Les Torres es va aixecar sobre camps al sud de la ciutat a finals dels seixanta, amb edificis de fins a nou plantes i pisos de 60 a 90 m². Gairebé tota la feina és dins de blocs ja consolidats: treure espai per a llars plenes, acordar amb la comunitat què és comú i pujar el material per una zona on no s’aparca.
Les Torres va néixer en terrenys agrícoles de l’extrem sud de Rubí, poc després de promocions veïnes com la de Rubí 2000, i es va aixecar de pressa: el diagnòstic municipal recorda que a l’origen es va declarar il·legal perquè triplicava els habitatges per hectàrea i doblava les plantes autoritzades. Avui són unes 13 hectàrees de grans blocs aïllats i entre mitgeres, articulats per la plaça de la Constitució, l’avinguda de Can Cabanyes i el passeig del Ferrocarril, que el 2007 va cobrir les vies. Un barri així no s’amplia ni s’enderroca: es reorganitza per dins.

Són habitatges de la mateixa generació, però no es reformen igual el primer d’un bloc baix i el setè d’un amb ascensor.
És l’habitatge tipus del barri i el de les llars més plenes: les de tres i quatre persones hi pesen molt més que al conjunt de Rubí. L’espai es guanya amb repartiment i no amb metres: cuina oberta si el mur ho permet, galeria aprofitada i armaris fins al sostre.
Els edificis arriben a nou plantes i els pisos alts guanyen llum i vistes, però cada peça d’obra puja a la cabina. Es protegeix l’ascensor, es fixen franges amb l’administrador i el voluminós es demana ja desmuntat.
A les primeres construccions del barri els blocs tenen menys plantes, i el pis de baix conviu amb botigues, tallers i oficines. Es mira el terra i la baixant abans que la cuina, i s’aïlla del soroll de la planta baixa.
Molts baixos del barri porten temps tancats i, segons el diagnòstic municipal, els lloguers de local buit estan molt per sota dels de la resta de la ciutat. Abans de somiar amb el loft es pregunta al planejament si aquesta planta baixa admet habitatge.
En un barri fet d’una sola tirada, l’edifici pesa tant com el pis. Tres papers de la comunitat estalvien sorpreses.
Els edificis de les Torres són de finals dels seixanta i, segons el diagnòstic municipal, s’han rehabilitat en les últimes dècades i estan en relatiu bon estat: el cens del 2001 no registrava al barri cap habitatge en un edifici en mal estat. És una bona notícia, però parla de la pell i no del que corre per dins de les parets.
Amb més de cinc dècades, aquests blocs haurien de tenir feta la inspecció tècnica de l’edifici (ITE) que la normativa catalana exigeix a les finques d’habitatges quan arriben a una certa edat. El seu informe és el millor mapa del que falla: fissures, humitats de coberta, estat de baixants, balcons. Demana’l abans de la visita.
Els altres dos papers són les actes on la comunitat va aprovar obres anteriors (ascensor, finestres, façana) i l’esquema de la instal·lació d’aigua i de gas. Amb els tres es decideix què es renova al teu pis i què es pacta amb els veïns. Segons el que digui l’informe, hi ha tres situacions:
Què diu la ITE del teu edifici
Informe recent, coberta i baixants revisades, sense obres pendents.
Fissures, humitats o baixants amb obres aprovades o per aprovar.
L’administrador no el té o el que hi ha és molt antic.
Quins elements comuns tenen deficiències i si hi ha termini per arreglar-les.
Quines obres es van votar ja i quin criteri hi ha per a finestres i façana.
Si són de fibrociment, de ferro o de plàstic, i per on baixen.
Secció del cable que va de la sala de comptadors fins al teu quadre.
La superfície mitjana per habitant del barri és de 26,6 m², per sota de la mitjana de Rubí. Aquí l’espai es fabrica.
Amb pisos de 60 a 90 m² i llars de tres a cinc persones que pesen bastant més que a la resta de la ciutat, la reforma que compta a les Torres és la del repartiment: dos dormitoris on de debò caben dos llits, una sala d’estar on es menja i una cuina que no es queda en passadís.
Gairebé mai no s’enderroca un envà perquè sí. Es comprova quin mur carrega i quin no, i de vegades el guany més gran és incorporar la galeria com a bugaderia o traster, o canviar una porta batent per una de corredissa, que deixa d’envair el passadís.
L’emmagatzematge a mida rendeix més que un envà menys: armaris fins al sostre amb altells, llits amb calaixos i una cuina amb columnes fins a dalt. Els preus de la cuina i del bany els tens a les pàgines de cuina i de bany a Rubí.
Dormitoris amb mesures útils i una sala d’estar que es pugui moblar de debò.
Bugaderia, traster o ampliació de cuina, segons el que permeti el mur.
Fins al sostre i amb altell, sense perdre amplada de passadís.
Deixen lliure el gir de la porta i guanyen una paret on recolzar mobles.
Amb la densitat de les Torres, el difícil no és arribar: és deixar el vehicle i pujar el material sense malmetre l’ascensor.
El diagnòstic municipal parla de manca d’aparcament públic com a conseqüència de l’alta densitat. A la pràctica, descarregar davant del portal és qüestió de minuts i de coordinació: el que hi cap puja amb l’ascensor, amb la cabina folrada, i el que no hi cap (portes senceres, taulells llargs) es demana per trams o puja per l’escala si l’administrador ho autoritza. Les franges s’acorden per escrit, sobretot als blocs alts.
El mateix document assenyala una cosa menys visible: possibles problemes d’evacuació d’aigües de pluja per contrapendents i reixes de mida insuficient, especialment per l’avinguda de Catalunya. Si el teu habitatge o el teu garatge és a peu de carrer per aquesta zona, abans de canviar el terra es mira la cota del portal i per on arriba l’aigua a la porta.
La circulació rodada del barri és perimetral, amb la rambleta de Joan Miró a l’oest, l’avinguda de Catalunya al nord, el carrer de Monturiol a l’est i el passeig de les Torres amb el carrer Joan Puig al sud, i l’avinguda de Can Cabanyes el travessa de nord a sud. La furgoneta tria per quina entra segons el bloc on descarrega, i això es fixa a la visita tècnica, amb l’edifici al davant.
Pactada amb l’administrador i comunicada als veïns del portal.
Cabina folrada, pes màxim respectat i neteja en acabar cada dia.
El llarg o pesat arriba en diverses entregues, no en una.
A les plantes baixes de l’avinguda de Catalunya es mesura abans de tocar el terra.
Les Torres té una planta baixa comercial molt present, però el diagnòstic municipal anota que els locals que no són buits es dediquen sobretot a oficines i tallers, i que n’hi ha força de tancats. Els preus de compra i de lloguer de local buit són, segons aquest mateix document, molt inferiors als de la resta de la ciutat.
Això desperta la idea de convertir el baix en casa. De vegades es pot. La resposta no la dona el disseny sinó tres papers: el que admet el planejament en aquesta planta baixa, l’alçada lliure i la ventilació que exigeix un habitatge, i els estatuts de la comunitat. Es pregunta abans de comprar el local, no després. Els passos són a la pàgina de local a habitatge.
Si el baix continua com a taller o oficina, qui més guanya amb una reforma és el veí del primer: sostre aïllat contra el soroll que puja i finestres amb vidre que tanqui de debò.
Forquilles orientatives a les Torres, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri és compacte, però el bloc alt de la plaça, el carrer amb baixos de taller i la costura amb el Centre demanen coses diferents.
Reformem principalment a:
Els grans blocs aïllats i entre mitgeres de finals dels seixanta, de fins a nou plantes, al voltant de la plaça de la Constitució i l’avinguda de Can Cabanyes. Aquí manen l’ascensor i el repartiment de pisos de 60 a 90 m².
El passeig del Ferrocarril i els carrers amb baixos: botigues, oficines i tallers sota els pisos. Es tracta el soroll de baix i es mira, abans de res, si el baix buit admet habitatge.
La costura que va cosir el 2007 la coberta de les vies, que va unir el barri amb el Centre. Els pisos d’aquesta vora tenen a prop l’estació i el casc urbà, i és on té més sentit reformar pensant a llogar.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a les Torres: preus, llicències, terminis i ajuts.
Un edifici de finals dels seixanta ja l’hauria d’haver passada, i el seu informe és el millor mapa dels problemes comuns. Demana’l a l’administrador abans de la visita: si assenyala deficiències pendents, convé saber quines obres s’han aprovat i quines no abans de reformar el teu pis.
Amb repartiment i emmagatzematge, no amb enderroc. Es mesura quins murs treballen, s’incorpora la galeria si el tancament ja existeix, es canvien les portes batents per corredisses i es duen els armaris fins al sostre. Quan la cuina s’obre a la sala d’estar, es decideix abans on van la campana i el gas.
Amb la cabina folrada, els pesos respectats i una franja pactada amb l’administrador. El que no cap a l’ascensor, com una porta sencera o un taulell llarg, es demana per trams o es puja per l’escala si la comunitat ho permet. En acabar cada jornada es neteja el portal.
Gairebé sempre, si el tancament ja existeix i la façana no canvia. Ho decideix la comunitat, que pot tenir un criteri comú de fusteria, i el mur entre la galeria i la cuina, que de vegades treballa. Es mesura, es fan cales i es demana la conformitat de l’administrador abans d’enderrocar res.
El diagnòstic municipal assenyala possibles problemes d’evacuació d’aigües pluvials per contrapendents i reixes petites en aquesta zona. No vol dir que la teva planta baixa s’inundi, però sí que, abans de canviar el terra, es mira la cota del portal i per on arriba l’aigua. Si cal, s’hi posa una barrera contra la humitat sota el terra nou.
De vegades. Primer es pregunta al planejament si aquesta planta baixa admet ús residencial, després es comproven l’alçada lliure, la ventilació i la llum que exigeix un habitatge, i finalment es llegeixen els estatuts de la comunitat. Si les tres coses encaixen, es prepara el tràmit que correspongui.
Tres coses: l’estat de la instal·lació elèctrica i de les baixants, la ITE de l’edifici amb les derrames que tingui pendents i si la distribució admet el que vols sense tocar murs de càrrega. Podem fer la visita tècnica gratuïta abans que tanquis la compra i dir-te què entraria en un pressupost tancat.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a les Torres i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.