El casc antic de Castellar compta amb el seu propi pla especial, el terme suma altres dos nuclis antics i diverses urbanitzacions es reparteixen entre el poble i el massís de Sant Llorenç. Cada zona demana una obra diferent, i totes passen per la mateixa ordenança municipal (ORPIME), que classifica cada actuació en tres bandes: sense tràmit, comunicació o llicència. La visita comença per aquí. Pressupost tancat i un únic cap d’obra.
A Castellar el poble i la muntanya es toquen, i el terme és un dels que formen part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Hi ha un nucli principal amb el casc antic i les places, dos nuclis antics (Sant Feliu del Racó i Les Arenes) i urbanitzacions com Airesol, Can Font, Ca n’Avellaneda o el Balcó de Sant Llorenç, repartides per un terme extens. Un pis del centre i una casa d’Airesol es reformen amb eines diferents, però davant l’Ajuntament es mesuren igual: què toques, no quants metres té l’habitatge. Els acabats i les reparacions puntuals no es tramiten. La distribució i l’estructura sí, i amb un tècnic que signi.

A Castellar no mana la mida de l’habitatge sinó el lloc i l’obra. Convé separar aquests quatre casos des de la primera visita.
El Pla Especial del Nucli Antic, d’aprovació definitiva el 2021 i publicat al DOGC l’abril de 2024, existeix per protegir el paisatge urbà del nucli i encausa les intervencions futures. En una casa del casc antic es mira la fitxa d’adaptació de façanes abans de decidir què es renova i què es conserva.
Són els nuclis antics del terme, a certa distància del poble: a Sant Feliu del Racó i a les urbanitzacions del nord s’hi arriba per la B-124 cap a Sant Llorenç Savall. Això pesa en la logística (camió, emmagatzematge, desplaçaments de l’equip) tant com en el tràmit, i es mesura des de la primera visita.
Parcel·la, jardí i moltes vegades piscina, amb el bosc a prop. La piscina i els moviments de terra porten llicència, i una pèrgola a l’espai lliure de la parcel·la, comunicació sense tècnic. Després del temporal de vent de desembre de 2014, a la visita es revisen a més els ancoratges de coberta i pèrgoles i els arbres que carreguen sobre la casa.
En un bloc, la pregunta no és la parcel·la sinó l’escala. Reformar per dins sense canviar distribució, estructura ni façana es comunica sense tècnic. Obrir la cuina a la sala d’estar ja porta tècnic que signi i dirigeixi l’obra. I substituir elements solts d’un bany o una cuina, ni això: queda fora de la intervenció municipal.
L’ordenança municipal (ORPIME) classifica les actuacions en tres bandes, i la banda la decideix l’abast de l’obra, no el pressupost.
L’ordenança treu del control municipal les obres de poca entitat a l’interior: pintar, reparacions puntuals d’instal·lacions, substituir puntualment portes, fusteria interior, revestiments, paviments o cels rasos, o canviar elements solts de banys i cuines. Amb una condició: que la finca no estigui catalogada ni protegida i que l’obra no alteri la imatge de l’edifici.
Per damunt hi ha les comunicacions prèvies. Sense tècnic (1-CP.EO.II) entra la reforma interior d’un habitatge que no canviï distribució, estructura ni façana, a més de les pèrgoles a l’espai lliure de la parcel·la i la tala d’un arbre aïllat sense protecció. Amb tècnic (1-CP.EO.I), el que afecta fonaments o estructura sense variar la configuració de l’edifici, la distribució interior, cobertes i façanes, o les plaques fotovoltaiques.
I la llicència urbanística (1-LU.EO) queda per al que la llei d’ordenació de l’edificació obliga a projectar: intervenció total o amb variació essencial, canvi d’ús a habitatge, enderroc, edificis catalogats, moviments de terra i piscines, tala de masses arbòries.
Quina banda toca a cada obra
Pintura interior, reparacions puntuals, substitució puntual de fusteria interior, revestiments i elements de banys i cuines.
Sense tècnic: reforma interior sense tocar distribució, estructura ni façana. Amb tècnic: envans, coberta, façana, plaques solars.
Intervenció total, canvi d’ús a habitatge, enderroc, edifici catalogat, piscines i moviments de terra.
Amb caràcter general, com a màxim dos mesos quan l’obra requereix projecte i un mes quan no el requereix.
Per internet amb certificat o identificació digital, o al Servei d’Atenció Ciutadana amb cita prèvia. Urbanisme revisa la documentació.
La taxa segueix l’ordenança fiscal A5 (serveis urbanístics). L’impost d’obres arriba després de concedir la llicència, des de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació.
Quan hi ha intervenció tècnica, el projecte o la documentació els signa un tècnic competent amb la seva declaració responsable. Ho gestiona la nostra arquitecta tècnica.
Castellar protegeix el seu patrimoni amb dos instruments diferents, i convé no barrejar-los. El Pla Especial del Catàleg de Béns a Protegir, de 2016, recull més de dos-cents elements de valor arquitectònic, arqueològic, ambiental, paisatgístic i natural, amb una fitxa per element que diu què es pot fer i què cal conservar. El Pla Especial del Nucli Antic, d’aprovació definitiva el 2021 i publicat l’abril de 2024, ordena les intervencions futures al nucli per protegir-ne el paisatge urbà.
Per a qui reforma, la conseqüència és d’ordre: primer es mira si la casa és al catàleg o a l’àmbit del nucli, i després es decideix què és reforma i què és restauració. L’ordenança és clara en un punt: un edifici catalogat o protegit surt del règim simple, i una reforma que afecti l’element protegit va a llicència.
A la visita demanem la fitxa abans de dibuixar. Si la casa té elements protegits, el pressupost separa el que es restaura del que es reforma i l’expedient el signa un tècnic. Així el que cal conservar no apareix com un problema a mitja obra.
Castellar és un terme extens i la seva logística té tres sortides. Al sud, la B-124 porta a Sabadell. La mateixa carretera continua al nord fins a Sant Llorenç Savall, i és la connexió amb Sant Feliu del Racó i amb la resta d’urbanitzacions del nord. Cap a l’est, la C-1415a baixa a Sentmenat, i cap a l’oest arriba a Matadepera i Terrassa i dóna accés a les urbanitzacions de Can Font i Ca n’Avellaneda.
Per a una obra, això es tradueix en tres decisions. D’on surt el material: amb Sabadell a un costat i Terrassa a l’altre, el magatzem més proper depèn de la urbanització. On s’atura el camió: al casc antic cal mirar l’amplada del carrer, i a les urbanitzacions l’accés al garatge o al jardí. I quant triga l’equip a arribar, cosa que a Sant Feliu del Racó compta cada dia d’obra.
Tot això es mesura a la visita i entra al pressupost des del principi: ni el transport ni el contenidor apareixen després com un afegit.
El massís de Sant Llorenç fa ploure més a Castellar que en altres zones semblants, i el bosc s’acosta a la tanca del jardí.
La pluja és més abundant que en zones similars de la comarca, i això es paga en baixos, garatges semisoterrats i murs de contenció del jardí. En una casa d’urbanització, impermeabilitzar bé i ventilar pesa més que qualsevol acabat.
El 9 de desembre de 2014 un temporal de vent amb ràfegues de fins a 125 km/h va malmetre el mobiliari urbà de la vila i va tombar una enorme quantitat d’arbres. Per a qui té pins al costat de la casa, la lliçó és pràctica: es mira l’estat dels que carreguen sobre la coberta, l’ancoratge de pèrgoles i tendals i la fixació de la teula.
I el foc. La Generalitat classifica Castellar com a municipi d’alt perill d’incendi forestal, i la normativa catalana (Llei 5/2003 i Decret 123/2005) fixa mesures de prevenció per a urbanitzacions i edificacions en terreny forestal. Hi ha a més una regla de calendari: segons la Generalitat, quan el butlletí diari de risc puja a perill molt alt o extrem no es pot treballar amb radial a menys de mig quilòmetre de terreny forestal, així que convé avançar els talls de gres i porcellànic a l’estiu. I, si la teva casa és en una urbanització envoltada de bosc, preguntem a l’Ajuntament quin pla l’afecta abans de triar tanques vegetals o pèrgoles de fusta.
Baixos, garatges, murs de jardí i arrencada de façana, abans de triar el revestiment.
Fixació de teula, carenes, pèrgoles i tendals després d’episodis de vent fort.
Els que carreguen sobre coberta o tancament. La tala té el seu tràmit a l’ordenança.
Aïllament primer i aerotèrmia després, sobre una casa que ja no perdi calor.
Forquilles orientatives a Castellar del Vallès, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Quatre zones que es reformen de manera diferent, encara que l’Ajuntament sigui el mateix.
Reformem principalment a:
El nucli principal reuneix el casc antic, les places i els edificis de pisos. Dins de l’àmbit del Pla Especial del Nucli Antic es comprova la fitxa d’adaptació de façanes abans de demanar res. Fora d’ell manen les regles generals de l’ordenança, i els pisos estan sota la mateixa que les cases: el que canvia és l’escala, no el tràmit.
Tant si és casa baixa com pis, el que decideix el tràmit no és el carrer sinó l’obra: acabats i reparacions puntuals no es tramiten, i distribució o estructura sí. El primer que es comprova és que la finca no estigui catalogada. Si dubtes en quina zona és la teva casa, el geoportal urbanístic municipal la mostra sobre plànol.
Airesol es divideix en quatre sectors (A, B, C i D), i a les urbanitzacions de Can Font i Ca n’Avellaneda s’hi arriba per la carretera de Matadepera. Són parcel·les amb casa, jardí i arbres: el terreny, la tala i la piscina pesen més a l’expedient que l’interior de l’habitatge. La tala dels pins del jardí té el seu propi tràmit a l’ordenança.
Nucli antic del terme, amb la seva pròpia església, al nord. La connexió passa per la carretera de Sant Llorenç Savall, cosa que allarga cada viatge de material i es reflecteix en el calendari d’obra.
Altres zones de Castellar i el seu entorn:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Castellar del Vallès: preus, llicències, terminis i ajuts.
Si canvies elements solts, sí: l’ordenança deixa fora de llicència i de comunicació les reparacions i substitucions puntuals d’elements de banys i cuines, sempre que la finca no estigui protegida i l’obra no canviï la imatge de l’edifici. Una reforma interior completa que no modifiqui distribució, estructura ni façana entra a la comunicació prèvia sense tècnic (1-CP.EO.II). A la visita et diem en quina de les dues estàs.
Una comunicació prèvia amb tècnic (1-CP.EO.I), que cobreix les obres que afecten la distribució interior. Un tècnic competent signa la documentació i dirigeix l’obra. Si la intervenció toca elements estructurals de manera que variï de forma essencial el sistema estructural de l’edifici, ja és llicència urbanística (1-LU.EO). Ho esbrinem amb una cala abans de dibuixar res.
La que no porta tècnic és per a obres d’escassa entitat tècnica i constructiva: reforma interior d’habitatge sense tocar distribució, estructura ni façana, pèrgoles, tanques sense fonamentació nova, pintar façanes de menys de cinc metres sense bastida. La que porta tècnic cobreix obres que, sense ser llicència, són prou complexes perquè algú les signi i les dirigeixi: distribució, estructura, coberta, façanes amb bastida, plaques solars.
Amb caràcter general, com a màxim dos mesos quan l’obra requereix projecte i un mes quan no el requereix. Les comunicacions prèvies no són llicències: es presenten abans de començar i no esperen resolució. Quan es concedeix una llicència, l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació envia el cobrament de la taxa i de l’impost d’obres.
Pot. El catàleg municipal de béns a protegir recull més de dos-cents elements, cada un amb la seva fitxa, i el Pla Especial del Nucli Antic afegeix criteris per al paisatge urbà del nucli. Si la teva casa és en qualsevol dels dos, deixa de valer el règim simple de l’ordenança: una reforma que afecti l’element protegit va a llicència, i si no l’afecta pot anar per comunicació amb tècnic. Consultar-ho abans de pressupostar evita sorpreses.
Per a la piscina, sí: l’ordenança inclou a la llicència els moviments de terres i les construccions de piscines, basses o dipòsits d’aigua. La pèrgola a l’espai lliure de la parcel·la, en canvi, és de les actuacions que van per comunicació prèvia sense tècnic. Si fas totes dues amb la reforma de la casa, es preparen juntes i la llicència de la piscina marca el calendari.
Depèn de quins siguin. Un arbre aïllat en sòl urbà, sense protecció i que no formi massa arbòria, es tala amb comunicació prèvia sense tècnic. La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva, tal com les defineix l’ordenança, va a llicència. I l’ordenança deixa fora les tales que es facin sota un instrument d’ordenació forestal o amb intervenció de l’administració forestal.
Sí, amb una comunicació prèvia amb tècnic (1-CP.EO.I): l’ordenança inclou les instal·lacions de producció elèctrica amb panells fotovoltaics entre les actuacions que, sense arribar a llicència, necessiten un tècnic competent que signi la documentació. Es mira abans que la coberta aguanti i que la finca no estigui protegida, i es deixa llest l’expedient amb el pressupost tancat.
Sí, amb una comunicació prèvia sense tècnic, sempre que no modifiquis les obertures i l’obra no necessiti bastida: l’ordenança inclou la substitució de fusteria exterior juntament amb el pintat de façanes de menys de cinc metres. Si la finca està protegida, es mira abans la seva fitxa. I si canvies la mida d’una obertura o cal bastida, sol passar a comunicació amb tècnic.
Sí, però amb llicència: l’ordenança té quatre tràmits específics per a sòl no urbanitzable, que es reparteixen segons si cal un pla d’actuació específica, si l’obra necessita informe de la comissió territorial d’urbanisme o si es tracta d’una activitat ramadera. Quina via et toca depèn de la classificació de la finca, així que es demana a l’Ajuntament abans de dibuixar res.
Per presentar la documentació en persona, sí: es fa al Servei d’Atenció Ciutadana amb cita prèvia. Per revisar la documentació i resoldre consultes, s’acudeix a la Regidoria d’Urbanisme. I si prefereixes evitar el desplaçament, la sol·licitud es pot presentar per internet amb un certificat o una identificació digital admesos. Nosaltres preparem l’expedient complet i el registrem per tu.
Al geoportal urbanístic de l’Ajuntament, que mostra el planejament sobre plànol, i a les fitxes del catàleg i del pla especial del nucli antic, que es publiquen al lloc web municipal. Amb l’adreça i la referència cadastral ho comprovem nosaltres a la primera visita, abans de projectar res i abans de tancar el pressupost.
A tot el terme. El que canvia no és el mètode sinó la logística: a Sant Feliu del Racó i a les urbanitzacions del nord s’hi arriba per la B-124 cap a Sant Llorenç Savall, i a Can Font i Ca n’Avellaneda per la carretera de Matadepera. Aquests viatges de camió i d’equip van dins del pressupost tancat, no com un extra al final.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Castellar del Vallès i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.