A mitjan segle XIX Jaume Torrella va aixecar la primera casa a l’altra banda de la riera del Palau, i el barri es va conèixer com el «de la Riera del Palau». Avui la Rambla d’Ègara ocupa aquell llit, i al seu costat conviuen cases d’una sola planta «a l’anglesa» i blocs de pisos dels últims setanta anys. Canvia l’època d’un carrer a l’altre; el que no canvia és que es comença mirant el mur i l’aigua.
Ca n’Aurell va ser el primer eixample de debò de Terrassa. El van poblar immigrants de la Catalunya interior, d’Aragó i de València, i amb 18.817 veïns en 0,96 km² (2021) és avui el segon barri més poblat de la ciutat, per darrere del Centre. Les cases de la primera meitat del segle XX són d’autoconstrucció, d’una sola planta, amb la façana estreta i molt de fons. Des dels cinquanta s’hi van sumar els blocs de pisos, que no han deixat d’aixecar-se fins ben entrat el segle XXI. En una mateixa illa pot haver-hi una casa antiga i un edifici recent, així que no existeix la reforma tipus: la visita arrenca per la data de l’edifici, el gruix dels murs i la humitat.

El barri és gran i de diverses èpoques. El que demana la reforma depèn menys del carrer que de l’edifici concret.
Una sola planta, façana estreta i molt de fons: les habitacions centrals reben poca llum i els dos murs laterals són compartits amb els veïns. La reforma guanya espai portant llum des del pati, i no es pica una mitgera sense saber què hi ha a l’altra banda.
El barri va començar a omplir-se de pisos als cinquanta i va seguir fins a aquest segle, així que mana l’edat de l’edifici: forjats i baixants per revisar en els més antics, instal·lacions per ajustar en els intermedis i poca cosa més que personalitzar en els recents.
La Rambla recorre el llit de la riera del Palau, i pels carrers de Josep Trueta i de Faraday discorre el torrent del Batlle. En una planta baixa d’aquests carrers es comprova cota i drenatge abans que qualsevol acabat.
El barri va tenir fàbriques tèxtils: de l’Anònima en queden la xemeneia i un parell de naus, i un estudi de 2009 va plantejar convertir La Magdalena en habitatge. Un espai així demana calcular càrregues i coberta abans de pensar en la distribució.
Així descriu la història local les cases de la primera meitat del segle XX a Ca n’Aurell: d’autoconstrucció, d’una sola planta, amb hort al darrere.
La casa típica té la façana estreta, una gran longitud, un hort al fons i un pou compartit entre dos habitatges. D’aquí surten tres trets que es noten tan bon punt s’obre: la llum només entra pels dos extrems, els murs laterals són mitgeres dels veïns, i sota el pati o la solera pot haver-hi un pou que ningú no va dibuixar.
La reforma d’una casa així guanya metres reorganitzant, no ampliant. S’obre la cuina cap al fons, es porta llum a l’habitació central amb un pati o una claraboia, i es renova la coberta si les bigues ho demanen. Els murs compartits es tracten amb cura: sabem què porta cada costat abans d’obrir una obertura, i avisem els veïns abans de picar.
El pou se situa abans d’excavar. Si apareix sota la solera, s’omple o es cobreix de manera segura i es deixa anotat al plànol de la casa, perquè qui vingui després no el descobreixi amb una rasa.
Pati, claraboia o porta de vidre cap al fons.
Què porta cada mur compartit, abans d’obrir una obertura.
Localitzar-lo, cobrir-lo amb seguretat i anotar-lo al plànol.
Estat de la fusta i de la teula després de dècades de reparacions.
A Ca n’Aurell els pisos van començar als cinquanta i se segueixen aixecant, així que dos portals veïns poden diferir en dècades.
L’edat decideix què hi ha darrere del guix. Amb 45 anys o més un edifici ha de passar la inspecció tècnica, i aquesta és la primera pista que demanem. Per als més recents, la pregunta és una altra: no què substituir, sinó què adaptar.
Així ordenem els portals del barri:
Què mirem segons l’època de l’edifici
Forjats, baixants i quadres d’origen, compartits amb l’escala.
Instal·lacions més modernes, però amb canonades i cablejat ja cansats.
Distribució estàndard amb instal·lacions noves.
Públic i suficient per saber a quin grup pertany el teu portal.
Defectes d’estructura i coberta que ja consten.
Si n’hi ha i de quin any és.
Data i condicions d’habitabilitat actuals.
La riera del Palau passava per l’actual Rambla d’Ègara, que separa Ca n’Aurell del Centre, i estava canalitzada al llarg de bona part d’ella. El torrent del Batlle, per la seva banda, recorre el barri de nord a sud sota els carrers de Josep Trueta i de Faraday, i abans de 1904 marcava el límit entre els termes de Terrassa i Sant Pere. El 25 de setembre de 1962 la riera es va desbordar; ja el 1913 hi va haver aigües pel taponament de la seva canalització.
Per a qui reforma això es tradueix en una comprovació, no en una alarma. En uns baixos o en una casa d’aquests carrers preguntem per l’historial d’aigua de la finca, mesurem la cota respecte al carrer i revisem embornals i solera abans de pensar en el terra nou. En un soterrani es valora un punt d’esgotament. En una planta alta, res d’això compta.
Per aturar el vehicle d’obra s’usen els carrers laterals: la Rambla és l’eix de la ciutat i concentra comerç.
La Rambla d’Ègara marca la vora est del barri i és el carrer amb més comerços de Terrassa. Aquí no aturem el vehicle ni recolzem contenidor: s’entra pel carrer lateral que correspongui. A la zona on els carrers porten noms de científics (Galileu, Faraday, Watt, Galvani), l’antiga fàbrica l’Anònima va deixar una plaça i la seva xemeneia com a punt de referència per citar el transportista.
El barri té dues dates fixes a la primera part de l’any. El primer diumenge de maig se celebra la festa de la Santa Creu i l’Arbre de Maig, amb gegants, dracs i esbarts, i el primer diumenge de juny és la festa major. En aquestes jornades no programem descàrregues pesants ni runa als carrers de la festa.
Sense aturar a la Rambla ni carregar sobre el passeig.
Sense lliuraments pesants als carrers de la festa.
Sacs en carrer estret; contenidor on hi cap sense tallar el pas.
Peces grans mesurades abans de comprar-les.
Forquilles orientatives a Ca n’Aurell, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri és dels més extensos de Terrassa i cada zona carrega amb la seva època.
Reformem principalment a:
La Rambla d’Ègara, que voreja el barri per l’est, és el carrer amb més comerç de la ciutat. Els pisos sobre botigues demanen vidre que talli el soroll, ventilació independent i un calendari que no destorbi qui treballa a sota.
Les cases baixes a l’anglesa, de façana estreta i molt de fons, que es reformen entre mitgeres: llum des del pati, murs compartits i atenció al pou i a la coberta.
Pisos aixecats des dels cinquanta fins a aquest segle. L’edat del portal decideix si la reforma comença per la inspecció tècnica, per les instal·lacions o per la personalització.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Ca n’Aurell: preus, llicències, terminis i ajuts.
És la casa baixa d’autoconstrucció de la primera meitat del segle XX: una sola planta, façana estreta, molt de fons i hort al darrere. Es reforma amb la llum com a primer problema, perquè les habitacions centrals no tenen finestra, i amb els murs compartits com a segon.
Primer se situa, perquè pot estar sota la solera o al pati. Després s’omple o es cobreix de manera segura i s’anota al plànol. No s’excava ni es pavimenta a sobre sense haver-lo vist abans, per no haver d’obrir el terra dues vegades.
Amb un pati o una claraboia, o obrint cap al fons amb una porta de vidre. L’opció depèn de quin mur és mitger i de la coberta. Ho definim a la visita amb la casa al davant, perquè cadascuna té un fons diferent.
Sí, convé fer-ho abans, encara que el mur sigui teu en part. Un mur compartit suporta càrregues de les dues cases, i obrir una obertura sense saber-ho causa esquerdes i conflictes. Abans de picar sabem què porta cada costat i t’ho expliquem per escrit.
Pot, i es comprova abans de donar res per fet. La Rambla segueix el llit de la riera del Palau i el torrent del Batlle passa per Josep Trueta i Faraday. Mirem cota, embornals i solera, i preguntem per l’historial d’aigua de la finca.
Sí que cal mirar, però menys. Solen quedar instal·lacions cansades i convé provar-les abans de decidir si es renoven senceres o per trams. El que s’evita és llençar el que funciona; el que s’assegura és que el quadre i la presa de terra compleixin.
Sí, amb interiors. El primer diumenge de juny és la festa major del barri, i el primer diumenge de maig se celebra la Santa Creu i l’Arbre de Maig. En aquestes jornades no hi ha descàrregues pesants ni runa als carrers de la festa.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Ca n’Aurell i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.