Valldoreix va néixer cap al 1916 com a ciutat jardí al voltant de l’església de Sant Cebrià i la parada del tren, i des del 1959 té entitat local pròpia. Això es nota en reformar: les obres es demanen a l’EMD, no a l’Ajuntament de Sant Cugat, i el planejament que diu què pots construir continua sent el municipal. Aclarim qui decideix què abans de dibuixar res.
Valldoreix no és un barri més: és una entitat municipal descentralitzada amb el seu propi govern. Segons els seus responsables, té competències en urbanització de carrers, enllumenat públic, neteja viària i obres i serveis, i no en té en planejament urbanístic. Traduït a una reforma: qui tramita el teu expedient és l’EMD, però el que hi cap, a la teva parcel·la, ho fixa el planejament general de Sant Cugat. Confondre les dues coses és la manera més ràpida de perdre un mes. Nosaltres comprovem cadascuna per separat i les posem al calendari des de la visita.

La ciutat jardí es va anar omplint durant un segle i cada època va deixar el seu tipus de casa. No es reforma igual un xalet dels anys vint que un habitatge d’ampliació recent.
Els primers xalets, d’estil eclèctic i algun de noucentista, es van aixecar a partir de la dècada del 1910 sobre antics camps, i diversos figuren al catàleg municipal amb protecció. Es consulta la fitxa abans de projectar i es decideix què es conserva: façana, fusteria, reixa.
Part de les parcel·les van sortir de parcel·lacions com la de la finca de Can Llunell, als anys vint, i conserven reixes i accessos d’aleshores. Si la reixa està catalogada, tocar-la o obrir un accés nou per al cotxe és un expedient de patrimoni, no un detall de jardineria.
Si la teva parcel·la toca el torrent de Can Badal o un altre curs, l’obra entra en el règim de l’aigua: a menys de cent metres de la llera, qualsevol construcció necessita autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua. I la mateixa EMD té en projecte millorar un col·lector que passa pel llit del torrent.
La població de Valldoreix es va duplicar entre el 1990 i el 2009, i aquest creixement va deixar cases de construcció més recent, on l’estructura sol plantejar menys incògnites. Allà el pressupost el decideixen les instal·lacions i els acabats, i el calendari el marca el tràmit més que l’obra.
A Valldoreix l’expedient va a una administració i les regles del que pots construir surten d’una altra. Entendre-ho evita refer documentació.
La seu electrònica de l’Ajuntament ho diu sense embuts: les obres situades al terme de Valldoreix se sol·liciten directament a l’EMD. El repartiment de competències entre les dues administracions està recollit en un conveni de 8 de novembre de 1995. Segons el mateix govern de l’EMD, aquesta té competències en urbanització de carrers, enllumenat públic, neteja viària, obres i serveis, i no en té en planejament urbanístic.
Són dues coses diferents. L’expedient de la teva reforma, comunicació prèvia o llicència, entra per la finestreta de l’EMD. Però el que hi cap a la teva parcel·la, edificabilitat, ocupació i alineacions, ho dicta el planejament general de Sant Cugat, i els dubtes es consulten amb l’Ajuntament, que té un tràmit d’informació urbanística aplicable a qualsevol finca. Portem les tres converses alhora:
Tres finestretes, tres preguntes
Comunicació prèvia o llicència, amb la seva documentació tècnica signada, presentada a l’EMD de Valldoreix.
Edificabilitat, ocupació, alineacions i protecció patrimonial surten del planejament general de Sant Cugat.
Obres a prop d’un torrent o riera: autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua, a part de les dues anteriors.
La finestreta depèn de l’adreça exacta. Es confirma el carrer, perquè a la frontera amb Mira-sol el nom del barri no basta.
Les fitxes de patrimoni són de l’Ajuntament. Si la teva casa en té una, l’informe previ va abans del projecte.
Serveix per conèixer els paràmetres reals de la finca abans de pagar un projecte d’ampliació.
Si l’obra afecta la vorera o l’enllumenat, l’interlocutor és l’EMD, que s’ocupa d’urbanitzar i netejar els carrers.
A Valldoreix un portal, una reixa o un accés de cotxe poden ser un expedient. Convé saber-ho abans d’enamorar-se d’una casa.
La ciutat jardí es va traçar cap al 1916 sobre antics camps, amb xalets eclèctics, algun de noucentista, grans jardins i carrers pensats per passejar. Molts d’aquests edificis, i elements de parcel·la com reixes i passatges, són a l’inventari de patrimoni, i els del catàleg municipal figuren amb protecció a la revisió del pla especial aprovada el 2008.
L’inventari recull detalls petits que expliquen el perquè: unes reixes lligades a la parcel·lació de la finca de Can Llunell als anys vint i el passatge del Jardiner, obert per donar accés a parcel·les d’aquella finca. Són la petjada de com es va dibuixar el poble, i per això un canvi d’accés es mira amb lupa.
El nostre mètode és demanar la fitxa abans de la visita, fotografiar cada element que pugui estar protegit i plantejar la reforma sense tocar-lo: cuina, banys, coberta, instal·lacions i jardí es pensen respectant reixa i façana.
Si existeix, diu quina protecció té la casa i quina documentació demana l’informe previ.
Es conserven o es reprodueixen. Obrir un forat per al cotxe s’estudia abans de comprar el portal.
Material, color i partició que admet la fitxa. S’evita comprar una finestra que després no es pugui penjar.
Cuina, banys i instal·lacions es refan per dins sense tocar el protegit: allà es guanya la major part de l’obra.
L’EMD té en marxa un projecte per adequar i millorar un tram del col·lector d’aigües residuals que passa pel llit del torrent de Can Badal: presenta afloraments en superfície i en alguns punts queda a pocs centímetres sota el fons. És un col·lector públic, no el de casa teva, però t’explica el que interessa saber: en aquesta zona hi ha xarxes antigues, i no tot el que baixa per un carrer és on diu el plànol.
L’aigua també inunda. El 2024 el govern de l’EMD va descartar invertir en l’antic camp de futbol vora el torrent perquè el terreny és en zona inundable i subjecte a limitacions de l’Agència Catalana de l’Aigua. Si la teva parcel·la és a prop, la reforma entra en aquest mateix règim: autorització de l’Agència per a qualsevol construcció a menys de cent metres de la llera, i cinc metres de servitud lliures a cada banda.
Abans d’excavar un jardí, un soterrani o una piscina demanem tres coses: el plànol de la xarxa de sanejament del carrer, la distància de la parcel·la a la llera i, si n’hi ha, la cota d’inundació. Amb això el pressupost porta la seva partida de drenatge i no un extra a mitja rasa.
En una casa amb façana protegida, l’aïllament per fora queda condicionat al que admeti la fitxa. El confort es guanya d’una altra manera.
Si la façana i la reixa es conserven, la millora tèrmica es planteja des de dins: aïllar coberta i terres, canviar la fusteria per una que reprodueixi la partició original i escalfar amb terra radiant i aerotèrmia en lloc de radiadors.
El terra radiant es decideix abans que el terra. Els tubs s’estenen en serpentí sobre l’aïllant, es cobreixen amb morter i només llavors va el paviment, de manera que la cota del terra puja uns centímetres. En una casa amb portes, llindars i inici d’escala antics, això es resol al projecte, no amb una cunya a última hora.
Per això mesurem alçades a la visita: la de cada porta, la del primer graó i la dels marcs de fusteria que es conserven. Amb aquestes dades es dibuixa el terra cap amunt, i no al revés.
Aïllar-la des de dins o per sobre de les teules, segons el que permeti la fitxa del catàleg.
Nova, amb trencament de pont tèrmic i partició que reprodueix l’original.
Tubs sobre aïllant, morter de recobriment i paviment. Puja la cota uns centímetres.
Genera la calor del terra radiant. La unitat exterior se situa on no es vegi des del carrer.
Aquestes són obres reals de Sant Cugat, amb el seu carrer, els seus metres i el seu abast. Donem el carrer, mai el número de portal.
Forquilles orientatives a Valldoreix, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Del centre amb l’església romànica al límit amb Collserola canvien l’edat de la casa, la proximitat de l’aigua i la distància a la muntanya.
Reformem principalment a:
La trama de la ciutat jardí: parcel·les nascudes de parcel·lacions com la de Can Llunell, dels anys vint, amb reixes i xalets de l’època. Aquí el primer és la fitxa del catàleg, perquè diverses cases i elements de parcel·la tenen protecció.
La parada del tren i l’església de Sant Cebrià van ser l’eix sobre el qual es va traçar la ciutat jardí. Per a l’obra, l’estació és el punt des del qual mesurem cada lliurament fins a la teva porta. Si el vial és de l’EMD, li toca a ella urbanitzar-lo i netejar-lo, i a ella s’avisa de l’obra.
On la trama s’acaba i comença la muntanya, la reforma es mesura també amb la llei d’incendis: franja de protecció, pla d’autoprotecció i hidrants. L’expliquem amb detall a la pàgina de la Floresta, que comparteix la mateixa vora de bosc.
A l’altra banda del límit comença Mira-sol, que no és EMD sinó districte del mateix municipi. A la frontera, l’adreça exacta decideix la finestreta: segons de quin costat de la línia caigui la teva casa, es tramita a l’EMD o a l’Ajuntament.
Altres barris de cases a prop:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Valldoreix: preus, llicències, terminis i ajuts.
L’Ajuntament de Sant Cugat, perquè el planejament urbanístic és seu: segons el mateix govern de l’EMD, aquesta no té competències en aquesta matèria. L’EMD tramita el teu expedient d’obra; l’Ajuntament respon sobre edificabilitat i alineacions amb el seu tràmit d’informació urbanística de la finca. Demanem aquesta informació abans de dibuixar cap ampliació.
Quatre coses, per ordre: que el carrer depèn de l’EMD, que la casa no té fitxa de catàleg que condicioni la façana o la reixa, la distància de la parcel·la a qualsevol torrent i l’estat real del sanejament. Si ens envies l’adreça, ho revisem abans de la teva visita i et diem quina obra hi cap i quina no, sense compromís.
Si la reixa o la casa són al catàleg, el canvi es tramita com a patrimoni i no com a jardineria. Si no hi són, mana el règim ordinari. Abans de comprar un portal comprovem la fitxa i fotografiem l’existent, per decidir si es conserva, es reprodueix o s’obre un forat nou.
Canvia el permís: a menys de cent metres de la llera, qualsevol construcció, permanent o temporal, necessita autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua, i la servitud de cinc metres a cada banda es manté lliure. Es consulta també si la parcel·la és en zona inundable. Ho comprovem amb la teva adreça i ho posem al calendari des del principi.
Només després de comprovar tres coses: que la parcel·la no és en zona inundable, que la distància a la llera no obliga a demanar autorització a l’Agència, i per on passen els col·lectors. La mateixa EMD va descartar invertir en un camp de futbol vora el torrent de Can Badal pel risc d’inundació, així que ens ho prenem seriosament.
Depèn del que digui la fitxa del catàleg: si la façana està protegida, l’aïllament exterior queda condicionat i el més habitual és guanyar confort des de dins, amb aïllament de coberta i terres, fusteria nova que respecti la partició i calefacció per terra radiant. Ho confirmem amb la fitxa abans de proposar-te una solució.
Gairebé sempre puja uns centímetres: els tubs van sobre aïllant, es cobreixen amb morter i a sobre va el paviment. Es resol al projecte, rebaixant llindars i ajustant portes i l’inici de l’escala. Ho mesurem a la visita, porta per porta, i t’ensenyem la cota final abans de començar.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Valldoreix i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.