Can Feu va néixer a finals dels anys cinquanta com una promoció de la Caixa de Sabadell per als seus treballadors: cases unifamiliars entre zones verdes, en un barri que deu el nom a la finca de la Torre d’en Feu. Reformar aquí és reformar una casa feta en sèrie amb gairebé setanta anys de vida i, de vegades, un sòl amb història a sota. Ho mesurem a la visita i ho tanquem per escrit.
La Torre d’en Feu és una masia reinterpretada com a castell romàntic al segle XIX, sobre les restes d’una torre de defensa medieval, i va estar envoltada per un bosc d’unes quaranta hectàrees que es va anar talant des de la Guerra Civil. Els terrenys de la finca van començar a parcel·lar-se per edificar als cinquanta i, al final d’aquella dècada, la Caixa de Sabadell va promoure habitatges per als seus treballadors. Avui el barri són sobretot cases unifamiliars entre zones verdes, amb algun edifici de pisos i una petita franja de tèxtil familiar. El 1987, en urbanitzar una part del barri, van aparèixer restes arqueològiques que van de la prehistòria a l’època romana: per això aquí es mira el sòl tant com la casa.

La promoció original va donar cases semblants, però gairebé setanta anys de canvis les han separat. Aquestes quatre situacions es repeteixen.
Una casa feta en sèrie per un promotor, amb la mateixa planta i els mateixos materials que les del seu carrer. El que li ha passat a una sol passar-li a la del costat: abans d’obrir res es pregunta als veïns què van trobar ells a la coberta, a les canonades i al quadre elèctric.
La casa de sèrie es va pensar per viure de portes endins. Obrir la sala d’estar o la cuina al jardí canvia la façana posterior: es revisa el mur, es calcula la llinda i es pensa el llindar, el paviment exterior i el desguàs del pati perquè la pluja no entri.
Un pis es reforma de dins cap a fora, però es pregunta de fora cap a dins: s’ha fet la inspecció tècnica de l’edifici?, quines baixants són comunes?, què ha votat la comunitat sobre façana i finestres? Amb aquestes respostes arriben les instal·lacions noves i una distribució a mida.
El barri comparteix espai amb una petita zona industrial de tèxtil familiar. Convertir un taller en casa és possible si el planejament de la parcel·la ho admet i cada peça té llum i ventilació naturals: es demana la fitxa urbanística abans de projectar.
En un barri nascut d’una promoció, la primera dada útil és l’edat real de cada part de la casa.
La promoció de la Caixa de Sabadell de finals dels cinquanta va donar cases pensades per a treballadors: senzilles, amb jardí i repetides carrer rere carrer. Gairebé setanta anys després, algunes continuen com van sortir d’obra i d’altres porten tres reformes a sobre. No hi ha manera de saber-ho des de la vorera. Se sap mesurant i comparant: la planta actual, la fitxa del cadastre i el que ensenyen les parets quan s’obren.
Aquí hi ha un avantatge que no tenen tots els barris: els veïns. Si alguna casa del teu carrer ja va canviar la coberta o va refer les canonades, els seus propietaris saben què hi havia a sota. Preguntar és gratis i sovint estalvia una cala.
Tres punts de partida, tres obres diferents
Sense afegits, amb instal·lacions i distribució de l’època.
Un porxo tancat, una habitació nova o una planta més, fet en una altra dècada.
Cuina i bany renovats, però la coberta, els murs i els circuits són els de sempre.
En una casa dels cinquanta pot no haver-hi presa de terra real. Es mesura i, si falta, es refà la instal·lació amb el seu butlletí.
S’obren les arquetes del jardí per veure on va cada desguàs i de quin material és la xarxa.
Es puja a mirar teula, canals i les trobades entre un cos de la casa i un altre.
Es compara el que està construït amb el que hi consta, abans de triar el tràmit de l’obra.
El barri són cases envoltades de zones verdes, però una casa de sèrie dels cinquanta sol estar pensada per viure de portes endins. Obrir la sala d’estar o la cuina al jardí és la reforma que més canvia el dia a dia, i la que té més errors quan es fa de pressa: un llindar al mateix nivell que el pati, una fusteria sense trencament de pont tèrmic o un mur de càrrega amb un forat que ningú va calcular.
Abans de dibuixar es mesura la diferència de cota entre el terra interior i el del jardí. Si el pati queda més alt o a ras, es baixa o se separa amb una canal i una reixa abans de posar la porta; si queda més baix, es cuida el paviment exterior perquè el pendent allunyi l’aigua. És un detall de pocs centímetres que decideix si el parquet s’infla o no.
I l’arbre. Si el teu jardí en té algun de gran, les seves arrels busquen la humitat de les canonades. Es localitzen abans d’excavar, es protegeixen durant l’obra i els aplecs de material es col·loquen fora de la capçada.
A Can Feu el sòl ha donat sorpreses abans. Això no impedeix reformar, però canvia l’ordre en què es pregunten les coses.
El 1987, en urbanitzar una part del barri, van sortir restes arqueològiques importants, d’època prehistòrica a romana. El 2009, les excavacions a la Torre d’en Feu van trobar les restes d’una torre de defensa dels segles XII i XIII, identificada amb la Torre de Sobarber, documentada el 1055. És un sòl amb capes.
La norma de Sabadell ho recull així: a les finques incloses en àrees d’expectativa arqueològica i paleontològica, la llicència d’obra major ha de portar un projecte d’intervenció arqueològica. La fitxa urbanística de la parcel·la diu si la teva hi és dins. Una reforma interior per comunicació prèvia queda fora; una ampliació amb cimentació nova, una piscina o un soterrani sí que obliguen a mirar-ho.
Per això consultem la fitxa abans de dibuixar una ampliació i no al final. És la diferència entre assabentar-te’n a la primera visita, amb temps per decidir, o enmig de l’obra, amb la rasa oberta.
Una habitació nova o una planta més recolzen en el terreny: es pregunta per la fitxa abans del plànol.
Excaven a més profunditat que qualsevol altra obra d’una casa. Són les primeres a entrar a la consulta.
Si cal renovar el desguàs fins al carrer, la rasa creua el jardí sencer. Es traça amb la fitxa al davant.
Qualsevol mur que contingui terres toca el terreny natural. Entra a la mateixa consulta.
La Torre d’en Feu, o Castell de Can Feu, és bé cultural d’interès nacional. El 1994 va passar a mans d’una immobiliària el projecte d’oci de la qual no va obtenir permisos, i l’Ajuntament la va expropiar en un procés que es va formalitzar el 2018. L’associació cultural del barri organitza visites guiades i treballa per recuperar el jardí romàntic, un projecte que va obtenir finançament als pressupostos participatius del 2019.
Per a qui reforma, el que compta és l’entorn. El pla de patrimoni municipal exigeix un informe previ quan una obra afecta un bé protegit o el seu àmbit, i pot haver-hi parcel·les del barri que hi caiguin dins. No és la norma, però tampoc se suposa: es mira la fitxa amb la referència cadastral. Si no hi ha afectació, l’obra va per la via ordinària; si n’hi ha, l’informe es demana amb temps.
Forquilles orientatives a Can Feu, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Entre el passeig de Can Feu, la carretera de Terrassa (que es va construir el 1852 i es va dir carretera de Montcada) i la rambla d’Ibèria hi caben tres maneres de viure, i cadascuna comença la reforma per un lloc diferent.
Reformem principalment a:
Els edificis de pisos que es barregen amb les cases. Primer es pregunta per l’edifici: l’estat de les baixants comunes, si la inspecció tècnica està feta i què han votat els veïns sobre façana i finestres, abans de dibuixar res dins del pis.
El cor del barri: cases unifamiliars entre zones verdes. Demanen coberta, canonades i quadre revisats, i una conversa sobre com vols fer servir el jardí.
Can Rull és un altre districte municipal i va créixer amb una altra barreja, de torres d’estiueig i cases dels cinquanta. A la vora es toquen dues edats de casa: l’any de construcció que dona el cadastre orienta, i no es dona per fet que la del costat sigui com la teva.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Can Feu: preus, llicències, terminis i ajuts.
Només si la teva parcel·la cau en el seu entorn protegit, i això ho diu la fitxa urbanística, no la distància. La Torre és bé cultural d’interès nacional, i el pla municipal de patrimoni exigeix un informe patrimonial previ quan l’obra afecta un bé protegit o el seu àmbit. Ho consultem amb la referència cadastral abans de pressupostar, perquè aquest tràmit entri al calendari des del principi.
Es pot estudiar, però abans del disseny van tres comprovacions: què permet la fitxa urbanística de la parcel·la, si cau en una àrea d’expectativa arqueològica i què diu el terreny. A Sabadell les piscines es tramiten com a llicència d’obra menor amb projecte tècnic. Si cal excavar i la parcel·la és en una àrea amb expectativa arqueològica, el tràmit s’allarga i convé saber-ho abans d’encarregar res.
Amb una fusteria amb trencament de pont tèrmic i vidre doble ben segellat al forat, i amb la llinda calculada si el mur és de càrrega. El llindar i el paviment exterior es resolen amb pendent cap a fora i una reixa de desguàs perquè la pluja no entri. En una casa de sèrie la façana posterior sol ser la que més s’agraeix obrir.
Sí, per les arrels. Si l’arbre és a prop de la cimentació o de les canonades, es localitza abans d’excavar i es protegeix durant l’obra, i els aplecs de material es col·loquen lluny de la capçada. Unes arrels enganxades a un desguàs antic són una causa freqüent d’obstrucció, i una cala a temps evita aixecar el jardí dues vegades.
Sovint es pot, però no es comença pel disseny. Primer es consulta quina qualificació té la parcel·la: si només admet ús industrial, no hi ha projecte que ho canviï. Si l’admet, cada estança necessita finestra al carrer o a un pati vàlid, i la nau demana aïllament a la coberta i al terra. Demanem la fitxa urbanística abans de pressupostar i veiem el taller a la visita tècnica.
Depèn del que es toqui. Reparar o substituir la coberta sense afectar l’estructura entra a la comunicació prèvia de l’Ajuntament; reconstruir o reforçar una coberta existent passa a llicència d’obra menor amb projecte tècnic. Si la teulada porta plaques ondulades de fibrociment, les retira una empresa inscrita per a treballs amb amiant, mai no es trenquen ni es lliman.
S’atura l’obra en aquella zona i s’avisa l’administració competent abans de continuar. Can Feu és un barri on el 1987 van sortir restes d’època prehistòrica a romana, de manera que la possibilitat no és teòrica. Per això, en les obres que excaven (piscina, soterrani, cimentació d’una ampliació), es mira la fitxa abans de començar i es deixa marge al calendari.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Can Feu i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.