El Centre és la part més vella de Sabadell i la més estratificada: un nucli que va començar al costat de l’església de Sant Feliu, un recinte emmurallat al segle XII i dos eixamples del XIX a banda i banda de la Rambla. Abans de projectar res esbrinem en quina d’aquestes capes és la teva finca, perquè cadascuna amaga coses diferents i es tramita d’una altra manera. Ho fem a la visita tècnica, amb la fitxa del cadastre al davant.
Les primeres cases es van aixecar cap al segle X o XI a la part baixa del que avui és el passeig de la Plaça Major, al costat de Sant Feliu i del creuament de dos camins reals; al segle XII el nucli ja estava emmurallat. Fora d’aquell recinte, la Rambla es va traçar cap al 1840 i els plans del 1847 i el 1849 van quadricular les seves dues vores. D’aquí surten solars estrets i profunds dins de la muralla, illes regulars a l’eixample i, barrejats, edificis de totes les èpoques. La visita tècnica serveix per situar el teu habitatge en aquesta línia del temps i per saber quins papers li toquen.

Al Centre no es comença pel disseny sinó per la data i pel lloc. Aquestes quatre situacions es repeteixen.
Dins del perímetre que avui marquen els carrers de Gràcia, Sant Antoni Maria Claret, Sant Joan o Doctor Puig, les parcel·les són estretes i fondes, i cada paret té la seva edat. La llum només entra per davant i per darrere: s’estudia primer el pati i es revisen les mitgeres abans d’obrir cap forat.
Les illes quadriculades que van traçar els plans del 1847 i el 1849 als dos costats de la Rambla són finques de pisos amb escala comuna i celobert. La feina és en el que no es veu: instal·lacions, baixants i forjat. Si l’edifici té pendent la inspecció tècnica o un ascensor, es pregunta abans de fixar l’abast.
El mercat, obra de Josep Renom entre el 1927 i el 1930, ancora el comerç del seu entorn, i damunt dels locals hi ha habitatge. Es reforma pensant en el que puja des de baix, en les sortides de ventilació de la comunitat i en els horaris de càrrega dels locals.
La Casa Duran és bé d’interès nacional des del 1958 i la Rambla figura a l’inventari del patrimoni de Catalunya. Si la teva finca té fitxa o cau a l’entorn d’una que en té, l’Ajuntament demana informe patrimonial abans de la llicència: es consulta a la primera visita.
Les vies generals de tramitació ja estan explicades a la pàgina de Sabadell. Aquí va només el que canvia on hi ha més finques amb fitxa, més sòl amb història i més carrer ocupat.
El pla especial de patrimoni de Sabadell, el PEPS, demana l’informe previ patrimonial per als elements catalogats i també per als seus entorns protegits. No cal, per tant, que la teva casa sigui la catalogada: n’hi ha prou que sigui al costat. En un barri on conviuen la Casa Duran, el mercat de Josep Renom i una Rambla amb vint-i-dos elements a l’inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya, aquesta pregunta es fa a cada primera visita.
La fitxa es treu amb la referència cadastral abans de pressupostar. Si no hi ha fitxa, l’obra segueix el seu camí normal; si n’hi ha, se sap des del primer dia què es pot tocar, quin informe falta i què afegeix al calendari. Les tres vies generals (comunicació prèvia, obra menor i obra major) les tens a la pàgina de Sabadell.
La teva finca davant del catàleg
Ni la teva finca ni la veïna figuren al PEPS. L’obra segueix el tràmit general, sense informes afegits.
La teva finca no està catalogada, però llinda amb un edifici que sí que ho està o cau dins del seu entorn.
La fitxa fixa què pot canviar. Si l’obra afecta un ambient o part d’un conjunt, se suma un estudi d’integració ambiental.
El nucli té origen medieval. Si la finca cau en una àrea d’expectativa arqueològica, la llicència d’obra major porta un projecte d’intervenció arqueològica.
Si ocupen la vorera, necessiten llicència d’ocupació de via pública abans del muntatge. Es demana amb les dates reals de l’obra.
En obres majors l’Ajuntament demana una memòria que justifiqui com encaixa la proposta en el paisatge urbà de l’entorn. La redacta el tècnic del projecte.
La nostra arquitecta tècnica prepara la fitxa, la memòria i la sol·licitud. Tu signes; el seguiment a la seu electrònica el fem nosaltres.
Les cases del recinte van créixer una enganxada a l’altra durant segles, amb parcel·les llargues i poca façana. Cada paret té la seva edat: la que dona al carrer pot ser de pedra i calç, la del veí de maó d’un altre segle, i el cos del darrere es va afegir quan va fer falta. El primer que es mira, abans de dibuixar, és de què està feta cada paret i qui la comparteix.
La llum és el segon problema. Amb façana a un costat i pati a l’altre, el centre de la casa queda en penombra, i per això el pati és la peça a guanyar: una fusteria gran al fons, una cuina que miri cap a ell, un envà menys entre l’estar i el menjador. Si el celobert és compartit, s’acorda amb el veí què es fa a cada cantonada.
I a sota hi ha el sòl. A la restauració de la Casa Duran, municipal des del 2003, es van recuperar les seves pintures murals i el seu celler: no és estrany que una casa amb segles d’ús conservi un soterrani, un pou o una galeria oblidats. Abans de carregar un bany d’obra o d’obrir una rasa se sondeja, i el que aparegui es documenta.
La Rambla és ampla, concorreguda i amb autobusos, i gairebé tot el que es reforma al seu voltant és pis en planta alta sobre comerç. L’obra es planifica com una operació de logística.
La Rambla va néixer cap al 1840 en urbanitzar l’antic camí de Barcelona. Mesura uns 790 metres, entre 14 i 20 d’ample, amb voreres àmplies als dos costats i diverses línies d’autobús urbà per la calçada. A cada vora, els plans del 1847 i el 1849 van traçar les illes del primer eixample de Sabadell. És a dir: molta vorera, poca zona de parada i, gairebé sempre, pisos amb escala comuna.
Això condiciona l’obra més que el disseny. Un contenidor o una bastida a la vorera exigeix llicència d’ocupació de via pública abans de muntar-ho, i es decideix abans de començar on s’atura la furgoneta, a quina hora i quantes tandes calen. Els sacs de runa baixen per l’escala amb les proteccions posades, i l’escala es deixa neta en acabar la jornada.
A dins de l’edifici, la protagonista és la comunitat. En una finca d’escala compartida l’obra passa pel portal, el replà i l’ascensor de tots, i el que s’espatlli es reposa. Per això fixem amb l’administrador horaris, protecció de zones comunes i punt d’aplec abans del primer dia.
Dos detalls de la zona ajuden a qui organitza l’obra. Sota el Mercat Central hi ha un aparcament, a un pas de la Rambla, útil per al vehicle de l’equip si al carrer no hi ha lloc (amb l’alçada de la furgoneta ben mesurada). I l’estació de Plaça Major, que des del 2016 va substituir l’antiga de la Rambla a la línia de FGC, deixa el tècnic i el cap d’obra a poca distància d’una bona part del barri.
On s’atura el vehicle, a quina hora i amb quin permís si ocupa calçada o vorera.
Llicència d’ocupació de via pública demanada abans del muntatge, amb les dates reals.
Terres, parets i ascensor protegits, i neteja diària de les zones comunes.
Acordats amb l’administrador i avisats als veïns per escrit.
En un edifici de l’eixample amb façana de caràcter, canviar la fusteria exterior pot no ser decisió teva. Si la finca figura al catàleg o en un ambient protegit, l’Ajuntament demana estudi d’integració abans de variar obertures, balcons o color; i fins i tot sense protecció, la comunitat sol fixar un criteri comú.
La sortida pràctica és a dins. Una segona finestra per l’interior, amb vidre laminat i bon segellat, millora molt l’aïllament del soroll del carrer i del fred, i deixa la façana com estava. Es completa amb aïllament al trasdossat de les parets que donen al carrer i amb persianes de fusta restaurades en lloc de substituïdes. Una fusteria de fusta antiga no és un residu: es llima, se sella, se li posen burlets i aguanta dècades més, i conserva el caràcter de la façana vista des de dins.
Els sostres alts tenen la seva contrapartida: escalfar tant volum costa. Abans de pujar la potència de la calefacció es tanquen les fuites (obertures, caixes de persiana, xemeneies sense ús) i s’estudia si un cel ras parcial, només al bany i al passadís, baixa el volum sense amagar les motllures de l’estar.
Una selecció de reformes al Centre de Sabadell. Cada projecte, amb el seu tipus, ubicació i treballs realitzats.
Forquilles orientatives al Centre de Sabadell, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri té tres àmbits veïnals: el Centre-Creueta, l’entorn del Mercat Central i les dues vores de la Rambla. Per reformar pesa més l’edat de la finca que l’àmbit en què cau.
Reformem principalment a:
L’eix de serveis de l’avinguda de Francesc Macià, nascut a principis dels noranta al costat del parc de Catalunya, reuneix comerç, oficines, oci i alguns habitatges. Aquí l’edifici és recent, no d’eixample: es reforma com un pis modern, amb instal·lacions, finestres i distribució, sense el llast d’una finca vella.
El perímetre de l’antiga muralla, amb carrers estrets, parcel·les profundes i parets de segles diferents. Manen la mitgera, el pati i la logística: sacs de runa petits, tandes curtes i veïns avisats amb data.
Finques de la Sabadell que creixia amb la llana, a una banda i l’altra de la Rambla, amb l’edifici modernista de la seu central de la Caixa Sabadell i el Mercat Central com a fites. Es conserva el que dona caràcter i es renova el que no es veu; abans de tocar façana o fusteria exterior es consulta la fitxa de l’edifici.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar al Centre de Sabadell: preus, llicències, terminis i ajuts.
Es comprova amb la referència cadastral al PEPS, el pla especial de patrimoni de Sabadell. Ho consultem abans de la primera visita i t’expliquem el resultat abans de parlar de preu. Convé no confondre dues llistes: que la Generalitat inventariï un edifici, com passa amb diversos de la Rambla, no és el mateix que figurar al catàleg municipal. Es miren les dues.
Pot afectar-te, i no per la teva casa sinó per la veïna. El PEPS demana informe previ patrimonial per als elements protegits i també per als seus entorns, de manera que una obra que cau dins d’aquest entorn el necessita encara que la teva finca no tingui fitxa. Es mira a la parcel·la, es posa al calendari des del primer dia i no t’arriba a mitja obra.
Una llicència d’ocupació de via pública, que es demana abans de muntar la bastida o la tanca. La sol·licita qui dirigeix l’obra, amb dates i amb el que ocupa. Si el balcó és element comú de la finca, abans que el permís va l’acord de la comunitat, i si la façana té fitxa, l’estudi d’integració que demani l’Ajuntament.
Guanyar el pati, que és la peça que més llum retorna. S’obre la cuina cap a ell amb una fusteria gran, es treu l’envà entre la sala d’estar i el menjador i s’aclareixen els acabats del centre de la casa. Si el mur del fons és de càrrega, la llinda la calcula el tècnic, i abans de res es revisen les mitgeres per si puja humitat.
Només si la teva finca és en una àrea d’expectativa arqueològica i l’obra requereix llicència d’obra major, on aquest projecte figura entre els documents. Una reforma interior que va per comunicació prèvia no el porta. Però una fossa d’ascensor o una rasa de sanejament sí que obliguen a preguntar, perquè el nucli té origen medieval i ho decideix la fitxa de la finca, no la suposició.
Sí, i la instal·lació sense projecte entra a la comunicació prèvia de l’Ajuntament. El que no es resol igual de fàcil és on va la unitat exterior: en una façana visible, la comunitat sol tenir criteri i, si la finca està protegida, l’estudi d’integració mana. Les solucions habituals són el celobert, la coberta o un equip de conductes per cel ras.
De vegades, i comença per allò que digui el planejament de la parcel·la i, si la finca figura al catàleg, per allò que digui la seva fitxa: l’aparador forma part de la façana i no es tapia ni se substitueix a capritx. Si es pot, cada peça necessita llum i ventilació naturals, i l’aparador sol convertir-se en una finestra gran amb un sòcol opac que dona privadesa des de la vorera. Abans de projectar es consulta la fitxa i es mesura l’alçada lliure.
Per guardar-hi coses o per a un taller domèstic, sovint sí, un cop tractada la humitat i assegurada la ventilació. Com a peça habitable no, perquè una peça habitable necessita llum i ventilació naturals. Abans de res es confirma que el sòl és ferm i que no hi ha restes d’un pou o d’una galeria: se sondeja i el que aparegui es documenta.
Sí: «preu m2 reforma integral casa antiga sabadell», «pressupost reforma integral sabadell», «pressupost reforma sabadell», «projecte reforma sabadell», «reforma integral pis sabadell», «reformar una casa de poble sabadell», «reformes de luxe sabadell», «reformes d’habitatges sabadell», «reformes pis sabadell», «rehabilitació cases antigues sabadell»: maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes amb el mateix pressupost tancat per partides. També: «pressupost per a reforma integral a sabadell», «reforma integral de casa a sabadell», «reforma integral a sabadell», «reforma integral pis sabadell, barcelona», «reformes integrals en pisos i cases a sabadell».
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta al Centre de Sabadell i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.