PDF amb marcadors, signat electrònicament per tècnic competent, amb memòria, plànols a escala i pressupost. Va amb fotos de l’estat actual de l’edifici, la parcel·la, els vials i les voreres, el plànol de situació amb el règim urbanístic, l’estudi de seguretat i salut i el de gestió de residus. Si l’edifici està protegit, s’afegeix la documentació del PEPS.
La taxa de l’ordenança fiscal 3.9 es paga en presentar, i l’ICIO el liquida l’Ajuntament un cop concedida la llicència, a partir del full de càlcul de la base imposable. S’hi sumen el qüestionari d’estadística d’edificació, el full d’assumpció de la direcció facultativa, la declaració responsable DRO1 si el projecte no va visat i el document d’acceptació de residus d’un gestor autoritzat.
L’Ajuntament té dos mesos per notificar la resolució, i el rellotge s’atura si cal l’informe d’una altra administració. El silenci és negatiu en moviments de terres, obres d’edificació i noves instal·lacions, positiu en la resta, i mai no dona drets contraris al planejament. Per això l’obra no arrenca a l’espera: arrenca amb la resolució a la mà.
Sabadell té tramitacions pròpies per comunicar l’inici de les obres, el final, una pròrroga del termini per començar o acabar i una modificació de detall del projecte aprovat. L’última és la que té més sentit en una casa antiga: el que apareix en obrir un forjat pot obligar a ajustar el projecte, i això es comunica en lloc de callar-ho.
La mateixa casa pot demanar comunicació en una part i projecte en una altra.
Reparar cobertes i terrats sense tocar l’estructura entra a la comunicació prèvia. Reconstruir o reforçar una coberta existent ja és obra menor, amb projecte tècnic. En una casa de cós la diferència es decideix amb la teulada oberta: mirant com recolzen les bigues als murs i en quin estat és el vessant.
En un edifici no catalogat, reparar o repintar el revestiment, canviar la fusteria exterior i obrir o modificar obertures sense alterar la composició general van per comunicació prèvia. Les intervencions en façana d’edificis no protegits figuren també entre les obres menors, així que la consulta prèvia decideix quina et toca. Si la casa està catalogada, cap de les dues: llicència.
Els murs de maó massís es miren al peu, on puja la humitat, i a la trobada amb les mitgeres. Els forjats, un a un: el bigam de fusta pels recolzaments, la bigueta pels revoltons. Fins que les cales parlen, l’abast és una hipòtesi, i si acaba afectant el conjunt del sistema estructural, la via passa a llicència d’obra major.
Reparar o substituir canonades i desguassos va per comunicació prèvia, i l’Ajuntament inclou també els pous i sondejos. Importa al pati: la tipologia de la casa de cós portava la latrina sobre un pou mort al fons, i en renovar el sanejament convé saber què hi ha enterrat abans de vessar-hi formigó a sobre.
Es resol abans de presentar l’obra, perquè el permís del carrer té el seu propi termini.
La llicència de contenidors d’obra la sol·licita una empresa homologada per l’Ajuntament o el seu representant, i cada contenidor ha de portar visibles el nom del titular, un telèfon, el seu número i la placa de la llicència. La fitxa dona uns quinze dies hàbils de resposta, amb silenci negatiu als dos mesos: es demana amb l’obra i no el dia que s’omple el pati.
Els contenidors de més de 7 m³ només s’autoritzen en casos excepcionals i justificats, en zones amples i obertes i sobre sòl sense pavimentar. En una ciutat de carrers i voreres estretes, com la descrivia aquell arquitecte, això vol dir contenidors petits i retirades freqüents: la runa d’una casa de cós es planifica per viatges.
Si l’obra necessita una bastida o una tanca que ocupi el carrer, la llicència d’ocupació de via pública s’obté abans d’instal·lar-les, i és un tràmit diferent del de l’obra. I quan el projecte porta bastida, la seva documentació forma part de la carpeta: a les obres menors, amb planta, secció i alçat acotats.
Tres esglaons d’acabats, cadascun amb la seva forquilla per metre quadrat. En una casa de cós el número definitiu arriba després de les cales.
| Qualitat | Què inclou | Rang orientatiu | |
|---|---|---|---|
| Funcional | Acabats estàndard, solució pràctica | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, millor equilibri | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials prèmium i interiorisme de disseny | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
Des de la consulta al Servei de Llicències fins a la comunicació de final d’obra.
L’IVA va desglossat a cada partida i depèn del teu cas. Si en obrir apareix alguna cosa que les cales no van veure, se t’ensenya, entra com a partida a part i no s’executa sense el teu vistiplau; i si canvia el projecte aprovat, es comunica a l’Ajuntament com a modificació de detall.
El mateix equip i el mateix pressupost tancat, per a la resta de l’habitatge a Sabadell.
El que es troba dins d’una casa antiga canvia amb la zona i amb l’època en què es va construir.
Un únic equip per a tota la reforma, a Barcelona i tota Catalunya.
Rehabilitar una casa de cós o una casa anglesa a Sabadell: els dubtes que surten abans de la primera cala.
La casa de cós carrega sobre els seus propis murs i el pis no: en un pis gairebé tot el treball és interior i l’estructura és de la finca, mentre que aquí cada paret que vols moure és una pregunta estructural. A això se sumen coberta, forjats, pati i peu de mur. Si el que tens és un pis, les reformes integrals de la ciutat són a la pàgina de Sabadell.
Gairebé sempre es pot, però no a ull. Primer es comprova si aquest mur carrega el forjat; si carrega, s’apuntala, s’obre i es col·loca una llinda calculada, amb projecte de tècnic competent. Quina via toca ho aclareix el Servei de Llicències amb una consulta prèvia, perquè obrir un mur de càrrega queda entre les obres que no afecten substancialment l’estructura i les que n’afecten el conjunt.
Ho decideix la part de la casa que toquis i si la finca consta al catàleg. La comunicació prèvia cobreix reformes interiors i redistribució sense afectar substancialment l’estructura, reparacions no estructurals de coberta i arranjament de canonades i desguassos. Reconstruir o reforçar una coberta existent és obra menor, amb projecte. Una gran rehabilitació, el que afecta el conjunt estructural i un augment del nombre d’habitatges són llicència d’obra major. I amb la finca al PEPS, sempre llicència.
Pot tenir-la encara que des del carrer no ho sembli. Es consulta al catàleg del PEPS, i la fitxa es demana abans de pressupostar: si hi consta, la comunicació no val i l’obra va per llicència urbanística; l’informe previ patrimonial es demana abans, tret d’intervencions de manteniment o reparació, i segons el cas se suma estudi d’integració ambiental o projecte arqueològic. Gràcia va néixer el 1877 al costat del Vapor Llonch i la casa anglesa domina la Creu Alta, així que preguntar-ho no és una exageració.
En un edifici no catalogat, repintar el revestiment sense alterar la composició exterior entra a la comunicació prèvia. Si l’obra s’aparta dels valors del teixit que l’envolta, cal descriure materials, textures i colors i justificar-los. Un aplacat o un color fora de la gamma dels terrosos i els grisos demana a més la fitxa NAG o NAE de l’àmbit, amb fotos de l’entorn. És un paper més, no un impediment.
Es legalitza abans d’ampliar res. Quan una comunicació prèvia es declara sense efecte i les obres ja estan executades, l’Ajuntament demana presentar-la de nou per legalitzar-les, sense perjudici de les responsabilitats que se’n puguin derivar. En les legalitzacions s’aporta un certificat de solidesa de l’edificació, i la fitxa d’obra major inclou les legalitzacions entre els seus supòsits. En una casa amb una galeria o una planta afegides, convé saber-ho abans de projectar.
Depèn de la via. La comunicació prèvia té efecte des que es registra completa, sense esperar resposta; si falten documents hi ha deu dies per corregir-los, i si no es corregeixen es declara sense efecte i la taxa no es recupera. A la llicència d’obra major el termini màxim són dos mesos, i l’obra espera la resolució. El permís del contenidor va a part, amb uns quinze dies hàbils de resposta.
Ho marca la clau urbanística de la parcel·la. Una ampliació que modifica el volum existent és llicència d’obra major; una de fins a 25 m² en una casa residencial que no toca la volumetria és obra menor. I en una casa de barri autoconstruïda es fan cales de fonamentació abans de carregar-hi res a sobre, perquè ningú no va dibuixar el que hi ha a sota.
Demana la llicència una empresa de contenidors homologada per l’Ajuntament, o el seu representant, i cada contenidor porta una placa identificativa. La fitxa dona uns quinze dies hàbils de resposta i silenci negatiu, i els de més de 7 m³ només s’autoritzen en casos excepcionals. La bastida o la tanca que ocupi el carrer necessita la seva llicència d’ocupació de via pública abans d’instal·lar-se. Tot això es planifica abans de presentar l’obra.
Un que es tanca després de les cales i no abans. Sota la taula de preus d’aquesta pàgina hi ha tres forquilles per metre quadrat segons l’acabat, sense IVA, i serveixen de referència i poc més. El total el decideix el que apareix als forjats, la coberta i els murs, i per això l’estructural es pressuposta en partides separades de les d’acabats.
Depèn més de l’estructura que dels metres. Dues cases de la mateixa mida poden donar pressupostos molt diferents si en una els forjats estan sans i en l’altra no, així que el metre, per si mateix, no compara res. Fins que les cales parlen, qualsevol xifra per metre és una estimació; després, és el resultat de dividir un pressupost tancat.
Un tècnic competent que signi el projecte, amb el seu estudi de seguretat i salut i la seva direcció facultativa. L’Ajuntament demana el full d’assumpció d’aquesta direcció i, si el projecte no va visat, la declaració responsable DRO1. La nostra arquitecta tècnica porta la direcció de l’execució, i el cap d’obra és el mateix de principi a fi.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta, cales on calguin i un pressupost tancat per partides, amb la via de l’Ajuntament ja triada.