Dues qüestions de Rubí no surten a cap plànol: la riera que va donar forma al casc i als barris, i un POUM en tràmit, l’aprovació inicial del qual es va publicar el juliol de 2026 i que suspèn durant dos anys la concessió de llicències, amb excepcions. L’Ajuntament mateix ho adverteix als seus formularis: cada expedient ha de justificar que encaixa amb el nou planejament.
Entre 1950 i 1970 Rubí va multiplicar per més de tres la seva població, i aquells anys es llegeixen en tres capes: el casc, que gira entorn del castell i de l’església de Sant Pere; les fàbriques tèxtils que, des de 1824, van anar ocupant les vores de la riera; i els blocs dels seixanta, on es va instal·lar la immigració. A part hi ha les urbanitzacions de la perifèria. Cada capa demana una reforma diferent pel que amaga el terreny i pel que exigeix la tramitació, i l’Ajuntament reparteix el tràmit entre tres vies segons el que toquis.

Primer s’esbrina l’època de la finca i el seu lloc a la ciutat; l’acabat ve molt després.
Hi ha notícies de l’església de Sant Pere des del 986, i el 1233 Jaume I va autoritzar la construcció del castell actual. Les cases del casc solen ser estretes, amb mitgeres i estructures antigues. Si el catàleg de patrimoni de la ciutat inclou la finca amb la seva fitxa, aquesta no pot anar per comunicació i entra per llicència.
Les fàbriques de llana hi van sorgir el 1824 i es van anar col·locant vora la riera; el 1962 una riuada va arrossegar les cases construïdes sobre el seu llit. En una planta baixa propera es comença pel terra: a quina alçada queda respecte al carrer, com és la solera i per on evacuen els desguassos.
Rubí va multiplicar la seva població als anys seixanta, i el 1964 es va obrir el barri de 25 de Setembre. Els blocs d’aleshores es reformen amb instal·lació nova, aïllament i atenció al que és comú: baixants, façana i accessibilitat es tracten amb la comunitat.
Piscina descoberta, plaques solars i murs de contenció: a Rubí es resolen amb comunicació prèvia amb tècnic, no amb llicència. Primer es comprova quina fitxa té la parcel·la i com és el terreny, i després es projecta el que cap dins d’aquest tràmit.
Rubí reparteix les obres entre una via gratuïta i immediata, una altra amb tècnic i una altra amb llicència, i ara amb el POUM pel mig.
Les obres interiors petites en un habitatge van per l’assabentat d’obres menors de l’Ajuntament, que és gratuït, immediat i no demana documents. Si es tracta de redistribuir, de canviar un cel ras o de fer una cala que arribi a l’estructura, correspon la comunicació prèvia amb tècnic. I ampliar volum o modificar elements estructurals, fins a arribar a una rehabilitació integral de l’edifici, exigeix llicència.
El 3 de juliol de 2026 el BOPB va publicar l’aprovació inicial del POUM, i d’aleshores ençà l’Ajuntament adverteix, als seus tràmits, que la concessió de llicències queda suspesa durant dos anys. Només prosperen les que encaixen amb el règim vigent i són compatibles amb el pla nou, i cada expedient porta la documentació que ho justifica. Per a tu la conseqüència pràctica és una: si la teva reforma necessita llicència, digues-ho des de la primera visita.
Cada obra, per la seva via
Només per a habitatges: obres interiors que respecten buits, murs, pilars i sostres, instal·lacions i aerotèrmia no visible.
Redistribució interior, cels rasos, cales a l’estructura, piscina descoberta, plaques solars, murs.
Augment de volum o de superfície, modificacions estructurals que suposen una rehabilitació integral i finques amb fitxa de patrimoni.
L’autoliquidació es demana a la Diputació, i només pagada es registra l’expedient.
Si la llei de prevenció d’incendis ho exigeix, l’informe favorable va amb la comunicació.
A façanes, ràfecs i cambres de ventilació hi poden niar falciots o ratpenats.
Sacs, contenidors i bastides necessiten permís d’ocupació, que l’assabentat no inclou.
Cap al Llobregat, la riera travessa el municipi de nord a sud, i al seu costat es van anar alineant les fàbriques de llana; la primera va obrir el 1824. Una riuada del 25 de setembre de 1962 es va endur les cases aixecades sobre el llit, un centenar a la zona de l’Escardívol; el 1964 es va inaugurar el grup de 25 de Setembre per reallotjar les famílies.
D’aquella Rubí en queda alguna cosa que avui condiciona una reforma en tres punts. Un és la cota: si la planta baixa és a prop del llit, cal confrontar-ne el nivell amb el del carrer i inspeccionar la solera. L’altre són els desguassos: es verifica per on evacuen i si aguanten un bany o una cuina nous. El tercer són els murs baixos, la humitat dels quals es mesura abans de l’enrajolat.
Al casc la reforma és una altra: hi ha cases estretes, d’estructures antigues i de vegades amb fitxa de patrimoni, a prop de Sant Pere i del castell. Abans que el plànol de distribució, allà es fa la cala de murs i forjats.
El 1950 Rubí comptava amb uns 7.000 veïns; el 1970 passaven de 25.000, i l’habitatge es va aixecar de pressa.
Rubí va créixer amb immigració arribada de tot Espanya i, després de la riuada de 1962, amb el grup de 25 de Setembre. Al pla de transformació de Les Torres, 25 de Setembre i Ca n’Oriol, l’Ajuntament mateix inclou la mala conservació dels edificis entre els reptes d’aquests barris. No és una crítica a ningú: és el previsible en construccions que superen els cinquanta anys d’ús.
Reformar un pis vol dir separar dos terrenys: el privatiu i el comunitari. El privatiu (quadre, canonades, terres, fusteria) es refà per complet en una integral. El comunitari (baixants generals, façana, accessibilitat) es consulta a l’administrador i queda anotat al pressupost. Finalment, l’Ajuntament classifica com a comunicació prèvia amb tècnic les millores d’accessibilitat que no toquen l’estructura, per exemple un ascensor o una rampa de la comunitat.
Instal·lació original substituïda sencera, amb butlletí.
Els trams privatius es canvien; els generals es pacten amb la comunitat.
Si hi ha criteri comú de fusteria, es respecta o s’acorda el canvi.
Ascensor o rampa que no toqui l’estructura: comunicació prèvia amb tècnic.
La casa d’urbanització de Rubí té un tràmit propi, més senzill del que se sol témer.
A la casa unifamiliar de les urbanitzacions, obres com una piscina descoberta sobre una esplanada ja existent, les plaques solars o un mur de contenció les encamina l’Ajuntament de Rubí per comunicació prèvia amb tècnic. S’exigeix projecte tècnic signat, juntament amb un estudi de seguretat i salut i un pla de residus, encara que no hi ha cap resolució que esperar.
L’excepció és la fitxa. Quan la parcel·la o la casa tenen fitxa de patrimoni, el tràmit torna a ser llicència. Convé mirar el llistat abans de projectar. Després es repassa el terreny: murs de contenció, drenatge i, si hi ha piscina, l’estat de la piscina i del seu vas.
Sense cobrir i sobre una esplanada ja existent.
Fotovoltaiques o tèrmiques, amb projecte del tècnic.
Construcció, substitució o reparació, amb documentació tècnica.
Si la finca en té, el tràmit passa a llicència.
Reformes fetes a Rubí i publicades amb el carrer on són, els metres que tenen i el que van abastar. Les noves se sumen quan acaben.
Forquilles orientatives a Rubí, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Com treballem cadascun d’aquests serveis a Rubí, amb preus i exemples de la zona.
Rubí combina un nucli històric, barris obrers dels seixanta i urbanitzacions perifèriques, i cada zona demana un ordre d’obra diferent.
Reformem principalment a:
Rubí-Centre i el casc antic s’agrupen entorn del castell i de l’església de Sant Pere. Abans de dibuixar res es repassa el llistat de fitxes de patrimoni que publica l’Ajuntament: quan la finca hi apareix, deixa d’anar per comunicació i es tramita com a llicència, encara que les seves parets semblin les de qualsevol altra.
Veure reformes a Centre →Ca n’Oriol ocupa la zona nord, amb La Serreta i Can Rosés de veïns, i és un dels tres barris amb pla de transformació integral de l’Ajuntament, que compta la mala conservació dels edificis entre els seus reptes. Abans d’escollir acabats es revisa com estan els elements comuns.
Les Torres comparteix districte amb Can Vallhonrat, Progrés i 25 de Setembre; aquest últim va néixer el 1964 per donar casa a les famílies damnificades per la riuada de 1962. Més lluny del centre, al districte u, apareixen les urbanitzacions: per exemple Sant Muç, Castellnou i Can Mir.
Urbanitzacions residencials del districte dos, entre elles Sant Jordi Park i Can Fatjó. Les cases són unifamiliars i d’èpoques diverses, amb piscines, murs de contenció i plaques solars que a Rubí es tramiten per comunicació prèvia amb tècnic.
Més barris i urbanitzacions de Rubí:
Barris de Rubí amb pàgina pròpia:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Rubí: preus, llicències, terminis i ajuts.
Depèn del tràmit. Segons l’Ajuntament, l’aprovació inicial del POUM, publicada el 3 de juliol de 2026, deixa en suspens per dos anys la tramitació i la concessió de llicències, encara que continuen podent-se concedir les que s’ajusten al règim vigent i són compatibles amb el nou pla. El mateix avís surt als formularis de comunicació prèvia, per la qual cosa l’expedient porta la justificació corresponent. A la visita t’expliquem quina via et toca.
És el tràmit menys feixuc de l’Ajuntament i només val per a habitatges. Empara les obres interiors menors i el canvi d’aparells sanitaris que no modifiquin buits, murs, pilars ni sostres, així com les instal·lacions que no afectin l’estructura. No costa res, té efecte a l’acte i no demana papers. Disposa de dos mesos per iniciar-se i sis per acabar-se, i després caduca sense més.
Sí, però amb tècnic. Per a l’Ajuntament, redistribuir un habitatge és enderrocar o aixecar envans sense afectar l’estructura, ni la superfície, ni l’ús, i això cap dins la comunicació prèvia amb intervenció tècnica. S’hi aporten el projecte signat, un estudi de seguretat i salut i la gestió de residus. L’ordre és: es paga la taxa, es presenta l’expedient i, a continuació, es notifica l’impost de construccions.
És possible. Si el catàleg de patrimoni de la ciutat assigna a la finca una fitxa de protecció arquitectònica, natural o arqueològica, o la declara bé cultural d’interès local, la comunicació prèvia no li serveix i el tràmit és una llicència. A la seu electrònica de l’Ajuntament es publica la fitxa de les finques protegides; la mirem abans de pressupostar, per no assabentar-nos-en a mitja obra.
Sí: els nius. L’Ajuntament recorda als seus formularis que orenetes, falciots i ratpenats nien a façanes, ràfecs, cambres de ventilació i sota les teules, i que estan protegits per llei: malmetre un niu pot comportar sancions administratives i penals. Quan l’obra exigeix bastida o toca aquests elements, revisem abans si hi ha nius i programem l’obra en conseqüència.
Tu, però ho gestionem nosaltres. L’autoliquidació de la taxa urbanística es gestiona abans a la Diputació de Barcelona, concretament a la seva Oficina de Gestió Tributària, que atén al mateix Rubí; l’expedient només es presenta amb ella ja pagada. Aquesta mateixa oficina notifica després l’impost de construccions, de manera que el pressupost tancat recull els dos pagaments, per separat i sense sorpreses.
De moment no. Rubí és a la llista de municipis on els habitatges d’ús turístic requereixen llicència urbanística prèvia, i l’Ajuntament informa que ara mateix no es poden formalitzar comunicacions de nous habitatges turístics; les presentades des de novembre de 2023 es donen per no presentades. Si reformes per llogar, el realista és el lloguer residencial, per al qual necessites cèdula d’habitabilitat i certificat energètic.
No: els treballs amb soroll no poden començar abans de les vuit del matí ni allargar-se passades les deu de la nit. L’Ajuntament ho escriu com a condició al mateix assabentat d’obres, i nosaltres ho comuniquem a la comunitat amb antelació. Un particular pot portar runa a la deixalleria municipal en petites quantitats; si n’hi ha més, cal contractar un gestor de residus.
Sí: «preu per reformar pis complet a rubí», «projecte reforma rubí», «reforma integral pis rubí», «reformar una casa de poble rubí», «reformes d’habitatges rubí», «reformes integrals rubí», «rehabilitació cases antigues rubí»: maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes amb el mateix pressupost tancat per partides. També: «reforma de pis antic a rubí», «rehabilitació d’habitatges a rubí», «rehabilitació habitatges rubí», «preu m2 reforma integral casa antiga rubí», «pressupost reforma integral rubí», «reforma local comercial rubí».
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Rubí i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.